Les Trompes d’Eustaqui i la pressió de l’aire

L’altre dia vaig escoltar a la ràdio aquests periodistes que es dediquen a realitzar preguntes a gent real pel carrer per determinar les seves capacitats i coneixements, i em va sorprendre, perquè una d’aquestes qüestions era: ‘¿Dónde están las Trompas de Eustaquio?’. L’entrevistat va respondre: ‘¿Eso? Eso lo menos está en Madrid.’, i es va quedar més ample que llarg.

Amb motiu de les diverses classes de Ciències Aplicades que hem dedicat a parlar sobre la pressió, he decidit fer la següent entrada al blog relacionada precisament amb les Trompes d’Eustaqui.

El dolor d’oïda a una elevada altitud, es deu a la relació que hi manté amb la pressió. A les altures a les que un avió sobrevola, la pressió de l’exterior és més baixa que la que hi ha dins la teva oïda (quan per exemple busseges per les profunditats marines, passa totalment el contrari: la pressió a les teves oïdes és molt més elevada que la del propi mar).

La pressió de l’aire a l’oïda, quasi bé sempre és la mateixa que la de l’exterior del cos. La regla es trenca quan augmentes o disminueixes l’altura a la que et situes. La Trompa d’Eustaqui (connexió entre l’oïda mitjana, la part posterior del nas i la part superior de la gola) s’obre i es tanca. Si la Trompa no s’obre, la diferència de pressió resulta en una molèstia d’oïda que depèn de si la pressió a l’interior de l’oïda és més alta o baixa que la de l’ambient. Empassant saliva o badallant, la Trompa d’Eustaqui s’obre i permet que l’aire entri i surti de l’oïda mitjana. Diguéssim que iguala la pressió en les dues parts. Això acostuma a succeir en els avions i als bussejadors, principalment, tal com he especificat fa unes línies.