 |
| De Películas |
En les centúries anteriors però, els superherois eren aquelles o aquells que, havent nascut a la Terra, aspiraven arribar a l’altre món; aquells que, inspirats per la divina providència, tenien facultats que superaven tota llei de la física; eren aquelles o aquells sobre qui, a falta de còmics que il·lustressin les seves atzaroses vides, les proeses eren cantades als goigs i il·lustrades en fulls solts plens de gravats. Les seves capacitats no només estaven per sobre de tot allò vist sinó que s’anomenaven ‘miracles’.
El seu dejuni va ser rigorós i només el va trencar en comptades ocasions. Alguns dels seus miracles més destacats els va realitzar en el transcurs d’un viatge a Roma on anava per fer-se missioner. A l’anada, després de menjar en un hostal amb un acompanyant que no duia diners per pagar, Sant Josep Oriol va superar la seva obligada austeritat; diu Joan Amades que “el sant, sense immutar-se un moment, va agafar un rave que havia sobrat del berenar i en féu tants tallets com monedes alien per a pagar el consum efectuat, i els tallets, així que els tallava, anaven caient damunt de la taula i es tornaven monedes (3)”. En els goigs de 1955, amb lletra de Josep Massons i Andreu, es relata aquest miracle:
“
No poguent pagar a l’hostal,
A Marsella es va sentir malalt i una aparició de la Mare de Déu el va fer tornar a Barcelona. Durant la travessa marítima, que el va dur a la seva ciutat natalícia, va tenir lloc un dels miracles més recordats durant una forta tempesta que feia perillar el viatge; en aquella ocasió sembla que el sant ve vèncer la llei de la gravetat descrita per Newton. Amades explica com “durant el viatge, va desencadenar-se un temporal terrible, que posà en perill la nau (….) La maror no passava ni el temporal amainava, i aleshores sant Josep va conjurar els núvols i la mar, i al moment va sortir el sol i la mar es tornà plana com una bassa d’oli (4)”. Uns goigs de 1875 ho expliquen de la següent manera:
“
De nou á Italia passant,En uns altres goigs, amb lletra de mossèn Josep Cardona, el fet es relata sense la capacitat ingràvida:
“
Quan torneu en nau veleraDe manera semblant es descriu als goigs escrits per Josep Massons:
“
El llamp ratlla el firmament,
Una altra facultat de sant Josep Oriol va ser, segons algunes versions, la bilocació. La Gran Enciclopèdia Catalana defineix quest terme com la “presència simultània d’una persona en més d’un lloc” i afegeix que “hom l’atribueix, com a fet miraculós, a alguns sants… (5)” la Viquipèdia esmenta que “al cristianisme, es diu que succeeix a través d’un acte de Déu amb la intenció de portar a terme alguna acció piadosa com curar a algú o predicar (6)” i s’atribueix a diferents santes i sants com Pius de Pietrelcina, Maria Jesús d’Ágreda, Martí de Porres i Joan Bosco, entre d’altres. El folklorista Joan Amades narra un episodi amb les següents paraules: “Una vegada, en passar per la plaça de Santa Anna, trobà la carrossa del marquès de Barbarà, que anava a sortir cap a Mataró. En saludar al marquès i dir-li que ell també anava cap aquella ciutat, el marquès va convidar-lo amb molta insistència perquè no anés pau i se’ls agregués, a ell i un seu company, en la carrossa. El sant va refusar la invitació” i acaba la història dient que “de molt tros abans d’arribar a Mataró ja van veure’l que estava llegint i resant assegut al peu d’una creu que hi havia, vora del portal, abans d’entrar en aquella ciutat” i resol que “el sant anant a peu hi havia arribat molt més de pressa que el marquès amb la carrossa i un bon tronc de cavalls al trot (7)”. 
El mateix Amades afegeix un altre relat, en el mateix sentit: “Sant Josep Oriol anava molt a fer oració al convent dels pares carmelites dels afores de Gràcia, o sia on avui en diem els ‘Josepets’. Sempre hi anava a peu, i mai no estava ni un segon pel camí, car just a la mateixa hora que sortia de Barcelona arribava als Josepets, i viceversa” i conclou que “moltes vegades, diverses persones havien fet la prova rellotge en mà (8)”. D’aquesta facultat se’n fan ressò diferents autors: Fernando Sánchez Dragó en diu que “se’l veia en diferents llocs a la mateixa hora (9)” ; Josep Guijarro descriu que “tot i que va mantenir vida d’asceta, Sant Josep Oriol mai va tenir una percepció des d’una ubicació diferent a la del seu cos físic. La seva etiologia coincideix amb el fenomen de les bilocacions” i acaba dient que “segons la parapsicologia la ment posseeix la capacitat de crear una forma material de si mateixa durant l’experiència (10)”. El mateix autor, però recull com “el testimoni de mossèn Pere Llagostera afirma que el va veure sortir caminant del convent de Gràcia amb destí a l’església del Pi a tres quart de 12 i a les 12 ja havia fet els 8 quilòmetres del trajecte (11)”.“
Orbs, tolits, muts, sords, xacrosos,El 23 de març de 1702 va morir, fet que ja havia profetitzat, d’una pleuresia. El 5 de setembre de 1806 va sr declarat beat per Pius VII i el 20 de maig de 1909 va ser canonitzat per Pius X.
 |
| De Películas |
