Ciències Aplicades

Vam començar un curs nou i quan vam escoltar que ens tocaria Ciències Aplicades… ens preguntàvem, què és això? Pensàvem que era una assignatura difícil de molt d’empollar però la nostra hipòtesi no ha estat aquesta. Gràcies al treball de la senyoreta y de les nostres ganes hem pogut aprendre forma jugant, diguem-ho així.
Un dels aspectes positius de Ciències Aplicades és la facilitat d’aprenentatge de la feina que hem realitzat tot el curs.
Els aspectes negatius a millorar Ciències Aplicades és… no hi ha cap, almenys per mi.
Un dels aspectes positius que he de millorar en Ciències Aplicades per al futur es estudiar més, dedicar més hores a treballar i fer entrades al bloc!
Y dels aspectes negatius que he de millorar és, arribar sempre puntual a la classe i no tindre son…
Hem treballat molt continguts durant tot el curs. A continuació faré una llista de tots el continguts treballats:
– Les cadires de contramarxa dels nens petits.
– La cromatografia plana.
– Una pràctica anomenada “Dolça Mentida”.
– Vam fer el famós “Manequin Challenge” sobre els líquids, sòlids i gas.
-”El bròquil”, práctica terriblement boníssima.
– “Els nens de Desembre”.
– Treballs en grup.
– Només alguns vam anar a la Ciència al Carrer i allí vam fer la pràctica de l’extracció de l’ADN, anteriorment realitzada a la classe.
– Vam estudiar la pressió.
– Vam fer un pòster del qual cadascú havia de buscar alguna cosa científica i després vam fer un mapa conceptual gegant.
Un dels continguts relacionats amb la vida quotidiana pot ser la lixiviació, que és un métode que consisteix a la extracció de la matèria soluble de una mescla mitjançant l’acció de un dissolvent liquid, per exemple, quan vas a fer el cafè al matí.
Un dels avantatges d’escriure al bloc es pujar nota pero també entendre i aprendre noves coses.
Un dels inconvenients és que tardes temps a fer-ho però no passa res.
Durant el curs hem realitzat diversos treballs en grup i això m’ha ajudat a saber treballar en grup i també,  aprendre amb els meus amics. Però com tot, hi ha incovenients. Un dels incovenients és que és molt difícil venir tot el grup sencer a classe cada dia, i això suposa treballs a casa.
En conclusió, ha estat un any molt agradable i molt cientific jajaja. La meva hipotesi abans de començar el curs era que Ciències Aplicades em costaria molt i suspendria segur… però això no ha sigut així. He pogut entendre conceptes nous jugant.

Bon estiu a tothom i estudieu!

LA CIÈNCIA AL CARRER VA SER UNA PASADA!

L’altre dissabte vaig anar a la ciència al carrer i em vaig situar en la parada de l’institut. La gent venia i nosaltres feiem la pràctica de l’extracció de l’ADN. Després, els preguntava que era l’ADN i tots deien que era una prova, però no passaven de allí. Afortunadament, els que ens visitaven ho passaven molt bé i alguns nens, fins i tot es quedaven bocabadats.

Però, després vaig demanar permís a la senyoreta per anar a altres parades a veure què feien i de sobte em vaig trobar a una amiga d’un altre institut. Em va dir: ”Vine Gabi, vine”. Així, vaig anar a veure que feien i concretament, era una pràctica per saber la teva empremta. Ella ho va fer davant de mi i a l’acabar em va donar un paper amb la meva empremta allí gravada. Aquest experiment em va fer pensar si, amb el paper que em va donar, podia desbloquejar el meu  meu telèfon mòbil. I així ho vaig fer però no va funcionar perquè el paper no era massa gran per poder portar-ho a terme.

Finalment, vaig tornar a la parada a acabar el meu torn en la Ciència al Carrer. Aquesta experiència en la Ciència al Carrer no va ser la primera, però sí la millor d’elles!

L’olla Express

L’olla de pressió o l’olla express és un recipient per a cuinar a temperatures altes.

Té un tancament hermètic que reté el vapor. El vapor fa augmentar la pressió dintre de l’olla (a unes 2 atm) i per això impedeix que la temperatura  quedi estacionada en la d’ebullició de l’aigua (d’uns 100 graus) i pugi més (uns 120ºC), tenint així una  gran rapidesa en la cocció dels aliments.

img_7108

Incorpora una vàlvula que deixa escapar el vapor quan s’ha arribat a una pressió determinada, i també una altra de seguretat per a evitar que l’excés de pressió, si fallés la primera, pogués fer esclatar l’olla.

Gabriel i Mohamed