FINS LA PROPERA!

Sempre que les meves companyes adquireixen un nou parell de sabates em diuen el mateix: “Ufff, quin mal em fan!”. Recorren a les tirites per tal d’evitar fregades amb la sabata que desencadenin rascades o hematomes. El cas és que jo sempre els aporto una solució, que sempre passen per alt i és que si tanquen el calçat en una bossa de plàstic i la col·loquen al congelador, misteriosament els deixarà de produir incomoditat al duur-les.

Tècnicament la meva explicació no és del tot correcta, no obstant això, funciona de la mateixa manera. A més, ja sabem que les coses no passen perquè sí: tenen un fonament científic i aquest no n’és un exemple menys.

Quan tinguem aquest tipus de problema amb el nou parell de sabates fabuloses (però assassines) que hem comprat, el que hem de fer és molt senzill:

1. Primerament prenem dues bosses de plàstic i hi fiquem una quantitat determinada d’aigua a cadascuna.
2. A continuació les tanquem hermèticament per a què l’aire no quedi en elles i l’aigua no es vessi.
3. Tot seguit, situem les bosses a l’interior de cada sabata i tot plegat les tanquem dins una altra bossa de plàstic nuada.
4. Finalment, ho posem dins el congelador durant al menys 24 hores.

Un cop transcorregut un dia sencer, traiem les sabates del congelador i tot seguit ens les posem (i suportem la temperatura tan baixa a la que estan sotmeses), perquè així, durant el procés de “descongelació”, la forma de la sabata s’adapta al nostre peu com un guant. Sí, és cert que per presumir s’ha de patir…

El que ha tingut lloc en les vint-i-quatre hores és un procediment directament relacionat amb l’aigua-gel. L’aigua, al posar-la al congelador, ha patit una congelació, és a dir, ha canviat d’estat líquid a sòlid (en forma de glaçons de gel). El pas d’aigua a gel comporta un augment de volum notable (es dilata), per tant, les sabates, en certa manera, també augmenten de “talla”.

Un cop realitzats aquests passos, ja podrem sortir de festa amb aquells “taconazos” que anteriorment, tant ens amargaven la nit.

Aquesta potser és la última entrada al blog del curs, però és que gràcies a aquest, he aconseguit mirar la vida des d’un punt de vista més científic, i que quan algú pregunta “Què ha passat aquí?” jo puc deixar de respondre “No ho sé. És màgia” i contestar més tècnicament, tot relacionant la vida quotidiana amb els conceptes estudiats a classe. El blog m’ha ajudat a enriquir-me en l’àmbit científico-tecnològic i a explotar el meu potencial. A més, trobo que és una genial manera de deixar constància del treball realitzat a classe i de les tasques voluntàries de la vida diària que tant ajuden a entendre-la.

D’altra banda, cal destacar l’habilitat del meu pare en associar la ciència amb el comportament humà en la cuina, cotxe, etc. Jo mai havia pensat que podria haver-hi un fonament científic darrere d’una ampolla, un globus, unes patates, un vidre… I ho he descobert, sí, entre altres coses amb la gamificació, una manera més lúdica i dinàmica d’aprendre mitjançant els jocs. Podria dir que aquesta és l’activitat que més he gaudit, ja que a part d’haver estat “on fire”, hem estat nosaltres, els alumnes, qui hem proposat els diferents jocs, i això és un plus (al menys per mi).

He après (crec) a treballar en grup, tot i que de vegades s’ha fet una mica difícil de portar… M’he involucrat en tot el que he pogut i per què no dir-ho? Ciències Aplicades ha estat molt guai! A més, la senyo ens demanava activitats molt amenes, i escolta tu, treballar estudiant-se dotze temes al peu de la lletra sense tasques alternatives, què voleu que us digui… Per mi és un pal. En canvi, aquesta assignatura ens ha deixat endur-nos per la ciència (i per les lletres) i hem fluït amb ella. Què més puc dir, si ja he mostrat la meva involucració en la matèria por amor al arte en les meves entrades… Jo no puc posar de manifest cap aspecte negatiu: m’he divertit, i possiblement aquesta sigui de les úniques assignatures en les quals m’ha passat (això no surt d’aquí, no…?).

Perquè com molt bé sabem i indica el nostre blog: VIVIM EN UN MÓN DE CIÈNCIES PLE DE LLETRES!

Fins la propera! Un gust formar part del Team Ciències Aplicades. Hip-hip, hurrayyyyy!