“Titanic” i dos fets científics que possiblement havies obviat al veure la peli

Fa poc vaig veure la pel·lícula de Titanic (la meva preferida, per cert), quan per primer cop, després d’una vintena de vegades mínim d’haver-la vist, em vaig preguntar per què el cos de Jack Dawson, –en el moment que el vaixell ja s’ha enfonsat i la parella es troba en meitat de l’oceà i la noia pujada sobre una fusta per tal de no congelar-se-, després d’haver motivat a Rose a seguir endavant i morir, s’enfonsa. Havia escoltat a parlar-ne per sobre, i sabia quelcom de l’aire, però no exactament què passava. Em vaig informar i es tracta de que un cos viu conserva aire als pulmons, per això sura a l’aigua. En canvi, quan el cos mor, els pulmons s’omplen d’aigua. Al ser el fet que l’aigua sempre pesa més que l’aire, quan morim, ens enfonsem. Mentre no entri aigua als pulmons, aquests fan de flotador.

A més, tot just en la mateixa pel·lícula, apareix diverses vegades el baf que expulsen degut al fred que fa en mig de l’Oceà Atlàntic. I de nou, em vaig preguntar que per què quan les temperatures minven ocorre aquest fenomen i vaig afirmar que segur que tenia alguna explicació científica al darrera (gairebé com tot en aquesta vida, no?). Vaig investigar i es deu a que quan fa fred, l’alè es condensa i es fa visible: passa d’estat gasós a estat líquid. L’aigua present en l’alè es condensa en les partícules de pols que volten per l’aire fred de l’exterior, i conseqüentment es forma aquest “fum”.

Quina pel·lícula, oi? És plena de fenòmens científics, i mai m’hi havia parat a examinar-los una mica més de prop…