L’altre dia, ja que era l’últim de classe la professora va decidir fer una activitat diferent que tenia ganes de provar amb nosaltres. Aquesta activitat consistia en que tots nosaltres ens havíem de tapar els ulls amb un mocador, sense poder veure res. Llavors ens va ficar una música tranquil·la en la que es podien escoltar ocells, l’aigua… Mentre nosaltres continuàvem callats, asseguts en les nostres cadires i escoltant la música, ella passava per un a un de nosaltres. Va venir dos cops: el primer havíem de tocar el que ella portava a les mans i al següent cop, olorar.
Amb això haviem d’imaginar quin element era el que la professora ens havia mostrat. Un cop ens vam treure el mocador i va parar la música, tota la classe vam posar en comú què pensavem que era basant-nos en el que havíem tocat i olorat. A més, ens va proposar fer un petit esbòs amb la imatge que havíem fet a la nostra ment del que seria aquell objecte que haviem tocat i olorat i també les nostres sensacions o sentiments.
Vam arribar a la conclusió que era una verdura, en concret el bròquil, i resulta que no era exactament un bròquil, però no s’allunyava molt: era un bròquil romanesco. He d’afegir que mentre la professora passava amb el bròquil, estava tant concentrada nomès en vigilar si venia per no asustar-me, que quan em tocava donava un bot a la cadira. A més, tocar el bròquil em va fer una mica de fàstig, encara sense saber què era.
- Què és un bròquil romanesco?
És híbrid de bròquil i coliflor, és una verdura comestible que prové d’Itàlia en el segle XVI.
Té aquest color verd gràcies a la clorofi·la.
És com una escala en la que es repeteix un cop i un altre la mateixa forma puntiaguda, això s’anomena estructura fractal.
La seva estructura em recorda a quan divideixes un nombre parell bastant alt entre 2 tota la estona fins que ja no pots dividir-lo més. Que és el que li passa a aquesta espècie bròquil, que cada cop repeteix la seva estructura en forma de cons cada cop més petits.
- Té alguna altra propìetat o funció?
Té un alt contingut en vitamina C, ácid fòlic i minerals amb fòsfor i potasi, a més conté sulfurofà i té propietats anticancerígenes.
Frosty és el nom que li vaig ficar a la meva branca que la senyo ens va donar d’aquest romanesco. Ella ens va aconsejar conversar amb ell i així coneixer-lo una mica més. El pobre estava espantat perquè no sabia on anava però quan va conèixer al meu gos es van portar molt bé, encara què després del primer dia el vaig haver de ficar a la nevera per a que es conservés ja que el seu color estava canviant a un color marronós. Encara així s’ha tornat d’un color marró i s’ha encongit, he de dir que aquest procés li ha costat una mica més, penso que és perquè es conservava a la nevera. Ja que es va passar la meitat de les seves vacances a la nevera no el vaig portar a passejar, el pobre va morir amb les ganes de conèixer Lleida.
