Consolidació

Al principi de setembre, ens vam adonar que teníem una nova assignatura obligatòria que es deia Ciències Aplicades. Tots vam pensar que seria un rotllo, però quan vam començar, vam adonar-nos que aquesta assignatura, a part de ser nova, ens serviria com a eina per saber relacionar el que apreníem amb la vida quotidiana i per tenir una mica més de coneixement científic.

Durant aquest curs, vam fer una cromatografia. Per fer-la vam utilitzar un got amb aigua i una tira de paper de filtre on vam fer un punt, i conforme l’aigua anava mullant el paper, els components de la tinta: blaus, vermells, negres… es separaven.
També, vam estudiar la posició a favor de la marxa i en contra de la marxa i que en la primera opció els bebès eren mes propensos a morir mentre que a contra marxa era més segur per a ells.
Vam fer una activitat que la vam anomenar la “Dolça Mentira” que tractava sobre comprovar si els sucres morenos eren no refinats o sucre blanc tenyit. Després de la recerca vam poder extreure resultats i concloure que alguns sucres morenos en realitat no eren ecològics i que el sucre blanc era refinat perquè passava per una serie de processos per arribar al color blanc.
Com la professora té un fill petit, va aprofitar per parlar de les farinetes i va fer-nos tasta les farinetes més triturades i les una mica ménys triturades, i com a conclusió vam extreure que la triturada era la que més agradava, perquè encara que al envolcall del producte sortís que no contenia sucres, en realitat si que en portava perquè els cereals al triturar-se produeixen el seu sucre (dextrinización). També, Mireia, va elaborar un blog, que es diu “Un món de ciències ple de lletres”, on ens feia escriure tot el que anàvem fent durant les classes, i el que apreníem per nosaltres mateixos, com per exemple, el meu escrit que tractava sobre un insecte verd.
Vam fer una sèrie de vídeos con un “Mannequin Challenge” sobre els sòlids, líquids i els gasos, on especificàvem que els sòlids ocupen un volum, i les seves partícules no es mouen gaire; les de líquid estan una mica més separades i les de gas ocupen tot el espai que poden perquè les seves partícules es mouen mes ràpidament. A més, tots els conceptes que vam aprendre, els penjàvem a un mural esquemàtic que podíem mirar inclús per els exàmens.

També, hem aprés que els llegums tenien proteïnes i que encara que els vegans no mengin carn, si mengen llegums tindran l’aport de proteïna necessària. Malauradament, vam haver d’escriure un relat sobre aquest tem però la part positiva és que Isabel i Naia van guanyar.

La idea de fer-nos emportar per Nadal un bròquil, per observar-lo i veure que li passava dia a dia, va ser desgavellada. Per cert, el meu bròquil es va assecar i em durarà tota la vida.

També, vam veure un vídeo on un grup de gent dormia amb una estufa de gas i van  morir per intoxicació (mort dolça).
Els nens de desembre va ser un documental que vam veure on s’indicava que els nens i nenes nascuts la primera meitat de l’any tindrien mes èxits mentre que la segona ho tindria més negre. I en una altra ocasió, vam veure composicions de figures que feien il·lusions òptiques.

Treballar en grup ha estat bé perquè així cadascú treballava en una cosa i s’acabava abans, però no m’ha agradat perquè de vegades hi havia algú que faltava o que no feia res. Poder avaluar-nos a nosaltres mateixos també ha estat una bona decisió, i que ens nostres companys també o fessin també. I per últim, les activitats que més ens han agradat a tots, sobretot perquè hem pogut elegir, però havia de ser relacionat amb la ciència, s’anomena gamificació. Aquí apreníem per mitjà de jocs, sobretot també en les preparacions per a les competències bàsiques. També, vam fer l’extracció de l’ADN de diferets fruites, i després el vam observar.

Aquesta assignatura ha estat bé, per tant no puc opinar coses negatives. Penso que ha sigut la que més m’ha agradat i amb la que he aprés. Ha sigut entenedora gràcies a la seño i els seus continguts tan ben explicats a primera hora del matí i tres dies seguits, de dimarts a dijous.
I ja per acabar, us deixo un recull de fotos on surten gairebé totes les activitats que hem anat fent durant el curs.

La llum del dia

Ahir a classe vam estar fent un dossier on hi han diferents temes, i després la senyo deia a qui li tocava escriure-ho al blog. A mi per exemple m’ha tocat aquest apartat.

Alguna vegada heu pensat per què el planeta Terra, o el planeta Blau o com volgueu dir-li té dia i nit?

Doncs bé, aixó és possible perquè la Terra gira al voltant del seu eix.

Segons el dossier, es podría dir que els canvis d’estacions, tenen molt a veure amb les hores de llum i les hores de foscor i la inclinació de la Terra (23º de desviació).

Segons el text del dossier:

Quant l’Hemisferi Nord té el dia més llarg, per tant, a la part d’Australia el dia serà més curt. El sol sortirà a les 7:36 i es pondrà a les 17:08, aixó els hi proporcionarà 9 hores i 32 minuts de llum.

El 22 de Decembre, serà el dia més llarg, per tant, el sol sortirà a les 5:55 i es pondrà a les 20:42, aixó els proporcionarà 14 hores i 47 minuts de llum.

 

El President de la Societat Astronòmica, “Perry Vlahos”, va dir que l’existencia dels canvis d’estacions als Hemisferis Nord i Sud esta relacionat amb els 23 graus d’inclinació que té la terra.

Nezara viridula o chinche verda, pudenta

El dimecres 11 de febrer, per casualitat vaig veure un insecte al balcó de casa que era de color verd, i que al tocar-lo va desprendre mala olor. Vaig preguntar-li a la senyo que si tot això era per camuflar-se dels depredadors i em va acabar dient que fes una mica més de recerca.

Doncs bé, aquí comença la meva recerca sobre aquest insecte:

Prové d’Etiopia, però actualment està distribuït per llocs càlids, com per tota Europa, Àsia, África, América i Australia. Els adults hivernen dins d’algun arbre i quan arriba la primavera surten per reproduir-se, i posen els ous sobre les fulles

A la viquipédia he trobat aixó:

Familía: Pentatomidae

Nom científic: Nezara viridula

Nom comú: Chinche verda, pudenta

Segons es va desenvolupament, va canviant els seus colors. Les adultes, i també les petites, arriben a mesurar 15mm. El líquid que treuen és per quan alguna cosa els pertorba,  per a que els depredador no se’ls acabin menjant.

També he trobat que són una plaga en els hivernacles, principalment en el cultiu de pebrot ja que són insectes que s’alimenten d’aquest aliment. Així, poden picar els fruits i provocar que hi hagi brutícia. Concretament, s’assembla a la picadura de la vespa. Per exemple, si et pica alguna, s’ha de ficar la picada abaix d’aigua molt molt calenta i aguantar durant 1 o 2 minuts. També, es pot aplicar vinagre de sidra o pasta de dents sobre la picada.

Bròquil Romanesco

L’ últim día de clase del 2016 de Ciències Aplicades, la senyo, ens va fer portar un mocador i una bossa de plàstic.

Va tancar les finestres, i ens vam quedar a les fosques, després, va ficar una melodía, molt relaxant. Al cap d’un temps, de sobté, vaig notar que m’agafava la mà i vaig poder tocar una cosa rugosa, també, vaig olorar verdura.

Seguidament, la senyo ens va dir que ens treguéssim els mocadors dels ulls i que dibuixessim el que havíem tocat i que també, escriguéssim que havíem sentit durant aquest rato. Jo vaig dibuixar com una col, i el que vaig sentir va ser sorpresa i tranquilitat. Després, ens va enseñar que el que havíem tocat i feia olor era un bròquil, i com a tasca, va tallar un tros de bròquil per a cadascú per a que convivíssim amb ell i li féssim un escrit.

Durant les vacances, el vaig treure un cop sobre de la taula i hem van dir que estaba boja. La mare hem va dir que el bròquil es per menjar i no per fer ruqueries però quan li vaig dir que era una tasca de la profesora de Ciències va començar a riure.

Vaig fer una petita recerca:
Aquest bròquil anomenat bròquil romanesco, és d’Italia, és una planta que es pot menjar, per aixó, el meu gat el primer dia que li vaig apropar el bròquil el va chupar i quasi el mossega. També, té una estructura fractal, per tant, es repeteix constantment la seva forma en cadascúna de les branquetes. Fa la fotosíntesi com gairebé totes les plantes, per tant, té clorofila. Aquest aliment ens ayuda a no patir de càncer, contra la obesitat…

El bróquil, el vaig deixar dins de la nevera durant totes les vacances, i cada día el mirava. Al principi, estava bé, però conforme anaven passant els dies cada cop es tornava més petit i de color marró.

Hem va sorgir un dubté, i vaig demanar-li ayuda als de casa. La mare hem va dir que no hem diria res perquè tenia feina, i les meves germanes hem van dir que les deixesi tranquil·les, i que no hem respondrien a cap pregunta sobre el bròquil. Finalment, el meu pare hem va facilitar la següent:

Potser, aquest bròquil, s’ha acabat fent petit i marró, per estar en contacte amb l’aire de la nevera.

Després de que el meu pare hem digués això vaig anar al grup de clase i li vaig dir a la seño, pero alguns dels meus companys, hem van dir que ells no el van ficar a la nevera i els hi havia passat el mateix, mentre anavem dialogant, Mónica, va afegir que potser el color marró era a causa d’una oxidació, com passa a les pomes i a gairebé a totes les fruites i verdures quan les tallem per la meitat i la deixem durant un temps.

Finalment, la meva conclusió, és que per l’aire s’ha acabat fent petit i el color marró que se li ha quedat es causa de l’oxidació, pero també, pot ser que sigui petit perque ha perdut l’aigua que tenia, per tant s’ha deshidratat.

Abans:

20161221_182200-1

Després:

20170109_161226

Valor nutricional dels llegums

Redactat per: Alina i Roser.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura els llegums són rics per el seu valor nutricional. Són petits però estan carregats de proteïnes. També són rics en hidrats de carboni complexos, proteïnes i micro nutrients i vitamines del grup B. Presenten continguts baixos en greixos i rics en fibra. Són exel·lents per controlar el colesterol, la salut digestiva i la regulació dels nivells d’energia. Són parts vitals d’una dieta saludable.

Durant la 21a setmana de la Ciència vam estudiar que en l’alimentació equilibrada l’aport d’energia hauria de provenir principalment dels carbohidrats. Així, si mengem llegums com ara cigrons, llenties, fesols blancs i fabes ho estarem assolint.

alimentacio_equilibrada

En relació als valors dels d’hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes:

– Els cacauets engreixen perquè tenen molts greixos.

– La soja és la que més zinc té i la llegum que en té menys són els cigrons.

– Si volem un bon aport de proteïnes, el llegum que ens interesa es la soja.

– I les faves son les que ens aporten hidrats de carboni.

2016-12-07-08-40-32-copia

Més conclusions que podem extreure són:

Fosfor: el que més  conté és la soja i el que menys les llenties.

Calcí: el que més hi conté es la soja i el que menys es el cacauet.

Ferro: el que més hi conté la soja i menys el cacauet.

Potasí: si necesitem un aport de potasi en els llegums, es la soja i si no en necesitem , les llenties ja que es un llegum amb menys potasí.

Magnesi: el que més conté es la soja i el que menys les llenties.

Sodi: el que més el cacauet i el que menys la soja.

Zinc: la que més la soja i la que menys son els cigrons.

 

Finalment, voldriem concloure l’escrit dient que les llegums ens aporten més proteïna que la carn, per tant, les persones veganes queden cobertes de proteïna.

Una persona que menja de tot representa una dieta equilibrada i que per tant si el seu organisme funciona correctament no ha de tenir cap manca. (vitamines, sals minerals, hidrats de carboni, proteïnes…)

En el cas de la carn el component majoritari és l’aigua i aquesta la perdem durant el procés de cuinat.

 

 

Sucre bru

Natalia Delpueyo, Roser Cervilla, Gabi Macarena, Moha HD

Redactat per: Moha HD i Roser Cervilla

Contextualització:

El primer dia vam veure un documental sobre els efectes que tenia el sucre en ratolins de laboratori. També, vam veure el procés de fabricació de sucre, i el següent dia vam tastar dos sucres brus, aquests eren menys dolços que el blanc.

Per últim vam tastar dos tipus de cereals diferents, un portava molt sucre, i equival a 22 grams per cada 100 grams de cereals i l’altre, 2,2 grams de sucre per cada 100 grams de cereals

Introducció:

Decantem dos sucres brus.

Objectius:    

Quin és el més refinat i quin es el natural.

Material:

Proveta

Aigua

2 sucres brus

6 pots de vidre de iogurt

2 culleres

Procediment:

Possem 30 litres d’aigua dins d’una proveta.

Pesem 20 grams de sucre en un pot de iogurt.

img-20161103-wa0010

Ho mesclem amb aigua i remenem, després decantem la mescla a un altre pot de iogurt.

img-20161103-wa0011

Posem un altre cop 30 litres d’aigua dins la proveta y la tornem a abocar en el pot de sucre.

Finalment, obtenim dos pots de iogurt, una amb la primera decantació i un altre amb la segona.

 

img-20161103-wa0013

I, fem el mateix procediment amb l’altre sucre.

Resultats:

Sucre diet: La primera decantació surt més fosca, i la segona menys fosca, es pot dir que es un sucre no refinat, perque els cristalls de sucre encara tenen color.

Sucre el granjero integral BIO ecològic: les dues decantacions, surten amb menys color. Encara que al fer les decantacions, surti menys negra que l’altra, els cristals de sucre encara conserven el color marró, i pertant es un sucre ecològic, sense refinar.

 

img-20161103-wa0013-1   img-20161103-wa0015

Conclusió: 

Pensavem que els sucres eren sucres naturals de canya, i realment ho són.