Scientific facts

1. Si poséssim el planeta Saturn en aigua, suraria. La seva densitat és tan baixa, que si el col•loquéssim en un recipient gegant d’aigua, flotaria.
2. El cervell humà quan ens despertem, produeix electricitat suficient com per fer funcionar una bombeta de 40 watts durant 24 hores.
3. La informació en el cervell viatja a 418.429 km/h.
4. Les vegades que la pell del nostre cos es regenera al llarg de tota una vida mitjana és de 900 cops.
5. La mescla de lleixiu i amoníac produeix el gas de cloramina, que podria causar la mort.
6. El nombre de segons entre quan veus el raig i sents el tro, dividit entre 5 = a quantes milles de distància ets situat respecte el raig (rayo).

Tots dos són líquids: un mulla i l’altre no.

Ahir mirant les xarxes socials em vaig creuar amb un vídeo on es veia que el mercuri no mulla. Això em va sorprendre, ja que es un líquid totalment igual a l’aigua, o bé… Això pensava.

He estat investigant força, ja que no hi ha molts articles fiables on s’expliqui aquest fet, però entre pàgina i pàgina, he pogut extreure les meves pròpies conclusions i, sobre tot, entenent-les.

Segons varies pàgines, els líquids tenen forces, i dues d’elles són: la d’adherència i la de cohesió.

  • FORÇA DE COHESIÓ: fan que el líquid es mantingui junt i uniforme.
  • FORÇA D’ADHERÈNCIA: fa que el líquid actuï sobre altre material/cos.

El mercuri, a part de ser un metall, posseeix molta més força de cohesió que d’adherència, és a dir: posseeix molta més facilitat per mantenir juntes totes les molècules que per expandir-se sobre un altre cos. A l’aigua li passa el contrari, té molta més adherència sobre altres cossos.

El vídeo que vaig veure on el magnesi no mullava és el següent, a partir del minut 00:54.

Després de les conclusions que vaig extreure, vaig voler investigar més, ja que en el vídeo no es veia clar si mullava el got o no, i hi ha varis articles on es poden veure les següents imatges:

Resultado de imagen de porque el agua moja y el mercurio noResultado de imagen de porque el agua moja y el mercurio no

Aquí podem comprovar com l’aigua, en qualsevol recipient queda de forma còncava, deixant el líquid més a dalt a les zones enganxades al vidre, mentre que el mercuri queda de forma convexa, evitant el màxim tocar el material.

Per què els globus es desinflen amb el temps?

Fa dues setmanes a classe vam inflar un parell de globus per fer una activitat, i en acabar-la, els vaig ficar sota el calaix de la meva taula totalment inflats i vaig marxar cap a casa. El dia següent, continuàven igual, però a mesura que passaven els dies, la seva mida era menor. Això em va fer qüestionar per què s’encongeixen.

Vaig pensar que pot ser es van foradar una mica, o que pot ser les molècules, al no haver-hi canvis de temperatura es van anar ajuntant (tal com ja sabeu, si la temperatura baixa el globus es fa més petit perquè les molècules d’aire que hi ha dintre tenen menor velocitat, mentres que si augmentem la temperatura s’expandeixen i el globus creix, arribant a explotar).

La primera hipòtesi la vaig descartar al moment, perquè si s’hagués fet un forat s’hauria desinflat molt més ràpid, però per poder descartar/acceptar l’altra teoria vaig haver de fer una recerca, on vaig veure que vaig equivocar-me totalment pensant en la temperatura i el volum del globus; els culpables de que el globus no conservés el seu tamany eren la pressió i el seu propi material.

globoDesprés de la recerca, vaig trobar dues teories:

  • El material del globus es desgasta.
  • La propia pressió de l’aire de dintre del globus fa sortir una mica d’aire cada dia -> La diferència de pressió a l’interior del globus i la de fora provoca que es desinfli, encara que el nus estigui totalment apretat o que l’haguem inflat totalment.

L’ENERGIA EÒLICA

Amb aquesta energia s’aprofita la velocitat del vent per fer girar les aspes d’un aerogenerador. Aquest gir s’utilitza per generador poder produir electricitat en un generador.

Per muntar un parc eòlic cal avaluar el vent (durant un període de temps oscil·lant de sis mesos a dos anys) i determinar quina serà la rendibilitat del parc. Per realitzar aquesta mesura s’instal·la una torre amb anemòmetres (aparell que amida la velocitat del vent) a diferents altures. Si no es mesuren al menys 2000 hores de vent/any a una velocitat òptima, es descartarà la possibilitat de construir un parc eòlic.

A més, s’han de comptablitzar els beneficis locals, globals, econòmics, socials, energètics i mediambientals per considerar o no fer el parc eòlic.

D’altra banda, s’ha d’estudiar i controlar les afeccions que pot provocar el parc i assegurar-se que és compatible amb el paisatge, l’avifauna i el soroll. Cal consultar la població propera per conèixer quina percepció del paisatge tindran i definir si es desestimarà o no la instal·lació del parc eòlic.

Finalistes en XIè Premi Espiral Edublogs

L’alumnat de 4t d’ESO B està d’enhorabona! Han estat finalistes de l’XIè Premi Espiral Edublogs. Aquesta convocatòria anual pretén valorar la importància i repercussió de les bones pràctiques educatives, recolzades en eines digitals com són els blocs, per al desenvolupament de continguts curriculars i motivació dels alumnes.

Des de principi de curs, han preparat la competència cientificotecnològica escrivint sobre allò que aprenien en les classes de Ciències Aplicades. No obstant, aquest coneixement no ha quedat tancat a l’aula sinó que li van donar ales a través del bloc de l’assignatura. En “Un món de CIÈNCIES ple de LLETRES” compartien les seves experiències en jornades de ciència, reflexions sobre lectures treballades, vivències de la vida quotidiana que després es convertien en casos pràctics a resoldre o les pròpies  conclusions de treballs cooperatius.

D’alguna manera, aquesta eina ha potenciat l’estima i l’interès pel món en el que viuen. Així mateix, ha contribuït en la comprensió dels continguts i el desenvolupament de capacitats d’indagació per poder prendre decisions basades en informació veraç.

I quina millor manera de mostrar-ho que amb les seves pròpies paraules:

La Ciència al Carrer va estar una experiència agradable, amb la qual a més de mostrar el que nosaltres sabíem, vam aprendre dels altres, i és un acte molt interessant que no hauríem de perdre, perquè fomentem la importància i aplicacions de la ciència en la vida quotidiana. Perquè com molt bé indica el nostre bloc: vivim en un món de ciències ple de lletres.

Ciència al Carrer 2017, Laia Lacasa

 

 

 

CURIOSITAT

Si es consumeix cafeïna mentre un nou ADN (àcid desoxiribonucleic: material genètic situat al nucli d’una cèl·lula) s’està formant, pot suposar trencaments en els cromosomes, raó per la qual les embarassades no haurien de consumir-ne. La cafeïna influeix en el creixement i desenvolupament de les cèl·lules del fetus, alterant el seu oxigen i flux de sang, i podria desencadenar alguna anomalia en el nadó en el moment de néixer.

“Titanic” i dos fets científics que possiblement havies obviat al veure la peli

Fa poc vaig veure la pel·lícula de Titanic (la meva preferida, per cert), quan per primer cop, després d’una vintena de vegades mínim d’haver-la vist, em vaig preguntar per què el cos de Jack Dawson, –en el moment que el vaixell ja s’ha enfonsat i la parella es troba en meitat de l’oceà i la noia pujada sobre una fusta per tal de no congelar-se-, després d’haver motivat a Rose a seguir endavant i morir, s’enfonsa. Havia escoltat a parlar-ne per sobre, i sabia quelcom de l’aire, però no exactament què passava. Em vaig informar i es tracta de que un cos viu conserva aire als pulmons, per això sura a l’aigua. En canvi, quan el cos mor, els pulmons s’omplen d’aigua. Al ser el fet que l’aigua sempre pesa més que l’aire, quan morim, ens enfonsem. Mentre no entri aigua als pulmons, aquests fan de flotador.

A més, tot just en la mateixa pel·lícula, apareix diverses vegades el baf que expulsen degut al fred que fa en mig de l’Oceà Atlàntic. I de nou, em vaig preguntar que per què quan les temperatures minven ocorre aquest fenomen i vaig afirmar que segur que tenia alguna explicació científica al darrera (gairebé com tot en aquesta vida, no?). Vaig investigar i es deu a que quan fa fred, l’alè es condensa i es fa visible: passa d’estat gasós a estat líquid. L’aigua present en l’alè es condensa en les partícules de pols que volten per l’aire fred de l’exterior, i conseqüentment es forma aquest “fum”.

Quina pel·lícula, oi? És plena de fenòmens científics, i mai m’hi havia parat a examinar-los una mica més de prop…

Per què estornudem?

Com cada any a aquestes alçades de l’any, la meva alergia a “l’alternaria” em provoca continuament estornuts i en un d’aquells, em vaig fer la següent pregunta: Per qué els éssers vius estornudem?

Doncs bé a pesar de que sigui un aspecte de lo més comú que hi ha, els científics no hi han trobat una resposta clara encara. Pero la que sembla més viable es que els estornuts son la manera d’expulsar quelcom que està irritant les nostres fosses nasals i així evita que entri als pulmons. Tambè poden ser causats per un excès de llum, de menjar o per una exitació sexual.

La velocitat dels estornuts pot arribar a ser de 160 quilòmetres per hora, es podria dir que estornudem a més velocitat de la del Mclaren de Fernando Alonso!!!

Ah! I quan algú li diem Jesús quan ha estornudat es perqué en l’Edat Mitjana la gent pensava que a l’estornudar perdeiem l’ánima i d’aquesta manera retornava.

 

Ciència al Carrer (18:45h-19:45h /20:00h)

Aprofitant aquest temps d’avui a Lleida, i el magnífic sol que tenim (ironia^^ ), volia explicar la meva experiència a la Ciència al carrer, el dissabte 27 de maig.

Bé, primer un mes abans la senyo va fer una llista amb les persones que hi voliem anar, l’horari que voldriem etc.

La setmana abans de la Ciència al carrer, els alumnes de 4t vam preparar i fer prèviament l’experiment que mostraríem a la jornada.

Vam fer l’extracció de l’ADN d’una fruita.

Vam fer a més un informe de l’experiment que vam enviar per Drive a la senyo.

Aquell dia, jo vaig quedar amb la Mónica per anar, com que feia tanta calor el meu pare es va oferir a portar-nos fins allà.

Quan vam ser-hi, ens van donar una samarreta d’aquesta edició, i vam juntar-nos amb les altres companyes: Naia, Ares i Daniela.

Va venir el director del centre, i van fer una demostració, explicant el procès que seguiem.

Després una noieta, va voler que li ensenyèssim l’experiment i després posar-li un gomet en el paper de diferents parades que tenia.

Com que els companys de 3r tenien feina, vaig ajudar a fer pilotes que boten i si, molt divertit fins que acabes amb les mans de tants colors pels colorants, i plenes de cola blanca.

Vam agraïr estar sota una carpa perquè feia molta calor.

Quan va ser l’hora, vam ajudar a recollir i vam marxar.

Em va agradar molt l’experiència.