EL BRÒQUIL ROMANESCO

El dimarts dia 20 de desembre de 2016, la nostra mestra de Ciències Aplicades, la Srta. Mireia, ens va fer dur l’endemà a l’aula un mocador per tapar-nos els ulls i una petita bossa de plàstic. El misteri i l’intriga van romandre tota la nit en els nostres pensaments, fins que al dematí, a primera hora, vàrem entrar a la classe i ens ordenà que ens tapéssim els ulls. La sala estava totalment fosca: les persianes estaven baixades i els llums apagats. Acte seguit, sense poder veure res, només fent ús del sentit de l’oïda, vam començar a escoltar una pista d’àudio molt relaxant. Es tractava d’una melodia molt suau i una cascada: música per les meves oïdes. El so de l’aigua és tan calmant… Vaig sentir-me com si em trobés al paradís. Vaig deixar la ment en blanc i em deixà endur per la tranquil·litat del moment. Pocs minuts després, la Mireia va passar taula per taula amb quelcom estrany que ens va fer tocar. Al principi em va resultar xocant aquell cos amb desnivellacions i fulles. Poc a poc, vaig començar a visualitzar què podia ser. Pensava que es podria considerar una coliflor, però m’equivocava: era un bròquil romanesco. Així el vaig imaginar (nota: no jutjar les meves inexistents habilitats artístiques):

Un bròquil real. 

A continuació, la professora es va tornar a desplaçar taula per taula i simplement va obrir un pot i va deixar que l’aroma d’aquell líquid insòlit, arribés a ésser ensumat per tots i cadascun de nosaltres. Era una essència agradable. Automàticament vaig percebre un caldo de verdures, i prou s’hi assemblava: caldo del bròquil romanesco.

Al cap d’una estona, ens vam treure el mocador i immediatament els llums van penetrar les nostres retines. La senyo va anar trencant “branquetes” (per així dir-ho) del bròquil i ens les repartí. Ens va revelar que la forma que tenen els bròquils (com si fos branques, que d’una en surt una altra, i així successivament, i amb desnivells) s’anomena forma fractal. També ens va encomanar la feina per aquestes vacances de Nadal: parlar amb el bròquil que ens acabava d’entregar, preguntar-li per què tenia aquell color verd, entre d’altres qüestions. Una de les activitats que ens va proposar va ser col·locar el bròquil a la taula de Nadal, per exemple, i recollir en apunts les reaccions dels diferents familiars. I així ho vaig fer: vaig plantar el meu amic el bròquil al mig de la taula i així van respondre alguns d’ells:

La meva tieta, sense digressions:

  • Laia, carinyo, aquest bròquil fa molt mal efecte, per a què estigui aquí sobre de la taula. Ja l’estàs traient.

D’altres que van preguntar-me:

  • Escolta, Laia, en quin centre estudies? I a quin mestre tens? Perquè jo sóc professor del Màrius Torres, i potser el conec…

D’altres que simplement se’n van riure de mi.

Malauradament, no hi va haver ningú que pogués anar més enllà de l’exterior del bròquil i l’impacte que causava en els presents, i no cap dubte que estan en lo cert. Posar un bròquil a sobre de la taula és una mica disgustant. Però bé, seguim.

Vaig estar parlant uns moments amb ell, el bròquil romanesco, i em va facilitar tota aquesta informació:

És una especialitat vegetal italiana de color verd clar, conegut com la verdura extraterrestre o col fractal, per la seva forma fractal. Després d’una estona investigant, vaig trobar que el seu aspecte compleix una equació matemàtica que es repeteix des del primer tros fins l’infinit. És a dir, cada branqueta del bròquil, té la mateixa composició geomètrica que el propi bròquil del que procedeix.

Ara bé, parlant de l’evolució del bròquil al llarg de les vacances, cal dir que al segon dia ja estava una mica deteriorat, i a mesura que transcorren els dies, encara ho fa més. Poc a poc adopta un color més negre i una olor més desagradable, per aquest motiu el seu habitat durant les vacances ha estat el balcó. Per mantenir el bròquil en bon estat, s’ha de col·locar a la nevera tot just 30 minuts després d’haver-lo comprat en una bossa de plàstic ventilada (per exemple, fent forats a la bossa prop del cap del bròquil per garantir un bon flux d’aire). Jo l’he tingut en la bossa de plàstic totes les vacances sense que pogués rebre aire, per tant, se m’ha fet malbé en un període de temps més curt. També m’agradaria afegir que la majoria dels meus companys afirmen que el seu bròquil ha reduït les seves dimensions, i en canvi el meu segueix igual que el primer dia (o al menys jo així el veig):

A part, també m’ha explicat que el seu contingut de vitamina C i proteïna, és molt elevat, així que ajudarà el nostre organisme a funcionar correctament si el prenem.

També, li vaig preguntar el per què de la seva tonalitat verda i em va respondre que es devia a la clorofil·la, que és un pigment propi de tots els vegetals que contenen els cloroplasts (orgànul de les cèl·lules vegetals on es troba la clorofil·la i en el que es realitza la fotosíntesis). I em va comentar que té una nutrició autòtrofa. I jo, que no sabia què era això, vaig fer una cara d’estranyada, així que ràpidament m’explicà que només necessitava diòxid de carboni, llum i aigua per fabricar-se l’aliment ell sol.

A més, a la tornada a l’institut, vam portar el nostre bròquil ver descobrir quins eren els canvis esdevinguts en ell, i la senyo quan observà el meu, em preguntà:

  • I Laia, per què la teva bossa de plàstic té gotes d’aigua?

  

Ràpidament vaig pensar en la humitat de fora (ja que l’havia tingut al balcó) i així vaig respondre. Però, el que primerament m’havia vingut a la ment no era del tot correcte. Es tractava i es tracta (perquè a dia 14 de gener del 2017 encara segueix essent així) de la respiració del bròquil. Tots els éssers vius respirem. El bròquil absorbeix oxigen (O2) i elimina diòxid de carboni (CO2), i en canvi, amb la fotosíntesis, és un procés contrari (agafen CO2 i expulsen O2). La respiració consisteix en l’intercanvi de gasos entre la planta i l’atmosfera. Com a detall a la informació, el bròquil va afegir que inhala i exhala oxigen i diòxid de carboni mitjançant uns forats microscòpics anomenats estomes. Com l’havia tingut al balcó i a fora, la temperatura és més baixa que dins de la bossa, el vapor d’aigua es convertí en gotes d’aigua a l’estar en contacte amb unes temperatures més disminuïdes, per tant el que havia tingut lloc era un procés de condensació. Si no obro la bossa de plàstic, les gotes d’aigua que hi ha dins, no desapareixeran.

Bé, fins aquí tot el que m’ha comunicat. Ha estat un plaer tenir-lo a casa durant les vacances. És un bon convidat i amic, doncs s’ha portat molt bé. Llàstima que la seva vida estigui arribant a la seva fi.

Fins la propera!

 

Broquil Romanesco

Per a l’últim dia de classe la senyo ens va dir que portessim un mocador i una bosa de plàstic.

Ens va dir que amb el mocador ens tapéssim els ulls i un cop tots teníem els ulls tapats sense veure res, va tancar els llums i ens va posar una música relaxant. Semblava com si estiguessis en un bosc amb una cascada i amb contacte amb la naturalesa. De sobte vaig sentir un crit, i vaig suposar qui era el que no sabia era el motiu. Pensava que havia tocat algo estrany i vaig pensar que a mi també em tocaria i de repent vaig sentir com la senyo m’agafava la mà per a que toques algo que al principi em generava molta desconfiança. El tacte era com el de la fulla de l’amanida pero encara així pensaba que em passaria alguna cosa, em mossegaria o algo.

Al cap d’un rato vaig sentir una forta olor a puré que pensava que era de verdures lo cual em va semblar tot molt extrany. Després, ens va dir que ens treguessim el mocador dels ulls, va obrir els llums, es va parar la música i ens va ensenyar el que tots havíem tocat i era un bròquil. Però no un bròquil qualsevol, aquest tenia una forma diferent, es repetia la mateixa figura tot el rato i això s’anomena una estructura fractal. La senyo ens va ir que ens donaria un troç i que l´havíem de cuidar durant totes les vacances de Nadal.

Un cop vaig arribar a casa li vaig dir als meus pares i es van quedar sorpesos. Vaig treure el bròquil de la motxila al cap de 2 o 3 dies i vaig veure que s´havia tornat una mica més negre que abans. Vaig decidir posar-lo fora a la finestra perquè potser li faltava oxigen i per això estava més negre. Al cap d’un dia el vaig treure de la finestra i el vaig deixar a la cuina. Fins avui, i a l’agafar-lo havia canviat molt. S’ha tornat molt més petit i està de color negre. He arribat a la conclusió de que això li ha passat perquè no tenia prou oxigen i amb el fum de la cuina quan cuinem ha fet que es torni negre i que del poc oxigen que tenia s´hagi fet molt més petit.

BRÒQUIL ROMANESCO

L’últim día de Ciències Aplicades la senyo ens va dir que portèssim algo per tapar-nos els ulls y una bossa de plàstic per a la prova que anàvem a fer.

Ens va posar una música molt relaxant y ens vam tapar els ulls amb bufandes. La seño anava passant taula per taula i ens agafava la mà per tocar el que portava. Vaig sentir uns “pinxos” que no feien mal però eren molts. Després, va passar per segona vegada amb algo que feia olor a bròquil, suposo que ho va fer per fer-nos una idea de que podría ser allò que vam tocar.

Finalment, ens vam treure la bufanda dels ulls i la seño ens va dir que descrivíssim el que havíem tocat i també que féssim un dibuix. Tot seguit, va ensenyar allò que vam tocar, es deia bròquil romanesco. Tenía una forma molt rara, no ho havia vist mai. Teníem un deure, era ”parlar” amb el bròquil que ens va donar.

He estat investigant una mica sobre aquest bròquil i prové d’Itàlia. És un híbrid entre brécol y coliflor que existeix desde el segle XVI. És una planta que és rica en vitamina C y té fibra soluble. Una de les seves característiques es que es una forma fractal

La veritat es que des de que la senyo m’ho va donar no l’he mirat, però un día d’aquestos m’ha donat curiositat de com estava el bròquil, i la veritat no tenia bona pinta. Feia mala olor y es va tornar quasi tot marró, també s’havia fet més petit.

 

Bròquil Romanesco

Abans de les vacances de Nadal, la senyo ens va demanar què pel proper dia hauríem de portar una bossa de plàstic i alguna cosa per tapar-nos els ulls.

Al dia següent, a l’arribar ens va dir: -Tapeu-vos els ulls!

I així ho vam fer. Un cop tots estavem amb els ulls tapats, va tancar les llums. I vam començar a escoltar una música de fons que va reproduir la senyo amb el mòbil. Era una música relaxant, donava la sensació d’estar al camp. S’escoltava aigua caient, ocells…

I de sobte vaig sentir que em va posar la mà a sobre d’alguna cosa, però no vaig saber què era… Més tard, va tornar a passar i aquest cop vaig sentir una forta olor a bròquil, el qual a mi mai m’ha agradat i per tant em va ser fàcil descobrir què era…

Les meves emocions quan el vaig olorar no van ser gaire bones…

Vam fer un esbòs del que pensàvem  que era abans de veure’l I…. A què és bonic? :’)

img-20170115-wa0076

Quan vam obrir els ulls, ens va donar una part d’aquell bròquil a cadascú de nosaltres, per parlar amb ell durant les vacances i observar així el que succeeix amb els dies.

img_20161221_091115

Llavors, vam buscar el nom concret del bròquil: Romanesco, que ve de d’Itàlia, del S.XVI.

Quan vaig ser a casa, vaig tenir curiositat per saber els beneficis que proporcionava aquest producte, i…

1. Informació nutricional:

Vitamina B9: Necessària per l’equilibri mental i emocional. L’àcid fòlic que té, ajuda al metabolisme de proteïnes.  Vitamina C: efecte desestresant. Minerals: Fòsfor i Potasi i Fibra.

2.Propietats:

-Ajuda a prevenir el càncer.
-Manté la salut del cervell.
-Ajuda a reduir els nivells de colesterol en sang.
-És depuratiu.
-Protegeix el sistema cardiovascular.
-Potència el sistema immunològic.
-Recomanable per als que estan seguint una dieta per aprimar-se.

A més d’això tenia curiositat per la seva forma… Molts experts i matemàtics anomenen al romanesco COL FRACTAL perquè la seva forma compleix “una equació matemàtica” que es repeteix des del primer tros fins que s’acaba el bròquil. Cada branqueta té la mateixa composició geomètrica que la col de la qual procedeix.

Actualment el tros de romaneso que jo tenia ha disminuit el seu tamany, segons els meus companys i la meva opinió, això és perquè al tenir-ho a la nevera, se li ha proporcionat un aire i temperatura directa que li ha afectat. A més, té zones que han variat de color, a més fosc.

La meva familia, quan els hi vaig comentar l’activitat proposada, van dir que estàvem bastant bojos en aquesta classe.

Durant el temps que ha estat amb nosaltres, ha variat de color de verd a negre en algún lloc. El nostre estimat bròquil, ha estat a la hípica i també als dinars i sopars familiars. A fet un recorregut per Lleida.

Segons la meva familia, la nostra classe, és una classe de bojos.

Ningú sabia d’on provenia, ni el nom de la seva forma…

El bròquil, ha estat a punt de morir a causa d’un atac ocasionat per un ocell quan el vam deixar al balcó un moment. Va sortir ilès per sort, però no sé quanta vida li queda…

Broquil romanesco

L’últim dia de classe, en Ciencies Aplicades, la senyo ens va encomanar que portéssim un mocador o una venda per posar-nos als ulls. La senyo va tancar els llums, va posar música relaxant de fons i ens va dir que passaria un objecte i que l’hauríem de tocar per deduir que era.

Quan el vaig tocar, vaig sentir una sensació punxaguda, molt àspera. Jo pensaba que era com un fil de ferro o alguna cosa que acabés en punta, pero no em vaig esperar que fossi un Broquil, mes específic, un broquil romanesco. La senyo va tallar una petita porció del bròquil gran i ens ho va donar. Va dir que havíem de parlar amb ell i si li volíem posar un nom que li poséssim. Jo li vaig dir Evaristo, perque em feia gràcia el nom.

L’Evaristo i jo vam establir una conversa quan vam arribar a casa:

Escolta, d’on provens tu?

Jo provenc de Itàlia, desde el segle XVI.

Interessant… perque tens aquest color verd tan exclamatiu?

Es per la meva clorofil·la.

Per què ets un triangle?

Bueno, triangle no, tinc una forma anomenada estructura fractal.

Ah, pues no ho sabia… i dones alguna energia o alguna cosa bona?

Si, tinc un alt contingut de vitamina C, minerals, fòsfor i potassi i propietats anticancerígenes.

Guau, fas més que jo en classe de Ciències Aplicades!

Saps que la teva senyo mirara aquest article no?

……Merda.

Després d’aquesta intensa conversa, ho vaig deixar uns quants dies a la meva habitació. Quan vaig obrir la bossa al cap d’uns 10 dies, Evaristo estava mort!

RIP Evaristo 2016-2017.

 

BRÒQUIL ROMANESCO

L’últim dia de classe, la senyo de Ciències Aplicades ens va fer una activitat, per la qual necessitàvem una bosseta petita i un mocador per tapar-nos els ulls.

Ens va ficar música relaxant, i ens va dir que ens tapéssim els ulls i ens relaxéssim.

Va passar per cada taula per a que toquéssim un bròquil (sense nosaltres saber que era un bròquil), i també va passar amb una espècie de sopa, que, sincerament, feia pudor.

Al tocar el bròquil, vaig sentir por i nervis, perquè la professora em va agafar la mà i em vaig espantar, no m’ho esperava. Però, tampoc m’esperava que hagués tocat un bròquil, més bé semblava una figura de plàstic amb punxes.

Més tard ens va dir que ens destapéssim els ulls i dibuixéssim el que havíem sentit, i això es el que vaig dibuixar:

brocoli-feo

Ho sé, molt ben fet.

I direu, tot això per a què? Doncs per manar-nos deures és clar. Ens va donar a cadascú un tros del bròquil per guardar-lo i conversar amb ell durant les vacances de Nadal.

Personalment, el primer dia vaig conversar amb el meu bròquil, però després el vaig marginar. En cap moment el vaig treure fora de casa, ni el vaig ficar a la taula.

Al principi el vaig deixar a la meva habitació amb la bossa oberta, i després a la nevera, també amb la bossa oberta.

Abans de deixar-lo a la nevera tenía l’arrel una mica seca, i les puntes també, això es degut al procés d’oxidació que sofreixen els aliments.

El romanesco apareix documentat primer a Itàlia al segle XVI. El seu conreu i consum s’ha estès molt recentment a tot el món.

El romanesco és una planta comestible de l’espècie de la col.

Té forma fractal, es a dir, es una estructura que es repeteix contínuament, també té molt contingut en vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi i fòsfor.

Algunes de les seves millors característiques són aquestes:

-Ajuda a millorar la visió.

-Redueix el risc de molts tipus de càncer.

-Millora la salut òssia.

-Millora la cicatrització.

Petònia, afortunadament, segueix viva:

brocoli-petonia

 

BROQUIL ROMANESCO. Moha HD

El día antes de las vacaciones de Navidad la profesora de Ciencias Aplicadas nos hizo una actividad relacionada con los sentidos del cuerpo.
Nos dijo que nos tapásemos los ojos y pasó mesa por mesa haciéndonos  tocar el brócoli, que supuestamente nosotros no sabíamos que era el brócoli. Después, también olimos una sopa o no lo se no me acuerdo bien. También, de fondo teníamos una bonita música.

Después de todo eso la señorita nos dio un trocito de brócoli a cada uno y nos dijo que de deberes hiciéramos una actividad que se tenía que dialogar con el brócoli y buscar la información resumida con preguntas… (pasaron los días y hasta ahora no me ha dado el gusto de escribir sobre este tema).

Señor brócoli, de dónde viene usted?
Vengo de Italia des de el siglo XVI.
Y, quién eres?
Soy un híbrido de brécol.
Y, tu familia quién es?
Supuestamente soy de la familia de las brasicáceas pero ahora estoy contigo moha HD.
Puedes decirme que nos proporcionas?
Claro, yo te proporciono vitamina C , fibra soluble y carotenoides.

MUCHAS GRACIAS POR TU COLABORACIÓN BROQUIL ………………………******* de: Moha HD

BRÒQUIL ROMANESCO

L’últim dia de la classe de Ciències Aplicades la senyo ens va fer una mena d’activitat que estava relacionada amb els cinc sentits. Ens vam tapar els ulls amb un mocador i de fons ens va ficar música relaxan, sense veure res i escoltan aquella música que era com una cascada d’aigua, la senyo va a anant passant un per un i ens feia tocar la cosa que portava, després va tornar i ens va fer olorar. Jo lo que vaig tocar pensava que era un juguet de gos de goma quan resultava ser un bròquil i lo que vaig olorar pensava que era coliflor pero no.

Bueno desprès de tota aquesta activitat ens vam treure els mocadors i a tots ens va cridar l’atenció el bròquil aquest que s’anomena: Bròquil Romanesco. La senyo ens va tallar un trosset de bròquil a cadascun i de deures de Nadal ens va manar dialogar amb ell per tindre informació pues bé:

D’on prové?

Prové d’Italia des de el segle XVI.

Que és?

És una planta comestible del gènere de la col, un híbrid entre el bròquil. Té una estructura fractal, això significa que es repeteix a diferents escales.

Fa la fotosíntesi?

Clar que sí, per això té aquest color verd.

Per que té aquest color?

Té clorofil.la

Que aporta aquest aliment?

Aporta Vitamina C, minerals, fibra soluble, calci i magnesi.

Contra què combateix?

Combateix contra la hipertensió i la obesitat.

I també pot ajudar a regular molts càncers i sobretot el de mama, enforteix els ossos, millora la pell, desintoxica l’organisme i tot això gràcies a les dosis que té de gluconats.

Durant aquestes vacances el meu tros, per a que no se m’hagues podrit i per a que es conserveixi millor el vaig ficar dins de la nevera. Quan el vaig treure estava una mica negre i una mica tou per la part de la tija. Desprès de estar totes les vacances a la nevera va estar dins del meu estoig durant  setmana, quan va passar la setmana me’l vaig mirar i estava molt dur i una mica negre.

 

Resultado de imagen de BROQUIL ROMANESCO entero

 

BRÒCOLI ROMANESCO

L´últim dia de classes la senyoreta ens va fer portar a classe un mocador i una bossa de plàstic, i amb aixo va fer una activitat en la qual ella anava passant per les taules i nosaltres amb els ulls tapats i de fons una música relaxant tocavem una cosa que jo no en tenia ni idea de que podia ser però la primera hipotèsi que se´m va passar pel cap va ser que allò era un coral. Aquella textura rugosa amb relleu va ser el que m´ho va fer pensar.

Resulta que al final era un bròcoli romanesco i la senyoreta ens va repartir a cada alumne un troç per a que nosaltres durant aquestes vacances de Nadal conversèssim amb ells i ho anotèssim.

La meva família al veure el bròcoli l´únic que hem van saber dir es que en la nostra classe estavem tocats de l´ala.

Al meu petit el vaig batejar com Nick però teniem un problema molt greu, ell parlava en una llengua extranya així que vaig decidir buscar d´on venía el meu petit amic i resulta que era d´orígen Itàlia, aixó va suposar un problema ja que no podia parlar amb ell sense el traductor devant.

Em va explicar que ell és una planta comestible del gènere de la col, és un híbrid entre el bròquil i el bròcoli i que com podía observar tenía una estructura fractal, que vol dir que es repeteix a diferents escales.

Lo que més odiaba es que la gent se´l menges però desde un principi li vaig aclararir les meves intensions de que jo no me´l menjaria pas. Es veu que en Nick es ric en Vitamina C i en minarals com el potassi i el fòsfor. Principalment es pot cuinar cuit en aigua o al vapor. El meu company és tot un heroi ja que combateix la hipertensió i la obesitat, a més a més regula càncers de pulmó,estòmac, pell i colon gràcies a les seves dosis de gluconats.

 

Resultado de imagen de bròquil romanescu

 

Passaven els dies i el color verdós que tenia al principi per la clorofil.la anava marxant i passava a tenir un to marró, també s’estava fent cada cop més petit.

El meu petit s´estava morint i l´únic que podía fer és quedar-me´l mirant i tot aixó era perquè estava tallat. Per tant, està contínuament amb contacte amb l´oxígen i per això s´oxida. Al final ha resultat trista i tot l´activitat!

 

D.E.P  Nick  (21-12-16)- (04-01-17)

EL ROMANESCU (by Naia)

El últim dia de classes de Ciències Aplicades abans del Nadal la senyo ens va dir que portéssim a classe una bosseta i un mocador per tapar-nos els ulls. Vam arribar a classe, a primera hora, encara dormits. Ens vam sentar cadascú al seu lloc, estava tot a les fosques, ens vam posar el mocador als ulls i la senyo ens va dir que deixéssim els braços relaxats damunt la taula. Ens va posar música tranquil·la i mentres estàvem tots callats i quiets la senyo va anar taula per taula fent-nos tocar algo que no sabíem que era. Després de passar per totes les taules va tornar a fer una volta, fent-nos olorar algo. A mi personalment em va recordar a quan la meva padrina cuina verdura.

Llavors ens vam treure tots el mocador dels ulls, poc a poc va anar encenent les llums i ens va dir que dibuixéssim en un paper que creiem que havíem tocat i ens va dir que escrivíssim com ens havíem sentit durant aquella estona. *no em deixa posar el esbós* Quan vam acabar ens va ensenyar que el que havíem estat tocant era una espècie de brécol raro, era d’un verd més clar i tenia una forma diferent. Ens va dir que era un romanescu i que la forma que tenia es deia forma fractal. Va partir la gran verdura en trossets petits molt semblants i ens en va donar un a cada un, ens va dir que durant les vacances havíem de parlar-l’hi i observar-lo, com si fos la nostra mascota, bàsicament. I que a finals de vacances
hauríem d’escriure aquesta entrada al blog parlant de la nostra “nova mascota”.

Jo m’ho vaig prendre seriosament, bueno, sincerament, només els primerssnapchat-1689362147 dies. Me’l vaig emportar a tot arreu, el que passa es
que es molt petit i delicat i es difícil, de fet ara es pot apreciar com està una mica xafat per que el guardava a una butxaca de la motxil.la. Després d’un parell de dies ja es va començar a posar marronós i sec. Ara està molt mort, però el tinc guardat igualment. El que crec que es va començar a deteriorar més ràpidament per que no se’m va ocorre posar-lo a la nevera.

CONVERSES:

  • En Bro em va explicar que el romanescu es un híbrid del brécol i la coliflor i el seu origen està datat al segle XVI a Italia. En va dir que tenia molta vitamina C i fibra i que s’acostuma a menjar cuinat al vapor encara que també es menja com a verdura crua.
  • Després em va parlar de com era la seva estructura, la Estructura Fractal. Això significa que te una estructura que encara que sembli fragmentada o irregular, es repeteix a diferents escales.
  • Llavors l’hi vaig preguntar que si les plantes també tenien vida? I em va dir: Es clar! El que passa es que com que no tenim cara i ulls les persones us penseu que no. Les plantes també som éssers vius. Nosaltres tenim una hormona que ens serveix per a protegir-nos del perill, aquesta es diu Jasmonat. Aquesta ens ajuda a percebre quan estem amb perill, ja sigui per la proximitat de depredadors o per un canvi brusc de temperatures. Tot això es deu a que durant la nostra evolució hem escollit seguir sent éssers immòbils, però igualment em desenvolupat sistemes de defensa. Per exemple, si una persona ens toca o arranca una fulla no notem mal, però si un cuc es col·loca damunt nostre activem els sistemes de defensa.

Aquestes van ser les seves últimes paraules ja que va morir perquè no podia rebre els nutrients necessaris, com aigua i minerals, a través de les arrels que ja no tenia.

FORMA FRACTAL:

Es una estructura formada per la repetició continua de una estructura base. En el romanescu es repeteix la mateixa estructura un cop rere l’altre cada cop més petita.

RELACIONS:

Com ja he dit abans, va haver uns quants dies que me’l vaig emportar. El vaig presentar a unes quantes persones, i aquestes nomes em van dir que la meva professora estava boja. També el vaig passejar pels camps elisis amb la Ares, i un par de persones ens van mirar malament, després ja el vaig deixar a casa per totes les vacances.