Consolidació!

Les ciències m’han perseguit durant 9 anys i l’estiu de l’any passat va ser tan bonic pensant en que per fi les podria deixar, fins el dia que surt l’optativa de Ciències Aplicades i jo aleshores penso:”Això és una broma! No pot ser que els de lletres haguem de fer 3 hores de ciències a la setmana!”Però així va ser i es que la vida és dura i més quan em vaig enterar que les 3 hores eren a primera hora del matí.

Per sort les meves expectatives que tenia posades en aquesta assignatura no van les esperades, encara que al principi vaig pensar que si, al veure que la Mireia ens havia de preparar per les Competències Bàsiques i vam començar fort amb els mètodes de separació i companyia. Però amb el temps les coses anaven canviant, aquestes no eren unes classes de ciències a les que estàvem acostumats, no ens cenyíem a seguir un llibre si no que eren unes classes molt més lúdiques on la importància la teníem nosaltres i els nostres coneixements no un llibre.

“La vida es como una caja de bombones,nunca sabes lo que te va a tocar” com deia Forrest Gump, però en aquest cas amb tu Mireia:”las clases són como una caja de bombones,nunca sabes lo que te va a tocar” i es que cada dia era diferent sempre amb diferents activitats que gràcies a elles he sapigut veure molt millor l’impòrtancia que té la ciència en la vida i en que en cada cosa que fem hi ha ciència.

Aspectes positius de la matèria: Lo que més m’ha agradat ha estat la manera d’enfocar les classes i l’originalitat i la variació d’elles com ja he dit anteriorment. I es que Mireia tu has aconseguit el miracle de fer que a un humanístic li agradin les classes de ciències i cada dia aprenent una cosa nova.

Ens has ajudat a extreure conclusions sobre diversos temes i a preguntar-nos sempre el perquè d’aquests fenòmens científics. I a més d’adquirir coneixements científics, hem après una nova forma d’aprendre: la gamificació mitjançant aquella gimcana amb la qual cada prova tenia ciència en ella.

Aspectes negatius: L’única cosa negativa que he trobat en l’assignatura, és que m’haguès agradat més sortir de l’aula ja sigui per anar al laboratori per tal de fer més visibles els aspectes que haguéssim treballat anteriorment en classe.

Per últim donar-te les gràcies senyo per fer que la classe, segurament per primera vegada, aprècies la ciència una cosa gens fàcil de fer i que tu ho has aconseguit.

Gràcies per aquest any i bones vacances a tots duendecillos!!!

Un pedacito de nosotras dos

UN PLATO DE LENTEJAS

No hay nada que me traiga más recuerdos que un plato de lentejas de mi abuela. A veces resulta irónico, pero creo que jamás podré agradecerle lo mucho que han hecho por mi esos minutos comiendo.

Recuerdo cuando era pequeña. Nunca quería acabármelo. “Venga, esta por mamá, y la siguiente por papá”, me decía entre cuchara y cuchara.

Cada vez que la visito me prepara lentejas. Ella dice que no hay nada más importante que la hora de la comida y si prepara lentejas la familia repite, o tarda más en comer porque está caliente: así consigue pasar más tiempo con nosotros. En su niñez ella tenía un trozo de pan con aceite y daba las gracias.

En mi casa, gracias a ella, la hora de la comida es lo más especial que tenemos. Es donde nos contamos nuestras anécdotas, como ha ido el día en el instituto, y cuando haremos algún viaje. A veces, incluso, mi padre me hace reflexionar sobre la vida. Él dice que estoy en la edad perfecta, donde todo es rebeldía y ganas de hacerse mayor, que aún soy una mujercita y ahora empiezo a descubrirme a mi misma.

Tanto estoy descubriéndome que mi abuela me ha enseñado a hacer lentejas. Tiene una pequeña obsesión con ellas, y mientras me enseñaba a hacerlas me decía “Isabel, tienes que pensar que las lentejas son un reflejo de ti en la olla. A veces te agobiarás, te sentirás mal contigo misma, no conseguirás ver lo bueno en ti, y si te calientas mucho la cabeza, probablemente te angustiarás y acabarás sintiéndote peor. Las lentejas es lo mismo, las vas haciendo pero si te pasas con el tiempo de cocción se pegan. Por eso, todo tiene que ir poco a poco, con mucha paciencia y a fuego lento”. Esas palabras de mi abuela me hicieron reflexionar mucho, porque aunque yo solo me riera en ese momento, tiene toda la razón del mundo.

Me acuerdo que cuando tenía ocho años, un día fui al parque del pueblo con mi abuela. Me estaba columpiando, me solté pensando que no me haría daño y me raspé las rodillas. ¿Había algún dolor peor que ese? Cuando llegué a casa, mis padres estaban sirviendo la comida, yo no podía parar de llorar y de decir que rasparse las rodillas era lo peor del mundo. Me senté en la mesa y mi padre, con una sonrisa en la boca, me dijo que lo peor era que la persona a la que yo amaba me rompiera el corazón.

Antes no entendía esa frase. Tenía ocho años y ¿quién a esa edad entiende lo que es “romper el corazón”? El tiempo ha ido pasando, y ahora sí que la entiendo.

Hace unos meses que mi abuela está enferma. A penas prepara lentejas. Hasta parece que está volviendo a su niñez, que se está consumiendo. Por eso, en este momento, soy yo la que le ruega que por favor, si se va a ir, se vaya a fuego lento, porque yo no estoy preparada para esto.

Ahora, cada vez que la visito, me siento con ella en la mesa y le sirvo un plato lentejas hechas por mí. La veo alegre como siempre, pero menos consciente de todo como de costumbre.

La quiero más que a nada en este mundo, y sé que el día que se vaya, cada vez que me sirvan un plato de lentejas aplicaré todos los consejos que me dio, pero hasta que eso llegue me quedo con saber quién me romperá el corazón: ella.

Este relato lo escribí hace aproximadamente tres meses, y fue premiado como número 1 en lengua castellana, pero aunque el diploma me lo entregaron a mí, ese premio era de mi abuela, o quizá de las dos y lo compartimos. Justo por eso, porque ella fue la razón del escrito, decidí entregárselo a ella el día de San Jordi junto con una rosa. Pero para que me entendáis, quizá debería retroceder un poco en el tiempo…

Mi abuela siempre ha sido para mí mi mano derecha, mi otra mitad, es mi pilar. Ella es quien me ha enseñado a atarme los cordones, a utilizar bien los cubiertos y a no poner la cuchara del revés, a pedir ayuda cuando algo no acaba de salirme bien, a luchar por lo quiero y a ser siempre yo con mi carácter fuerte, que según ella me hace ser “menos pequeña que matona”.

Desde pequeña siempre paso los veranos con ella, aunque ahora estoy empezando a ir más a mi bola (será cosa de la edad, imagino) y reconozco que voy menos de lo que me gustaría, pero eso no significa que haya dejarlo de quererla, y por eso mismo quise darle el relato:

  • Hace tiempo leí que hay una leyenda asiática que explica/afirma que hay personas que van unidas de un hilo rojo, que siempre están unidas por mucho que se separen. Ese hilo lo acaba de enlazar nuestro relato (suyo y mío, claramente), y e aquí la razón por la que decidí darle la rosa de color roja.

Mis padres no sabían nada de que me presenté al concurso, y mucho menos que escribí todo eso sobre mi abuela. Es más, ni siquiera sabían que me gusta tanto escribir, pero no pasa nada, el día de la entrega del premio fue todo mucho más intenso. Aún así, nada se puede comparar con el día que se lo dí a ella, a mi abuela.

Mis padres, mis hermanos y yo fuimos a su casa sin previo aviso, con el relato y con la rosa. Cuando llamé al timbre dije “Soy yo, yaya”, y me dijo “No estoy” -entre risas-. Me parezco mucho más a ella de lo que realmente quiero creer.

Subimos, y su cara de felicidad era inexplicable, no sé si por vernos a nosotros otra vez o por el marco envuelto que llevaba yo entre mis manos.

Como siempre nos sacó mil pastitas para desayunar, tortitas de Écija y zumitos. Ella y su gran obsesión con la comida. Durante el desayuno le di nuestro relato. Temblaba, y no me refiero a ella, sino a mí. No sé si por la emoción, los nervios, o por no haber podido expresar mejor mis sentimientos como hice en ese papel, pero mi corazón iba a poco más de 1000 km/h.

Todavía fue peor cuando vi que ella también lloraba tanto como cuando mis padres lo escucharon, y qué bonito. Qué bonito es estar bien, y qué bien se está cuando realmente se está bien. Cuando eres feliz.

En momentos como esos te das cuenta de que da igual lo que haya pasado, que da igual lo que vaya a pasar, lo importante es el ahora, y ahora la tengo a mi lado, abrazándome, contándonos chistes y bailando sevillanas el mismo día que celebramos S. Jordi. Suena irónico, pero es real.

Espero llegar algún día a ser la mitad de lo que ella es, y eso que es pequeñaja, pero tiene un corazón que no le cabe en el pecho.

Els canvis d’estat de l’aigua

L’aigua té tres estats : sòlid, líquid i vapor. Per sota de 0ºC l’aigua està en estat sòlid, entre 0 i 100 ºC està en estat líquid, i a partir de 100ºC s’evapora. Això té lloc a una pressió d’1 atm, que és la pressió a la qual vivim nosaltres aproximadament. En canvi, en quant la pressió varia, la temperatura a la qual l’aigua canvia d’estat es menor. Per exemple, al cim d’una muntanya hi ha menys pressió, així doncs els canvis d’estat tenen lloc a menor temperatura.
Aquest fenomen també es pot relacionar amb l’olla exprès, que permet cuinar amb una major temperatura, ja que dins hi ha major pressió.
Per a entendre això la professora va trobar un altre mètode, va ficar un exemple que va quedar bastant clar a la primera, perquè anteriorment ho havia explicat d’una altra forma amb la que no ens havíem enterat. L’exemple va ser el següent: al carrer major quant hi ha molta gent, és quan hi ha més pressió ja que estem tots pegats, en canvi quan no hi ha gent anem més lliures, per tant hi ha menys pressió. Així doncs al cim d’una muntanya que hi han menys particules d’aire, hi ha menys pressió.

Podem trobar la informació sobre els punts de canvi d’estat segons la pressió i la temperatura en la següent gràfica, anomenada diagrama de fases:

Más que una clase

Antes de empezar a explicar cómo ha sido para mí esta nueva asignatura, creo que debo decir que no ha sido para nada lo que esperaba. Nunca he sido ni de números, ni cálculos, ni magnitudes… nada de ciencias. De todas formas he aprendido mucho en estos últimos meses y he descubierto que las letras y las ciencias van siempre de la mano.

El primer día, llegó Mireia explicándonos qué haríamos durante el curso y qué no. Antes de todo dijo que este año íbamos a trabajar, a aprender, a mancharnos poco a poco de ciencia, y obviamente eso no hizo mucha gracia. “De qué nos ha servido apuntarnos al humanístico-social si no nos libramos de las ciencias?”, seguramente no fui la única a la que le resonaron esas palabras en la cabeza. La primera semana no fue la mejor, hay que reconocerlo, pero poco a poco la seño consiguió hacernos querer un poco más la materia. No había apenas cálculos. Yo disfrutaba escuchando y a pesar del sueño a las ocho de la mañana, Mireia conseguía captar toda nuestra atención. Consiguió lo que quería.

Durante el curso hemos hecho varias pruebas, algunas eran evaluadas y… otras también. Todo contaba: hacer artículos en el blog, participar en clase, aprobar o suspender los exámenes, los trabajos o aportaciones voluntarias… Me parecía más complicado suspender que aprobar.

Empezamos con los métodos de separación, y a partir de ahí, ya no hemos parado. Hemos hablado sobre el calentamiento global, la radioactividad, la clonación, la gamificación, los cambios de fase en las mezclas con un mannequin challenge incluido, el Everest, la atmósfera, la relación entre el punto de ebullición y la presión… Y cómo voy a olvidar mi premio con Un plato de lentejas, donde dejé un pedacito de mi en el Rectorat.

WhatsApp Image 2017-06-20 at 22.12.34

Creo que Ciències Aplicades nos ha unido más como clase gracias a las diferentes actividades en grupo, como cuando tuvimos que montar la gincana en grupos de 6, hacer un videomontaje entre 3 o espabilarnos por nuestra propia cuenta para comprobar en qué mitad del año nacen las personas más triunfadoras entre 5.

En cuanto a aspectos que mejorar de la asignatura, yo habría preferido hacer más laboratorio, porque estuvimos un trimestre casi entero trabajando un dossier, y menos mal que la seño decidió dejarlo. Esa monotonía era inaguantable. Si hubiéramos reforzado más las prácticas habríamos relacionado más la teoría. Como en Ciència al Carrer por ejemplo, donde sin ayuda fuimos capaces de extraer el ADN de diferentes frutas y pudimos explicarlo a todos los mirones que pasaban con curiosidad.

Lo mejor de todo ha sido la originalidad de Mireia durante las clases: todas han sido diferentes, tanto en contenido como en su método de aportárnoslo.

Tal y como he dicho al principio, siempre he sido de letras, pero me he dado cuenta de que por mí misma, casi sin darme cuenta, he sido capaz de relacionar contenidos trabajados en clase con mi vida a diario y después he podido añadirlos al blog para compartirlos con los compañeros. Al principio la idea del blog no me gustaba demasiado, pero al final me acabó gustando, y aquí estoy, despidiendo la materia con este artículo.

El blog en realidad ha ayudado bastante, tanto para poder reforzar nuestra expresión escrita como para poder repasar antes de los exámenes. Seguramente deberíamos agradecérselo a la seño, tanto por su insistencia con el blog como por su disposición siempre a ayudarnos. Tiene una gran vocación como profesora, y es una persona increíble. Desde aquí yo le doy las gracias, por haberme escuchado siempre que lo he necesitado y haberse preocupado tanto por mi salud como lo hizo en su día.

Ha sido un buen año a pesar del estrés con los exámenes y las pruebas semanales, y aunque parecía que iba a ser mucho peor, me he sentido una total duendecilla más y sé que lo seguiré siendo.

Felices vacaciones a todos, hasta siempre.

Consolidació

Aquest curs vam començar una matèria nova per a tots, en la qual en un principi no sabíem amb certesa que és el que faríem, ni tampoc al professor/a que ens tocaria. Jo crec que en gran part ens ha sorprès a tots la manera de fer-nos aprendre tant lúdica, tot i que al principi vaig pensar que seria un avorriment perquè el teu objectiu principal era preparar-nos per a les competències bàsiques i al final es feia una mica pesat. Amb tu hem aprés moltes coses, tant de la matèria com coses de la vida quotidiana, a aplicar els fonaments científics a les coses que realitzem diàriament, per a després anar corrents a publicar-ho al bloc que tu vas fer per posar tots els temes treballats i que després a nosaltres ens ajudés a reforçar el contingut treballat a classe.

Per a mi aquesta matèria ha estat diferent a totes les altres, en tots els sentits. Ens has ensenyat que no fa falta estar dia rere dia sentada en una cadira amb un llibre davant per a aprendre. Mitjançant la gamificació ens hem divertit i al mateix temps inconscientment hem aprés. Com quan ens vas donar aquell tros de bròquil per a que el cuidéssim en les vacances de nadal. Al principi vaig pensar que era absurd, que els meus pares pensarien que estava boja i ho van pensar quan els hi vaig dir, però que finalment tot i que es va morir, em va ajudar a treure conclusions de perquè passava i quines eren les conseqüències. Ens has ajudat a despertar la nostra curiositat, a buscar el perquè de les coses i associar-ho a la ciència. Jo crec que la matèria ha estat bé tot i que al principi de curs m’hauria agradat que fos tot molt més lúdic. Penso que si tot el contingut que ens vas ensenyar per a preparar-nos per les C.B hagués set mitjançant la gamificació ens hagessin quedat molt més els conceptes. Però en general jo no canviaria res, ja que com he dit abans ets l’única professora que ens ha fet fer coses diferents però a l’hora divertides.

Una de les coses que més em va agradar va ser treballar en grup. Ens obligava a que tots fessin una part del treball i no només una persona. També la manera d’avaluar-nos a nosaltres mateixos i als nostres companys ens va ajudar a adonar-nos dels errors que hem comés i dels aspectes a millorar. A relacionar-nos amb els nostres companys, a ser més tolerants, saber escoltar a tothom, a saber lo que és ser un grup i no fer les coses pel nostre compte.

Admeto que en alguna activitat em podria haver esforçat i involucrat una mica més i així haver tret més profit a tot el que ens has ensenyat tot i que penso que he après més del que en un principi imaginava. Gràcies a aquesta matèria i les coses que he après, quan camini pel carrer associaré conceptes científics a la vida quotidiana (cosa que abans mai havia fet).

Consolidació!

L’assignatura de Ciències d’Aplicades d’aquest any en comparació d’altres anys ha sigut molt diferent. En general, tots nosaltres ens queixàvem perquè havíem marxat a l’humanístic per deixar una mica de banda les ciències per diferents raons. Crec que tots ens vam portar una sorpresa al veure lo diferent que era aquesta assignatura, a com nosaltres pensàvem que seria en plan molta teoria, un examen o dos cada dos setmanes, informes de laboratori, etc.

Parlo en comparació sols sobre les ciències d’aquest any i els darrers anys, però és que no és que hagi estat diferent aquestes ciències amb les altres sinó amb totes les assignatures que teníem. Ha estat un aprenentatge molt lúdic, hem après a través de jocs, hem après a treballar en grup, hem relacionat molts continguts amb la vida quotidiana, etc.
Hem après de manera diferent i molt divertida, jo no canviaria res de l’assignatura, tal i com l’hem portat, com l’hem estudiat i tot a mi m’ha agradat bastant, ha estat una de les poques assignatures (que encara que durant tres dies seguits començàvem a primera hora del matí) que m’ha motivat un xic, m’ha agafat intriga moltes vegades i m’he preguntat també moltes vegades que seria el que la professora ens tendria preparat la pròxima classe, ja que cada dia ens portava algo nou, que el més important es que tot el que ens proposava o ens portava per fer cada matí ens agradava o bueno moltes vegades també al principi a lo millor ens queixàvem perquè no enteníem com volia desenvolupar l’activitat…però al cap i a la fi ens acabava agradant i és allò que importa.

L’actitud de la professora m’agradat bastant. La motivació que ens transmetia, la manera d’explicar, la manera de com ens feia veure les coses o com relacionava els aspectes físics amb continguts que ens trobem cada dia a la vida quotidiana i nosaltres sense donar-nos compte, que crec que és el que ens ha agradat més a tots i a mi en concret amb lo que més he aprés i més he entès les coses cièntifiques.
De tot lo que hem treballat el que més m’ha sorprès ha estat, lo de la ‘dolça mentida’ (sucre) i aliments enverinats (un descobriment).
Allò més lúdic que hem fet crec que ha sigut lo de convertir-nos nosaltres en sòlid-líquid-gas i fer com canvien d’estat que desprès vam fer un ‘manequin challenge’ que estava molt de moda i ho demanaven en molts instituts per fer-ho a classe. També va estar molt divertit la gran idea de la gimcana, fent jocs a travès de conceptes científics (així vam acabar d’entendre moltes coses més.
El que més m’agradat i és molt bona idea va ser fer com una mena de mapa conceptual a tota una pared de la classe i des del punt de la matèria anant ficant coses de la vida quotidiana (així és com ens hem donat compte d’on i com surten les coses i de lo que estem envoltats).  També, investigar sobre amb el tema dels nens de desembre i gener.
Un dels grans experiments que hem fet (raro és, hem de dir) va ser quan havíem de cuidar un bròquil romanesco i inspeccionar-lo. També, va estar molt bé l’extracció d’ADN de fruïta.
El que més ens va costar a tots que no sabíem com surtir-nos (al principi) va ser fer un relat de llegums i que d’aquest relat sortís alguna cosa científica.

Bueno, a parlar de les seves proves de les últimes, perquè de les primeres eren com exàmens normals per preparar-nos a la prova de febrer, les últimes que eren poques preguntes (com sempre relacionades amb la vida quotidiana) van estar interessants.

Sobre lo que estic escrivint ara (el blog) que hem estat portant tot el curs que ha sigut com els nostres apunts de ciències, mai havia fet un i m’agradat molt l’idea d’aquest any!
Parlar sobre el treball en grup, crec que aquest any ha sigut on més i en l’única assignatura que he treballat en grup, que per a mi l’experiència ha estat molt bé i sobretot lo de autoavaluar-nos la feina que fèiem i la feina que feien els demés també i el grup en general i a partir d’allí amb els càlculs sortia la nota que ens havíem ficat això ha estat molt bé!

En conclusió, no m’havia parat a pensar ni molt menys que ciències d’aquest any serien així i m’ha agradat moltíssim. Sincerament, quasi mai m’han agradat i gràcies a la manera d’ensenyar de la profe m’han agradat molt!

Bons records em portaré

Bon estiu a tots/es!!

Consolidació Ciències Aplicades

Quan vaig veure que una de les optatives del curs de 4t ESO B humanistic va ser Ciències Aplicades, no em va agradar (a ningú).
Després, quan va iniciar el curs, el primer dia de la classe, personalment, la nova professora em semblava simpàtica i activa en la seva matèria, però després de que ens digués que faríem unes proves competencials i exàmens… diré en la meva defensa que no em va entusiasmar molt (ni a mi ni a ningú, crec).
Més endavant, vam fer una cromatografia (vam tindre que portar un pot de iogurt de la nostra casa) i allí vaig veure que la seño no tenia males intencions, que ens faria aprendre a base de pràctiques i activitats.
Després, al cap d’uns dies varem fer una petita recerca relacionada amb com hauria d’estar una cadira de nen petit al cotxe.
Un dia la seño va portar (per a fer una pràctica) 2 tipus de cereals i ens va deixar tastar-los. Un estava dolç i el altre més “soso”. Després de provar-lo ens va enseñar la etiqueta dels cereals i es podia veure que una contenia una quantitat molt elevada de sucre i l’altra no. Ens va voler demostrar que la gent volia més el dolç que no el que no tenia sucre, i vam fer una investigació sobre aquest tema (veure si era natural o tenyit).
Tot seguit, van vindre les proves competencials i hi havia una pressiò notoria en l’aula perquè la prova no era fàcil, ni molt menys, però la seño ens va preparar bé per aquestes proves.
També, vam fer un mural relacionant diferentes parts sobre la matèria i va quedar molt bonic.
Abans de Nadal, la seño va dir que havíem de portar cap a casa una petita part d’un bròquil per a cuidar-lo i parlar-li per a veure que hi feia (una part bastant divertida però estrany a la vegada).
I la part més divertida, es quan vam fer la gamificació, que era aprendre a través dels jocs (em va agradar la prova en la qual havíem d’agafar la fruita d’un cub ple d’aigua).

També vam fer més coses, però em dòna pal escriure tot.

Crec que a nivell de grup, hem treballat bé, sense cap conflicte, amb bon rotllo.
Jo crec que aquest curs he aprés que a través dels jocs es pot aprendre i que les ciències són divertides.
Ah, quan la seño va fer el blog, vam fer moltes entrades explicant bastants coses com la dolça mentida, el comportament de la classe de 4t ESO B, les conclusions dels llegums, etc. Per a millorar el blog, el que faria jo seria fer-lo més didàctic. Que hi haguessin links a altres pàgines o fotos sobre el que hem tractat més sovint, perquè el blog és una bona eina que no hem utilitzat excessivament i podíem haver-ho fet.
També, crec que les ciències se’m donen bé i podíem fer coses una mica més avançades, perquè el que feiem era una mica “infantil”, podria dir? però prefereixo molt més aquest tipus de clase que no estar fent fòrmules ni estudiar la taula periòdica ni res d’això, no tinc moltes queixes sobre aquesta matèria.
I no se que més posar, així que dire les últimes paraules.
Jo, en Ciències Aplicades, m’ho he passat molt bé, amb els companys i amb tu seño. Espero que les teves classes segueixin sent així, que són molt didàctiques i suportables a primera hora (creu-me, a primera hora, ningú està despert i era l’única classe en la qual sí ho estava).

Bones vacances a tothom!

Ciències Aplicades

Vam començar un curs nou i quan vam escoltar que ens tocaria Ciències Aplicades… ens preguntàvem, què és això? Pensàvem que era una assignatura difícil de molt d’empollar però la nostra hipòtesi no ha estat aquesta. Gràcies al treball de la senyoreta y de les nostres ganes hem pogut aprendre forma jugant, diguem-ho així.
Un dels aspectes positius de Ciències Aplicades és la facilitat d’aprenentatge de la feina que hem realitzat tot el curs.
Els aspectes negatius a millorar Ciències Aplicades és… no hi ha cap, almenys per mi.
Un dels aspectes positius que he de millorar en Ciències Aplicades per al futur es estudiar més, dedicar més hores a treballar i fer entrades al bloc!
Y dels aspectes negatius que he de millorar és, arribar sempre puntual a la classe i no tindre son…
Hem treballat molt continguts durant tot el curs. A continuació faré una llista de tots el continguts treballats:
– Les cadires de contramarxa dels nens petits.
– La cromatografia plana.
– Una pràctica anomenada “Dolça Mentida”.
– Vam fer el famós “Manequin Challenge” sobre els líquids, sòlids i gas.
-”El bròquil”, práctica terriblement boníssima.
– “Els nens de Desembre”.
– Treballs en grup.
– Només alguns vam anar a la Ciència al Carrer i allí vam fer la pràctica de l’extracció de l’ADN, anteriorment realitzada a la classe.
– Vam estudiar la pressió.
– Vam fer un pòster del qual cadascú havia de buscar alguna cosa científica i després vam fer un mapa conceptual gegant.
Un dels continguts relacionats amb la vida quotidiana pot ser la lixiviació, que és un métode que consisteix a la extracció de la matèria soluble de una mescla mitjançant l’acció de un dissolvent liquid, per exemple, quan vas a fer el cafè al matí.
Un dels avantatges d’escriure al bloc es pujar nota pero també entendre i aprendre noves coses.
Un dels inconvenients és que tardes temps a fer-ho però no passa res.
Durant el curs hem realitzat diversos treballs en grup i això m’ha ajudat a saber treballar en grup i també,  aprendre amb els meus amics. Però com tot, hi ha incovenients. Un dels incovenients és que és molt difícil venir tot el grup sencer a classe cada dia, i això suposa treballs a casa.
En conclusió, ha estat un any molt agradable i molt cientific jajaja. La meva hipotesi abans de començar el curs era que Ciències Aplicades em costaria molt i suspendria segur… però això no ha sigut així. He pogut entendre conceptes nous jugant.

Bon estiu a tothom i estudieu!

Ciències al llarg del curs

L’any passat a finals de curs ens van fer elegir diferents optatives unes eren obligatòries i altres que no ho eren. Ciències aplicades ere una de les obligatòries, hem va sorprendre que aquesta matèria fos obligatòria ja que estem en un 4t humanístic / social.

A principis de curs quan la nostra professora ens explicava mes o menys les activitats que faríem al llarg del curs molts ens vam sorprendre.

 

Si hi havia un dia que molts de nosaltres no érem puntuals a classe la mestra ens feia fer proves i no ere res agradable fer una prova a les 8:20 del mati. No ere just per a les 3 o 4 persones que eren puntuals però igualment algo teníem que fer per poder tenir nota.

 

Algunes de les  activitats que vam fer eren molt interessants ademes de que eren divertides. Aquestes van ser les que hem van cridar més l’atenció

 

1.La majoria dels companys de classe van marxar a Alemanya i els que es van quedar a classe van ver una activitat que consistia en descobrir si el sucre bru que hi havia als supermercats ere natural o amb colorants apart també vam veure que molts aliments que nosaltres consumim tenen una gran quantitat de sucre mes de la que hem imaginava.

 

2.Hi havie dies que teníem que escriure a un blog que es diu : Un mon de ciències ple de lletres. Moltes vegades ere obligatori escriure sobre diferents temes dels que  nosaltres hem après a classe o també temes científics que els relacionàvem amb la ciència amb la vida quotidiana però això ja ere optatiu.

 

3.Fer de cel·lules en estat solid, liquid i gas. La nostra profe ens va gravar i pujar el video a you tube. Vaig riure molt amb aquesta activitat apart de passar molta vergonya.

 

4.Fer un mural per a la classe on hi explique tot el que hem fet i après ademes de que pot servir de chuleta als exàmens si els companys aguessin fet la lletra mes gran però igualment la pared no es quedava sosa, lo trist es que el nostre mural es va trencar i ja no el podíem reparar.

 

5.La profe ens va fer cuidar d’un broquil! Això si que va ser molt divertit i per una altra part estrany però ho vaig passar molt be. Molts de nosaltres li van posar nom al broquil. O una companya que va passar fotos del seu ocell d’amunt del vegetal.

 

  1. Relacionat amb el tema del broquil ens van demanar fer un relat amb vegetals con si fos un conte i 2 companyes van ser guanyadores i van tenir que anar a la universitat on van tenir diferents premis.

 

7.Com totes les classes les tenim a 1ra hora un dia la mestra ens va posar al projector diferents imatges que eren il·lusions òptiques, consistia de quin equip aconseguia esbrinar lo que estave amagat (lo que hi possave damunt de la imatge ).

 

 

8.La meva favorita va ser la gimcana, aquesta va ser la proposta d’un company i això de aprendre ciències fent jocs es massa divertit ademes que que ja no estàs adormit fent teoria com moltes matèries que et passes tota la hora assegut. Me va agradar bastant si pugesa la repetiria però a l’hora de editat el vídeo que teníem que presentar allò si que no ja que son hores dedicant per a editar.

 

9.I per ultim l’analisis d’ADN aquesta activitat va ser bastant entretinguda apart de que els que vam fer l’activitat amb saliva vaig riure molt amb les cares dels companys que surten a les imatges.

 

Apart de aquestes activitats vam fer moltes mes però com e dit anteriorment aquestes son les que mes me van cridar l’atenció.

 

 

Poden haver-hi moltes maneres de aprendre ciències com per exemple treballar en grup ja que ens podem ajudar mútuament, però depenen de quina persona no fan res del que toque i la resta dels companys tenen que fer la seva part, això no es pot permetre però sempre esta la solució de dir al professor lo que fa cada persona o en un document com un tipus de diari on  cada persona  expliqui lo que a fet aquell dia i els seus companys. Així sabrem si menteixen o no ja que molts son capaços.

 

Per millorar les classes es no ficar exàmens entenc que d’una manera o altra els professors tindran que extreure una nota per a poder avaluar-nos però hi ha moltes formes de fer-ho  com per exemple cada alumne que tingui un tema diferent i explicar-lo davant de tota la classe sigui en una presentació o en un vídeo i penso que molts de nosaltres farien el vídeo ja que ens posem molt nerviosos fent una presentació i ens podem deixar coses molt importants.

 

Una activitat que hem va vindre al cap un dia va ser fer diferents preguntes sobre la ciència a persones del carrer i amb els seu permís de si els podem grabar òbviament i així podem veure si les persones en saben o no i si ho relacionarien amb la vida quotidiana com ho hem fet nosaltres a classe.

Els aspectes per a millorar a una professora crec que aquest any no en canviaria cap no es per fer la pilota ni res per l’estil però ho e passat molt be rient amb ella i tot els companys però hi ha vegades que hem coste saber si parle enserio o esta de conya ja que ho dissimule molt be però sempre la acabem descobrint ja que acabe rient, m’ha agradat la seva manera de ensenyament i la veritat esque això de fer activitats diferents i que nosaltres ho proposem es molt interessant ademes de que a aconseguit que m’agradin mes les ciències.

 

Ciències aplicades : Ensenyaments i conclusions.

Abans de començar el curs, ens vam donar a escollir optatives.
Jo clarament no vaig escollir ciències perquè no em donen bé les matemàtiques.
Quan vam començar el curs ens vam dir que era obligatori i sincerament em vaig angoixar una mica.

Tot i així, en aquesta assignatura hem fet y après coses de altra forma d’aprendre que em va sorprendre. Al principi, vaig pensar que seria un rollo al ser l’assignatura de ciències,
però va ser tot el contrari.
Encara que féssim molts mini exàmens cada matí a primera hora, va ser molt divertit.

Penso que els aspectes positius d’aquesta tasca són que hem après moltes coses que no sabíem d’altra manera, hem après a gaudir d’una classe de ciències que normalment es fa pesada.
En els aspectes negatius penso que certes vegades ens faltava disciplina i atenció, a vegades ens deixàvem portar per la vagància i no explotàvem nous conceptes que anaven apareixent.
En els aspectes a millorar penso que hauríem d’haver aprofitat més la nostra capacitat de aprenentatge.
En els aspectes a millorar penso que hauria d’haver col·laborat més per desenvolupar noves idees i exposar-les per aprendre entre tots.

Penso que de vegades la professora no hauria de deixar-nos acomodar-nos a la nostra bola, perquè en aquell temps de ‘’relax’’ podríem haver desenvolupat noves idees.
També penso que l’haurien de canviar l’horari…

Hem après moltes coses que no sabíem,tan sigui com la funció de les cadires a contramarxa, com quin sucre era més natural amb menys complements,com quina seria la reacció dels diferents tipus de molècules si s’ajuntessin en un mateix recipient, com fer un mapa conceptual de aspectes de la física i de l’anatomia de la rentadora( i la veritat no sabia que la rentadora tenia tants mecanismes),l’origen i el significat del fracking les condicions en les que viu un bròquil, com aprendre mitjançant la gamificació, com extreure l’ADN d’un kiwi,també vam aprendre com desenvolupar noves idees de coses tan simples…
En resum moltes coses que mai vaig pensar que faríem.

Sempre recordo al principi de curs quan una alumna va preguntar com es feia el cafè.
Moltes vegades quan la meva mare em demanava un cafè se’l feia però no sabia per quin procès passava , sempre em queda pensant que com era possible que amb una càpsula i amb agua es pogués fer però mai vaig resoldre el meu dubte fins que es va exposar a classe.

L’existència del bloc ha sigut un gran avantatge per tots perquè des de allí podíem recollir tota la informació que ens disposava la professora i de les aportacions dels companys.
L’únic inconvenient que trobo es que a vegades resultava difícil trobar certes coses.
Per millorar crec que s’hauria de fer conèixer més ja que tracta d’aspectes quotidians i de processos que fem en tasques tan simples com encendre el llum o fer un cafè.

Els avantatges de treballar en grup es que tots exposen les seves idees des de diferents punts de vista i les poden debatre i arribar a una conclusió que pugui beneficiar l’aprenentatge.
Els inconvenients es que a vegades hi han persones que no saben escoltar i es tanquen en les seves idees, també que es difícil posar d’acord a moltes persones perquè cadascú té el seu pensament.
Per millorar penso que tots hauríem de ser més pacients, moltes vegades les persones salten a la primera de canvi i no donen espai a la gent per expressar-se. També no criticar a la primera de canvi alguna idea exposada sense tindre idea perquè així no es pot arribar a res bó. La veritat es que la ignorància supera algunes persones.

Penso que jo podria haver expressat les meves idees per aprendre entre tots.
En els grups que he estat els companys són molt competents i se que podrien haver donat més d’ells perquè són persones capacitades i intel·ligents.

Penso que no tots arribem a tindre un esperit crític, perquè alguns no saben deixar parlar a la gent, pressionen als demés inconscientment a que pensin el mateix que ells. Tots tindriem que exposar la nostra idea de una forma adequada sense ofendre als altres,i vitzualitzar-lo des de un punt objectiu.
Necessitem tindre la capacitat de reflexió, de saber profunditzar i textualitzar una idea, de exposar totes les nostres idees per arribar a una conclusió.
Jo penso que l’anàlisi consisteix en endinsar-se en un tema en saber exposar-lo amb idees claus, de tindre en compte tots els aspectes positius i negatius així amb ells aprendre.
Des de el meu punt de vista, penso que per prendre decisions en grup necessitem escoltar-nos i entendren’s, tindre la disposició de emfatitzar amb les seves idees, tot i així no siguin com volem. Perquè es l’única manera de entendren’s entre tots.