Autor: carla.garcia

FI CIÈNCIES APLICADES

Hem arribat a la recta final i si ens parem a pensar, Ciències Aplicades, ha sigut una de les matèries que hem treballat força. Donat la fi d’aquest llarg i dur curs, podem extreure les següents conclusions:

Les classes a primera hora durant tres dies seguits, en la meva opinió, podrien haver estat més saltejades durant la setmana, malgrat que amb les activitats que fèiem, era una bona forma de despertar-nos una mica més per a la resta del dia.

Parlant de la nostra estimadíssima professora, penso que ha fet un bon treball amb nosaltres, ens ha inculcat les ciències a la vida quotidiana, encara que a vegades es fes una mica avorrit fer proves sorpresa (a vegades) més d’un dia seguit. També cal dir que les primeres classes durant el primer trimestre es feien pesades perquè havíem d’agafar massa apunts i les classes eren massa seguides, però encara això, els darrers dies, s’han fet més “lights”, ja que vam fer una gimcana, un pòster, etc. activitats més lúdiques, gamificant les classes…

Aquest any hem après el que és treballar en grup, respectant-nos i prenent decisions per nosaltres mateixos.

Què dir del blog, una pàgina que molts hi participaven bastant, a diferència de mi… però no passa res, sempre ha estat la senyo recordant-nos les entrades que havíem de fer (a vegades eren massa).

Seguidament, aquests concursos de l’inspiraciència, una mica difícils, en els que s’havia d’utilitzar la nostra imaginació.

Res més a dir, ja hem acabat i tenim un curt i ràpid estiu per gaudir de les vacances.

Ha estat un gust treballar amb la nostra Duendecillo Número 1!

 

Les Vacunes

Avui a classe hem llegit del dossier el tema 9: Les Vacunes.

La senyo ens ha posat un vídeo que parlava sobre el cas del nen d’Olot, que va morir per diftèria. Aquest nen no estava vacunat, això ens demostra l’importància que tenen les vacunes.

Per una altra banda, un company d’aquest nen, si estava vacunat i també va agafar la diftèria, però ell es trovaba bé i no li ha passat res. Els metges li van dir que havia d’estar sense anar al col·legi perquè podia infectar als nens que no estaven vacunats. La seva mare explicava indignada perquè era el seu fill el que s’havia de quedar a casa, si era el que estava vacunat.

Una vacuna consisteix a que amb una xeringa et punxin al cos per introduir-te un tipus suau de malaltia (la grip per exemple), i quan el teu organisme localitzi aquest virus, el que farà serà crear anticossos per eliminar-la el més aviat possible. En cas de que agafessis la malaltia, el teu cos ja estarà preparat per eliminar-ho abans de que avanci per a pitjor, gràcies a la vacuna, el virus no serà un “desconegut” per l’organisme i l’eliminarà en el menor temps posible.

Després al vídeo sortia una mare que deia que preferia que els seus fills pasesin l’enfermetat, a tindre que vacunar-los. Abans no hi havien vacunes, i molta gent moria, ara que si tenim, encara hi ha gent que no vol vacunar als seus fills (amb el risc que comporta això), i sembla que les persones vulguin tornar enrere enlloc de endavant.

El meu bròquil romanesc

L’últim día de classe, a Ciències Aplicades vam fer una activitat que em va agradar bastant. Vam haver de portar una bosseta i qualsevol cosa per tapar-nos els ulls.
Ens vam tapar els ulls i la senyo va posar-nos una música molt relaxant mentre ella anava passant taula per taula aganfant-nos la mà i fer-nos tocar una cosa que principalment la meva reacció va ser exaltar-me perquè vaig sentir una cosa amb una textura rugosa. Bé, després, la senyo va passar taula per taula un altre cop i ens passsava un gotet amb un caldo de verdures de verdures que per al meu gust, feia una olor una mica estranya.
Després de tot això, la senyo ens va repartir un tros de bròquil a cadascú, i ens va dir que hauríem d’escriure un article de com evolucionaria, quines propietats conté, comentaris de la família, etc.

Bé doncs, aquí començo amb les propietats del bròquil romanesc:
-Hortalissa de flor, variant del bròquil verd.
-Són plantes de creixement lent.
-Amants de les baixes temperatures i la humitat.
-Durant mesos van reservant nutrients per al final del seu cicle (el de cultiu, no vital), explotar en aquestes masses florals multicolors i delicioses.
-Té el mateix sabor que el bròquil verd.
-Molta vitamina C, àcid fòlic, potassi (afavoreix l’impuls nerviós i muscular), ferro i carotè beta (molt útil contra les infeccions).

Quan vaig explicar-li a la meva família el que la professora ens havía manat, van pensar que estava una mica boja, però van acabar entendre què és una bona tècnica d’estudi, creuen que fent més activitats d’aquest tipus aprenem d’una forma més divertida. Li vaig ensenyar el tros de bròquil a la meva mare i l’ocell estava pel menjador volant, només que ma mare va agafar el bròquil, l’ocell va venir de seguida a posar-se sobre ell. Va començar a picar-lo i a menjar-se’l.

Ara el bròquil deu estar ennegrit. Abans de perdre’l vaig observar que el seu tamany, anava disminuint. Crec que això es deu a que al no estar en un ambient que hauria, perd les seves propietats de manera continua, fins arribar a una trista mort.