Amb motiu de la celebració de la Mona, la mare i jo avui estàvem realitzant un pastís. Un dels passos era agafar un cassó, bullir aigua i moscatell en ell (sí, per donar-li una mica més de gustet i gràcia a la qüestió) i remenar amb una cullera amb força agilitat. Com ja hem après a classe, a 1atm de pressió atmosfèrica l’H20 bull a 100 graus centígrads (és a dir; el seu punt d’ebullició és 100ºC), i quan ja portàvem una estona amb el foc encès, les partícules d’aquesta han començat a moure’s amb molta més rapidesa i per tant, xocaven entre elles repetidament; conseqüentment, ha bullit. Tot seguit, mentre jo seguia regirant, s’ha originat vapor d’aigua que emanava de la mescla homogènia del recipient. I el que ha tingut lloc, ha estat una condensació ocasionada en la cullera amb la que estava barrejant-ho tot: l’aigua ha canviat d’estat gasós a líquid. He notat com en l’empunyadura de l’utensili (fet de metall), s’hi formaven unes petites gotes que rajaven i cessaven dins del vas petit metàl·lic. Ràpidament, quan s’han esdevingut aquests successos, he pensat en escriure una entrada al blog, per tal de relacionar tots els conceptes assolits a la matèria de Ciències Aplicades i compartir-los públicament.
Laia, m’encanta la teva mirada científica! Segueix observant la vida quotidiana amb aquests ulls!
Mireia