Tortitas everywhere

Fa unes setmanes, estava cuinant tortitas, i vaig veure que a la superfície de la massa es formaven petites bombolletes, i em vaig preguntar, per què?

Doncs,bé, li vaig comentar a la professora i em va dir: “ahhhh i això per què creus que és?, què hi ha a la massa?”, així que he estat buscant informació sobre aquest tema, i es veu que és degut al llevat.

Jo, concretament, vaig utilitzar llevat químic, que es caracteritza per no tenir cap microorganisme viu.

Aquest llevat, es un producte químic que permet augmentar el volum de la massa gràcies a la capacitat d’alliberar diòxid de carboni. El contingut del sobre del llevat està compost per àcid no tòxic i sal d’un àcid feble (bicarbonat).

Les bombolles surten com a producte d’una reacció entre l’àcid i el bicarbonat, formant així, bombolles de diòxid de carboni.

Però això no passa només a les tortites, sinó que passa també a altres receptes en les quals està implicat el llevat:

– Magdalenes.

-Pastissos.

-Pa.

Abans de començar el curs, no sabia que hi haguessin tantes explicacions científiques per a gairebé tots els fenòmens que passen al nostre voltant, i cada dia a classe de ciències puc assegurar que aprenia alguna cosa, i es que la professora ens va demostrar que: “la ciència està fins a la sopa”.

 

A10 100cias

Empecé este curso feliz pensando que solamente iba a hacer asignaturas relacionadas con el perfil humanístico, pero me encuentré con una profesora llamada Mireia, que dice ser la profesora de ciencias.

Al principio no me gustó la idea, pero, con el tiempo me acabaron gustando sus clases, y creo que es por el empeño y el amor que pone en ellas.

Fuimos cogiendo confianza y con el tiempo nos fuimos convirtiendo en sus queridos duendecillos con nuestros pequeños brócolis romanesco.

Qué decir, no nos suelen decir que hablemos con un trozo de brócoli, o que estrujemos plátanos para sacar su ADN, y es que parece que Mireia buscara actividades que se adaptaran a nosotros, ya sabéis, un poco raras.

Me gustaría agradecerte seño, el haber estado ayudándonos con ciencias y teniendo muuuuucha paciencia, tanto explicandonos las cosas, como soportando nuestras caras de dormidos cada martes, miércoles y jueves a primera hora de la mañana.

Gracias por formar parte de nuestro último año en la ESO.

BRÒQUIL ROMANESCO

L’últim dia de classe, la senyo de Ciències Aplicades ens va fer una activitat, per la qual necessitàvem una bosseta petita i un mocador per tapar-nos els ulls.

Ens va ficar música relaxant, i ens va dir que ens tapéssim els ulls i ens relaxéssim.

Va passar per cada taula per a que toquéssim un bròquil (sense nosaltres saber que era un bròquil), i també va passar amb una espècie de sopa, que, sincerament, feia pudor.

Al tocar el bròquil, vaig sentir por i nervis, perquè la professora em va agafar la mà i em vaig espantar, no m’ho esperava. Però, tampoc m’esperava que hagués tocat un bròquil, més bé semblava una figura de plàstic amb punxes.

Més tard ens va dir que ens destapéssim els ulls i dibuixéssim el que havíem sentit, i això es el que vaig dibuixar:

brocoli-feo

Ho sé, molt ben fet.

I direu, tot això per a què? Doncs per manar-nos deures és clar. Ens va donar a cadascú un tros del bròquil per guardar-lo i conversar amb ell durant les vacances de Nadal.

Personalment, el primer dia vaig conversar amb el meu bròquil, però després el vaig marginar. En cap moment el vaig treure fora de casa, ni el vaig ficar a la taula.

Al principi el vaig deixar a la meva habitació amb la bossa oberta, i després a la nevera, també amb la bossa oberta.

Abans de deixar-lo a la nevera tenía l’arrel una mica seca, i les puntes també, això es degut al procés d’oxidació que sofreixen els aliments.

El romanesco apareix documentat primer a Itàlia al segle XVI. El seu conreu i consum s’ha estès molt recentment a tot el món.

El romanesco és una planta comestible de l’espècie de la col.

Té forma fractal, es a dir, es una estructura que es repeteix contínuament, també té molt contingut en vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi i fòsfor.

Algunes de les seves millors característiques són aquestes:

-Ajuda a millorar la visió.

-Redueix el risc de molts tipus de càncer.

-Millora la salut òssia.

-Millora la cicatrització.

Petònia, afortunadament, segueix viva:

brocoli-petonia

 

Aigua a l’Himalaya

Hola som la Lorena i la Carla, i avui us parlarem sobre l’aigua a l’Himalaya.

http://https://l02jilee.files.wordpress.com/2011/01/waimangu.jpg

El punt d’ebullició de l’aigua està sempre associat a la pressió de l’aire i per tant, importa el lloc en el que ens trobem. En les zones més altes de la muntanya, la pressió és menor. La qual cosa vol dir, que la pressió del recipient que contingui l’aigua, també ho és. Aquest procés desencadena la disminució del punt d’ebullició de l’aigua.

Al principi la pressió de l’aigua era menor que la pressió atmosfèrica, però al pujar al cim de la muntanya la pressió de l’aigua supera l’atmosfèrica (està per sota d’1 atm) i per tant, l’aigua bullirà per sota dels 100ºC.

En el següent vídeo podeu veure com disminuint la pressió a l’interior del kitasato mitjançant una bomba de buit, l’aigual bull a temperatura ambient.

Lorena i Carla