Hem trobat la següent informació sobre la producció d’ous. Com que considerem que és molt interessant us adjuntem l’enllaç i un petit fragment:
Font: http://sostenible.cat/noticia/ecologia-practica-la-vida-oculta-de-les-gallines-per-jordi-bigues-0
Cada any es consumeixen a l’estat espanyol més de tretze mil milions d’ous, 250 per habitant, un cada 30 hores, el mateix temps que triga una gallina ponedora en fer-lo. Tots, exceptuant una petita comunitat vegana, mengem ous de gallina. Pocs es pregunten com viu i què rep a canvi la ponedora. Una gallina de granja industrial pon gairebé un ou diari. De no fer-ho només l’espera la mort. El granger impedeix el desenvolupament natural de l’ou que, en el cas que estés fecundat, donaria un pollet als vint dies d’incubació. Mentre una ponedora industrial produeix sense parar, les gallines ecològiques que veuen el Sol i toquen el sòl i s’alimenten de menjar natural, poden arribar a produir entre 120 i 170 ous, en contrast amb els 15 a l’any que pon una gallina en estat silvestre. El 94% de les gallines viuen engabiades en bateria, sofreixen amputació de bec… i si més no es poden moure. El 3% tenen el privilegi de viure en naus tancades tocant el sòl; criades en aviaris, el 2% tenen accés a l’exterior, les cuiden lliures, d’estable, i unes poques viuen tocant terra, sòl i amb una alimentació ecològica.
La proteïna dels ous és considerada de gran valor biològic, fàcil de digerir i té moltes vitamines i minerals. Els ous i el pollastre són les proteïnes de les classes treballadores europees. Ara, el consum d’aviram (un 80% de pollastre) encapçala les estadístiques amb una mitjana de 30 quilos per persona i any, per darrere de la carn de porc.
Altres fonts d’interès:
http://www.foodispower.org/es/gallinas-criadas-para-la-industria-del-huevo/
Júlia i Camila
