Situem-nos: dilluns passat, surto molt suada de hip hop, després d’una intensa classe de “operación bikini” i pujo al cotxe. De sobte el pare em surt amb un fet amb fonament científic (de manera totalment inconscient):
- Si fóssim a l’hivern, com que la temperatura a l’interior del cotxe, a més que seria molt baixa, se li sumaria el vapor d’aigua (la humitat) que hi hauria i la que tu desprendries a l’estar suada i l’aire “moll, humit” que emetries al respirar tan profundament per estar cansada per via de les fosses nassals, s’embafarien els vidres. L’aire constituït per vapor d’aigua entraria en contacte amb el vidre gelat, llavors aquest aire es refredaria i hi tindria lloc una condensació, que ocorre en forma de minúscules gotetes d’aigua que entelarien el vidre.

- I quan passa això com pots eliminar aquesta condensació per tal de tenir una millor visibilitat a la carretera? – vaig preguntar, ja endinsats en el tema.
- Engegant l’aire condicionat o la calefacció, per tal d’ “assecar”, per dir-ho d’alguna manera, l’aire “mullat” de l’interior del vehicle.

- I si obríssim la finestra en lloc de posar en marxa l’aire condicionat o la calefacció? – vaig qüestionar.
- No. – respongué. Perquè estaríem fent el mateix: simplement renovaríem l’aire de dins, i no obstant, es tornaria a produir una condensació, perquè seguiria essent el mateix aire, és a dir un “aire moll”.
No vaig dubtar ni un segon en què això havia de tenir constància al blog de Ciències Aplicades, perquè de tant que el pare i jo hem estat parlant de principis científics durant aquest curs, ja fins i tot ell mateix relaciona conceptes amb la vida quotidiana… Que bé, tu.
M’encantaaaaaaaaaaa! Hip, hip… hurray! Com mola el pare!
Mireia