Un petit resum de Ciències

Aquest curs a Ciències Aplicades hem après moltes coses.
Per començar, relacionant la ciència amb la vida quotidiana.
La professora ens ha ficat milers d’exemples per tal d’aprendre el concepte “Relació amb la vida quotidiana”.
Uns dels primers exemples que ens va ficar va ser el de deixar la roba a secar al balcó, que l’aigua s’evapora gràcies a l’aire o el sol, o un altre exemple és el de l’ampolla al congelador, d’estat líquid passa a sòlid. Suposo que el concepte de relació de la ciència amb la vida quotidiana, m’ha quedat més que clar!
Durant un temps vam estudiar moltes coses més, una de les que més m’ha agradar aprendre és la “dolça mentida” mai m’haguès imaginat el munt de sucre que hi havia en tan sols una mica de menjar i a més que gairebé sempre mengem.
I com no oblidar-me de la Gamificació , aquella setmana va ser la que més be m’ho vaig passar ( de ciències Aplicades) suposo que a més d’aprendre ciències a través de jocs, vam aprendre a competir tots junts i a estar i treballar en equip, això si que és una bona manera d’aprendre! i també de divertir-se , clar.
I com no oblidar-me de la vegada que vaig haver de sortir sola a la pissarra a explicar un treball que ni gairebé sabia, ho vaig passar una mica malament perquè no sabia per on començar, però el fet, fet està i a damunt m’ha servit per pujar nota.
O del Maniquí Challenge, això si que va estar bé!
Desprès hem treballat coses que quasi totes estaven relacionades amb coses que ja haviem fet, excepte la pel.lícula de Gattaca i el vídeo de Laika, el primer gos que va anar a la lluna, un vídeo i una pel.lícula que m’han ensenyat que si es vol, es pot. Encara que la pel.lícula ens la va posar per aprendre, era una pel.lícula i entretenía més que aprendre per escrit.
En resum podria dir que aquest curs ha estat llarg, o almenys, es el que m’ha semblat a mi , però ja hi som a fí de curs i podria dir tot segura que d’aquesta matèria és de la que més he après, ja que hem treballat d’una manera dura però també divertida. Ara cada vegada que hi fico una ampolla al congelador , la roba a secar o la mare quan bull el menjar, m’enrecordo de tot aquest curs, del nostre cartell de classe , i de totes les teves explicacions.
(Encara que al principi de curs, estava asustada, crec que no ha estat tan malament)
Com oblidar-me de la professora, la professora més original que he conegut mat, la única professora que a estat pendents de nosaltres i fins que no hem aprés el tema, no ha parat, i segur que sirà la única professora que ens ensenyarà a través de jocs i els únics deures que mana de vacances , és disfrutar la vida, així si que dona gust fer ciències!
Encara què també sirà l’única que ens farà vindre a les 8”20 del matí vindre a l’aula d’informàtica i encara que a vegades ha fet exàmens que ens feien menjar-nos el cervell, però d’una manera o una altra hem aprés.
Si haguès de cambiar alguna cosa de la matèria , seria els exàmens o proves tant seguits , hi havíen coses que encara que fossin de lògica, era pel matí i costava arrancar el cervell de bon matí, i de bo dons moltes coses bones però si haguès d’escollir una , és la de Gamificació.
De la professora , és molt bona, però això d’anar a informàtica a les vuit del matí.. No fa molta gràcia però bé, si s’ha de fer s’ha de fer i és clar, la matèria s’ha d’aprovar.

Bròquil Romanesc

https://www.google.es/search?q=brocoli+roma&biw=1366&bih=623&tbm=isch&imgil=Hi_pW5K12Wy9rM%253A%253BuXEJZB4z4GZPQM%253Bhttp%25253A%25252F%25252Fwww.visitlazio.com%25252Fes%25252Fdettaglio%25252F-%25252Fturismo%25252F654225%25252Fbroccolo-romanesco&source=iu&pf=m&fir=Hi_pW5K12Wy9

Fa unes setmanes vam fer una activitat diferent a classe, vam tapar-nos els ullls i amb una música relaxant de fons vam haver de olorar i tocar. L’objecte que vam tocar va resultar se un bròquil, el qual té una estructura  com rodona amb puntes en les que té més puntes.

El bròquil Romanesc.

Què és?

El roanesc és una planta comestible del gènere de la col.

Característiques:

És un híbrid entre el bròquil. El bròquil poc cuinat -menys de 10 o 15 minuts- conté més vitamina C que la fruita cítrica. Tenim el doble de vitamina C en el bròquil que en la mateixa quantitat de taronges. La vitamina C ens pot resultar molt útil quan estem refredats i, a més, ens ajuda a absorbir el ferro de la dieta. És una bona font de provitamina A que és important per al bon funcionament de les cèl·lules de la pell, dels ossos, de les mucoses i de la vista. destaca el potassi i les quantitats significatives de calci, magnesi, ferro i sofre.

A què es deu el seu color?

Perquè té clorofil.la, un pigment propi de tots els vegetals.

 

Producció D’ous

Fet per Camila i Júlia

Hem trobat la següent informació sobre la producció d’ous. Com que considerem que és molt interessant us adjuntem l’enllaç i un petit fragment:

Font: http://sostenible.cat/noticia/ecologia-practica-la-vida-oculta-de-les-gallines-per-jordi-bigues-0

Cada any es consumeixen a l’estat espanyol més de tretze mil milions d’ous, 250 per habitant, un cada 30 hores, el mateix temps que triga una gallina ponedora en fer-lo. Tots, exceptuant una petita comunitat vegana, mengem ous de gallina. Pocs es pregunten com viu i què rep a canvi la ponedora. Una gallina de granja industrial pon gairebé un ou diari. De no fer-ho només l’espera la mort. El granger impedeix el desenvolupament natural de l’ou que, en el cas que estés fecundat, donaria un pollet als vint dies d’incubació. Mentre una ponedora industrial produeix sense parar, les gallines ecològiques que veuen el Sol i toquen el sòl i s’alimenten de menjar natural, poden arribar a produir entre 120 i 170 ous, en contrast amb els 15 a l’any que pon una gallina en estat silvestre. El 94% de les gallines viuen engabiades en bateria, sofreixen amputació de bec… i si més no es poden moure. El 3% tenen el privilegi de viure en naus tancades tocant el sòl; criades en aviaris, el 2% tenen accés a l’exterior, les cuiden lliures, d’estable, i unes poques viuen tocant terra, sòl i amb una alimentació ecològica.

 

La proteïna dels ous és considerada de gran valor biològic, fàcil de digerir i té moltes vitamines i minerals. Els ous i el pollastre són les proteïnes de les classes treballadores europees. Ara, el consum d’aviram (un 80% de pollastre) encapçala les estadístiques amb una mitjana de 30 quilos per persona i any, per darrere de la carn de porc. 

Altres fonts d’interès:

http://www.foodispower.org/es/gallinas-criadas-para-la-industria-del-huevo/

Júlia i Camila

 

 

El azúcar moreno

Nombres : Julia,Younes,Camila.

2016-11-08-08-53-08-copia

video : Documental Sobredosis de azúcar :

Vimos un vídeo donde aparecía un ratón que preferia el azúcar que la cocaina,también hablaba sobre la sobredosis de azúcar.

Vídeo : Com s’obté el sucre? :

Un vídeo de todo el procedimiento de como se hacia el azúcar.

Azúcares :

el primer azúcar : tenia gusto a café y era más natural.

el segundo azúcar : también tenia sabor a café pero no era tan natural.

Hemos estado probando de que eran,eran dos tipos de papilla :

Una tenia más sabor a azúcar y el otro tenia sabor a cereales.

El que tenia más sabor a azúcar era menos natural que el de cereales.

Introducción :

El azúcar moreno es un azúcar de sacarosa que tiene un color marrón característico debido a la presencia de melaza. Es un azúcar sin refinar o parcialmente refinado formado por cristales de azúcar con algún contenido residual de melaza o producido por la adición de melaza al azúcar blanco refinado.

Objetivo : Decantar el azúcar moreno hasta quitarle el color.

Materiales : Siete envases,proveta,váscula,papel de filtro,cuchara.

Azúcares :

Acor Azúcar Moreno de Caña Integral – > preu -> 1,87 euros x 1kg.

img_20161020_090653

Belbake Azúcar mascavado de cana -> preu -> 0,89 x 500kg.

img_20161020_090951

 

Procedimiento :

1 – Poner 20 g de azúcar en cada envase.

img_20161020_091706 img_20161020_091655

2 – En un envase ponemos el nombre de el azúcar.

3 – Ponemos 30 ml de agua en la proveta.

4 – Echamos los 30 ml de agua en un nuevo envase y le ponemos su nombre y nº1 agua.El azúcar se queda en el fondo del primer envase.

img_20161025_085707

5 – Volvemos a echar 30 ml de agua en el envase nº1 agua y la abocamos en otro nuevo envase con el nombre de 2º agua.

img_20161025_090201

6 – Repetimos el proceso dos veces.

img_20161025_091125

Conclusión :

En conclusión,

hemos podido dejar el azúcar moreno transparente.

Hemos comprovado que no era azúcar moreno.