Autor: naia.mora

Y SE ACABÓ WEY

“ANALISI CALENT” (un resum d’allò abaix)

A finals del curs passat ens van fer escollir entre una sèrie d’optatives per al curs següent. Però ens vam trobar amb una sorpresa, que encara que estigues camuflada entre les optatives, hi havia una assignatura que era obligatòria: Ciències Aplicades. I com a bons alumnes que som ens vam indignar ja que si fèiem el humanistic-social era per a evitar, per damunt de tot, les ciències que durant tants anys ens havien ensenyat a odiar.

Al arribar a aquest curs ens vam trobar amb una professora mai vista en el centre, i que encara que vam entrar tots indignats per la porta, va saber com connectar amb nosaltres cada primera hora, tres cops a la setmana durant 9 mesos, com un embaraç per a parir 25 duendecillos que han après a estimar les ciències.

Hi han hagut dies de tot: dies amb exàmens infinits, d’altres amb exàmens de 10 minuts, però també molts cops hem après de forma activa, com amb les gimcanes, al laboratori o fent presentacions. I no només hem après ciències en sí, també ha treballar millor en grup, confiar els uns amb els altres, ser competents i aprendre a la vegada que ens divertíem.

Crec que aquesta forma de aprendre és una de les millors que hem tingut durant la nostra ensenyança i que ens emportarem dintre de la nostra memòria. I diria que aquesta assignatura la hauria de tenir tothom almenys un cop en la vida, però es que això es impossible ja que encara que fos la mateixa professora, aquestes classes les hem fet nostra, per a aprendre el que ens ha interessat i com millor hem sabut.

 

“ANALISI FRED” (versió llarga que la senyo demanava…)

  • Ciències Aplicades és una assignatura, a la que, com la senyo deia, se l’hi pot treure molt de suc. Nosaltres aquest curs hem après més coses amb aquestes tres hores a la setmana que en totes les altres classes juntes. Ja que no ens han fet sentar-nos en un pupitre a llegir temes, fer exercicis, memoritzar per al examen i desprès oblidar-ho tot… El que hem fet aquest curs ha estat fer-nos preguntes i buscar respostes, aprendre d’una forma en la que tots hi participàvem, alguns més desperts que d’altres però tant per unes coses com per altres tots recordarem alguna cosa d’aquest curs, tant com si es la cromatografía, la lixiviació, els efectes visuals o el que s’aprèn pescant fruita o botant pilotes.
  • Personalment aquesta assignatura ha estat un paradís i un infern: Per una banda, els dies en els que fèiem classes actives on podíem parlar i fer coses en moviment, que ens fessin preguntes en veu alta o fer coses diferent eren genials. Per una altra banda els dies que eren seure al pupitre a escriure en un foli com a totes les altres assignatures es feien monòtoms i no eren tant entretinguts. Penso que he après més amb els dies que podíem participar activament que en els que no. Jo respecte a la classe he intentat estar el més activa que he pogut, encara que molts dies tingues més son que una altra cosa, s’ha de dir que en aquesta vida et trobaràs a pocs alumnes que parlin més que el professor, amb aquest mateix i al damunt a primera hora..
  • Mireia, s’ha de dir que encara que estiguis a vegades una mica boja, això sempre va be. Ens has mantingut ocupats un curs sencer sense parar i treballar amb els zombis de primera hora s’ha de dir que ha de ser un treball molt dur. La teva creativitat i espontaneïtat encara ens sorprens a tots quan ens treus treball a fer de davall de les pedres. Ningú oblidarà els teus exàmens de deu minuts per a que arribéssim a la hora (que segueixo insistint en que ets tu qui arriba massa d’hora). Des de la cromatografía fins a com extreure l’ADN de les fruites aquest any hem après molt i no només coneixements científics, sinó a passar-nos-ho bé, a editar vídeos, fer relats i esforçar-nos en exprimir la nostra imaginació al màxim. Ets una gran profesora encara que a vegades la paciència se t’acabi seño!
  • Ufff… Parlar de tots els continguts que hem treballat aquest any seria molt difícil, així que parlaré dels que més recordo…
    • Cromatografia: Quan el primer dia ens vas entrar per la porta amb gotets amb aigua, paperets i permanents va ser el primer que vaig pensar: “Aquesta tia està boja!”.
    • La contra marxa (o com se digui): Ja hem va quedar molt clar com està més segur el nen i cap a on besarà el got d’aigüa a l’autocar, ja puc dormir tranquil·la… Es broma senyo, com sempre ensenyant-nos coses que no sabíem, que puguessim relacionar amb la nostra vida quotidiana.
    • Lixiviació: Maleïda lixiviació, mai l’olvidaré. No te la tornaré a explicar, però ara cada cop que em bec un cafè me’n recordo de tu i dels mètodes de separació. RELACIONEU CONCEPTES! La frase de l’any…
    • Els nens de desembre: Que jo sóc de setembre, i per ser de la segona meitat no tinc menys possibilitats de arribar a ser la gran actriu que seré… Una estrella a Hollywood tindré i tot… (Soñar es gratis -.-)
    • Gimcana: Com explicar-ho, entre el Dani mig ofegat, la Isa y sus naranjas i el Jeff i jo amb la moneda… Va ser inolvidable…
    • Ciencia al carrer: Resumen? Ja sé de memòria com s’extreu l’ADN de la fruita i calor, molta calor…
  • Ara vull ja juntar-ho tot en un punt final ja que els següents punts ja els he anat mencionant durant les línies anteriors. Una assignatura, única, irrepetible i que se que mai més ningú podrà tenir perquè per molt que el nom estigues implantat i la professora tingués unes pautes a seguir, nosaltres hem fet la assignatura nostra. Em faltaria parlar del blog que hem utilitzat, bé, una gran eina, encara que al principi ens resistíem més a utilitzar-lo va arribar un punt que en mig de qualsevol lloc soltaves la frase de… “Amb això podria fer una entrada al blog”. Encara que desprès se t’oblidava i no la feies. Però la intenció és el que conta, no?
  • Bé, volia fer-ho tot una mica més serio, però és que si no no era jo. I senyo, espero que aquesta barreja de carta/observacions/jo xerrant massa, et serveixi com a comiat. Només em queda dir, bon estiu, poseu-vos crema, no com jo, que us cremareu, i que senyo espero que no t’oblidis de nosaltres i que ens aprovis a tots i totes…

ELS TEIXITS INTEL·LIGENTS

Des de fa uns anys la industria tèxtil cada cop presenta majors possibilitats i funcionalitats. Els teixits intel·ligents es deuen, com molts altres productes e innovacions, a la industria aeroespacial i militar ja que porten molts anys buscant solucions per a fer front a diversos problemes com les condicions ambientals extremes en les que es poden trobar. Aquests teixits intel·ligents es divideixen en dos àrees: els d’us tècnic (resistència mecànica, resistència tèrmica o als rajos UV per exemple) i els intel·ligents e interactius (creats per al oci i utilitat de les persones en el seu dia a dia).

  • Existeixen teixits que no deixen que el líquid penetri en ells, estan pensats per a que si et cau un vas d’aigua al damunt o qualsevol altre líquid aquest no penetri a la roba i aquesta no s’embruti. Això es gràcies a que la seva tela en lloc de se llisa te micro plegs que fan que les partícules de líquid no hi puguin penetrar.
  • També,  hi ha roba en el sector mèdic que ha estat alterada amb microfibres intel·ligents. Aquestes avisen si hi ha un canvi al teu cos, com els problemes cardíacs, si tens una ferida o hi ha una tela que serveix per a la rehabilitació de membres del cos paralitzats (aquesta tela te electrons que transmeten microcorrents per a estimular la part del cos que cobreix).
  • A part de tot això hi ha dissenyadors que han barrejat la moda amb la ciència. Un ha inventat una camiseta que repel·leix als mosquits. Un home ha inventat jaquetes que regulen la seva pròpia temperatura, i una dona a començat el procés de fer roba que filtri la contaminació medi ambiental.

EL ROMANESCU (by Naia)

El últim dia de classes de Ciències Aplicades abans del Nadal la senyo ens va dir que portéssim a classe una bosseta i un mocador per tapar-nos els ulls. Vam arribar a classe, a primera hora, encara dormits. Ens vam sentar cadascú al seu lloc, estava tot a les fosques, ens vam posar el mocador als ulls i la senyo ens va dir que deixéssim els braços relaxats damunt la taula. Ens va posar música tranquil·la i mentres estàvem tots callats i quiets la senyo va anar taula per taula fent-nos tocar algo que no sabíem que era. Després de passar per totes les taules va tornar a fer una volta, fent-nos olorar algo. A mi personalment em va recordar a quan la meva padrina cuina verdura.

Llavors ens vam treure tots el mocador dels ulls, poc a poc va anar encenent les llums i ens va dir que dibuixéssim en un paper que creiem que havíem tocat i ens va dir que escrivíssim com ens havíem sentit durant aquella estona. *no em deixa posar el esbós* Quan vam acabar ens va ensenyar que el que havíem estat tocant era una espècie de brécol raro, era d’un verd més clar i tenia una forma diferent. Ens va dir que era un romanescu i que la forma que tenia es deia forma fractal. Va partir la gran verdura en trossets petits molt semblants i ens en va donar un a cada un, ens va dir que durant les vacances havíem de parlar-l’hi i observar-lo, com si fos la nostra mascota, bàsicament. I que a finals de vacances
hauríem d’escriure aquesta entrada al blog parlant de la nostra “nova mascota”.

Jo m’ho vaig prendre seriosament, bueno, sincerament, només els primerssnapchat-1689362147 dies. Me’l vaig emportar a tot arreu, el que passa es
que es molt petit i delicat i es difícil, de fet ara es pot apreciar com està una mica xafat per que el guardava a una butxaca de la motxil.la. Després d’un parell de dies ja es va començar a posar marronós i sec. Ara està molt mort, però el tinc guardat igualment. El que crec que es va començar a deteriorar més ràpidament per que no se’m va ocorre posar-lo a la nevera.

CONVERSES:

  • En Bro em va explicar que el romanescu es un híbrid del brécol i la coliflor i el seu origen està datat al segle XVI a Italia. En va dir que tenia molta vitamina C i fibra i que s’acostuma a menjar cuinat al vapor encara que també es menja com a verdura crua.
  • Després em va parlar de com era la seva estructura, la Estructura Fractal. Això significa que te una estructura que encara que sembli fragmentada o irregular, es repeteix a diferents escales.
  • Llavors l’hi vaig preguntar que si les plantes també tenien vida? I em va dir: Es clar! El que passa es que com que no tenim cara i ulls les persones us penseu que no. Les plantes també som éssers vius. Nosaltres tenim una hormona que ens serveix per a protegir-nos del perill, aquesta es diu Jasmonat. Aquesta ens ajuda a percebre quan estem amb perill, ja sigui per la proximitat de depredadors o per un canvi brusc de temperatures. Tot això es deu a que durant la nostra evolució hem escollit seguir sent éssers immòbils, però igualment em desenvolupat sistemes de defensa. Per exemple, si una persona ens toca o arranca una fulla no notem mal, però si un cuc es col·loca damunt nostre activem els sistemes de defensa.

Aquestes van ser les seves últimes paraules ja que va morir perquè no podia rebre els nutrients necessaris, com aigua i minerals, a través de les arrels que ja no tenia.

FORMA FRACTAL:

Es una estructura formada per la repetició continua de una estructura base. En el romanescu es repeteix la mateixa estructura un cop rere l’altre cada cop més petita.

RELACIONS:

Com ja he dit abans, va haver uns quants dies que me’l vaig emportar. El vaig presentar a unes quantes persones, i aquestes nomes em van dir que la meva professora estava boja. També el vaig passejar pels camps elisis amb la Ares, i un par de persones ens van mirar malament, després ja el vaig deixar a casa per totes les vacances.

 

EXPERIENCIES DEL DIA A DIA (by Naia)

Fa uns dies vaig viure una experiència i vaig recordar que a la nostra professora de Ciències Aplicades li agrada que participem al blog, així us la explicaré:

Un dia, la meva padrina estava cuinant i va utilitzar una botelleta d’oli que tenia, tota sencera. Quan va acabar de cuinar va voler guardar l’oli un altre cop a la mateixa botelleta ja que com bé sabeu no es pot tirar l’oli per la pica ja que les depuradores d’aigua no estan preparades per a eliminar l’oli. Total, que quan va voler tornar a posar l’oli es va adonar que no hi cabia, malgrat no haver afegit ni una gota.

He intentat buscar la raó a Internet però no he trobat res. Llavors, he formulat diverses hipòtesis:

– A l’augmentar la temperatura de l’oli les seves partícules es mouen cada vegada més ràpid, tenint un comportament similar a les molècules d’aigua que hem estudiat. No obstant, com que l’aigua té una densitat menor pot ser que el seu comportament sigui directament evaporar-se, però en el cas de l’oli les partícules tinguin una fase prèvia on deixen més espai entre elles i per això, ocupen més espai.

– Una altra hipòtesi és que les seves partícules en lloc d’accelerar-se el que fan és separar-se i dividir-se en altres partícules amb cert espai entre elles i per això, augmenta la seva mida.

Malauradament, la meva padrina va canviar l’oli de botella i la va tirar. Així, no puc comprovar si la seva mida ha tornat a ser la d’abans o s’ha quedat igual.

Per què la roba estesa se seca quan la posem a l’estenedor?

Tots hem vist als nostres pares i mares com després de rentar la roba la posaven a l’estenedor i se secava al cap de unes hores. Per una altra banda, a l’escola ens han explicat que el punt d’ebullició de l’aigua és als 100°C. Llavors, com és possible que l’aigua desaparegui (marxi en forma de gas) sense arribar al punt d’ebullició?

Doncs bé, jo l’hi vaig preguntar a la professora i ella em va explicar el següent: Quan posem la roba a secar al Sol aquesta es veu exposada a temperatures majors a 0°C, i això fa que les partícules d’aigua es vagin movent i algunes tinguin prou energia per passar a fase gas i marxar. Llavors, poc a poc la roba es va secant.

ropa-que-se-seca-en-sun-39481964