Categoria: General

Ara que ja tenim l’estiu aquí, les temperatures es disparen, i comencem a suar. Quan això passa, el primer que cridem és: “Ufff, però quina calor tinc!”. I bé, ja sé per què suem (el pare m’ha comentat una mica la raó, i jo he investigat un xic més). Seguiu llegint si desitgeu esbrinar el motiu!

La suor és natural en les persones, i podem suar per diferents motius a través de la transpiració (procés en el que l’aigua en forma de suor, s’evapora i ocorre en la pell, gràcies a les glàndules sudorípares, que tenen una forma allargada similar a la d’un tub, les quals es troben per tot el cos i s’encarreguen de produir la suor), però la raó principal per la qual les glàndules sudorípares del nostre cos expulsen suor és per regular la temperatura d’aquest. És un mecanisme que pretén refrigerar i refredar el nostre cos quan patim tanta calor, per tant, adaptar el cos a una temperatura més adient i suportable. Si no suéssim, no seríem capaços de tolerar la calor, i en efecte, la que el nostre propi cos desprén.

Com a dada curiosa, el nostre cos té una mitja de 2,6 milions de glàndules sudorípares. Determinades investigacions científiques al voltant de la sudoració, han estudiat que els homes tenen glàndules sudorípares amb moltes més capacitats que les de les dones, vet aquí la raó per la qual suen molt més. Sorprenentment, una persona estàndard en plena sudoració aconsegueix suar més de 3,5L/h.

En la meva anterior entrada en aquest blog, havia dit que potser aquella era la última que realitzava, però m’equivocava. Hem acabat el curs, i tot i així, la ciència segueix present en el meu dia a dia, per tant volia compartir això. Aquesta sí que serà la meva última publicació. O no… No t’ho afirmo.

L’any passat a finals de curs ens van fer elegir diferents optatives unes eren obligatòries i altres que no ho eren. Ciències aplicades ere una de les obligatòries, hem va sorprendre que aquesta matèria fos obligatòria ja que estem en un 4t humanístic / social.

A principis de curs quan la nostra professora ens explicava mes o menys les activitats que faríem al llarg del curs molts ens vam sorprendre.

 

Si hi havia un dia que molts de nosaltres no érem puntuals a classe la mestra ens feia fer proves i no ere res agradable fer una prova a les 8:20 del mati. No ere just per a les 3 o 4 persones que eren puntuals però igualment algo teníem que fer per poder tenir nota.

 

Algunes de les  activitats que vam fer eren molt interessants ademes de que eren divertides. Aquestes van ser les que hem van cridar més l’atenció

 

1.La majoria dels companys de classe van marxar a Alemanya i els que es van quedar a classe van ver una activitat que consistia en descobrir si el sucre bru que hi havia als supermercats ere natural o amb colorants apart també vam veure que molts aliments que nosaltres consumim tenen una gran quantitat de sucre mes de la que hem imaginava.

 

2.Hi havie dies que teníem que escriure a un blog que es diu : Un mon de ciències ple de lletres. Moltes vegades ere obligatori escriure sobre diferents temes dels que  nosaltres hem après a classe o també temes científics que els relacionàvem amb la ciència amb la vida quotidiana però això ja ere optatiu.

 

3.Fer de cel·lules en estat solid, liquid i gas. La nostra profe ens va gravar i pujar el video a you tube. Vaig riure molt amb aquesta activitat apart de passar molta vergonya.

 

4.Fer un mural per a la classe on hi explique tot el que hem fet i après ademes de que pot servir de chuleta als exàmens si els companys aguessin fet la lletra mes gran però igualment la pared no es quedava sosa, lo trist es que el nostre mural es va trencar i ja no el podíem reparar.

 

5.La profe ens va fer cuidar d’un broquil! Això si que va ser molt divertit i per una altra part estrany però ho vaig passar molt be. Molts de nosaltres li van posar nom al broquil. O una companya que va passar fotos del seu ocell d’amunt del vegetal.

 

6. Relacionat amb el tema del broquil ens van demanar fer un relat amb vegetals con si fos un conte i 2 companyes van ser guanyadores i van tenir que anar a la universitat on van tenir diferents premis.

 

7.Com totes les classes les tenim a 1ra hora un dia la mestra ens va posar al projector diferents imatges que eren il·lusions òptiques, consistia de quin equip aconseguia esbrinar lo que estave amagat (lo que hi possave damunt de la imatge ).

 

 

8.La meva favorita va ser la gimcana, aquesta va ser la proposta d’un company i això de aprendre ciències fent jocs es massa divertit ademes que que ja no estàs adormit fent teoria com moltes matèries que et passes tota la hora assegut. Me va agradar bastant si pugesa la repetiria però a l’hora de editat el vídeo que teníem que presentar allò si que no ja que son hores dedicant per a editar.

 

9.I per ultim l’analisis d’ADN aquesta activitat va ser bastant entretinguda apart de que els que vam fer l’activitat amb saliva vaig riure molt amb les cares dels companys que surten a les imatges.

 

Apart de aquestes activitats vam fer moltes mes però com e dit anteriorment aquestes son les que mes me van cridar l’atenció.

 

 

Poden haver-hi moltes maneres de aprendre ciències com per exemple treballar en grup ja que ens podem ajudar mútuament, però depenen de quina persona no fan res del que toque i la resta dels companys tenen que fer la seva part, això no es pot permetre però sempre esta la solució de dir al professor lo que fa cada persona o en un document com un tipus de diari on  cada persona  expliqui lo que a fet aquell dia i els seus companys. Així sabrem si menteixen o no ja que molts son capaços.

 

Per millorar les classes es no ficar exàmens entenc que d’una manera o altra els professors tindran que extreure una nota per a poder avaluar-nos però hi ha moltes formes de fer-ho  com per exemple cada alumne que tingui un tema diferent i explicar-lo davant de tota la classe sigui en una presentació o en un vídeo i penso que molts de nosaltres farien el vídeo ja que ens posem molt nerviosos fent una presentació i ens podem deixar coses molt importants.

 

Una activitat que hem va vindre al cap un dia va ser fer diferents preguntes sobre la ciència a persones del carrer i amb els seu permís de si els podem grabar òbviament i així podem veure si les persones en saben o no i si ho relacionarien amb la vida quotidiana com ho hem fet nosaltres a classe.

Els aspectes per a millorar a una professora crec que aquest any no en canviaria cap no es per fer la pilota ni res per l’estil però ho e passat molt be rient amb ella i tot els companys però hi ha vegades que hem coste saber si parle enserio o esta de conya ja que ho dissimule molt be però sempre la acabem descobrint ja que acabe rient, m’ha agradat la seva manera de ensenyament i la veritat esque això de fer activitats diferents i que nosaltres ho proposem es molt interessant ademes de que a aconseguit que m’agradin mes les ciències.

 

Aquest curs a Ciències Aplicades hem après moltes coses.
Per començar, relacionant la ciència amb la vida quotidiana.
La professora ens ha ficat milers d’exemples per tal d’aprendre el concepte “Relació amb la vida quotidiana”.
Uns dels primers exemples que ens va ficar va ser el de deixar la roba a secar al balcó, que l’aigua s’evapora gràcies a l’aire o el sol, o un altre exemple és el de l’ampolla al congelador, d’estat líquid passa a sòlid. Suposo que el concepte de relació de la ciència amb la vida quotidiana, m’ha quedat més que clar!
Durant un temps vam estudiar moltes coses més, una de les que més m’ha agradar aprendre és la “dolça mentida” mai m’haguès imaginat el munt de sucre que hi havia en tan sols una mica de menjar i a més que gairebé sempre mengem.
I com no oblidar-me de la Gamificació , aquella setmana va ser la que més be m’ho vaig passar ( de ciències Aplicades) suposo que a més d’aprendre ciències a través de jocs, vam aprendre a competir tots junts i a estar i treballar en equip, això si que és una bona manera d’aprendre! i també de divertir-se , clar.
I com no oblidar-me de la vegada que vaig haver de sortir sola a la pissarra a explicar un treball que ni gairebé sabia, ho vaig passar una mica malament perquè no sabia per on començar, però el fet, fet està i a damunt m’ha servit per pujar nota.
O del Maniquí Challenge, això si que va estar bé!
Desprès hem treballat coses que quasi totes estaven relacionades amb coses que ja haviem fet, excepte la pel.lícula de Gattaca i el vídeo de Laika, el primer gos que va anar a la lluna, un vídeo i una pel.lícula que m’han ensenyat que si es vol, es pot. Encara que la pel.lícula ens la va posar per aprendre, era una pel.lícula i entretenía més que aprendre per escrit.
En resum podria dir que aquest curs ha estat llarg, o almenys, es el que m’ha semblat a mi , però ja hi som a fí de curs i podria dir tot segura que d’aquesta matèria és de la que més he après, ja que hem treballat d’una manera dura però també divertida. Ara cada vegada que hi fico una ampolla al congelador , la roba a secar o la mare quan bull el menjar, m’enrecordo de tot aquest curs, del nostre cartell de classe , i de totes les teves explicacions.
(Encara que al principi de curs, estava asustada, crec que no ha estat tan malament)
Com oblidar-me de la professora, la professora més original que he conegut mat, la única professora que a estat pendents de nosaltres i fins que no hem aprés el tema, no ha parat, i segur que sirà la única professora que ens ensenyarà a través de jocs i els únics deures que mana de vacances , és disfrutar la vida, així si que dona gust fer ciències!
Encara què també sirà l’única que ens farà vindre a les 8”20 del matí vindre a l’aula d’informàtica i encara que a vegades ha fet exàmens que ens feien menjar-nos el cervell, però d’una manera o una altra hem aprés.
Si haguès de cambiar alguna cosa de la matèria , seria els exàmens o proves tant seguits , hi havíen coses que encara que fossin de lògica, era pel matí i costava arrancar el cervell de bon matí, i de bo dons moltes coses bones però si haguès d’escollir una , és la de Gamificació.
De la professora , és molt bona, però això d’anar a informàtica a les vuit del matí.. No fa molta gràcia però bé, si s’ha de fer s’ha de fer i és clar, la matèria s’ha d’aprovar.

Tot va començar al setembre, jo era nova al institut Maria Rubies, aixi que per a mi tots els profesors eren nous. Vaig coneixer a molts, de millors i de pitjors, una de les persones que més hem va sorprendre es la profesora Mirella Gonell, la nostra profesora de l’asignatura ciències aplicades. Hem va sorprender per el fet de cambiar la meva mentalitat respecta a aquesta asignatura, ja que, jo no volia fer ciencies, perque tenia el fort presentiment de que treballariem amb números, números i mes números, i que al final de curs (o setembre) ja hauria oblidat tot el que hauriem treballat en aquesta materia. Pero va ser totalment diferent, el que vam fer va ser relacionar cada cosa que treballavem amb la vida quotidiana.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser la cromatografía, tractaba en agafar paper de filtre i dibuixar-li un punt, concectabem aquest paper amb un got d’alcohol, de aquesta manera podiem observar com es separaven els components dels boligrafs.

Vam fer l’activitat de la dolça mentida, vam investigar sobre els diferents tipus de sucre i ens vam donar compte que el producte no es el mateix que ens están venent.

 Aprofitant que la profesora te un fill, fer-nos tastar les farinetes triturades i les no triturades.

Ens vam adonar que la que mes agradava era la trturada, per el simple mptiu de que portava sucre, encara que a l’envas en poses que no en portava.

De aquí vam fer una recerca més propera sobre el suv¡cre, i vam arribar a la conclusió de que le sucre es adictiu, vam veure també un vídeo de uns ratolins de laboratori on comprovaven científicament aquesta adicció per el sucre.

Fer ciencies aplicades d’aquesta manera no te cap inconvenient per algu que en un futur vol fer lletres, per algú d’ambit cientific potser si que es massa poc contingut el que hem fet, pero per la clase de 4t B, es la millor manera d’aprendre.

Fer treball en grup et motiva a fer-ho millor, esforçarte més, i extreure diferents conceptes gracies a més d’una idea a contrastar, pot tenir els seus inconvenients si no hagués una part de nota individual, però en aquesta cas, s’evaluava individualment i a nivell de grup.

Crec que es una de les assignatures que mes m’han servit, i que dintre de un temps encara m’anrrecodare de tot això que hem estudiat. Pero espero no tornar haver de fer les teves clases l’any que ve.

El dia 27 de maig, un grup d’alumnes voluntariats, van anar al Carrer Major a fer lo de Ciència al carrer, i jo vaig ser una d’elles. Cada curs feia una pràctica diferent, i nosaltres, els alumnes de 4rt d’ESO, vam fer la pràctica de l’ADN, la qual ja havíem practicat a classe per entendre-la i per saber explicar-la. Allí, hi havien molts instituts que també participaven, cada un tenia la seva ”paradeta” per fer les pràctiques que havien preparat.

Jo i unes companyes, vam arribar a l’hora que ens tocava anar, a les 18:45, ja que ens havíem dividit per grups i uns anaven abans que altres. Una vegada allí les professores ens van donar les samarretes i ens vam ficar mans a l’obra. Com érem les últimes en tota la tard, ja havien fet la pràctica altres companyes, llavors nosaltres vam tenir que netejar-ho una mica per tornar a fer la pràctica i poder explicar-la a la gent interessada que s’apropava a preguntar que fèiem i com ho fèiem.

Vam aprendre que la barreja de sal, sabó i aigua penetrava en la membrana plasmàtica de les cèl.lules i així sortia l’ADN. També, al repetir tot el rato el que s’havia de fer per extreure l’ADN ens vam aprendre de memòria quasi tot el procediment. I encara que, feia calor ens ho vam passar bé.

La verdad es que no se me ocurría escribir algo con un fundamento científico y me he decidido a escribir sobre lo que más me gusta y lo que más pienso.

No se escribir muy bien, más que nada porque me voy por las ramas.

El tema es el siguiente,siempre pienso en cosas que hacen falta en el mundo y las que sobran.

Y soy consciente que faltan muchas y sobran unas cuantas más.

 

Yo soy plena admiradora de la HONESTIDAD :

Siempre he sido honesta y es lo que más falta en esta sociedad.

La mayoría de las personas que me rodean mienten constantemente,

y la verdad es que no los entiendo,

si es cierto que todos hemos dicho alguna mentirijilla,

pero estar engañandose a uno mismo

continuamente no le encuentro ningún sentido.

Muchas personas fingen ser algo que no son solo para agradar a la gente,

fingen emociones, dicen cosas que no piensan y se lo dejan todo dentro.

En resumen viven una vida de mentira y

nunca sabes cuándo están diciendo la ‘’ verdad ’’.

Yo es que no sé mentir, porque digo la verdad hasta cuando miento,

y si miento es porque ignoro por hablar sin pensar, pero nunca por querer cuadrar con todos, la verdad, tampoco tengo la intención de hacerlo.

Y es que lo mejor es ser como eres completamente, que seas espontáneo que digas lo que te venga en gana, que no te quedes con las ganas, divertirte,amar con tu alma, disfrutar de la vida y no reprimirse.

 

También soy plena admiradora de la ESPONTANEIDAD :

Adoro la gente espontánea, que mejor que hacer lo que se te pase por la mente en cualquier momento.

Adoro esas personas que cuando van por la calle se ponen a cantar y bailar

porque sí, porque les ha dado un venazo y lo hacen con todas sus ganas,

porque no hay razones para justificarlo.

Las personas que te transmiten buenas energías y sientes conexión cuando estas con ellas.

Las personas que dicen su opinión sin necesidad de faltar a las otras.

Las personas que no tienen problema en hacer el ridículo por hacerte sonreír,

que su mente es un caos, pero en bonito.

Las personas en las que puedes confiar con los ojos cerrados.

Las personas que están completamente locas y

no tienen miedo a lo que piensen los demás.

Las personas que salgan a la luz cuando todo está apagado.

 

También soy plena admiradora de la LIBERTAD :

Siempre he pensado que todos merecemos tener libertad y

que nadie nos puede atar a nada.

Que tengamos la libertad de hacer lo que queramos aunque nos equivoquemos, porque rectificar es de sabios.

Que tengamos la libertad de amar a quién queramos,

porque para entender el amor primero hay que entender la libertad.

Qué más da su sexo, lo importante es cómo es como persona y que sepa transmitirte la pureza de su alma.

Lo importante es que con un abrazo te haga sentir un remolino de emociones y que en un segundo te quite todos los males.

Que sepa cómo llevarte y hacerte sentir vivo.

 

Cosas que sobran en este mundo :

 

 

Nunca me han gustado los PREJUICIOS Y LOS ESTEREOTIPOS :

No les encuentro ningún sentido.

me canso de ver a gente con prejuicios en mi vida, que juzgan sin tener ni idea y se fijan en lo primero que ven.

Nunca entenderé a las personas que ven a alguien por la calle y por su forma de vestir o de mirar ya los denominan de tal manera : gentuza, amargado.

Eso demuestra la poca seguridad que tienes en ellos mismos,

y tienen que criticar a los otros porque supongo que les harás sentir ‘’ mejor ‘’.

Esque yo no tengo la maldita necesidad de criticar a todo el mundo,

porque criticar no me alimenta el alma, me la pudré.

Odio los prejuicios y los estereotipos con toda mi alma.

 

 

Constante MIEDO/ INSEGURIDAD/ CULPABILIDAD :

 

El miedo te crea insatisfacción, incertidumbre.

Es que resulta imposible volar cuando tienes los bolsillos llenos de miedo.

Porque pesa. Pesa mucho.

Nos encerramos en nuestra mente racional y no salimos de ahí.

Y así no se puede avanzar en la vida.

Nos hacemos problemas por cosas estúpidas, que hasta tú mismo sabes que no tienen importancia pero no eres capaz de dejar tu orgullo a un lado.

Sientes miedo por fallar y volver a tropezar con la misma piedra.

Por andar por la vida sin saber que hacer, ni a dónde ir, ni con quién ir.

A veces nos volvemos tan cobardes que nos encerramos en nosotros mismos.

Queremos conseguir metas pero no movemos un dedo por conseguirlas.

Y hay que moverse, hay que dejar el miedo atrás, hay que arriesgar.

Que sale mal? No te arrepientas.No te quedes con las ganas. No te guardes nada.

Eso solo te creará más insatisfacción y frustración contigo mismo.

Tienes que mostrarte como sos. Que te conozcan. Que sepan que vales.

Que quieran estar contigo.

Es la única manera de avanzar, sino seguirás estancado, viendo cómo otra gente avanza en el tren y tu te has quedado en la estación.

Así que, deja fluir.

Vive y deja vivir…

 

 

Ah…y se me olvidaba.

‘Asegúrate de que tus sueños sean más grandes que tus miedos y que tus acciones hablen más que tus palabras.’

 

 

 

 

 

Res a dir, només gaudir!

L’alumnat de 4t d’ESO B està d’enhorabona! Han estat finalistes de l’XIè Premi Espiral Edublogs. Aquesta convocatòria anual pretén valorar la importància i repercussió de les bones pràctiques educatives, recolzades en eines digitals com són els blocs, per al desenvolupament de continguts curriculars i motivació dels alumnes.

Des de principi de curs, han preparat la competència cientificotecnològica escrivint sobre allò que aprenien en les classes de Ciències Aplicades. No obstant, aquest coneixement no ha quedat tancat a l’aula sinó que li van donar ales a través del bloc de l’assignatura. En “Un món de CIÈNCIES ple de LLETRES” compartien les seves experiències en jornades de ciència, reflexions sobre lectures treballades, vivències de la vida quotidiana que després es convertien en casos pràctics a resoldre o les pròpies  conclusions de treballs cooperatius.

D’alguna manera, aquesta eina ha potenciat l’estima i l’interès pel món en el que viuen. Així mateix, ha contribuït en la comprensió dels continguts i el desenvolupament de capacitats d’indagació per poder prendre decisions basades en informació veraç.

I quina millor manera de mostrar-ho que amb les seves pròpies paraules:

La Ciència al Carrer va estar una experiència agradable, amb la qual a més de mostrar el que nosaltres sabíem, vam aprendre dels altres, i és un acte molt interessant que no hauríem de perdre, perquè fomentem la importància i aplicacions de la ciència en la vida quotidiana. Perquè com molt bé indica el nostre bloc: vivim en un món de ciències ple de lletres.

Ciència al Carrer 2017, Laia Lacasa

 

 

 

Si es consumeix cafeïna mentre un nou ADN (àcid desoxiribonucleic: material genètic situat al nucli d’una cèl·lula) s’està formant, pot suposar trencaments en els cromosomes, raó per la qual les embarassades no haurien de consumir-ne. La cafeïna influeix en el creixement i desenvolupament de les cèl·lules del fetus, alterant el seu oxigen i flux de sang, i podria desencadenar alguna anomalia en el nadó en el moment de néixer.