Cançons de Nadal o Nadales
Els seus orígens no eren ni més ni menys que el de les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generacions en generacions, i que realment tenien un origen a antics cultes pagans (en castellà villancico es diminutiu de la paraula villano).
Durant tota l’existència s’havia seguit aquesta tradició, però a mitjans del segle XVIII les autoritats eclesiàstiques varen posar-s’hi en contra i varen amenaçar als difusors amb càstigs i sancions. Aquestes amenaces no varen donar bon resultat, ja que la gent seguia recordant les cançons, i no les volia perdre.
Al veure’s el clero impotent, va optar per la permissió d’aquests cants teòricament pagans però que pels voltants de Nadal fossin amb al·lusions nadalenques i prohibint a les dones els cants i l’ús d’instruments tradicionals com podien ser: la pandereta i la “simbomba”. Poc a poc aquestes restriccions varen tornar-se més suaus fins al dia d’avui que per sort ja han passat a la història.
Escolta les següents nadales catalanes:
https://www.youtube.com/watch?v=c98rN8n2PK8&list=PLXEkUYDUFzQKS1yZ45enxeXe62KjHkGKr
El Tió
El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons
A diferència d’altres costums i personatges, procedents de cultures d’altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noel, etc.), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d’amics), que consisteix en el cant d’una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.
Els Reis Mags
Els tres Reis que van arribar a donar la benvinguda a Jesús, eren tres sacerdots perses dels més savis.
Representaven a les races bàsiques per aquell temps: un era ros, l’altre bru semita i el tercer negre. Duien com ofrenes: l’or que simbolitzava la majestat, la mirra i l’encens, que eren resines considerades com bàlsam. representaven regals d’honor i amor cap al nounat.
L’estrella de Betlem els va guiar fins al lloc en què va néixer Jesucrist. Eren transportats per camells, perquè travessaven el desert, i s’usava aquest animal per a càrrega i per a transportar, a causa de la seva resistència a les zones amb falta d’aigua.
En alguns països hi ha la llegenda de la bruixa Befana, que escombrava casa seva amb la seva escombra, quan van passar els Reis Mags cap al pessebre de Betlem i la van convidar a anar amb ells. La bruixa no els va acompanyar, i se sent penedida. Per això, la bruixa Befana surt cada any a repartir regals, a la recerca del Nen Déu, com a senyal de penediment. Expliquen que aquesta llegenda de la Befana es va originar a Itàlia i per això es regalen també bruixetes amb escombres per a les Festes.