III Concurs de relats curts

Des de l’ICE en diuen que el jurat ha gaudit moltíssim amb la lectura de tots els relats: padrines que preparen plats de llenties, màquines que transformen la proteïna dels cigrons en dolça xocolata, super herois que volen impulsats pel seu propis pets… humor, tendresa, emocions, crítica i consciència.

Encara no sabem quin dia, en concret, les nostres representants hauran de compartir amb la resta del món les seves creacions. No obstant, sí sabem que serà durant el mes de febrer (noies ja us podeu fer a la idea!)

Per a la resta de companys i companyes de 4t ESO B i A, ens van dir que també hi ha un petit reconeixement. Totes i tots tindreu un diploma com agraïment de la vostra participació!

En el següent enllaç podreu consultar l’alumnat guanyador en cadascuna de les categories. I també, podreu gaudir de les deliberacions del jurat incloses en l’acta oficial .

Concretament, es poden destacar alguns dels fragments:

Els jurats valoren molt positivament el nombre d’originals presentats en aquesta tercera convocatòria del premi, especialment els escrits en llengua castellana i occitana, ja que aquestes llengües participen al concurs per primer cop. Els jurats destaquen l’alta qualitat de molts dels relats, i en especial de les dotze obres finalistes.

Després de múltiples valoracions, el jurat dels relats escrits en llengua catalana ha considerat per majoria absoluta concedir:

El segon premi de la categoria corresponent a l’Educació Secundària a l’original presentat amb el títol Carlos Fartutxer i els llegums. Un cop oberta la plica, resulta ser-ne autora la Naia Mora Carrera, de 4t d’ESO de l’Institut Maria Rúbies de Lleida. El jurat vol agrair a l’autora la bona estona que han passat llegint i comentant la seua història. Destaquen el bon nivell d’escriptura i estructura narrativa però sobre tot la originalitat d’imaginar un super heroi que aconsegueix volar amb un recurs ben curiós.

Després de múltiples valoracions, el jurat dels relats escrits en llengua castellana ha considerat per majoria absoluta concedir :

El primer premi de la categoria corresponent a l’Educació Secundària a l’original presentat amb el títol Un plato de lentejas. Un cop oberta la plica, resulta ser-ne autora Isabel Delgado Firmiano, de 4t d’ESO de l’Institut Maria Rúbies de Lleida. El jurat valora que el relat estigui ple de referències literàries i escenes quotidianes molt ben descrites. L’ús del llenguatge directe desperta les emocions de la persona que el llegeix.

Enhorabona!

Estem d’ENHORABONA!

Ahir vam rebre una truca molt important. Des de l’ICE ens van comunicar que hi ha dos premis guanyadors del famòs concurs de relats curs al qual va participar el grup de 4t d’ESO B.

Concretament són:

Un 1r premi en llengua castellana “Un plato de lentejas” de Isabel Delgado.

I un 2n premi en llengua catalana “Carlos Fartutxet i els llegums” de Naia Mora.

Moltes felicitats noies!

A la resta, us felicito jo! Per el vostre esforç i el vostre temps! Jo vaig gaudir molt llegint-vos! Espero que vosaltres també escrivint-los!

Valor nutricional dels llegums

Redactat per: Alina i Roser.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura els llegums són rics per el seu valor nutricional. Són petits però estan carregats de proteïnes. També són rics en hidrats de carboni complexos, proteïnes i micro nutrients i vitamines del grup B. Presenten continguts baixos en greixos i rics en fibra. Són exel·lents per controlar el colesterol, la salut digestiva i la regulació dels nivells d’energia. Són parts vitals d’una dieta saludable.

Durant la 21a setmana de la Ciència vam estudiar que en l’alimentació equilibrada l’aport d’energia hauria de provenir principalment dels carbohidrats. Així, si mengem llegums com ara cigrons, llenties, fesols blancs i fabes ho estarem assolint.

alimentacio_equilibrada

En relació als valors dels d’hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes:

– Els cacauets engreixen perquè tenen molts greixos.

– La soja és la que més zinc té i la llegum que en té menys són els cigrons.

– Si volem un bon aport de proteïnes, el llegum que ens interesa es la soja.

– I les faves son les que ens aporten hidrats de carboni.

2016-12-07-08-40-32-copia

Més conclusions que podem extreure són:

Fosfor: el que més  conté és la soja i el que menys les llenties.

Calcí: el que més hi conté es la soja i el que menys es el cacauet.

Ferro: el que més hi conté la soja i menys el cacauet.

Potasí: si necesitem un aport de potasi en els llegums, es la soja i si no en necesitem , les llenties ja que es un llegum amb menys potasí.

Magnesi: el que més conté es la soja i el que menys les llenties.

Sodi: el que més el cacauet i el que menys la soja.

Zinc: la que més la soja i la que menys son els cigrons.

 

Finalment, voldriem concloure l’escrit dient que les llegums ens aporten més proteïna que la carn, per tant, les persones veganes queden cobertes de proteïna.

Una persona que menja de tot representa una dieta equilibrada i que per tant si el seu organisme funciona correctament no ha de tenir cap manca. (vitamines, sals minerals, hidrats de carboni, proteïnes…)

En el cas de la carn el component majoritari és l’aigua i aquesta la perdem durant el procés de cuinat.

 

 

Arsènic en l’arrós

L’aigua del riu Ganges està contaminada per residus químics, cadàvers d’éssers vius, restes de les fàbriques, etc. A més a més, són aigües que de manera natural són riques en arsènic (metal·loide altament tòxica).

Malauradament, d’aquestes aigües beuen i les utilitzin unes 640 milions de persones.

Per si no fos poc els camps d’arrós d’aquesta zona es reguen amb aquesta aigua altament contaminada i després aquest arrós es consumit per tot el món.

El consum diari d’aquesta aigua provoca càncers, lesions de pell, ronyó, fetge, medul·la òssia i trastorns neurològics. L’exposició aguda causa vòmits, dolors abdominals i diarrea.

Per saber-ne més podeu consultar aquest documental:

Iago i Joel

 

EL FOIE GRAS

Bon dia, lectors d’aquest blog. Som la Mònica i la Laia de 4rt ESO B de l’àrea de Ciències Aplicades. Avui us parlarem sobre el foie gras, que pertany a la categoria d’ètica nutricional.

Quan ens referim al foie gras, parlem de l’atròfia del fetge d’una oca, ànec o ganso per sobrealimentació. Per aconseguir aquesta atròfia, el que fan és alimentar-los dues vegades al dia amb unes quantitats molt elevades. Reben els nutrients directament d’un tub de llautó pulit cap al seu fetge. Al final d’aquesta etapa, el fetge pesarà 600 grams i l’animal augmentarà 1’5kg. Aquest procediment acaba amb la seva mort. Llavors, amb aquesta informació, també podem realitzar una aportació al mapa conceptual.

Podem relacionar aquesta qüestió amb la vida quotidiana: al Nadal la gent acostuma a consumir foie gras, però realment desconeixen el procés al qual l’animal és sotmès. Les condicions de vida d’aquests ocells són nefastes, tot i que els productors del foie gras ho neguen completament.

Aquí us deixem una imatge per reflexionar:

I també, esmentarem un DOCUMENTAL molt interessant:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=V1j8wfVdt1U[/youtube]

Fins la propera!