Consolidació Ciències Aplicades

Quan vaig veure que una de les optatives del curs de 4t ESO B humanistic va ser Ciències Aplicades, no em va agradar (a ningú).
Després, quan va iniciar el curs, el primer dia de la classe, personalment, la nova professora em semblava simpàtica i activa en la seva matèria, però després de que ens digués que faríem unes proves competencials i exàmens… diré en la meva defensa que no em va entusiasmar molt (ni a mi ni a ningú, crec).
Més endavant, vam fer una cromatografia (vam tindre que portar un pot de iogurt de la nostra casa) i allí vaig veure que la seño no tenia males intencions, que ens faria aprendre a base de pràctiques i activitats.
Després, al cap d’uns dies varem fer una petita recerca relacionada amb com hauria d’estar una cadira de nen petit al cotxe.
Un dia la seño va portar (per a fer una pràctica) 2 tipus de cereals i ens va deixar tastar-los. Un estava dolç i el altre més “soso”. Després de provar-lo ens va enseñar la etiqueta dels cereals i es podia veure que una contenia una quantitat molt elevada de sucre i l’altra no. Ens va voler demostrar que la gent volia més el dolç que no el que no tenia sucre, i vam fer una investigació sobre aquest tema (veure si era natural o tenyit).
Tot seguit, van vindre les proves competencials i hi havia una pressiò notoria en l’aula perquè la prova no era fàcil, ni molt menys, però la seño ens va preparar bé per aquestes proves.
També, vam fer un mural relacionant diferentes parts sobre la matèria i va quedar molt bonic.
Abans de Nadal, la seño va dir que havíem de portar cap a casa una petita part d’un bròquil per a cuidar-lo i parlar-li per a veure que hi feia (una part bastant divertida però estrany a la vegada).
I la part més divertida, es quan vam fer la gamificació, que era aprendre a través dels jocs (em va agradar la prova en la qual havíem d’agafar la fruita d’un cub ple d’aigua).

També vam fer més coses, però em dòna pal escriure tot.

Crec que a nivell de grup, hem treballat bé, sense cap conflicte, amb bon rotllo.
Jo crec que aquest curs he aprés que a través dels jocs es pot aprendre i que les ciències són divertides.
Ah, quan la seño va fer el blog, vam fer moltes entrades explicant bastants coses com la dolça mentida, el comportament de la classe de 4t ESO B, les conclusions dels llegums, etc. Per a millorar el blog, el que faria jo seria fer-lo més didàctic. Que hi haguessin links a altres pàgines o fotos sobre el que hem tractat més sovint, perquè el blog és una bona eina que no hem utilitzat excessivament i podíem haver-ho fet.
També, crec que les ciències se’m donen bé i podíem fer coses una mica més avançades, perquè el que feiem era una mica “infantil”, podria dir? però prefereixo molt més aquest tipus de clase que no estar fent fòrmules ni estudiar la taula periòdica ni res d’això, no tinc moltes queixes sobre aquesta matèria.
I no se que més posar, així que dire les últimes paraules.
Jo, en Ciències Aplicades, m’ho he passat molt bé, amb els companys i amb tu seño. Espero que les teves classes segueixin sent així, que són molt didàctiques i suportables a primera hora (creu-me, a primera hora, ningú està despert i era l’única classe en la qual sí ho estava).

Bones vacances a tothom!

NBA de desembre

Integrants del grup:

Iago Aranega, Cristina Lopez, Lorena Rancu, Joel Malgrat

 

Introducció:

La setmana pasada, la professora de Ciències Aplicades ens va posar un vídeo sobre una teoria, la qual deia que els nens nascuts a la primera meitat de l’any tenien més probabilitat d’obtenir èxits que els que havien nascut a la segona meitat de l’any. Així que vam decidir comprovar si aquesta teoria era certa fent una llista de 100 jugadors de l’NBA i mirant quan van néixer.

Materials i mètodes:

El que vam utilitzar va ser un ordinador solament.

Vam fer un full de càlcul compartit entre el grup i la professora, classificant els 100 jugadors de l’NBA amb les seves respectives dates de naixement.

Desprès, vam fer una taula de freqüències, per saber la mediana, la moda i la mitjana.

Amb aquesta taula de freqüències, vam fer uns gràfics, de barra i circular, respectivament.

Conclusió:

A les gràfiques podem veure  que la teoria del vídeo es compleix, però amb una petita diferència entre cada meitat, la qual cosa, vol dir, que si haguéssim fet una recerca més extensa, hi hauria més possibilitats de que la segona meitat tingués un major nombre de jugadors de l’NBA.

Broquil romanesco

L’últim dia de classe, en Ciencies Aplicades, la senyo ens va encomanar que portéssim un mocador o una venda per posar-nos als ulls. La senyo va tancar els llums, va posar música relaxant de fons i ens va dir que passaria un objecte i que l’hauríem de tocar per deduir que era.

Quan el vaig tocar, vaig sentir una sensació punxaguda, molt àspera. Jo pensaba que era com un fil de ferro o alguna cosa que acabés en punta, pero no em vaig esperar que fossi un Broquil, mes específic, un broquil romanesco. La senyo va tallar una petita porció del bròquil gran i ens ho va donar. Va dir que havíem de parlar amb ell i si li volíem posar un nom que li poséssim. Jo li vaig dir Evaristo, perque em feia gràcia el nom.

L’Evaristo i jo vam establir una conversa quan vam arribar a casa:

Escolta, d’on provens tu?

Jo provenc de Itàlia, desde el segle XVI.

Interessant… perque tens aquest color verd tan exclamatiu?

Es per la meva clorofil·la.

Per què ets un triangle?

Bueno, triangle no, tinc una forma anomenada estructura fractal.

Ah, pues no ho sabia… i dones alguna energia o alguna cosa bona?

Si, tinc un alt contingut de vitamina C, minerals, fòsfor i potassi i propietats anticancerígenes.

Guau, fas més que jo en classe de Ciències Aplicades!

Saps que la teva senyo mirara aquest article no?

……Merda.

Després d’aquesta intensa conversa, ho vaig deixar uns quants dies a la meva habitació. Quan vaig obrir la bossa al cap d’uns 10 dies, Evaristo estava mort!

RIP Evaristo 2016-2017.

 

Arsènic en l’arrós

L’aigua del riu Ganges està contaminada per residus químics, cadàvers d’éssers vius, restes de les fàbriques, etc. A més a més, són aigües que de manera natural són riques en arsènic (metal·loide altament tòxica).

Malauradament, d’aquestes aigües beuen i les utilitzin unes 640 milions de persones.

Per si no fos poc els camps d’arrós d’aquesta zona es reguen amb aquesta aigua altament contaminada i després aquest arrós es consumit per tot el món.

El consum diari d’aquesta aigua provoca càncers, lesions de pell, ronyó, fetge, medul·la òssia i trastorns neurològics. L’exposició aguda causa vòmits, dolors abdominals i diarrea.

Per saber-ne més podeu consultar aquest documental:

Iago i Joel

 

Diferents però semblants sucres

En motiu del neguit que teniem sobre el sucre, hem fet una recerca. En aquesta recerca hem vist un quants aliments que diuen que no tenen sucre, però en realitat si que en tenen, com per exemple, les farinetes dels nens petits, que diuen que tenen un 0% de sucre, però en realitat en porta molt mes del que ens pensem (per exemple, la marca Nestle, porta uns 31 grams de sucre).

També hem vist vídeos que parlaven sobre la addicció que tenim les persones sobre el sucre, que pot ser mes additiu que la cocaïna i la heroïna: Per a veure que la hipòtesi que vam fer era certa, li van fer la prova a uns ratolins de laboratori que es sobtadament es van decantar per l’aigua amb sucre en comptes de la cocaïna. També vam veure mes vídeos, aquests tractaven de l’elaboració del sucre. Després, vam llegir articles que parlaven sobre la diferència  entre un sucre bru i el sucre ”natural” .

Fem la comparació sobre el sucre bru (marca NaturTierra) i el sucre de canya integral (marca Biográ).

 img_6334img_6331
Els materials que hem utilitzat son: Gots de vidre, proveta, cullera, els 2 tipus de sucre, bascula.
En primer lloc, agafem el sucre de Biográ, i afegim en un pot 30 mm d’aigua i 20 grams del sucre, ho barregem i ho remenem amb una cullera.

img_6339

img_6350

A continuació, fem el procés de decantació i separem l’aigua del sucre, això ho fem tres vegades.

img_6347

img_6362

Després fem el mateix amb l’altre sucre.

img_6337

img_6353

img_6355

img_6363

Conclusió:

No tots els sucres brus, diuen la veritat, si no que ens estan enganyant-nos quan es sucre blanc amb melassa.