L’últim escrit CA

Doncs per concloure el curs amb aquest escrit voldria començar des de el principi, quan la senyo ens va dir que tot els fonaments físics i tecnològics o totes les pràctiques o totes les coses de la vida quotidiana relacionades amb la ciència, les penjaríem al blog. Desprès vam seguir fent aquells vídeos en grup simulant que érem sòlids, líquid i gasos. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre a com actuen les molècules en cada cas. Vam fer el pòster que sincerament era de gran ajuda perquè si estaves una mica perdut t’ajudava bastant, almenys a mi. Un pòster molt ben elaborat encara que desprès féssim un altre. També vam fer un examen, l’únic  del trimestre en el que tots es van matar a estudiar, i desprès l’examen no va ser per a tant. Per acabar la senyo ens va donar un tros de brocoli a cadascú i ens vam quedar flipant quan ens va dir que havíem de conversar amb ell, era una mica locura o que la senyo esta boja, i desprès d’estar tot el Nadal amb el bròquil, sí, havíem de fer una entrada al blog.

Al segon trimestre, ens trobàvem amb la fantàstica noticia que dos companyes de la nostra classe (Naia i Isabel) van guanyar el 2n i 1r premi d’un relat científic que vam fer. La senyo estava molt orgullosa d’elles. 

El segon trimestre el vam continuar amb  la pressió atmosfèrica, una mica rotllo perquè desprès d’això vam fer els canvis d’estats i era avorrit, però seguint amb la atmòsfera vam aprendre que quan mes pugem d’altura, parlant que pugem una muntanya doncs que hi ha menys aire i per tant, menys pressió a sobre nostre. Això no ho sabia i s’hem quedarà per sempre. També, vam parlar sobre la mort dolça, interessant per no cometre el mateix error de la gent que va morir en el futur; sobre els hivernacles el que m’ha quedat és que permeten que hi hagi determinada fruita en èpoques de l’any que no hi hauria de ser, però gracies als hivernacles que simulen la mateixa temperatura per a que pugin crèixer, i desprès que ens la puguem menjar. Per acabar el segon trimestre vam fer una classe molt rara la veritat ens vam posar en grups i la senyo ens va posar a la pantalla de l’ordinador diferents coses que a l’ull humà li costa de captar, era divertit quan et donaves compte d’on estaven les coses.

Per acabar l’últim i cansat 3r trimestre vam començar veient un vídeo en el que per a resumir-lo deien que els nens de desembre no tindrien ningun futur. Vam fer 6 grups i cada grup va agafar diferents oficis de gent triunfadora i vam contrastar si tots eren de la primera meitat de l’any. El meu grup vam agafar jugadors de futbol, la gran majoria eren de la primera meitat però vam concloure que dóna igual quan neixes que pots ser el que tu vulguis en la vida. Desprès d’això vam fer lo millor de tot el curs: la gamificació, que significa aprendre a través del jocs. Érem 4 grups i cada grup tenia que proposar 3 activitats. No vaig aprendre molt però m’ho vaig passar molt molt bé. Moltes gràcies per aquesta activitat senyo!! També, vam fer la pràctica d’estraccio d’ADN amb diferents fruites (kiwi, maduixa, plàtan) i amb la saliva. No sabia que era tan fàcil fer-ho. Finalment, vam fer un examen de lo realitzat en tot el curs i els últims 5 en arribar el feien en paper. Va ser molt divertit veure’ns a tots puntuals a la porta d’informatica. Ja per tantcar, diré que vam treballar les juntes de dilatació que serveix per controlar els moviments que generen les tensions produïdes en el interior de les estructures, ho acabo de buscar en google perquè no ho sabia, i també alguns companys van fer l’activitat de ciència al carrer, la veritat que pensava que seria tot un rotllo però gràcies a la senyo ens has canviat el punt de vista de la ciència a tot i això s’agraeix moltísim!

La Biodiverisitat

Avui a clase per sorteig m’ha tocat explicar el tema 13 del dossier:  La Biodiversitat.

La biodiversitat és la clau per a la gestió del medi ambient.

Els ecosistemes amb molta biodiversita s’adapten millor als canvis provocats per l’humà. En canvi, altres ecosistemes sofriran molts. Dintre dels ecosistemes hi ha xarxes tròfiques, és a dir, tots el animals se poden menjar entre ells. Bé, realment tots no però como es pot veure en el dibuix un es pot menjar fins a 3 animals.

Espanya és uns dels països amb més alta biodiversitat d’Europa. Els factors més importants són per la zona on esta situada i la varietat climàtica. És molt important el manteniment dels processos ecològics i dels sistemes vitals bàsics. També, en la preservació de la gènetica, d’espècies i en protegir la bellesa dels nostres ecosistemes naturals i el seu paisatge.

El bròquil

Doncs l’últim dia de clase vam fer una classe més relaxada. Només arribar ens vam tapar la cara i la professora va posar música molt tranquil·la. A mi em donaven ganes de dormir.

Després, va pasar 1×1 per a que toquéssim el que havia portat. La meva sensació va ser d’algo que punxava una miqueta però com si fos plàstic. Vaig dibuixar això:

img-20170115-wa0045

Finalment, la senyo va dir que era un bròquil i em vaig quedar una mica sorprés quan ens va tallar un tros a cadascú i va dir que havíem de conversar amb ell. No obstant, ho vaig fer.

Els primers dies no sabia que dir ni que preguntar, ni l’havia tret de la motxilla, però en un moment d’avorriment total vaig pensar en començar a fer-me preguntes: per què era de color verd per exemple, per què totes les seves formes eren iguals, si es podia menjar, etc, etc, etc i gràcies al Sr.Google vaig trobar resposta a tot.

Era verd perquè feia la fotosintèsi, com les plantes, si es podia menjar i fins i tot aprimava i aquesta estructura que té és fractal, això explica que tot el rato fos el mateix.

Després de sapiguer tot això no em vaig preocupar més per ell la veritat i tampoc el vaig ensenyar en públic perquè no ho vaig recordar, però al cap d’un temps va començar a fer pudor, un símptoma de que s’estava morint. Vaig seguir sense fer res perquè em feia molt fàstic tocar-lo així que el vaig deixar a la motxilla fins els últims dies de vacances.

Estava dintre d’una bossa i al no tindre més aire per respirar va anar perdent el seu color fins tornar-se marrò. Em va semblar un experiment una mica avorrit però prefereixo fer això a feina escrita.

El abans i despres del bròquil:

20161221_182200-1-290x300

 

img-20170115-wa0043

Diferents densitats

L’altre dia vam anar d’excursió per el bosc i vam topar amb un pantà (pantano en castellà) i ens vam adonar que el gel estava per damunt de l’aigua i ens va sorprendre molt.

De camí cap a casa vam pensar en les classes de la senyo, on ens deia que això es degut a que el gel té menys densitat que l’aigua perquè les molècules d’aigua sòlida ocupen més espai. Per això l’aigua gel és menys densa que l’aigua líquida i sura. Gràcies a aquesta anomalia els llacs rius i mars comencen a congelar-se a partir de la superfície cap avall i aquesta crosta serveix d’abric per als esser vius que viuen allí. L’aigua de la superfície que s’ha transformat en gel manté la seva temperatura a 0 graus.

La densitat de l’aigua varia en funció de la temperatura quan la seva màxima es de 4 graus. A partir d’aquesta temperatura comença a disminuir. El aigua es una de les poques substàncies que quan passa a estat sòlid augmenta el seu volum, es una de les claus que fa que el gel floti sobre l’aigua.

Julian i Aleks