Sóc la Milady, la mateixa noia que va començar el curs odiant aquesta assignatura i, ara, després de nou mesos, vull agrair l’arribada de la nostra professora Mireia a les nostres vides.
Ha fet del curs un temps més divertit, ple d’aprenentatges.
Sé que cada aspecte de la vida es pot millorar i respecte aquesta assignatura no voldria millorar res perquè la manera d’ensenyar de la Mireia i l’assignatura, poc a poc s’han anat convertint en un gran equip que ha aconseguit esculpir en nosaltres el que ara som.
Jo, personalment, m’he convertit en una persona capaç de relacionar el dia a dia amb la ciència, he aprés que quasi bé tot a la vida té una explicació científica i que res passa perquè sí.
Encara recordo l’activitat de la cadira pel cotxe dels nens petits com si fos ahir. Vam fer un escrit, el primer del curs, dient el que pensàvem i treient conclusions pròpies. Quan la Mireia me’l va donar corregit em va dir; ‘’Tens molt potencial per escriure, espavil!!!’’ I aquí van les meves millores personals respecte l’assignatura; realment no vaig aprofitar el temps, no vaig transmetre lo suficient els meus coneixements adquirits durant aquest curs, que ara que penso, n’han sigut molts.
Sempre estaré satisfeta d’haver pogut gaudir de les lliçons de la Mireia i de la seva manera tan peculiar de fer-nos aprendre.
En tot el curs vam fer moltes activitats de diferents tipus, molts escrits, alguns més que d’altres, ens vam explotar el cervell el màxim possible, vam superar les expectatives sobre nosaltres mateixos moltes vegades i tot gràcies a l’esperança que té la Mireia en els seus propis alumnes.
Per finalitzar vull donar les gràcies a tots els meus companys durant aquest curs i a tu, Mireia, per haver-te guanyat el títol de ‘’la millor professora’’.
Ha sigut un plaer formar part dels ‘’Duendecillos”.