Categoria: Vida Quotidiana

EL FOIE GRAS

Bon dia, lectors d’aquest blog. Som la Mònica i la Laia de 4rt ESO B de l’àrea de Ciències Aplicades. Avui us parlarem sobre el foie gras, que pertany a la categoria d’ètica nutricional.

Quan ens referim al foie gras, parlem de l’atròfia del fetge d’una oca, ànec o ganso per sobrealimentació. Per aconseguir aquesta atròfia, el que fan és alimentar-los dues vegades al dia amb unes quantitats molt elevades. Reben els nutrients directament d’un tub de llautó pulit cap al seu fetge. Al final d’aquesta etapa, el fetge pesarà 600 grams i l’animal augmentarà 1’5kg. Aquest procediment acaba amb la seva mort. Llavors, amb aquesta informació, també podem realitzar una aportació al mapa conceptual.

Podem relacionar aquesta qüestió amb la vida quotidiana: al Nadal la gent acostuma a consumir foie gras, però realment desconeixen el procés al qual l’animal és sotmès. Les condicions de vida d’aquests ocells són nefastes, tot i que els productors del foie gras ho neguen completament.

Aquí us deixem una imatge per reflexionar:

I també, esmentarem un DOCUMENTAL molt interessant:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=V1j8wfVdt1U[/youtube]

Fins la propera!

Com agafar un glaçó sense tocar-lo amb les mans ni la boca

Hola, bon dia. Nosaltres som la Milady i la Isabel.

En aquest article us explicarem diferents maneres d’agafar un glaçó sense utilitzar les mans ni la boca.

Una forma per fer-ho seria agafant un fil i llepar-lo. Així, gràcies al contrast de temperatures, aconseguim que s’enganxi. I com pot ser això? Doncs bé, el glaçó té la temperatura inferior a la saliva, i com és més gran que el fil, guanya el fred. Conseqüentment, la saliva es congela i el fil queda unit al glaçó.

Una altra forma seria posar sal damunt del glaçó. La sal aconsegueix disminuir la temperatura de congelació del gel i facilita que el fil, quan el colloquem al damunt, s’adhereixi a ell. És a dir, al posar la sal fonen el gel però com que tenim més gel que sal, al poc temps tot queda congelat.

Aquest fenomen el podem associar amb el fet de posar sal a les carreteres quan les temperatures baixen. Tots sabem que a 1 atm de pressió, l’aigua es congela als 0ºC. No obstant, quan s’afegeix sal al gel la temperatura de solidificació disminueix fins els -22ºC.

Així, aquí a Lleida, que és on vivim, a l’hivern arribem a temperatures inferiors a 0ºC i per tant, es forma gel a les carreteres. I per poder-les fer més segures tiren sal. D’aquesta manera, la sal fon el gel i no serà fins -22ºC quan torni a solidificar.

 

 

CANVI D’ESTAT DE L’AIGUA

 

En la vida, podem trobar l’aigua en tres formes, es a dir, en tres estats; sòlid, líquid i gas.

Per a que l’aigua pasi d’un estat a un altre ha d’estar en unes certes condicions físiques. Això depèn de la temperatura que hi hagi a l’ambient.

Sòlid -> Líquid (FUSIÓ)

Líquid -> Gas (VAPORITZACIÓ)

Sòlid -> Gas (SUBLIMACIÓ)

Gas -> Líquid (CONDENSACIÓ)

Líquid -> Sòlid (SOLIDIFICACIÓ)

Gas -> Sòlid (SUBLIMACIÓ INVERSA)

Per a que l’aigua passi a estat sòlid a de estar a menys de 0º, per a que s’evapori (estat gasos) a d’estar a 100ºC. I mentre està en l’interval de 0 a 100º l’aigua està en estat líquid.

Natalia i Ariadna

Producció D’ous

Fet per Camila i Júlia

Hem trobat la següent informació sobre la producció d’ous. Com que considerem que és molt interessant us adjuntem l’enllaç i un petit fragment:

Font: http://sostenible.cat/noticia/ecologia-practica-la-vida-oculta-de-les-gallines-per-jordi-bigues-0

Cada any es consumeixen a l’estat espanyol més de tretze mil milions d’ous, 250 per habitant, un cada 30 hores, el mateix temps que triga una gallina ponedora en fer-lo. Tots, exceptuant una petita comunitat vegana, mengem ous de gallina. Pocs es pregunten com viu i què rep a canvi la ponedora. Una gallina de granja industrial pon gairebé un ou diari. De no fer-ho només l’espera la mort. El granger impedeix el desenvolupament natural de l’ou que, en el cas que estés fecundat, donaria un pollet als vint dies d’incubació. Mentre una ponedora industrial produeix sense parar, les gallines ecològiques que veuen el Sol i toquen el sòl i s’alimenten de menjar natural, poden arribar a produir entre 120 i 170 ous, en contrast amb els 15 a l’any que pon una gallina en estat silvestre. El 94% de les gallines viuen engabiades en bateria, sofreixen amputació de bec… i si més no es poden moure. El 3% tenen el privilegi de viure en naus tancades tocant el sòl; criades en aviaris, el 2% tenen accés a l’exterior, les cuiden lliures, d’estable, i unes poques viuen tocant terra, sòl i amb una alimentació ecològica.

 

La proteïna dels ous és considerada de gran valor biològic, fàcil de digerir i té moltes vitamines i minerals. Els ous i el pollastre són les proteïnes de les classes treballadores europees. Ara, el consum d’aviram (un 80% de pollastre) encapçala les estadístiques amb una mitjana de 30 quilos per persona i any, per darrere de la carn de porc. 

Altres fonts d’interès:

http://www.foodispower.org/es/gallinas-criadas-para-la-industria-del-huevo/

Júlia i Camila

 

 

Diferents densitats

L’altre dia vam anar d’excursió per el bosc i vam topar amb un pantà (pantano en castellà) i ens vam adonar que el gel estava per damunt de l’aigua i ens va sorprendre molt.

De camí cap a casa vam pensar en les classes de la senyo, on ens deia que això es degut a que el gel té menys densitat que l’aigua perquè les molècules d’aigua sòlida ocupen més espai. Per això l’aigua gel és menys densa que l’aigua líquida i sura. Gràcies a aquesta anomalia els llacs rius i mars comencen a congelar-se a partir de la superfície cap avall i aquesta crosta serveix d’abric per als esser vius que viuen allí. L’aigua de la superfície que s’ha transformat en gel manté la seva temperatura a 0 graus.

La densitat de l’aigua varia en funció de la temperatura quan la seva màxima es de 4 graus. A partir d’aquesta temperatura comença a disminuir. El aigua es una de les poques substàncies que quan passa a estat sòlid augmenta el seu volum, es una de les claus que fa que el gel floti sobre l’aigua.

Julian i Aleks

 

Llei de la Inèrcia

Hola senyo, et voliem relacionar el que ens va succeir amb un tema treballat a classe.
El divendres anava en el bus tranquil·lament i vaig deixar la motxilla sota el seient. El que passava era que cada vegada que el bus frenava, la motxilla anava cap a endavant, i quan tornava a accelerar, s’inclinava cap a endarrere com la havia deixat. Vaig relacionar això amb la llei de la inèrcia de Newton. La motxilla anava endavant per la inèrcia del autobús.

Aquest succés també el podem relacionar amb un altre treballat a classe: el de les cadiretes a contra o a favor de la marxa.

Segons els articles que vam llegir i treballar, les cadiretes a contramarxa són les més segures per als nens petits. El problema és que les empreses no les promouen perquè les que són a favor de la marxa són molt més econòmiques.

Això de que són més segures no ho diem nosaltres, és pura física:

El Mundo:

Recurrimos a la ciencia, y escuchamos a Ana Urbieta, Dra.en Ciencias Físicas y Profesora de la Universidad Complutense, (quien confía en sillas ACM para proteger a sus hijos). “Viajando en el sentido de la marcha, tanto en una colisión frontal como en una por alcance, la inercia del movimiento empuja a los ocupantes del vehículo hacia delante. El arnés o el escudo de las sillas AFM, retiene el cuerpo, pero no la cabeza del niño, así que el tirón se lo lleva su cuello. Y ese cuello no está preparado para soportar esa fuerza, y se parte la columna. La única forma de impedir ese tirón, es impidiendo el movimiento de la cabeza hacia delante utilizando con un SRI en el sentido opuesto a la marcha.

Font: http://www.elmundo.es/motor/2016/09/19/57dfc37ce5fdea1d498b4598.html

Fins que la gent no canviï la seva mentalitat d’anteposar els diners a la seguretat, el canvi a les cadiretes a contramarxa serà molt difícil.

Jeffrey i Dani

Per què la roba estesa se seca quan la posem a l’estenedor?

Tots hem vist als nostres pares i mares com després de rentar la roba la posaven a l’estenedor i se secava al cap de unes hores. Per una altra banda, a l’escola ens han explicat que el punt d’ebullició de l’aigua és als 100°C. Llavors, com és possible que l’aigua desaparegui (marxi en forma de gas) sense arribar al punt d’ebullició?

Doncs bé, jo l’hi vaig preguntar a la professora i ella em va explicar el següent: Quan posem la roba a secar al Sol aquesta es veu exposada a temperatures majors a 0°C, i això fa que les partícules d’aigua es vagin movent i algunes tinguin prou energia per passar a fase gas i marxar. Llavors, poc a poc la roba es va secant.

ropa-que-se-seca-en-sun-39481964