Consolidació!

L’assignatura de Ciències d’Aplicades d’aquest any en comparació d’altres anys ha sigut molt diferent. En general, tots nosaltres ens queixàvem perquè havíem marxat a l’humanístic per deixar una mica de banda les ciències per diferents raons. Crec que tots ens vam portar una sorpresa al veure lo diferent que era aquesta assignatura, a com nosaltres pensàvem que seria en plan molta teoria, un examen o dos cada dos setmanes, informes de laboratori, etc.

Parlo en comparació sols sobre les ciències d’aquest any i els darrers anys, però és que no és que hagi estat diferent aquestes ciències amb les altres sinó amb totes les assignatures que teníem. Ha estat un aprenentatge molt lúdic, hem après a través de jocs, hem après a treballar en grup, hem relacionat molts continguts amb la vida quotidiana, etc.
Hem après de manera diferent i molt divertida, jo no canviaria res de l’assignatura, tal i com l’hem portat, com l’hem estudiat i tot a mi m’ha agradat bastant, ha estat una de les poques assignatures (que encara que durant tres dies seguits començàvem a primera hora del matí) que m’ha motivat un xic, m’ha agafat intriga moltes vegades i m’he preguntat també moltes vegades que seria el que la professora ens tendria preparat la pròxima classe, ja que cada dia ens portava algo nou, que el més important es que tot el que ens proposava o ens portava per fer cada matí ens agradava o bueno moltes vegades també al principi a lo millor ens queixàvem perquè no enteníem com volia desenvolupar l’activitat…però al cap i a la fi ens acabava agradant i és allò que importa.

L’actitud de la professora m’agradat bastant. La motivació que ens transmetia, la manera d’explicar, la manera de com ens feia veure les coses o com relacionava els aspectes físics amb continguts que ens trobem cada dia a la vida quotidiana i nosaltres sense donar-nos compte, que crec que és el que ens ha agradat més a tots i a mi en concret amb lo que més he aprés i més he entès les coses cièntifiques.
De tot lo que hem treballat el que més m’ha sorprès ha estat, lo de la ‘dolça mentida’ (sucre) i aliments enverinats (un descobriment).
Allò més lúdic que hem fet crec que ha sigut lo de convertir-nos nosaltres en sòlid-líquid-gas i fer com canvien d’estat que desprès vam fer un ‘manequin challenge’ que estava molt de moda i ho demanaven en molts instituts per fer-ho a classe. També va estar molt divertit la gran idea de la gimcana, fent jocs a travès de conceptes científics (així vam acabar d’entendre moltes coses més.
El que més m’agradat i és molt bona idea va ser fer com una mena de mapa conceptual a tota una pared de la classe i des del punt de la matèria anant ficant coses de la vida quotidiana (així és com ens hem donat compte d’on i com surten les coses i de lo que estem envoltats).  També, investigar sobre amb el tema dels nens de desembre i gener.
Un dels grans experiments que hem fet (raro és, hem de dir) va ser quan havíem de cuidar un bròquil romanesco i inspeccionar-lo. També, va estar molt bé l’extracció d’ADN de fruïta.
El que més ens va costar a tots que no sabíem com surtir-nos (al principi) va ser fer un relat de llegums i que d’aquest relat sortís alguna cosa científica.

Bueno, a parlar de les seves proves de les últimes, perquè de les primeres eren com exàmens normals per preparar-nos a la prova de febrer, les últimes que eren poques preguntes (com sempre relacionades amb la vida quotidiana) van estar interessants.

Sobre lo que estic escrivint ara (el blog) que hem estat portant tot el curs que ha sigut com els nostres apunts de ciències, mai havia fet un i m’agradat molt l’idea d’aquest any!
Parlar sobre el treball en grup, crec que aquest any ha sigut on més i en l’única assignatura que he treballat en grup, que per a mi l’experiència ha estat molt bé i sobretot lo de autoavaluar-nos la feina que fèiem i la feina que feien els demés també i el grup en general i a partir d’allí amb els càlculs sortia la nota que ens havíem ficat això ha estat molt bé!

En conclusió, no m’havia parat a pensar ni molt menys que ciències d’aquest any serien així i m’ha agradat moltíssim. Sincerament, quasi mai m’han agradat i gràcies a la manera d’ensenyar de la profe m’han agradat molt!

Bons records em portaré

Bon estiu a tots/es!!

Consolidació Ciències Aplicades

Quan vaig veure que una de les optatives del curs de 4t ESO B humanistic va ser Ciències Aplicades, no em va agradar (a ningú).
Després, quan va iniciar el curs, el primer dia de la classe, personalment, la nova professora em semblava simpàtica i activa en la seva matèria, però després de que ens digués que faríem unes proves competencials i exàmens… diré en la meva defensa que no em va entusiasmar molt (ni a mi ni a ningú, crec).
Més endavant, vam fer una cromatografia (vam tindre que portar un pot de iogurt de la nostra casa) i allí vaig veure que la seño no tenia males intencions, que ens faria aprendre a base de pràctiques i activitats.
Després, al cap d’uns dies varem fer una petita recerca relacionada amb com hauria d’estar una cadira de nen petit al cotxe.
Un dia la seño va portar (per a fer una pràctica) 2 tipus de cereals i ens va deixar tastar-los. Un estava dolç i el altre més “soso”. Després de provar-lo ens va enseñar la etiqueta dels cereals i es podia veure que una contenia una quantitat molt elevada de sucre i l’altra no. Ens va voler demostrar que la gent volia més el dolç que no el que no tenia sucre, i vam fer una investigació sobre aquest tema (veure si era natural o tenyit).
Tot seguit, van vindre les proves competencials i hi havia una pressiò notoria en l’aula perquè la prova no era fàcil, ni molt menys, però la seño ens va preparar bé per aquestes proves.
També, vam fer un mural relacionant diferentes parts sobre la matèria i va quedar molt bonic.
Abans de Nadal, la seño va dir que havíem de portar cap a casa una petita part d’un bròquil per a cuidar-lo i parlar-li per a veure que hi feia (una part bastant divertida però estrany a la vegada).
I la part més divertida, es quan vam fer la gamificació, que era aprendre a través dels jocs (em va agradar la prova en la qual havíem d’agafar la fruita d’un cub ple d’aigua).

També vam fer més coses, però em dòna pal escriure tot.

Crec que a nivell de grup, hem treballat bé, sense cap conflicte, amb bon rotllo.
Jo crec que aquest curs he aprés que a través dels jocs es pot aprendre i que les ciències són divertides.
Ah, quan la seño va fer el blog, vam fer moltes entrades explicant bastants coses com la dolça mentida, el comportament de la classe de 4t ESO B, les conclusions dels llegums, etc. Per a millorar el blog, el que faria jo seria fer-lo més didàctic. Que hi haguessin links a altres pàgines o fotos sobre el que hem tractat més sovint, perquè el blog és una bona eina que no hem utilitzat excessivament i podíem haver-ho fet.
També, crec que les ciències se’m donen bé i podíem fer coses una mica més avançades, perquè el que feiem era una mica “infantil”, podria dir? però prefereixo molt més aquest tipus de clase que no estar fent fòrmules ni estudiar la taula periòdica ni res d’això, no tinc moltes queixes sobre aquesta matèria.
I no se que més posar, així que dire les últimes paraules.
Jo, en Ciències Aplicades, m’ho he passat molt bé, amb els companys i amb tu seño. Espero que les teves classes segueixin sent així, que són molt didàctiques i suportables a primera hora (creu-me, a primera hora, ningú està despert i era l’única classe en la qual sí ho estava).

Bones vacances a tothom!

Ciències Aplicades

Vam començar un curs nou i quan vam escoltar que ens tocaria Ciències Aplicades… ens preguntàvem, què és això? Pensàvem que era una assignatura difícil de molt d’empollar però la nostra hipòtesi no ha estat aquesta. Gràcies al treball de la senyoreta y de les nostres ganes hem pogut aprendre forma jugant, diguem-ho així.
Un dels aspectes positius de Ciències Aplicades és la facilitat d’aprenentatge de la feina que hem realitzat tot el curs.
Els aspectes negatius a millorar Ciències Aplicades és… no hi ha cap, almenys per mi.
Un dels aspectes positius que he de millorar en Ciències Aplicades per al futur es estudiar més, dedicar més hores a treballar i fer entrades al bloc!
Y dels aspectes negatius que he de millorar és, arribar sempre puntual a la classe i no tindre son…
Hem treballat molt continguts durant tot el curs. A continuació faré una llista de tots el continguts treballats:
– Les cadires de contramarxa dels nens petits.
– La cromatografia plana.
– Una pràctica anomenada “Dolça Mentida”.
– Vam fer el famós “Manequin Challenge” sobre els líquids, sòlids i gas.
-”El bròquil”, práctica terriblement boníssima.
– “Els nens de Desembre”.
– Treballs en grup.
– Només alguns vam anar a la Ciència al Carrer i allí vam fer la pràctica de l’extracció de l’ADN, anteriorment realitzada a la classe.
– Vam estudiar la pressió.
– Vam fer un pòster del qual cadascú havia de buscar alguna cosa científica i després vam fer un mapa conceptual gegant.
Un dels continguts relacionats amb la vida quotidiana pot ser la lixiviació, que és un métode que consisteix a la extracció de la matèria soluble de una mescla mitjançant l’acció de un dissolvent liquid, per exemple, quan vas a fer el cafè al matí.
Un dels avantatges d’escriure al bloc es pujar nota pero també entendre i aprendre noves coses.
Un dels inconvenients és que tardes temps a fer-ho però no passa res.
Durant el curs hem realitzat diversos treballs en grup i això m’ha ajudat a saber treballar en grup i també,  aprendre amb els meus amics. Però com tot, hi ha incovenients. Un dels incovenients és que és molt difícil venir tot el grup sencer a classe cada dia, i això suposa treballs a casa.
En conclusió, ha estat un any molt agradable i molt cientific jajaja. La meva hipotesi abans de començar el curs era que Ciències Aplicades em costaria molt i suspendria segur… però això no ha sigut així. He pogut entendre conceptes nous jugant.

Bon estiu a tothom i estudieu!

Consolidació 2017

Bé, el curs ja ha arribat al final i abans de marxar a gaudir de les vacances després d’aquest curs tan intens, farem balanç i un resum d’allò més important d’aquest curs.
Abans de iniciar aquest curs, ens van donar un paper per elegir les optatives, i la veritat es que a cap de nosaltres li va fer gràcia veure que la ‘’optativa’’ de Ciències Aplicades era obligatòria ens vam replantejar si realment érem a l’humanístic o ens havíem confós de classe.
A principi de curs, quan vam entrar a l’aula vam conèixer a la Mireia, la que ens acompanyaria en aquesta matèria al llarg de l’any, a més a més, ens va explicar quin ‘‘planning’’ tindríem cada trimestre.
Ens va assabentar de l’existència de una prova de Competències, la Cientificotecnològica que reunia totes les matèries : tecnologia, física i química, biologia i geologia.
La veritat és que al principi va espantar-nos tots una miiiiiii aaaa, tampoc massa eh!, tot i que després no era per tant.
Vam fer la Cromatografia, que vam guardar com un tresor, perquè s’havia d’incloure en la meravellosa llibreta que vam entregar en l’ examen del primer trimestre.
Vam tastar farinetes per diferència en quin hi ha més sucre.

Com que molts, vam marxar a l’octubre a Alemanya, els nostres companys van fer una pràctica que van anomenar ‘’DOLÇA MENTIDA’’, quan vam tornar, ens van fer una presentació explicant les raons d’aquest nom.

Un altre dia, vam fer una mostra de perquè bull l’aigua sense necessitat de calor, a més a més de demostrar que tenim dots artístics fent un ball/ interpretació com si fóssim partícules.

Vam gaudir parlant dels canvis d’estat, La setmana de la ciència, La nostra gimcana, les proves de la senyo per fer-nos pensar una mica.
EL dia de les competències bàsiques… I el dia a dia redactant en el nostre Blog: Un Món de Ciències ple de Lletres finalista en un concurs de Blogs..
I bueno altres moltes coses.
Si m’he de quedar amb alguna cosa d’aquest curs, em quedaré amb que hem après a treballar en equip, ajudant-nos per sortir endavant… Amb l’aprenentatge per Gamificació.
Passant calor a la Ciència al Carrer.
I sobretot ens quedarem, amb que ha passat el curs volant, i quan ens vam adonar ja érem a la graduació fent el nostre discurs.
Gràcies senyo, per ensenyar-nos a estimar una mica més les ciències, i demostrar-nos que podem aconseguir tot el que volem.

Consolidació

Al principi de setembre, ens vam adonar que teníem una nova assignatura obligatòria que es deia Ciències Aplicades. Tots vam pensar que seria un rotllo, però quan vam començar, vam adonar-nos que aquesta assignatura, a part de ser nova, ens serviria com a eina per saber relacionar el que apreníem amb la vida quotidiana i per tenir una mica més de coneixement científic.

Durant aquest curs, vam fer una cromatografia. Per fer-la vam utilitzar un got amb aigua i una tira de paper de filtre on vam fer un punt, i conforme l’aigua anava mullant el paper, els components de la tinta: blaus, vermells, negres… es separaven.
També, vam estudiar la posició a favor de la marxa i en contra de la marxa i que en la primera opció els bebès eren mes propensos a morir mentre que a contra marxa era més segur per a ells.
Vam fer una activitat que la vam anomenar la “Dolça Mentira” que tractava sobre comprovar si els sucres morenos eren no refinats o sucre blanc tenyit. Després de la recerca vam poder extreure resultats i concloure que alguns sucres morenos en realitat no eren ecològics i que el sucre blanc era refinat perquè passava per una serie de processos per arribar al color blanc.
Com la professora té un fill petit, va aprofitar per parlar de les farinetes i va fer-nos tasta les farinetes més triturades i les una mica ménys triturades, i com a conclusió vam extreure que la triturada era la que més agradava, perquè encara que al envolcall del producte sortís que no contenia sucres, en realitat si que en portava perquè els cereals al triturar-se produeixen el seu sucre (dextrinización). També, Mireia, va elaborar un blog, que es diu “Un món de ciències ple de lletres”, on ens feia escriure tot el que anàvem fent durant les classes, i el que apreníem per nosaltres mateixos, com per exemple, el meu escrit que tractava sobre un insecte verd.
Vam fer una sèrie de vídeos con un “Mannequin Challenge” sobre els sòlids, líquids i els gasos, on especificàvem que els sòlids ocupen un volum, i les seves partícules no es mouen gaire; les de líquid estan una mica més separades i les de gas ocupen tot el espai que poden perquè les seves partícules es mouen mes ràpidament. A més, tots els conceptes que vam aprendre, els penjàvem a un mural esquemàtic que podíem mirar inclús per els exàmens.

També, hem aprés que els llegums tenien proteïnes i que encara que els vegans no mengin carn, si mengen llegums tindran l’aport de proteïna necessària. Malauradament, vam haver d’escriure un relat sobre aquest tem però la part positiva és que Isabel i Naia van guanyar.

La idea de fer-nos emportar per Nadal un bròquil, per observar-lo i veure que li passava dia a dia, va ser desgavellada. Per cert, el meu bròquil es va assecar i em durarà tota la vida.

També, vam veure un vídeo on un grup de gent dormia amb una estufa de gas i van  morir per intoxicació (mort dolça).
Els nens de desembre va ser un documental que vam veure on s’indicava que els nens i nenes nascuts la primera meitat de l’any tindrien mes èxits mentre que la segona ho tindria més negre. I en una altra ocasió, vam veure composicions de figures que feien il·lusions òptiques.

Treballar en grup ha estat bé perquè així cadascú treballava en una cosa i s’acabava abans, però no m’ha agradat perquè de vegades hi havia algú que faltava o que no feia res. Poder avaluar-nos a nosaltres mateixos també ha estat una bona decisió, i que ens nostres companys també o fessin també. I per últim, les activitats que més ens han agradat a tots, sobretot perquè hem pogut elegir, però havia de ser relacionat amb la ciència, s’anomena gamificació. Aquí apreníem per mitjà de jocs, sobretot també en les preparacions per a les competències bàsiques. També, vam fer l’extracció de l’ADN de diferets fruites, i després el vam observar.

Aquesta assignatura ha estat bé, per tant no puc opinar coses negatives. Penso que ha sigut la que més m’ha agradat i amb la que he aprés. Ha sigut entenedora gràcies a la seño i els seus continguts tan ben explicats a primera hora del matí i tres dies seguits, de dimarts a dijous.
I ja per acabar, us deixo un recull de fotos on surten gairebé totes les activitats que hem anat fent durant el curs.

L’últim escrit CA

Doncs per concloure el curs amb aquest escrit voldria començar des de el principi, quan la senyo ens va dir que tot els fonaments físics i tecnològics o totes les pràctiques o totes les coses de la vida quotidiana relacionades amb la ciència, les penjaríem al blog. Desprès vam seguir fent aquells vídeos en grup simulant que érem sòlids, líquid i gasos. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre a com actuen les molècules en cada cas. Vam fer el pòster que sincerament era de gran ajuda perquè si estaves una mica perdut t’ajudava bastant, almenys a mi. Un pòster molt ben elaborat encara que desprès féssim un altre. També vam fer un examen, l’únic  del trimestre en el que tots es van matar a estudiar, i desprès l’examen no va ser per a tant. Per acabar la senyo ens va donar un tros de brocoli a cadascú i ens vam quedar flipant quan ens va dir que havíem de conversar amb ell, era una mica locura o que la senyo esta boja, i desprès d’estar tot el Nadal amb el bròquil, sí, havíem de fer una entrada al blog.

Al segon trimestre, ens trobàvem amb la fantàstica noticia que dos companyes de la nostra classe (Naia i Isabel) van guanyar el 2n i 1r premi d’un relat científic que vam fer. La senyo estava molt orgullosa d’elles. 

El segon trimestre el vam continuar amb  la pressió atmosfèrica, una mica rotllo perquè desprès d’això vam fer els canvis d’estats i era avorrit, però seguint amb la atmòsfera vam aprendre que quan mes pugem d’altura, parlant que pugem una muntanya doncs que hi ha menys aire i per tant, menys pressió a sobre nostre. Això no ho sabia i s’hem quedarà per sempre. També, vam parlar sobre la mort dolça, interessant per no cometre el mateix error de la gent que va morir en el futur; sobre els hivernacles el que m’ha quedat és que permeten que hi hagi determinada fruita en èpoques de l’any que no hi hauria de ser, però gracies als hivernacles que simulen la mateixa temperatura per a que pugin crèixer, i desprès que ens la puguem menjar. Per acabar el segon trimestre vam fer una classe molt rara la veritat ens vam posar en grups i la senyo ens va posar a la pantalla de l’ordinador diferents coses que a l’ull humà li costa de captar, era divertit quan et donaves compte d’on estaven les coses.

Per acabar l’últim i cansat 3r trimestre vam començar veient un vídeo en el que per a resumir-lo deien que els nens de desembre no tindrien ningun futur. Vam fer 6 grups i cada grup va agafar diferents oficis de gent triunfadora i vam contrastar si tots eren de la primera meitat de l’any. El meu grup vam agafar jugadors de futbol, la gran majoria eren de la primera meitat però vam concloure que dóna igual quan neixes que pots ser el que tu vulguis en la vida. Desprès d’això vam fer lo millor de tot el curs: la gamificació, que significa aprendre a través del jocs. Érem 4 grups i cada grup tenia que proposar 3 activitats. No vaig aprendre molt però m’ho vaig passar molt molt bé. Moltes gràcies per aquesta activitat senyo!! També, vam fer la pràctica d’estraccio d’ADN amb diferents fruites (kiwi, maduixa, plàtan) i amb la saliva. No sabia que era tan fàcil fer-ho. Finalment, vam fer un examen de lo realitzat en tot el curs i els últims 5 en arribar el feien en paper. Va ser molt divertit veure’ns a tots puntuals a la porta d’informatica. Ja per tantcar, diré que vam treballar les juntes de dilatació que serveix per controlar els moviments que generen les tensions produïdes en el interior de les estructures, ho acabo de buscar en google perquè no ho sabia, i també alguns companys van fer l’activitat de ciència al carrer, la veritat que pensava que seria tot un rotllo però gràcies a la senyo ens has canviat el punt de vista de la ciència a tot i això s’agraeix moltísim!

FINS LA PROPERA!

Sempre que les meves companyes adquireixen un nou parell de sabates em diuen el mateix: “Ufff, quin mal em fan!”. Recorren a les tirites per tal d’evitar fregades amb la sabata que desencadenin rascades o hematomes. El cas és que jo sempre els aporto una solució, que sempre passen per alt i és que si tanquen el calçat en una bossa de plàstic i la col·loquen al congelador, misteriosament els deixarà de produir incomoditat al duur-les.

Tècnicament la meva explicació no és del tot correcta, no obstant això, funciona de la mateixa manera. A més, ja sabem que les coses no passen perquè sí: tenen un fonament científic i aquest no n’és un exemple menys.

Quan tinguem aquest tipus de problema amb el nou parell de sabates fabuloses (però assassines) que hem comprat, el que hem de fer és molt senzill:

  1. Primerament prenem dues bosses de plàstic i hi fiquem una quantitat determinada d’aigua a cadascuna.
  2. A continuació les tanquem hermèticament per a què l’aire no quedi en elles i l’aigua no es vessi.
  3. Tot seguit, situem les bosses a l’interior de cada sabata i tot plegat les tanquem dins una altra bossa de plàstic nuada.
  4. Finalment, ho posem dins el congelador durant al menys 24 hores.

Un cop transcorregut un dia sencer, traiem les sabates del congelador i tot seguit ens les posem (i suportem la temperatura tan baixa a la que estan sotmeses), perquè així, durant el procés de “descongelació”, la forma de la sabata s’adapta al nostre peu com un guant. Sí, és cert que per presumir s’ha de patir…

El que ha tingut lloc en les vint-i-quatre hores és un procediment directament relacionat amb l’aigua-gel. L’aigua, al posar-la al congelador, ha patit una congelació, és a dir, ha canviat d’estat líquid a sòlid (en forma de glaçons de gel). El pas d’aigua a gel comporta un augment de volum notable (es dilata), per tant, les sabates, en certa manera, també augmenten de “talla”.

Un cop realitzats aquests passos, ja podrem sortir de festa amb aquells “taconazos” que anteriorment, tant ens amargaven la nit.

Aquesta potser és la última entrada al blog del curs, però és que gràcies a aquest, he aconseguit mirar la vida des d’un punt de vista més científic, i que quan algú pregunta “Què ha passat aquí?” jo puc deixar de respondre “No ho sé. És màgia” i contestar més tècnicament, tot relacionant la vida quotidiana amb els conceptes estudiats a classe. El blog m’ha ajudat a enriquir-me en l’àmbit científico-tecnològic i a explotar el meu potencial. A més, trobo que és una genial manera de deixar constància del treball realitzat a classe i de les tasques voluntàries de la vida diària que tant ajuden a entendre-la.

D’altra banda, cal destacar l’habilitat del meu pare en associar la ciència amb el comportament humà en la cuina, cotxe, etc. Jo mai havia pensat que podria haver-hi un fonament científic darrere d’una ampolla, un globus, unes patates, un vidre… I ho he descobert, sí, entre altres coses amb la gamificació, una manera més lúdica i dinàmica d’aprendre mitjançant els jocs. Podria dir que aquesta és l’activitat que més he gaudit, ja que a part d’haver estat “on fire”, hem estat nosaltres, els alumnes, qui hem proposat els diferents jocs, i això és un plus (al menys per mi).

He après (crec) a treballar en grup, tot i que de vegades s’ha fet una mica difícil de portar… M’he involucrat en tot el que he pogut i per què no dir-ho? Ciències Aplicades ha estat molt guai! A més, la senyo ens demanava activitats molt amenes, i escolta tu, treballar estudiant-se dotze temes al peu de la lletra sense tasques alternatives, què voleu que us digui… Per mi és un pal. En canvi, aquesta assignatura ens ha deixat endur-nos per la ciència (i per les lletres) i hem fluït amb ella. Què més puc dir, si ja he mostrat la meva involucració en la matèria por amor al arte en les meves entrades… Jo no puc posar de manifest cap aspecte negatiu: m’he divertit, i possiblement aquesta sigui de les úniques assignatures en les quals m’ha passat (això no surt d’aquí, no…?).

Perquè com molt bé sabem i indica el nostre blog: VIVIM EN UN MÓN DE CIÈNCIES PLE DE LLETRES!

Fins la propera! Un gust formar part del Team Ciències Aplicades. Hip-hip, hurrayyyyy!