Consolidació

Començaré aquest escrit dient la meva opinió sobre l’assignatura aquest any. La primera vegada que la vaig veure a l’horari vaig pensar que seria un infern fer física i química; biologia i geologia, i tecnologia en una sola matèria, que és el que em van dir que era aquesta assignatura.

Penso que la matèria ha tingut ‘’dos parts’’ al llarg del curs, la ‘’primera part’’, va des del primer dia de classe fins a mitjans del segon trimestre, aquesta part va ser la més dura per a mi perquè fèiem coses que no m’agradaven gens (aprendre teoria, fer esquemes, dossier…) i ja em veia al setembre recuperant-la, fins aquí es la ‘’primera part’’. ‘’La segona part’’ comença al final de la primera, uns dies després, quan ens fiques el documental sobre els nens de desembre, va ser un reportatge bastant interessant i em va agradar. L’activitat començava a ser divertida perquè amb el meu grup treballàvem el tema que volíem i el que ens agradava. A la primera part del curs, quan m’aixecava els dimarts, dimecres i dijous pensava: ‘’Quin pal fer ara Ciències Aplicades…’’ però a la ‘’segona part’’ volia que arribessin aquestos dies, perquè volia seguir treballant el que a mi m’agradava i en grup.
En resum, Ciències Aplicades al cap i a la fi ha sigut una assignatura molt diferent del que esperava a principi de curs, i ha acabat agradant-me més del que esperava.

El blog era un mètode de compartir coneixements entre tota la classe, allà podíem escriure successos que ens passaven en la vida quotidiana amb algun principi científic. La veritat per a la gent que l’utilitzava era bastant útil, una molt bona idea.

La gamificació no la coneixia, i ha sigut un tema que m’ha agradat moltíssim, qui diria que fent jocs de gimcana es podria aprendre ciència.

La participació dels alumnes en l’avaluació és bo perquè així el professor té la opinió dels alumnes i no tan sols la seva, d’aquesta manera pot veure les notes des de diferents punts de vista i això ajuda molt.

Gràcies a la Mireia recordarem com actuen les molècules de gas, sòlid i líquid, que els bròquils també parlen, que els nens de desembre poden triomfar en la vida i moltes coses més…

Aquest any hem aprés coses que tot el món deuria saber. Són coses bàsiques per a la vida que et fan tenir una mica més de cultura que sempre és bo.

La discontinuitat de la matèria

Avui a classe hem confirmat que la matèria és discontinua. La professora ha portat aigua, etanol, sorra i faves.

Primer ha afegit 10ml d’aigua en una proveta i 10ml d’etanol en una altra. Després ho ha barrejat i teníem una mescla homogènia de 10ml d’aigua i 10ml d’etanol. No obstant, el volum resultant ha estat de 18ml.

Això és perquè les molècules d’etanol són més grans que les d’aigua. Llavors, les d’aigua que són més petites han ocupat l’espai que deixen les molècules d’etanol. Per veure-ho més clarament ho hem fet amb sorra i faves (modelització). Ha posat 100ml de sorra i 100ml de faves i al barrejar-ho ha donat menys de 200ml ja que la sorra ha ocupat els espais que deixaven les faves.

Bróquil Romanesco

Un dia la professora de Ciències Aplicades ens va dir que per al dia següent portessim tots un mocador i una bossa petita. Ningú sabia el motiu i tots ho vam fer. Podria haver estat per qualsevol cosa, la ment dels professors es molt perversa.

El dia de portar el mocador i la bosseta havia arribat, tots anavem entrant a classe i sentant-nos en els nostres llocs com sempre. La Mireia va apagar els llums i ens va dir que ens fiquéssim el mocador de manera que els ulls quedessin coberts, per a no veure res. Va intentar posar música al ordinador però no va poder, ja que el nostre ordinador funciona a vegades. Llavors, va posar la música al seu mòvil, era una música relaxant.

Va anar passant un per un mentre cada alumne tocava una cosa gran i amb moltes punxes. Després, va anar passant pel nostre nas algo que feia olor a quan arribes a casa i la teva mare o el teu pare ha fet verdura. Quan va acabar de fer això ens va dir que ja podíem treuren’s el mocador dels ulls i que dibuixessim el que creiem que havíem tocat. Jo vaig dibuixar moltes puntxes. No sabia el que era, i cap de la classe ho va acertar.

Després ens va preguntar que haviem olorat, això si que ho va acertar la majoria. Tots voliem saber que era lo que haviem tocat, i a continuació  la Mireia va treure d’una capsa, el que ella deia que era un “bròquil romanesco”, mai ningú havia vist aquesta espècie de bròquil. Ens va tallar a un tròs per cadascú i ens va dir que ens emportessim el tròs a casa, i així ho vam fer.

Vaig fer una recerca sobre el bròquil i vaig trobar aixó:

-Fa la fotosíntesis, això explica perquè és de color verd.

-Té una estructura fractal, que significa que es repeteix a diferents escales.

-Ajuda a reduir els nivells de colesterol en sang.

-És depuratiu.
-Protegeix el sistema cardiovascular.

-Ajuda a aprimar.

El meu bròquil està encara en la bossa. El primer dia el meu gos se’l va intentar menjar però no ho va aconseguir, es va defensar amb les seves punxes i el meu gos no es va tornar a apropar.