Consolidació 2017

Bé, el curs ja ha arribat al final i abans de marxar a gaudir de les vacances després d’aquest curs tan intens, farem balanç i un resum d’allò més important d’aquest curs.
Abans de iniciar aquest curs, ens van donar un paper per elegir les optatives, i la veritat es que a cap de nosaltres li va fer gràcia veure que la ‘’optativa’’ de Ciències Aplicades era obligatòria ens vam replantejar si realment érem a l’humanístic o ens havíem confós de classe.
A principi de curs, quan vam entrar a l’aula vam conèixer a la Mireia, la que ens acompanyaria en aquesta matèria al llarg de l’any, a més a més, ens va explicar quin ‘‘planning’’ tindríem cada trimestre.
Ens va assabentar de l’existència de una prova de Competències, la Cientificotecnològica que reunia totes les matèries : tecnologia, física i química, biologia i geologia.
La veritat és que al principi va espantar-nos tots una miiiiiii aaaa, tampoc massa eh!, tot i que després no era per tant.
Vam fer la Cromatografia, que vam guardar com un tresor, perquè s’havia d’incloure en la meravellosa llibreta que vam entregar en l’ examen del primer trimestre.
Vam tastar farinetes per diferència en quin hi ha més sucre.

Com que molts, vam marxar a l’octubre a Alemanya, els nostres companys van fer una pràctica que van anomenar ‘’DOLÇA MENTIDA’’, quan vam tornar, ens van fer una presentació explicant les raons d’aquest nom.

Un altre dia, vam fer una mostra de perquè bull l’aigua sense necessitat de calor, a més a més de demostrar que tenim dots artístics fent un ball/ interpretació com si fóssim partícules.

Vam gaudir parlant dels canvis d’estat, La setmana de la ciència, La nostra gimcana, les proves de la senyo per fer-nos pensar una mica.
EL dia de les competències bàsiques… I el dia a dia redactant en el nostre Blog: Un Món de Ciències ple de Lletres finalista en un concurs de Blogs..
I bueno altres moltes coses.
Si m’he de quedar amb alguna cosa d’aquest curs, em quedaré amb que hem après a treballar en equip, ajudant-nos per sortir endavant… Amb l’aprenentatge per Gamificació.
Passant calor a la Ciència al Carrer.
I sobretot ens quedarem, amb que ha passat el curs volant, i quan ens vam adonar ja érem a la graduació fent el nostre discurs.
Gràcies senyo, per ensenyar-nos a estimar una mica més les ciències, i demostrar-nos que podem aconseguir tot el que volem.

Ciència al Carrer (18:45h-19:45h /20:00h)

Aprofitant aquest temps d’avui a Lleida, i el magnífic sol que tenim (ironia^^ ), volia explicar la meva experiència a la Ciència al carrer, el dissabte 27 de maig.

Bé, primer un mes abans la senyo va fer una llista amb les persones que hi voliem anar, l’horari que voldriem etc.

La setmana abans de la Ciència al carrer, els alumnes de 4t vam preparar i fer prèviament l’experiment que mostraríem a la jornada.

Vam fer l’extracció de l’ADN d’una fruita.

Vam fer a més un informe de l’experiment que vam enviar per Drive a la senyo.

Aquell dia, jo vaig quedar amb la Mónica per anar, com que feia tanta calor el meu pare es va oferir a portar-nos fins allà.

Quan vam ser-hi, ens van donar una samarreta d’aquesta edició, i vam juntar-nos amb les altres companyes: Naia, Ares i Daniela.

Va venir el director del centre, i van fer una demostració, explicant el procès que seguiem.

Després una noieta, va voler que li ensenyèssim l’experiment i després posar-li un gomet en el paper de diferents parades que tenia.

Com que els companys de 3r tenien feina, vaig ajudar a fer pilotes que boten i si, molt divertit fins que acabes amb les mans de tants colors pels colorants, i plenes de cola blanca.

Vam agraïr estar sota una carpa perquè feia molta calor.

Quan va ser l’hora, vam ajudar a recollir i vam marxar.

Em va agradar molt l’experiència.

 

El Diari de Semmelweis

Com què el proper febrer hem de fer unes competències bàsiques d’aquesta matèria, la senyo ens ha donat un dossier amb diferents temes i preguntes per practicar abans de fer-les.

La primera unitat és “el Diari de Semmelweis”. Aquesta està composta per 2 textos i  4 preguntes.

En el text 1 ens expliquen que Semmelweis era director del primer pavelló d’una clínica de marteninat a l’Hospital General de Viena. Malauradament, es va assabentar que en aquell pavello havien mort 36 de 208 mares que acabaven de parir per febre puerperal.

El nou director va fer un diagrama amb el nombre morts del seu pavelló, i del pavelló 2.

img-20170118-wa0045

Per què moren més al 1 que al 2? Inicialment, van creure que es devia a canvis a l’aire, influències extraterrestes o un moviment de terra.

No obstant, Semmelweis creia que això no era la causa.

La primera pregunta ens demana per quin motiu és improbable que els terratrèmols siguin la causa de la febra i la nostra resposta va ser aquesta:

-El terratrèmol és un fenòmen físic natural i la febre és una evidència de l’existència d’una infecció de bactèria. No hi ha cap relació.

En el text 2, explica que en una part de l’hospital es fan disseccions de cadàvers per part dels estudiants, però això ho feien abans d’examinar les dones i sense rentar-se les mans per orgull de poder dir on havien estat treballant.

Un amic del Semmelweis va morir al tallar-se fent disseccions. Amb símptomes  com els de les mares mortes per febre. I va tenir una idea:

La segona pregunta demana: quina era la idea que va tenir després de relacionar les morts amb el comportament dels estudiants:

-La seva idea va ser que els estudiants es rentessin les mans després de les dissecions i així disminuir la febre.

I va funcionar!

Ara bé, per què els llençols rentats a temperatures elevades redueix el risc de patir febre?

– Elimina els microorganismes que puguin causar malalties!

Bé, i després d’això… Sabem que moltes malalties es curem amb antibiòtics però l’èxit d’aquest va disminuir sobre la febre en els últims anys, per què?

-Doncs, es causa de què un us continuu d’antibiòtics fan resistents als bacteris.

Per sort, gràcies a la idea de Semmelweis, la febre va disminuir notablement.

I com a reflexió, els antibiòtics s’han d’utilitzar quan realment són necessaris ja que amb el temps podem perjudicar-nos.

Bròquil Romanesco

Abans de les vacances de Nadal, la senyo ens va demanar què pel proper dia hauríem de portar una bossa de plàstic i alguna cosa per tapar-nos els ulls.

Al dia següent, a l’arribar ens va dir: -Tapeu-vos els ulls!

I així ho vam fer. Un cop tots estavem amb els ulls tapats, va tancar les llums. I vam començar a escoltar una música de fons que va reproduir la senyo amb el mòbil. Era una música relaxant, donava la sensació d’estar al camp. S’escoltava aigua caient, ocells…

I de sobte vaig sentir que em va posar la mà a sobre d’alguna cosa, però no vaig saber què era… Més tard, va tornar a passar i aquest cop vaig sentir una forta olor a bròquil, el qual a mi mai m’ha agradat i per tant em va ser fàcil descobrir què era…

Les meves emocions quan el vaig olorar no van ser gaire bones…

Vam fer un esbòs del que pensàvem  que era abans de veure’l I…. A què és bonic? :’)

img-20170115-wa0076

Quan vam obrir els ulls, ens va donar una part d’aquell bròquil a cadascú de nosaltres, per parlar amb ell durant les vacances i observar així el que succeeix amb els dies.

img_20161221_091115

Llavors, vam buscar el nom concret del bròquil: Romanesco, que ve de d’Itàlia, del S.XVI.

Quan vaig ser a casa, vaig tenir curiositat per saber els beneficis que proporcionava aquest producte, i…

1. Informació nutricional:

Vitamina B9: Necessària per l’equilibri mental i emocional. L’àcid fòlic que té, ajuda al metabolisme de proteïnes.  Vitamina C: efecte desestresant. Minerals: Fòsfor i Potasi i Fibra.

2.Propietats:

-Ajuda a prevenir el càncer.
-Manté la salut del cervell.
-Ajuda a reduir els nivells de colesterol en sang.
-És depuratiu.
-Protegeix el sistema cardiovascular.
-Potència el sistema immunològic.
-Recomanable per als que estan seguint una dieta per aprimar-se.

A més d’això tenia curiositat per la seva forma… Molts experts i matemàtics anomenen al romanesco COL FRACTAL perquè la seva forma compleix “una equació matemàtica” que es repeteix des del primer tros fins que s’acaba el bròquil. Cada branqueta té la mateixa composició geomètrica que la col de la qual procedeix.

Actualment el tros de romaneso que jo tenia ha disminuit el seu tamany, segons els meus companys i la meva opinió, això és perquè al tenir-ho a la nevera, se li ha proporcionat un aire i temperatura directa que li ha afectat. A més, té zones que han variat de color, a més fosc.

La meva familia, quan els hi vaig comentar l’activitat proposada, van dir que estàvem bastant bojos en aquesta classe.

Durant el temps que ha estat amb nosaltres, ha variat de color de verd a negre en algún lloc. El nostre estimat bròquil, ha estat a la hípica i també als dinars i sopars familiars. A fet un recorregut per Lleida.

Segons la meva familia, la nostra classe, és una classe de bojos.

Ningú sabia d’on provenia, ni el nom de la seva forma…

El bròquil, ha estat a punt de morir a causa d’un atac ocasionat per un ocell quan el vam deixar al balcó un moment. Va sortir ilès per sort, però no sé quanta vida li queda…

Tallar el gel sense tocar-lo amb les mans

Quan exercim força sobre qualsevol material, líquid o sòlid, (en aquest cas l’aigua), varia la pressió què conté a l’interior aquesta matèria.
En aquest cas l’objectiu, és trencar per la  meitat un glaçó de gel.
La temperatura del gel a 1 atm, és de 0ºC o inferior, però si exercim pressió o força sobre ell variem la pressió i, conseqüentment, el seu punt de canvi d’estat (sòlid a líquid) és inferior al 0ºC. Això ocasiona què el gel es pugui trencar amb més facilitat.

D’aquesta manera, al augmentar la pressió baixa la temperatura i per tant, si exercim força amb un filferro al centre del glaçó podem aconseguir trencar-lo sense tocar-lo amb les mans.

El filferro exerceix força sobre el gel i fa que aquest es desfaci.

També, cal dir que el punt per on s’està tallant, es desfà, però un cop el fil ja ha passat es torna a congelar i fer-se sòlid ja que la pressió torna a ser d’1 atm.

Conclusió: el filferro trenca el gel per on exercim la pressió sense necessitat de trencar-lo en més parts/ trossos.

 

En el vídeo que mostrem a continuació s’observa un mètode per trencar el gel:

                                                                  Atentament i amb molt d’ afecte:

Cristina López i Ares Diaz