Els canvis d’estat de l’aigua

L’aigua té tres estats : sòlid, líquid i vapor. Per sota de 0ºC l’aigua està en estat sòlid, entre 0 i 100 ºC està en estat líquid, i a partir de 100ºC s’evapora. Això té lloc a una pressió d’1 atm, que és la pressió a la qual vivim nosaltres aproximadament. En canvi, en quant la pressió varia, la temperatura a la qual l’aigua canvia d’estat es menor. Per exemple, al cim d’una muntanya hi ha menys pressió, així doncs els canvis d’estat tenen lloc a menor temperatura.
Aquest fenomen també es pot relacionar amb l’olla exprès, que permet cuinar amb una major temperatura, ja que dins hi ha major pressió.
Per a entendre això la professora va trobar un altre mètode, va ficar un exemple que va quedar bastant clar a la primera, perquè anteriorment ho havia explicat d’una altra forma amb la que no ens havíem enterat. L’exemple va ser el següent: al carrer major quant hi ha molta gent, és quan hi ha més pressió ja que estem tots pegats, en canvi quan no hi ha gent anem més lliures, per tant hi ha menys pressió. Així doncs al cim d’una muntanya que hi han menys particules d’aire, hi ha menys pressió.

Podem trobar la informació sobre els punts de canvi d’estat segons la pressió i la temperatura en la següent gràfica, anomenada diagrama de fases:

L’EFECTE HIVERNACLE

Aquests dies a classe estem treballant un “petit” dossier en el qual surten diferents temes, entre ells està l’efecte hivernacle, que és el que hem treballat avui. I pot ser us preguntareu “Què és l’efecte hivernacle?”. Doncs ara intentare resoldre aquest dubte.

L’atmosfera actua com una capa protectora en la superfície de la Terra. Una de les funcions que té aquesta capa és què gràcies a ella la temperatura en la Terra és adequada per a que hi puguem viure en ella. Per una altra part, el Sol emet energia constant en forma de llum i calor, de la qual una petita part és absorbida per la superfície del Planeta(terra, edificis,…) i l’altra petita part l’absorbeix l’atmosfera. Així doncs, podem dir que l’atmosfera té la funció que fa un hivernacle: mantindre la temperatura alta, ja què deixa entrar els rajos del Sol però com no els deixa sortir i aquesta calor queda atrapada. D’aquí ve el nom d’aquest efecte.

Resulta que des de fa uns quants anys a causa de l’emissió constant de gasos (com per exemple diòxid de carboni, metà i òxids de nitrogen) cap a l’atmosfera ha augmentat l’efecte hivernacle i això l’ha perjudicat. En conseqüència, la temperatura mitjana de la l’atmosfera està augmentant. Això pot portar a greus canvis en la Terra, com per exemple els pols s’estan desfent, és a dir, el gel està passant a estat líquid i els animals que viuen en aquella zona tenen més riscs de morir.

 

EL BROÒQUIL ROMANESCO

L’altre dia, ja que era l’últim de classe la professora va decidir fer una activitat diferent que tenia ganes de provar amb nosaltres. Aquesta activitat consistia en que tots nosaltres ens havíem de tapar els ulls amb un mocador, sense poder veure res. Llavors ens va ficar una música tranquil·la en la que es podien escoltar ocells, l’aigua… Mentre nosaltres continuàvem callats, asseguts en les nostres cadires i escoltant la música, ella passava per un a un de nosaltres. Va venir dos cops: el primer havíem de tocar el que ella portava a les mans i al següent cop, olorar.

Amb això haviem d’imaginar quin element era el que la professora ens havia mostrat. Un cop ens vam treure el mocador i va parar la música, tota la classe vam posar en comú què pensavem que era basant-nos en el que havíem tocat i olorat. A més, ens va proposar fer un petit esbòs amb la imatge que havíem fet a la nostra ment del que seria aquell objecte que haviem tocat i olorat i també les nostres sensacions o sentiments.

Vam arribar a la conclusió que era una verdura, en concret el bròquil, i resulta que no era exactament un bròquil, però no s’allunyava molt: era un bròquil romanesco. He d’afegir que mentre la professora passava amb el bròquil, estava tant concentrada nomès en vigilar si venia per no asustar-me, que quan em tocava donava un bot a la cadira. A més, tocar el bròquil em va fer una mica de fàstig, encara sense saber què era.

Resultado de imagen de broquil romanesco

  • Què és un bròquil romanesco?

És híbrid de bròquil i coliflor, és una verdura comestible que prové d’Itàlia en el segle XVI.

  • Quin color té? Per què?

Té aquest color verd gràcies a la clorofi·la.

  • Quina forma té? Per què?

És com una escala en la que es repeteix un cop i un altre la mateixa forma puntiaguda, això s’anomena estructura fractal.

La seva estructura em recorda a quan divideixes un nombre parell bastant alt entre 2 tota la estona fins que ja no pots dividir-lo més. Que és el que li passa a aquesta espècie bròquil, que cada cop repeteix la seva estructura en forma de cons cada cop més petits.

  • Té alguna altra propìetat o funció?

Té un alt contingut en vitamina C, ácid fòlic i minerals amb fòsfor i potasi, a més conté sulfurofà i té propietats anticancerígenes.

Frosty és el nom que li vaig ficar a la meva branca que la senyo ens va donar d’aquest romanesco. Ella ens va aconsejar conversar amb ell i així coneixer-lo una mica més. El pobre estava espantat perquè no sabia on anava però quan va conèixer al meu gos es van portar molt bé, encara què després del primer dia el vaig haver de ficar a la nevera per a que es conservés ja que el seu color estava canviant a un color marronós. Encara així s’ha tornat d’un color marró i s’ha encongit, he de dir que aquest procés li ha costat una mica més, penso que és perquè es conservava a la nevera. Ja que es va passar la meitat de les seves vacances a la nevera no el vaig portar a passejar, el pobre va morir amb les ganes de conèixer Lleida.

 

 

Experiències del dia a dia by ARES

L’altre dia per la tarda després de classe vaig recordar aquell vídeo que vam fer sobre com es comporten les molècules de gas, líquid i sòlid de l’aigua. I vaig decidir fer un cop d’ull al blog i tornar a veure el vídeo.

Resulta que aquella mateixa tarda, el meu germà i els seus amic van trencar la tela de fora de la pilota mentre jugaven, deixant al descobert el material de dins. A més, es va deformar una mica. Al no tenir aquesta tela exercint pressió li va sortir un petit bony. Després de tot això, en arribar a casa per la nit, va deixar inconscientment la pilota al costat del radiador, i sobre les dues de la matinada un soroll bastant escandalós ens va despertar a tots. Resultà que la pilota havia esclatat!

I potser penseu: però… per quin motiu ens contes tot això ara? Doncs perquè he pensat que tot això pot estar relacionat amb la TEORIA CINÈTICOMOLECULAR  i el comportament de les molècules, ja que quan aportem calor a un gas les molècules es mouen a major velocitat i per tant, augmenta la pressió del recipient en el que està aquest gas. En aquest cas, la pilota va esclatar perquè no podia suportar la pressió que es va generar al seu interior.