Consolidació

Aquest curs vam començar una matèria nova per a tots, en la qual en un principi no sabíem amb certesa que és el que faríem, ni tampoc al professor/a que ens tocaria. Jo crec que en gran part ens ha sorprès a tots la manera de fer-nos aprendre tant lúdica, tot i que al principi vaig pensar que seria un avorriment perquè el teu objectiu principal era preparar-nos per a les competències bàsiques i al final es feia una mica pesat. Amb tu hem aprés moltes coses, tant de la matèria com coses de la vida quotidiana, a aplicar els fonaments científics a les coses que realitzem diàriament, per a després anar corrents a publicar-ho al bloc que tu vas fer per posar tots els temes treballats i que després a nosaltres ens ajudés a reforçar el contingut treballat a classe.

Per a mi aquesta matèria ha estat diferent a totes les altres, en tots els sentits. Ens has ensenyat que no fa falta estar dia rere dia sentada en una cadira amb un llibre davant per a aprendre. Mitjançant la gamificació ens hem divertit i al mateix temps inconscientment hem aprés. Com quan ens vas donar aquell tros de bròquil per a que el cuidéssim en les vacances de nadal. Al principi vaig pensar que era absurd, que els meus pares pensarien que estava boja i ho van pensar quan els hi vaig dir, però que finalment tot i que es va morir, em va ajudar a treure conclusions de perquè passava i quines eren les conseqüències. Ens has ajudat a despertar la nostra curiositat, a buscar el perquè de les coses i associar-ho a la ciència. Jo crec que la matèria ha estat bé tot i que al principi de curs m’hauria agradat que fos tot molt més lúdic. Penso que si tot el contingut que ens vas ensenyar per a preparar-nos per les C.B hagués set mitjançant la gamificació ens hagessin quedat molt més els conceptes. Però en general jo no canviaria res, ja que com he dit abans ets l’única professora que ens ha fet fer coses diferents però a l’hora divertides.

Una de les coses que més em va agradar va ser treballar en grup. Ens obligava a que tots fessin una part del treball i no només una persona. També la manera d’avaluar-nos a nosaltres mateixos i als nostres companys ens va ajudar a adonar-nos dels errors que hem comés i dels aspectes a millorar. A relacionar-nos amb els nostres companys, a ser més tolerants, saber escoltar a tothom, a saber lo que és ser un grup i no fer les coses pel nostre compte.

Admeto que en alguna activitat em podria haver esforçat i involucrat una mica més i així haver tret més profit a tot el que ens has ensenyat tot i que penso que he après més del que en un principi imaginava. Gràcies a aquesta matèria i les coses que he après, quan camini pel carrer associaré conceptes científics a la vida quotidiana (cosa que abans mai havia fet).

La pluja àcida

Aquests dies a classe estem treballant un dossier on surten tot tipus de temes diferents. Avui ens ha tocat treballar sobre la pluja àcida, però en el dossier no ens ho explicaven d’una manera qualsevol sinó que utilitzant unes estàtues van descobrir que amb la pluja àcida s’erosionaven.
La pluja àcida està composta per òxid de sofre i òxid de nitrogen que surten dels combustibles fòssils que desprenen els cotxes, de les fàbriques.

En el tema que avui hem treballat també ens deien que la pluja àcida i el vinagre tenen quasi bé el mateix nivell d’acidesa, per això les estatuetes que estan fetes de marbre (CaCO3) es desfan (s’erosionen) quan els cau pluja àcida (com si fos vinagre).

Quan posem trossets de marbre en vinagre, es formen bombolles de gas i per a que ho poguéssim entendre millor la senyo ens ha posat tres vídeos. En el primer, introduïen vinagre en una botella on hi havia trossets petits de marbre i per tancar-la posaven un globus que poc a poc anava inflant-se. En el segon, feien lo mateix però afegien bicarbonat (com si fossin trossets de marbre molt mes petits) i aleshores el vinagre feia molt mes efecte i el globus s’inflava a major velocitat. I en el tercer vídeo, era un experiment en el qual posaven un ou en un got i l’omplien de vinagre i el deixaven reposar.  Després, l’ou tenia com una capa flexible que el permetia botar sense que es trenqués.

En conclusió podem dir que el vinagre i la pluja àcida son bastant semblants i que aquestos components ataquen al marbre produïnt la seva erosió.

Broquil Romanesco

Per a l’últim dia de classe la senyo ens va dir que portessim un mocador i una bosa de plàstic.

Ens va dir que amb el mocador ens tapéssim els ulls i un cop tots teníem els ulls tapats sense veure res, va tancar els llums i ens va posar una música relaxant. Semblava com si estiguessis en un bosc amb una cascada i amb contacte amb la naturalesa. De sobte vaig sentir un crit, i vaig suposar qui era el que no sabia era el motiu. Pensava que havia tocat algo estrany i vaig pensar que a mi també em tocaria i de repent vaig sentir com la senyo m’agafava la mà per a que toques algo que al principi em generava molta desconfiança. El tacte era com el de la fulla de l’amanida pero encara així pensaba que em passaria alguna cosa, em mossegaria o algo.

Al cap d’un rato vaig sentir una forta olor a puré que pensava que era de verdures lo cual em va semblar tot molt extrany. Després, ens va dir que ens treguessim el mocador dels ulls, va obrir els llums, es va parar la música i ens va ensenyar el que tots havíem tocat i era un bròquil. Però no un bròquil qualsevol, aquest tenia una forma diferent, es repetia la mateixa figura tot el rato i això s’anomena una estructura fractal. La senyo ens va ir que ens donaria un troç i que l´havíem de cuidar durant totes les vacances de Nadal.

Un cop vaig arribar a casa li vaig dir als meus pares i es van quedar sorpesos. Vaig treure el bròquil de la motxila al cap de 2 o 3 dies i vaig veure que s´havia tornat una mica més negre que abans. Vaig decidir posar-lo fora a la finestra perquè potser li faltava oxigen i per això estava més negre. Al cap d’un dia el vaig treure de la finestra i el vaig deixar a la cuina. Fins avui, i a l’agafar-lo havia canviat molt. S’ha tornat molt més petit i està de color negre. He arribat a la conclusió de que això li ha passat perquè no tenia prou oxigen i amb el fum de la cuina quan cuinem ha fet que es torni negre i que del poc oxigen que tenia s´hagi fet molt més petit.

Diagrama de fases

El diagrama de fases és una representació gràfica que ens mostra els canvis físics de la matèria: líquid sòlid i gas.

Les línies negres continues ens indiquen que a cada banda l’aigua està en un estat diferent. A 1 atm estem acostumats a veure que l’aigua es congela a 0ºC i s’evapora a 100ºC. Però si la pressió es redueix lo suficient es pot arribar a aconseguir els 3 punt a l’hora (s’anomena punt triple) o passa de gel a gas directament. D’altra banda, si augments la temperatura i la pressió es pot veure com la línia que separa la fases de líquid i vapor es para en un punt anomenat punt crític. Sublimariem l’aigua a una pressió inferior a 0.06 atmosferes i una temperatura inferior a 0.1.

En aquest vídeo podeu veure les 3 fases al mateix temps. Per tant, el que veiem és el  punt triple.

Carina