Categoria: Bròquil

Un dia a classe abans de les vacances de Nadal, la senyo va fer una mena d’activitat que consistia en tapar-nos els ulls amb un mocador i intentar saber que era el que ens estava fent tocar i olorar, mentre de fons hi havia música relaxant.

Quan va començar, jo no sabia res d’aquest joc, era com una sorpresa, i quan em vaig tapar els ulls amb el mocador tal i com ella deia, em vaig sentir una mica insegura, però després vaig estar més tranquil.la per la música de fons. Em feia imaginar que estava en un bosc i al costat hi havia una cascada, també hi havia un sol radiant i ocells voletejant. Quan de sobte la senyo em va agafar del braç per ha que toqués una cosa, al tocar-la, vaig pensar que era una verdura, per el tacte pensava que era una col o una coliflor, ja que era rugós i tenia com enciam al voltant.

Tot seguit, em va fer olorar, era un olor molt fort de caldo de verdures. Una vegada acabada l’activitat em va fer treure el mocador dels ulls per mirar que era, i era un bròquil romanesco.

Després d’això, em va fer dibuixar més o menys el que havia sentit en un paper:

L’altre dia em va vindre curiositat d’aquesta verdura, llavors vaig estar mirant per google i vaig treure la següent conclusió:

Aquesta planta, la qual és comestible, està dins el gènere de la col. És originari d’Italia des del segle XVI. Té una forma fractal, i és de color verd gràcies a la fotosintesi, la qual produïda per la llum del sol. Té molta vitamina C, àcid fòlic i és ric en mineral com el Potassi i el Fòsfor. El seu consum habitual és útil per combatre la hipertensió, obesitat, els nivells alts de colesterol o el restrenyiment. Té propietats anticanceroses per un component anomenat Sulforafano.

Aquí una foto del bròquil romanesco.

Durant aquestes vacances de Nadal vaig deixar un tros de romanesco en una bossa amb aire, va passar el dia i quan em vaig donar compte, la bossa ja no tenia aire. Això vol dir que respira, com qualsevol ésser viu. També, quan passen els dies, aquesta s’oxida, perquè al estar tallat el seu interior esta en contacte amb l’oxigen, i això també passa en altres verdures i fruites.

Aquí una foto d’abans i d’ara:

L’altre dia, ja que era l’últim de classe la professora va decidir fer una activitat diferent que tenia ganes de provar amb nosaltres. Aquesta activitat consistia en que tots nosaltres ens havíem de tapar els ulls amb un mocador, sense poder veure res. Llavors ens va ficar una música tranquil·la en la que es podien escoltar ocells, l’aigua… Mentre nosaltres continuàvem callats, asseguts en les nostres cadires i escoltant la música, ella passava per un a un de nosaltres. Va venir dos cops: el primer havíem de tocar el que ella portava a les mans i al següent cop, olorar.

Amb això haviem d’imaginar quin element era el que la professora ens havia mostrat. Un cop ens vam treure el mocador i va parar la música, tota la classe vam posar en comú què pensavem que era basant-nos en el que havíem tocat i olorat. A més, ens va proposar fer un petit esbòs amb la imatge que havíem fet a la nostra ment del que seria aquell objecte que haviem tocat i olorat i també les nostres sensacions o sentiments.

Vam arribar a la conclusió que era una verdura, en concret el bròquil, i resulta que no era exactament un bròquil, però no s’allunyava molt: era un bròquil romanesco. He d’afegir que mentre la professora passava amb el bròquil, estava tant concentrada nomès en vigilar si venia per no asustar-me, que quan em tocava donava un bot a la cadira. A més, tocar el bròquil em va fer una mica de fàstig, encara sense saber què era.

• Què és un bròquil romanesco?

És híbrid de bròquil i coliflor, és una verdura comestible que prové d’Itàlia en el segle XVI.

• Quin color té? Per què?

Té aquest color verd gràcies a la clorofi·la.

• Quina forma té? Per què?

És com una escala en la que es repeteix un cop i un altre la mateixa forma puntiaguda, això s’anomena estructura fractal.

La seva estructura em recorda a quan divideixes un nombre parell bastant alt entre 2 tota la estona fins que ja no pots dividir-lo més. Que és el que li passa a aquesta espècie bròquil, que cada cop repeteix la seva estructura en forma de cons cada cop més petits.

• Té alguna altra propìetat o funció?

Té un alt contingut en vitamina C, ácid fòlic i minerals amb fòsfor i potasi, a més conté sulfurofà i té propietats anticancerígenes.

Frosty és el nom que li vaig ficar a la meva branca que la senyo ens va donar d’aquest romanesco. Ella ens va aconsejar conversar amb ell i així coneixer-lo una mica més. El pobre estava espantat perquè no sabia on anava però quan va conèixer al meu gos es van portar molt bé, encara què després del primer dia el vaig haver de ficar a la nevera per a que es conservés ja que el seu color estava canviant a un color marronós. Encara així s’ha tornat d’un color marró i s’ha encongit, he de dir que aquest procés li ha costat una mica més, penso que és perquè es conservava a la nevera. Ja que es va passar la meitat de les seves vacances a la nevera no el vaig portar a passejar, el pobre va morir amb les ganes de conèixer Lleida.

 

 

L’últim día de classe, a Ciències Aplicades vam fer una activitat que em va agradar bastant. Vam haver de portar una bosseta i qualsevol cosa per tapar-nos els ulls.
Ens vam tapar els ulls i la senyo va posar-nos una música molt relaxant mentre ella anava passant taula per taula aganfant-nos la mà i fer-nos tocar una cosa que principalment la meva reacció va ser exaltar-me perquè vaig sentir una cosa amb una textura rugosa. Bé, després, la senyo va passar taula per taula un altre cop i ens passsava un gotet amb un caldo de verdures de verdures que per al meu gust, feia una olor una mica estranya.
Després de tot això, la senyo ens va repartir un tros de bròquil a cadascú, i ens va dir que hauríem d’escriure un article de com evolucionaria, quines propietats conté, comentaris de la família, etc.

Bé doncs, aquí començo amb les propietats del bròquil romanesc:
-Hortalissa de flor, variant del bròquil verd.
-Són plantes de creixement lent.
-Amants de les baixes temperatures i la humitat.
-Durant mesos van reservant nutrients per al final del seu cicle (el de cultiu, no vital), explotar en aquestes masses florals multicolors i delicioses.
-Té el mateix sabor que el bròquil verd.
-Molta vitamina C, àcid fòlic, potassi (afavoreix l’impuls nerviós i muscular), ferro i carotè beta (molt útil contra les infeccions).

Quan vaig explicar-li a la meva família el que la professora ens havía manat, van pensar que estava una mica boja, però van acabar entendre què és una bona tècnica d’estudi, creuen que fent més activitats d’aquest tipus aprenem d’una forma més divertida. Li vaig ensenyar el tros de bròquil a la meva mare i l’ocell estava pel menjador volant, només que ma mare va agafar el bròquil, l’ocell va venir de seguida a posar-se sobre ell. Va començar a picar-lo i a menjar-se’l.

Ara el bròquil deu estar ennegrit. Abans de perdre’l vaig observar que el seu tamany, anava disminuint. Crec que això es deu a que al no estar en un ambient que hauria, perd les seves propietats de manera continua, fins arribar a una trista mort.

Doncs l’últim dia de clase vam fer una classe més relaxada. Només arribar ens vam tapar la cara i la professora va posar música molt tranquil·la. A mi em donaven ganes de dormir.

Després, va pasar 1×1 per a que toquéssim el que havia portat. La meva sensació va ser d’algo que punxava una miqueta però com si fos plàstic. Vaig dibuixar això:

Finalment, la senyo va dir que era un bròquil i em vaig quedar una mica sorprés quan ens va tallar un tros a cadascú i va dir que havíem de conversar amb ell. No obstant, ho vaig fer.

Els primers dies no sabia que dir ni que preguntar, ni l’havia tret de la motxilla, però en un moment d’avorriment total vaig pensar en començar a fer-me preguntes: per què era de color verd per exemple, per què totes les seves formes eren iguals, si es podia menjar, etc, etc, etc i gràcies al Sr.Google vaig trobar resposta a tot.

Era verd perquè feia la fotosintèsi, com les plantes, si es podia menjar i fins i tot aprimava i aquesta estructura que té és fractal, això explica que tot el rato fos el mateix.

Després de sapiguer tot això no em vaig preocupar més per ell la veritat i tampoc el vaig ensenyar en públic perquè no ho vaig recordar, però al cap d’un temps va començar a fer pudor, un símptoma de que s’estava morint. Vaig seguir sense fer res perquè em feia molt fàstic tocar-lo així que el vaig deixar a la motxilla fins els últims dies de vacances.

Estava dintre d’una bossa i al no tindre més aire per respirar va anar perdent el seu color fins tornar-se marrò. Em va semblar un experiment una mica avorrit però prefereixo fer això a feina escrita.

El abans i despres del bròquil:

 

Un dia de clase qualsevol, la mestra ens va demanar que portéssim un mocador i una bossa de plàstic.

Al dia següent, la senyo va tancar els llums i ens va posar una música de fons i uns efectes que recordaven a la naturalesa. Estàvem amb els ulls ben tapats i ningú veia res. Així vam trobar l’utilitat del mocador que vam portar. A la mateixa vegada, ens va fer tocar un petit bròquil (encara no sabien que era) i també ens va fer olorar-lo. Ens va fer dibuixar el que creiem que havíem tocat i olorat, i ningú va acertar. Després de treure les nostres conclusions i compartir-les amb la classe, ens va manar dues tasques: la que estic fent en aquest moment i un dossier. Quan ens va dir que ens l’havíem d’emportar i parlar amb el bròquil, vam pensar que estaba boja, però era lo que tocava. I aquí va ser quan vam entendre perquè necessitàvem una bossa de plàstic.

He fet una petita recerca de aquest tipus de bròquil y he tret informació:

-És una planta, per tal, com qualsevol altra, fa la fotosintesi.

-Perteneix a la familia de la col, amb el brécol y la coliflor

-Es de color verd llima y té una estructura fractal cónica.

-Té molt contingut en vitamina C y ácid fólic i en minerals com el potassi y el fósfor.

-Millora la visió, la salut ósea, la salut del pulmó, la funció celebral, etc.. Per això molts esportistes el menjen.

No hem lograt establir una conversació, ja que no ens enteneiem. Li vaig preguntar si tenia dona i/o fills, però tampoc em va voler contestar. Potser eren preguntes massa personals…

Per acabar, el meu no te pinta de tenir massa salut i clarament no fa bona olor. Necessita una mica més de higiene.

Aquesta és la única imatge que tinc d’ell, ja mort, segurament:

Moltes gràcies pel seu temps.

Jeffrey Adams.

Un dia la professora de Ciències Aplicades ens va dir que per al dia següent portessim tots un mocador i una bossa petita. Ningú sabia el motiu i tots ho vam fer. Podria haver estat per qualsevol cosa, la ment dels professors es molt perversa.

El dia de portar el mocador i la bosseta havia arribat, tots anavem entrant a classe i sentant-nos en els nostres llocs com sempre. La Mireia va apagar els llums i ens va dir que ens fiquéssim el mocador de manera que els ulls quedessin coberts, per a no veure res. Va intentar posar música al ordinador però no va poder, ja que el nostre ordinador funciona a vegades. Llavors, va posar la música al seu mòvil, era una música relaxant.

Va anar passant un per un mentre cada alumne tocava una cosa gran i amb moltes punxes. Després, va anar passant pel nostre nas algo que feia olor a quan arribes a casa i la teva mare o el teu pare ha fet verdura. Quan va acabar de fer això ens va dir que ja podíem treuren’s el mocador dels ulls i que dibuixessim el que creiem que havíem tocat. Jo vaig dibuixar moltes puntxes. No sabia el que era, i cap de la classe ho va acertar.

Després ens va preguntar que haviem olorat, això si que ho va acertar la majoria. Tots voliem saber que era lo que haviem tocat, i a continuació  la Mireia va treure d’una capsa, el que ella deia que era un “bròquil romanesco”, mai ningú havia vist aquesta espècie de bròquil. Ens va tallar a un tròs per cadascú i ens va dir que ens emportessim el tròs a casa, i així ho vam fer.

Vaig fer una recerca sobre el bròquil i vaig trobar aixó:

-Fa la fotosíntesis, això explica perquè és de color verd.

-Té una estructura fractal, que significa que es repeteix a diferents escales.

-Ajuda a reduir els nivells de colesterol en sang.

-És depuratiu.
-Protegeix el sistema cardiovascular.

-Ajuda a aprimar.

El meu bròquil està encara en la bossa. El primer dia el meu gos se’l va intentar menjar però no ho va aconseguir, es va defensar amb les seves punxes i el meu gos no es va tornar a apropar.

Per l’últim dia de classe de Ciències Aplicades la profe ens va demanar que portéssim un mocador per tapar-nos els ulls i una bossa de plàstic.

Quan vaig arribar a casa vaig estar pensant: per a que ens ho demana? Quina activitat farem?

Quan va arribar el dia, tots vam treure el que ens va demanar que portéssim i ens va ordenar que ens poséssim el mocador per tapar-nos els ulls i que la bossa la poséssim al calaix.

Llavors, va apagar les llums i la posar una melodia, va dir que ens relaxéssim i que ens poséssim en una postura correcta i cómoda.

La melodia em va resultar bastant agradable i relaxant,vaig conseguir relaxar-me fins que vaig escoltar els seus passos. Vaig sentir com m’agafava la má i me la posava a sobre de alguna cosa.

Em vaig paralitzar al no saber que podia ser aquella cosa , vaig pensar:

Deu ser algo marí? Per què punxa? Té olor com a una planta?

Per l’olor a ”marisc’ vaig pensar: deu de ser de color gris o verd.

Després d’una estona, va passar per costat meu i vaig sentir una olor que no em va resultar agradable, tenia un olor com a salmó.

A continuació, va encendre els llums i ens va dir que en un full poséssim el que vam sentir i que donarem una descripció del que vam tocar.Seguidament,ens va donar una enseñar el que ens va posar en la má i el que vam olorar.

I em vaig quedar impactada al veure que era, era un bròquil??

La meva descripció de la forma que yo pensaba que tenia era molt diferent, solament vaig acertar en que punxava en la part de dalt.

Per finalitzar, ens va donar una part del gran bròquil a cadascú i ens va dir que havíem de dialogar amb el bròquil, fer-li preguntes etc.

I aquí estic, preguntan-me :

Perquè el bròquil té aquest color ?

Resulta que es perquè te clorofila, un pigment propi de tots els vegetals.

Perquè té aquesta forma ?

Resulta que el bròquil pertany a la familia de Crucíferes, es una planta similar a la coliflor.

Al cap de uns dies, vaig observar que el bròquil s’estava posant de color groc i negre, sentia el seu tacte débil, estaba tou, també desprenia mala olor. Li vaig dir a la meva mare i em va dir que li poses aigua,pero jo el veia igual.

Llavors em pregunto :

Perquè el bròquil s’estava posant groc/negre ?

Vaig pensar, deu ser perquè dins de casa hi ha molt dióxid de carboni, llavors el brocoli respira aquest aire i perd part dels seus innumerables nutrients.

Vaig pensar, que com vaig descuidar al meu bròquil, al deixar-lo en el meu escritori tot el dia i després tancat al calaix es va posar així.

A part, vaig escoltar que el bròquil te molts beneficis i vaig navegar per internet i vaig trobar molts articles! Sobre el seu valor nutricional,els seus beneficis en la salut, les seves propietats etc.

Sobre el seu valor nutricional vaig trobar aquest gràfic :

Els seus múltiples beneficis :

– Redueix el colesterol en la sang.

– Protegeix el cor.

– Desintoxica l’organisme.

– Millora la pell.

– Fortaleix el sistema inmunològic.

– Alimentació ideal durant el periòde d’embaraç.

– És un gran antioxidant.

– És no per als ossos.

– Protegeix la vista.

– Preve la anemia.

Les seves propietats :

• És ric en fibra,magnesi, àcid fòlic i vitamines A i C.
• Adecuat en cas de hipertensió, obesitat.
• Aporta components anticancerosos.

Deu ni do quants beneficis té el bròquil sobre la nostra salut!

Mai havia sapigut que tenia tants!

Mai és tard per aprendre!

 

L’ últim día de clase del 2016 de Ciències Aplicades, la senyo, ens va fer portar un mocador i una bossa de plàstic.

Va tancar les finestres, i ens vam quedar a les fosques, després, va ficar una melodía, molt relaxant. Al cap d’un temps, de sobté, vaig notar que m’agafava la mà i vaig poder tocar una cosa rugosa, també, vaig olorar verdura.

Seguidament, la senyo ens va dir que ens treguéssim els mocadors dels ulls i que dibuixessim el que havíem tocat i que també, escriguéssim que havíem sentit durant aquest rato. Jo vaig dibuixar com una col, i el que vaig sentir va ser sorpresa i tranquilitat. Després, ens va enseñar que el que havíem tocat i feia olor era un bròquil, i com a tasca, va tallar un tros de bròquil per a cadascú per a que convivíssim amb ell i li féssim un escrit.

Durant les vacances, el vaig treure un cop sobre de la taula i hem van dir que estaba boja. La mare hem va dir que el bròquil es per menjar i no per fer ruqueries però quan li vaig dir que era una tasca de la profesora de Ciències va començar a riure.

Vaig fer una petita recerca:
Aquest bròquil anomenat bròquil romanesco, és d’Italia, és una planta que es pot menjar, per aixó, el meu gat el primer dia que li vaig apropar el bròquil el va chupar i quasi el mossega. També, té una estructura fractal, per tant, es repeteix constantment la seva forma en cadascúna de les branquetes. Fa la fotosíntesi com gairebé totes les plantes, per tant, té clorofila. Aquest aliment ens ayuda a no patir de càncer, contra la obesitat…

El bróquil, el vaig deixar dins de la nevera durant totes les vacances, i cada día el mirava. Al principi, estava bé, però conforme anaven passant els dies cada cop es tornava més petit i de color marró.

Hem va sorgir un dubté, i vaig demanar-li ayuda als de casa. La mare hem va dir que no hem diria res perquè tenia feina, i les meves germanes hem van dir que les deixesi tranquil·les, i que no hem respondrien a cap pregunta sobre el bròquil. Finalment, el meu pare hem va facilitar la següent:

Potser, aquest bròquil, s’ha acabat fent petit i marró, per estar en contacte amb l’aire de la nevera.

Després de que el meu pare hem digués això vaig anar al grup de clase i li vaig dir a la seño, pero alguns dels meus companys, hem van dir que ells no el van ficar a la nevera i els hi havia passat el mateix, mentre anavem dialogant, Mónica, va afegir que potser el color marró era a causa d’una oxidació, com passa a les pomes i a gairebé a totes les fruites i verdures quan les tallem per la meitat i la deixem durant un temps.

Finalment, la meva conclusió, és que per l’aire s’ha acabat fent petit i el color marró que se li ha quedat es causa de l’oxidació, pero també, pot ser que sigui petit perque ha perdut l’aigua que tenia, per tant s’ha deshidratat.

Abans:

Després:

L’últim dia de classe de Ciències vam portar un mocador i una bossa de plàstic.

Jo, com sempre, vaig arribar una mica tard. Quan vaig entrar vaig veure els llums tancats, les persianes baixades i als meus companys amb unes cares d’intriga impressionant i així em vaig quedar jo.

La Sta. Mireia, ens ordenà posar-nos el mocador als ulls i quan ja no veiem res ens va posar una melodia súper relaxant. Jo em vaig sentir molt bé, vaig deixar el meu pensament en blanc fins que aquest audio de cascada feia el seu efecte, em vaig sentir al mateix paradís.

Va passar per cadascun dels nostres llocs amb un objecte rugós i estrany, el vaig tocar i em vaig quedar desconcertada.

Ens va dir que ens treguéssim els mocadors i que dibuixessim alló que haviem tocat. Jo al meu pensament tenia una planta però no sabia de quin color. La vaig dibuixar i després vaig escriure què havia pensat o sentit.

Al cap d’una estona ens va ensenyar el broquil que haviem palpat. El va tallar i ens va donar un a cada un de nosaltres i el vam guardar a la bossa de plàstic. La idea era conviure amb ell totes les vacances.

Quan vaig arribar amb aquesta cosa verda tan mona i tan petita, mom germà me va preguntar que per què el portava i li vaig explicar tota la situació. El vaig deixar a la cuina i ma mare quasi el tira. Parlant d’això me va dir que no li agradava perquè donava gasos. No obstant, el broquil és molt bo per evitar tumors, evitar el càncer al coll uterí, a l’estòmac i de la pròstata i que també ajuda a perdre pes.

Aquest broquil per coses de la meva vida, ha finalitzat la seva vida al meu bolso. Quan el vaig treure estava MOLT petit i amb un color marró.

 

 

L’últim dia de classe, la professora de Ciències Aplicades en va fer portar a l’aula una bossa petita de plàstic i un mocador per tapar-nos els ulls.

Va apagar totes les llums i va baixar les persianes. A continuació ens va fer tapar els ulls amb el mocador i seguidament, va posar una música molt relaxant de fons.

Desprès, mentre nosaltres ens anàvem relaxant amb la música va anar passant taula per taula amb el bròquil i ens el va fer tocar (nosaltres estàvem amb els ulls tapats, i per tant, no ho sabíem), a continuació, va passar amb un pot de sopa.

Quant la professora va passar per la meva taula, em va agafar la mà i vaig tocar el bròquil, ràpidament vaig pensar que era una joguina per als gossos de goma, ja que tenia punxes.

Seguidament, va dir que ens destapéssim els ulls i agaféssim la llibreta per dibuixar allò que havíem tocat.

Més tard, com a deures de Nadal, ens va donar un tros petit de bròquil i ens va dir que féssim una recerca. Quan vaig arribar a casa, el vaig treure de la meva motxilla i vaig veure que l’aire que hi havia dins de la bosseta havia desaparegut, això volia dir que el bròquil respirava. Després els hi vaig explicar l’activitat que havíem realitzat als meus pares i es van quedar una mica sorpresos.

Uns quants dies després, vaig començar la recerca i aquestes són algunes de les característiques que vaig trobar:

-Fa la fotosíntesis, això explica perquè és de color verd.

-Té una estructura fractal, que significa que es repeteix a diferents escales.

-Millora la cicatrització, la visió i la salut òssia.

-És ric en vitamina C i depuratiu.

-Ajuda a prevenir el càncer i a reduir el colesterol.

Durant aquestes vacances s’ha tornat més petit i s’ha tornat marró, ha canviat de color perquè al seu voltant hi ha molt diòxid de carboni, per tant, respira aquest aire i a causa d’això perd els seus nutrients.

Malauradament crec que el meu estimat bròquil s’està morint, si no es que ho ha fet ja!