Consolidació!

Les ciències m’han perseguit durant 9 anys i l’estiu de l’any passat va ser tan bonic pensant en que per fi les podria deixar, fins el dia que surt l’optativa de Ciències Aplicades i jo aleshores penso:”Això és una broma! No pot ser que els de lletres haguem de fer 3 hores de ciències a la setmana!”Però així va ser i es que la vida és dura i més quan em vaig enterar que les 3 hores eren a primera hora del matí.

Per sort les meves expectatives que tenia posades en aquesta assignatura no van les esperades, encara que al principi vaig pensar que si, al veure que la Mireia ens havia de preparar per les Competències Bàsiques i vam començar fort amb els mètodes de separació i companyia. Però amb el temps les coses anaven canviant, aquestes no eren unes classes de ciències a les que estàvem acostumats, no ens cenyíem a seguir un llibre si no que eren unes classes molt més lúdiques on la importància la teníem nosaltres i els nostres coneixements no un llibre.

“La vida es como una caja de bombones,nunca sabes lo que te va a tocar” com deia Forrest Gump, però en aquest cas amb tu Mireia:”las clases són como una caja de bombones,nunca sabes lo que te va a tocar” i es que cada dia era diferent sempre amb diferents activitats que gràcies a elles he sapigut veure molt millor l’impòrtancia que té la ciència en la vida i en que en cada cosa que fem hi ha ciència.

Aspectes positius de la matèria: Lo que més m’ha agradat ha estat la manera d’enfocar les classes i l’originalitat i la variació d’elles com ja he dit anteriorment. I es que Mireia tu has aconseguit el miracle de fer que a un humanístic li agradin les classes de ciències i cada dia aprenent una cosa nova.

Ens has ajudat a extreure conclusions sobre diversos temes i a preguntar-nos sempre el perquè d’aquests fenòmens científics. I a més d’adquirir coneixements científics, hem après una nova forma d’aprendre: la gamificació mitjançant aquella gimcana amb la qual cada prova tenia ciència en ella.

Aspectes negatius: L’única cosa negativa que he trobat en l’assignatura, és que m’haguès agradat més sortir de l’aula ja sigui per anar al laboratori per tal de fer més visibles els aspectes que haguéssim treballat anteriorment en classe.

Per últim donar-te les gràcies senyo per fer que la classe, segurament per primera vegada, aprècies la ciència una cosa gens fàcil de fer i que tu ho has aconseguit.

Gràcies per aquest any i bones vacances a tots duendecillos!!!

Per què estornudem?

Com cada any a aquestes alçades de l’any, la meva alergia a “l’alternaria” em provoca continuament estornuts i en un d’aquells, em vaig fer la següent pregunta: Per qué els éssers vius estornudem?

Doncs bé a pesar de que sigui un aspecte de lo més comú que hi ha, els científics no hi han trobat una resposta clara encara. Pero la que sembla més viable es que els estornuts son la manera d’expulsar quelcom que està irritant les nostres fosses nasals i així evita que entri als pulmons. Tambè poden ser causats per un excès de llum, de menjar o per una exitació sexual.

La velocitat dels estornuts pot arribar a ser de 160 quilòmetres per hora, es podria dir que estornudem a més velocitat de la del Mclaren de Fernando Alonso!!!

Ah! I quan algú li diem Jesús quan ha estornudat es perqué en l’Edat Mitjana la gent pensava que a l’estornudar perdeiem l’ánima i d’aquesta manera retornava.

 

BRÒCOLI ROMANESCO

L´últim dia de classes la senyoreta ens va fer portar a classe un mocador i una bossa de plàstic, i amb aixo va fer una activitat en la qual ella anava passant per les taules i nosaltres amb els ulls tapats i de fons una música relaxant tocavem una cosa que jo no en tenia ni idea de que podia ser però la primera hipotèsi que se´m va passar pel cap va ser que allò era un coral. Aquella textura rugosa amb relleu va ser el que m´ho va fer pensar.

Resulta que al final era un bròcoli romanesco i la senyoreta ens va repartir a cada alumne un troç per a que nosaltres durant aquestes vacances de Nadal conversèssim amb ells i ho anotèssim.

La meva família al veure el bròcoli l´únic que hem van saber dir es que en la nostra classe estavem tocats de l´ala.

Al meu petit el vaig batejar com Nick però teniem un problema molt greu, ell parlava en una llengua extranya així que vaig decidir buscar d´on venía el meu petit amic i resulta que era d´orígen Itàlia, aixó va suposar un problema ja que no podia parlar amb ell sense el traductor devant.

Em va explicar que ell és una planta comestible del gènere de la col, és un híbrid entre el bròquil i el bròcoli i que com podía observar tenía una estructura fractal, que vol dir que es repeteix a diferents escales.

Lo que més odiaba es que la gent se´l menges però desde un principi li vaig aclararir les meves intensions de que jo no me´l menjaria pas. Es veu que en Nick es ric en Vitamina C i en minarals com el potassi i el fòsfor. Principalment es pot cuinar cuit en aigua o al vapor. El meu company és tot un heroi ja que combateix la hipertensió i la obesitat, a més a més regula càncers de pulmó,estòmac, pell i colon gràcies a les seves dosis de gluconats.

 

Resultado de imagen de bròquil romanescu

 

Passaven els dies i el color verdós que tenia al principi per la clorofil.la anava marxant i passava a tenir un to marró, també s’estava fent cada cop més petit.

El meu petit s´estava morint i l´únic que podía fer és quedar-me´l mirant i tot aixó era perquè estava tallat. Per tant, està contínuament amb contacte amb l´oxígen i per això s´oxida. Al final ha resultat trista i tot l´activitat!

 

D.E.P  Nick  (21-12-16)- (04-01-17)