Ciència al Carrer (18:45h-19:45h /20:00h)

Aprofitant aquest temps d’avui a Lleida, i el magnífic sol que tenim (ironia^^ ), volia explicar la meva experiència a la Ciència al carrer, el dissabte 27 de maig.

Bé, primer un mes abans la senyo va fer una llista amb les persones que hi voliem anar, l’horari que voldriem etc.

La setmana abans de la Ciència al carrer, els alumnes de 4t vam preparar i fer prèviament l’experiment que mostraríem a la jornada.

Vam fer l’extracció de l’ADN d’una fruita.

Vam fer a més un informe de l’experiment que vam enviar per Drive a la senyo.

Aquell dia, jo vaig quedar amb la Mónica per anar, com que feia tanta calor el meu pare es va oferir a portar-nos fins allà.

Quan vam ser-hi, ens van donar una samarreta d’aquesta edició, i vam juntar-nos amb les altres companyes: Naia, Ares i Daniela.

Va venir el director del centre, i van fer una demostració, explicant el procès que seguiem.

Després una noieta, va voler que li ensenyèssim l’experiment i després posar-li un gomet en el paper de diferents parades que tenia.

Com que els companys de 3r tenien feina, vaig ajudar a fer pilotes que boten i si, molt divertit fins que acabes amb les mans de tants colors pels colorants, i plenes de cola blanca.

Vam agraïr estar sota una carpa perquè feia molta calor.

Quan va ser l’hora, vam ajudar a recollir i vam marxar.

Em va agradar molt l’experiència.

 

Ciència al Carrer 2017

El passat dissabte dia 27 de maig uns quants voluntaris ens vam oferir per assistir a mostrar al Carrer Major diversos experiments, -un dels quals era la pràctica de l’extracció de l’ADN- tot just per celebrar la Ciència al Carrer 2017.

Hi havia diferents torns als quals podíem anar. L’hora que vaig triar jo va estar de 16:00 fins a 17:30. Quan vaig arribar, tota la zona estava plena de “stands” de tots els col·legis participants. El nostre estava situat prop de l’agència de viatges El Corte Inglés, a l’Avinguda Blondel de Lleida. Ens vam posar les samarretes proporcionades per la Ciència al Carrer i ens vam posar “manos a la obra”. Començàrem per organitzar els materials necessaris per iniciar amb l’experiment. Vam fer la pràctica de l’extracció de l’ADN amb maduixes i un kiwi. Vam seguir tots els passos i en el moment d’afegir l’alcohol fred per veure a la interfase l’ADN, vam aturar-nos. Quan algú venia, l’afegíem ràpidament fent-lo lliscar per les parets del tub d’assaig on estava la solució d’extracció i les maduixes triturades, per a què el públic pogués extreure l’àcid desoxiribonucleic amb el pal de fusta en primícia. Constantment teníem en la gradeta tubs d’assaig amb la solució d’extracció i les maduixes (i el kiwi) triturades, per a què quan algú s’acostava només afegir l’alcohol (i desar-lo a la nevera ràpidament per no perdre la temperatura baixa) i pogués veure l’ADN.

D’altra banda, hi havia organitzada una gimcana, amb la qual els mestres repartien als alumnes una targeta on hi havia el nombre de cinc parades de cinc instituts diferents, als quals t’hi apropaves i et mostraven algun experiment del qual acte seguit te’n feien una pregunta. Si la responies correctament, t’hi enganxaven un gomet. Quan tenies els 5 gomets adherits, els podies bescanviar per un obsequi en un “stand”. La pregunta que vam realitzar-los als qui es van interessar pel nostre experiment va estar la següent: “Què és l’ADN”?. Va haver-hi una noieta que va respondre més que correctíssimament: va indicar-nos que era el material genètic que donava les característiques d’un organisme i es trobava situat al nucli. Evidentment li vam enganxar el gomet. Quins coneixements! Un altre grupet de nens, però, va respondre incorrectament, afirmant que l’ADN era una prova o quelcom similar… No obstant, vam pegar-los el gomet a la targeta, ja que van ser els qui més interessats i sorpresos van mostrar-se a voltant de l’experiment. Es barallaven inclòs per qui havia d’extreure la substància gelatinosa i blanquinosa del tub d’assaig.

El departament d’Astronomia també va acompanyar-nos, que qui amb els aparells per veure el Sol, obstruïen el pas mirant de resguardar-se un lloc per observar-lo.

Una de les idees (que no experiment) que més original em va semblar, va estar la Perruqueria Elèctrica dels companys del cantó. Amb un globus, fregaven als cabells de la persona i després hi afegien laca. D’aquesta manera, els cabells se’ls quedaven completament amb electricitat estàtica i estèticament de punta. El motiu és perquè tota la matèria és formada per àtoms, amb protons (càrrega elèctrica positiva), electrons (negativa) i neutrons (sense càrrega), i es produeix una atracció i repulsió entre partícules, la qual cosa origina que les càrregues de diferent símbols s’atreguin, mentre que les del mateix signe es repelin. Quan freguem el globus amb el cabell, aquest últim li cedeix electrons, per tant queda carregat amb més electrons que protons. És quelcom similar als imants (i a la samarreta color fosforescent de gimnàstica de l’institut: sempre té electricitat estàtica).

La Ciència al Carrer va estar una experiència agradable, amb la qual a més de mostrar el que nosaltres sabíem, vam aprendre dels altres, i és un acte molt interessant que no hauríem de perdre, perquè fomentem la importància i aplicacions de la ciència en la vida quotidiana. Perquè com molt bé indica el nostre blog: vivim en un món de ciències ple de lletres.

Podeu trobar les imatges del dia de la Ciència al Google Sites.

LA CIÈNCIA AL CARRER VA SER UNA PASADA!

L’altre dissabte vaig anar a la ciència al carrer i em vaig situar en la parada de l’institut. La gent venia i nosaltres feiem la pràctica de l’extracció de l’ADN. Després, els preguntava que era l’ADN i tots deien que era una prova, però no passaven de allí. Afortunadament, els que ens visitaven ho passaven molt bé i alguns nens, fins i tot es quedaven bocabadats.

Però, després vaig demanar permís a la senyoreta per anar a altres parades a veure què feien i de sobte em vaig trobar a una amiga d’un altre institut. Em va dir: ”Vine Gabi, vine”. Així, vaig anar a veure que feien i concretament, era una pràctica per saber la teva empremta. Ella ho va fer davant de mi i a l’acabar em va donar un paper amb la meva empremta allí gravada. Aquest experiment em va fer pensar si, amb el paper que em va donar, podia desbloquejar el meu  meu telèfon mòbil. I així ho vaig fer però no va funcionar perquè el paper no era massa gran per poder portar-ho a terme.

Finalment, vaig tornar a la parada a acabar el meu torn en la Ciència al Carrer. Aquesta experiència en la Ciència al Carrer no va ser la primera, però sí la millor d’elles!