Consolidació

Com que no se de que parlar, faré una mena de resum d’aquest curs.

Vam començar aquesta assignatura enfadats i atemorits, ja que ens havien colat una assignatura científica en el nostre itinerari humanístic. Poques classes després, vam descobrir que seria millor del que ens pensàvem.

Un dels aspectes a millorar d’aquesta assignatua és fer menys textos, ja que molts hem escollit el itinerari humanístic per descart, no perquè ens agradi.
Una cosa positiva era que encara que aquesta assignatura fos científica, no ens hem adonat de que ho fèiem, ja que estava aplicat a la vida quotidiana.
Ara parlant de mi, és una assignatura que ni la odiava ni m’agradava. Com que al primer trimestre em vaig esforçar bastant en totes les assignatures, aquesta va ser una més, i vaig treure bones notes. Quan va anar passant el curs, les notes no es van mantenir massa, i això em porta a un aspecte a millorar de mi en la assignatura, que he de ser una mica més constant en les notes de l’assignatura.

Els continguts que més m’han agradat, són els que hem treballat a partir del segon trimestre, ja que els primers que vam treballar, eren repàs d’altres anys, i els següents, els estàvem aprenent.
Per a mi, el aspecte més positiu de la assignatura són tots els continguts relacionats amb la vida quotidiana, ja que crec que, quan sortim de la classe, són els continguts que més ens serveixen.
Un altre aspecte a millorar és l’eliminació del dossier. Ens aporta molt contingut però és massa avorrit de fer durant tres dies seguits a primera hora.

Ara m’agradaria parlar d’aquesta plataforma on hem pogut compartir tots els nostres pensaments durant tot el curs: el Bloc.
El bloc ha sigut la nostra eina per escriure tot el que volíem lliurement i per contar i escriure totes les nostres experiències. Encara que era una eina nova per nosaltres, la vam entendre perfectament i li vam donar un bon ús.

Un altre aspecte molt important que hem après aquest curs ha estat una nova forma d’aprenentatge: la Gamificació. Crec que ha estat l’aspecte que més ens ha agradat, ja que apreníem contingut mitjançant els jocs. Ens ho passàvem bé jugant i a més, apreníem.

I per acabar, m’agradaria donar-li les gràcies a la professora, ja que has fet que li donem un toc científic a la vida qüotidiana.

Els Nens de Desembre (CANTANTS)

INTRODUCCIÓ:

Vam escollir el tema de cantants perquè voliem saber en quin mes del any havien nascut. Segons la teoria que diuen en el documental que ens va passar la senyoreta, els nens que triunfaven eren aquells que naixien en la primera meitat del any. No estàvem massa segurs així que ho vam comprovar.

 

MATERIALS I MÉTODES:

Vam escollir els cantants que vam voler fins arribar a una llista de 100 cantants.

Vam sumar les persones que van nàixer en cada mes i vam emprar estadística per obtenir les dades. Vam fer la mitjana dels naixements i vam saber quin era el mes de moda.

 

RESULTATS:

image

 

CONCLUSIÓ:

La nostra hipòtesi ha sigut errònia perquè la majoria dels cantants famosos han nascut a la segona meitat del any.

Ha sigut un treball molt productiu interessant perquè era un tema que ens intrigava.

A més a més, gràcies a la Milady els membres del grup restants hem après a fer estadística.

 

PÒSTER:

image

Bròquil Romanesco

Un dia de clase qualsevol, la mestra ens va demanar que portéssim un mocador i una bossa de plàstic.

Al dia següent, la senyo va tancar els llums i ens va posar una música de fons i uns efectes que recordaven a la naturalesa. Estàvem amb els ulls ben tapats i ningú veia res. Així vam trobar l’utilitat del mocador que vam portar. A la mateixa vegada, ens va fer tocar un petit bròquil (encara no sabien que era) i també ens va fer olorar-lo. Ens va fer dibuixar el que creiem que havíem tocat i olorat, i ningú va acertar. Després de treure les nostres conclusions i compartir-les amb la classe, ens va manar dues tasques: la que estic fent en aquest moment i un dossier. Quan ens va dir que ens l’havíem d’emportar i parlar amb el bròquil, vam pensar que estaba boja, però era lo que tocava. I aquí va ser quan vam entendre perquè necessitàvem una bossa de plàstic.

He fet una petita recerca de aquest tipus de bròquil y he tret informació:

-És una planta, per tal, com qualsevol altra, fa la fotosintesi.

-Perteneix a la familia de la col, amb el brécol y la coliflor

-Es de color verd llima y té una estructura fractal cónica.

-Té molt contingut en vitamina C y ácid fólic i en minerals com el potassi y el fósfor.

-Millora la visió, la salut ósea, la salut del pulmó, la funció celebral, etc.. Per això molts esportistes el menjen.

No hem lograt establir una conversació, ja que no ens enteneiem. Li vaig preguntar si tenia dona i/o fills, però tampoc em va voler contestar. Potser eren preguntes massa personals…

Per acabar, el meu no te pinta de tenir massa salut i clarament no fa bona olor. Necessita una mica més de higiene.

Aquesta és la única imatge que tinc d’ell, ja mort, segurament:

img_0300

Moltes gràcies pel seu temps.

Jeffrey Adams.

Llei de la Inèrcia

Hola senyo, et voliem relacionar el que ens va succeir amb un tema treballat a classe.
El divendres anava en el bus tranquil·lament i vaig deixar la motxilla sota el seient. El que passava era que cada vegada que el bus frenava, la motxilla anava cap a endavant, i quan tornava a accelerar, s’inclinava cap a endarrere com la havia deixat. Vaig relacionar això amb la llei de la inèrcia de Newton. La motxilla anava endavant per la inèrcia del autobús.

Aquest succés també el podem relacionar amb un altre treballat a classe: el de les cadiretes a contra o a favor de la marxa.

Segons els articles que vam llegir i treballar, les cadiretes a contramarxa són les més segures per als nens petits. El problema és que les empreses no les promouen perquè les que són a favor de la marxa són molt més econòmiques.

Això de que són més segures no ho diem nosaltres, és pura física:

El Mundo:

Recurrimos a la ciencia, y escuchamos a Ana Urbieta, Dra.en Ciencias Físicas y Profesora de la Universidad Complutense, (quien confía en sillas ACM para proteger a sus hijos). “Viajando en el sentido de la marcha, tanto en una colisión frontal como en una por alcance, la inercia del movimiento empuja a los ocupantes del vehículo hacia delante. El arnés o el escudo de las sillas AFM, retiene el cuerpo, pero no la cabeza del niño, así que el tirón se lo lleva su cuello. Y ese cuello no está preparado para soportar esa fuerza, y se parte la columna. La única forma de impedir ese tirón, es impidiendo el movimiento de la cabeza hacia delante utilizando con un SRI en el sentido opuesto a la marcha.

Font: http://www.elmundo.es/motor/2016/09/19/57dfc37ce5fdea1d498b4598.html

Fins que la gent no canviï la seva mentalitat d’anteposar els diners a la seguretat, el canvi a les cadiretes a contramarxa serà molt difícil.

Jeffrey i Dani

La Dolça Mentida

Grup format per Jeffrey, Milady i Isa.

El sucre es un aliment que fa molt més dolços tots els aliments que prenem però, quin és realment natural i quin es refinat? Això és el que volem esbrinar.

El sucre és un aliment que endolceix tots els aliments que prenem però prendre una quantitat alta sempre pot causar obesitat o una addicció al sucre. Encara que en el procés de la fabricació del sucre tot sembla normal, la quantitat de cullerades de sucre que porten tots els aliments que prenem no és normal. En realitat, al extreure tot el suc de la canya de sucre, es perden les fibres i proteïnes de la planta que són un 90%.

El sucre refinat no té proteïnes, ni vitamines, minerals, enzims, fibra o greixos. És a dir, no aporta cap benefici a l’alimentació humana.

Però, i el sucre natural? Hi ha una polèmica al voltant d’aquest sucre que és que, el que venen a les botigues és un sucre refinat tenyit amb la melassa que porta el sucre natural. Per a comprovar quin es natural i quin és refinat hem fet un experiment. Hem posat 20 grams de sucre natural integral de canya en un vas i uns altres vint de sucre natural en un altre vas. Quan el vam tastar no ens va agradar. Als dos vam posar 30ml d’aigua i vam remenar. Si al remenar i treure l’aigua, el gra de sucre es queda blanc, és una mescla de sucre blanc refinat i la melassa. El sucre que era natural es va quedar totalment blanc i el que era sucre natural integral de canya encara tenia unes fibres dins dels cristalls. Això vol dir que la majoria de sucre natural que comprem no ho són, però segurament hi haurà marques encara més cares que venen sucre natural de veritat.

També, ens hem adonat de que la quantitat de sucre que porten algunes farinetes, no és normal ja que en teoria els bebès no haurien de prendre ningún tipus de sucre. Això ho fan perquè saben que la farineta que porta més sucre és la que més agrada, ja que nosaltres mateixos ho hem comprovat i és cert.

Com a conclusió, podem dir que el sucre, natural o refinat, no és massa bo per a la nostra salut, i en excés, ens provocaria problemes greus en la nostra salut.

Aqui teniu algunes imatges del procés que hem realitzat:

14971742_1149286575107619_71463284_o 14971043_1149286518440958_1032458160_o 14970838_1149286601774283_272383539_o 15007822_1149286565107620_1616811086_o 15008060_1149286871774256_1040672993_o 15007605_1149286558440954_1330301975_o-1