Com funcionen les vacunes?

Aquesta tarda a l’activitat extraescolar d’anglès, el “topic” a discutir ha estat “Health and fitness”, quan de sobte algú ha nombrat les vacunes. Arran d’això, hem començat a parlar de com funcionen i com afecten el nostre organisme.

Quan algú s’infecta, el seu cos utilitza el seu sistema immunològic per combatre l’organisme invasor. Els glòbuls blancs s’activen i creen proteïnes, anomenades anticossos, que localitzen l’agent infecciós i el destrueixen, evitant o debilitant, així, la malaltia. Durant aquest període de temps, els gèrmens ja han disposat suficient temps com per ocasionar diversos símptomes. En alguns casos, la resposta dels anticossos pot suposar inútil degut a la tardança, i pot desencadenar una infecció mortal. Tot i així, el sistema immunològic i els seus anticossos poden ajudar a detenir-les i ajudar el pacient a recuperar-se.

Els anticossos no desapareixen: tot el contrari. Romanen en el flux sanguini, sempre pendents del retorn d’algun agent infecciós. Si aquests gèrmens reapareixen, els anticossos estan preparats per actuar i protegir.

Les vacunes (de virus) són compostes per una versió debilitada de la bactèria o del virus responsable de la malaltia. La seva funció és proporcionar immunitat i protecció. Quan s’administren, el sistema immunològic comença detectant el germen i reacciona creant anticossos que romanen en el cos i estan llestos per defensar l’organisme en cas d’atac real. En certa manera, es podria dir que les vacunes enganyen el cos perquè cregui que està essent atacat, i el sistema immunològic crea armes per defensar una amenaça. Algunes vegades una dosi és suficient, però d’altres se’n requereix una altra per reforçar.

Un cop aquesta introducció a l’extens món de les vacunes per endinsar-nos una mica més en ell, parlaré del que realment suposa un problema pels qui són vacunats, a més d’una aportació molt interessant.

Contextualitzant el tema: una de les meves companyes ha participat en la conversació: “Va haver-hi una noia que va contraure el papil·loma perquè havia estat vacunada i el seu cos no va reaccionar correctament a la vacuna i va morir”. Llavors, una dona casada amb un fill ha justificat que si en lloc de tenir un fill hagués tingut una filla, no hagués autoritzat que la vacunessin, precisament per aquesta qüestió. Una universitària ha denegat totalment aquesta teoria, argumentant que tothom hauria d’estar vacunat, perquè sinó, poses en perill la teva vida i la dels del teu voltant.

Uns minuts més tard, una amiga ha comentat (canviant de tema) que no entenia per què una persona no vacunada pot transmetre una malaltia a una persona vacunada, si justament aquesta persona és vacunada i en teoria té anticossos que l’altra persona no vacunada no té que la protegeixen. L’estudiant d’universitat claríssimament ha contestat relacionant-ho amb la càrrega microbial, és a dir, si una persona és vacunada, la càrrega microbial que transmet a algú no vacunat és molt menor que si per exemple una persona no vacunada li transmet a una de sí vacunada. En tot moment si això últim passa, la culpa se li atribueix íntegrament a qui no és vacunat, precisament per aquest afer. Ha afegit que que la persona estigui vacunada no sempre implica que no pugui desenvolupar la malaltia i transmetre-la, sinó que simplement pot transmetre-la en menor intensitat. No sé si m’he explicat, però tots plegats n’hem pogut extreure una conclusió. Jo en tot moment m’he mantingut al marge de la conversació, anotant-ne les idees principals per poder realitzar posteriorment aquesta entrada al blog.

Clarament, el que passa és que els no vacunats són un problema (i una nosa, per què no dir-ho) pels que són vacunats. Si un es vacuna i l’altre no, no estem fent res per arreglar-ho. No entenc la gent que decideix que els seus fills no estiguin vacunats, si és un favor pel seu propi fill i a més, per ells mateixos. No obstant això, respecto tot tipus d’opinions, encara que no les comparteixo. Cada país té unes vacunes compulsòries numerades segons les seves condicions de vida, i tu decideixes si segueixes o no la llista. És opció teva, però la majoria de metges (per no dir tots) recomanen que les posem. Per què no fer-los-hi cas?

A més, trobo molt greu que si representa que els infants de sis anys han de vacunar-se de la Triple Bacteriana (entre altres) i n’hi ha que no es vacunen, aquests mateixos podrien encomanar la malaltia als de cinc anys, precisament perquè encara no han arribat a l’edat de vacunació. Si les vacunes fossin tan perjudicials, no crec que hi foren al mercat, no trobeu?