Arsènic en l’arrós

L’aigua del riu Ganges està contaminada per residus químics, cadàvers d’éssers vius, restes de les fàbriques, etc. A més a més, són aigües que de manera natural són riques en arsènic (metal·loide altament tòxica).

Malauradament, d’aquestes aigües beuen i les utilitzin unes 640 milions de persones.

Per si no fos poc els camps d’arrós d’aquesta zona es reguen amb aquesta aigua altament contaminada i després aquest arrós es consumit per tot el món.

El consum diari d’aquesta aigua provoca càncers, lesions de pell, ronyó, fetge, medul·la òssia i trastorns neurològics. L’exposició aguda causa vòmits, dolors abdominals i diarrea.

Per saber-ne més podeu consultar aquest documental:

Iago i Joel

 

EL FOIE GRAS

Bon dia, lectors d’aquest blog. Som la Mònica i la Laia de 4rt ESO B de l’àrea de Ciències Aplicades. Avui us parlarem sobre el foie gras, que pertany a la categoria d’ètica nutricional.

Quan ens referim al foie gras, parlem de l’atròfia del fetge d’una oca, ànec o ganso per sobrealimentació. Per aconseguir aquesta atròfia, el que fan és alimentar-los dues vegades al dia amb unes quantitats molt elevades. Reben els nutrients directament d’un tub de llautó pulit cap al seu fetge. Al final d’aquesta etapa, el fetge pesarà 600 grams i l’animal augmentarà 1’5kg. Aquest procediment acaba amb la seva mort. Llavors, amb aquesta informació, també podem realitzar una aportació al mapa conceptual.

Podem relacionar aquesta qüestió amb la vida quotidiana: al Nadal la gent acostuma a consumir foie gras, però realment desconeixen el procés al qual l’animal és sotmès. Les condicions de vida d’aquests ocells són nefastes, tot i que els productors del foie gras ho neguen completament.

Aquí us deixem una imatge per reflexionar:

I també, esmentarem un DOCUMENTAL molt interessant:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=V1j8wfVdt1U[/youtube]

Fins la propera!

Producció D’ous

Fet per Camila i Júlia

Hem trobat la següent informació sobre la producció d’ous. Com que considerem que és molt interessant us adjuntem l’enllaç i un petit fragment:

Font: http://sostenible.cat/noticia/ecologia-practica-la-vida-oculta-de-les-gallines-per-jordi-bigues-0

Cada any es consumeixen a l’estat espanyol més de tretze mil milions d’ous, 250 per habitant, un cada 30 hores, el mateix temps que triga una gallina ponedora en fer-lo. Tots, exceptuant una petita comunitat vegana, mengem ous de gallina. Pocs es pregunten com viu i què rep a canvi la ponedora. Una gallina de granja industrial pon gairebé un ou diari. De no fer-ho només l’espera la mort. El granger impedeix el desenvolupament natural de l’ou que, en el cas que estés fecundat, donaria un pollet als vint dies d’incubació. Mentre una ponedora industrial produeix sense parar, les gallines ecològiques que veuen el Sol i toquen el sòl i s’alimenten de menjar natural, poden arribar a produir entre 120 i 170 ous, en contrast amb els 15 a l’any que pon una gallina en estat silvestre. El 94% de les gallines viuen engabiades en bateria, sofreixen amputació de bec… i si més no es poden moure. El 3% tenen el privilegi de viure en naus tancades tocant el sòl; criades en aviaris, el 2% tenen accés a l’exterior, les cuiden lliures, d’estable, i unes poques viuen tocant terra, sòl i amb una alimentació ecològica.

 

La proteïna dels ous és considerada de gran valor biològic, fàcil de digerir i té moltes vitamines i minerals. Els ous i el pollastre són les proteïnes de les classes treballadores europees. Ara, el consum d’aviram (un 80% de pollastre) encapçala les estadístiques amb una mitjana de 30 quilos per persona i any, per darrere de la carn de porc. 

Altres fonts d’interès:

http://www.foodispower.org/es/gallinas-criadas-para-la-industria-del-huevo/

Júlia i Camila