L’últim dia de classe, la senyo de Ciències Aplicades ens va proposar fer una activitat molt estranya (o aquesta va ser la primera impressió que em va donar). Consistia en tapar els nostres ulls amb un mocador i relaxar-nos. Va ficar una música molt relaxant, que a mi em recordava molt al camp, i ens va fer tocar “algo”. Ningú sabia què era el que estàvem tocant, però tenia una textura punxeguda però que no feia mal. A continuació, ens va vindre un olor a col, o a bròquil, era com una barreja però feia molta pudor, jo no us ho recomano olorar gaire. Després ens va dir que ens havíem de destapar els ulls i havíem de explicar que havíem sentit, tocat i olorat. Ens va demanar fer un dibuix del que pensàvem que havíem tocat,i bé, això vaig fer jo:
Com a deures de Nadal, la senyo ens va donar un tros i ens va demanar que féssim una investigació d’aquesta verdura: el bròquil romanesco.
Després d’una setmana aproximadament, he començat la meva recerca sobre el bròquil romanesco, i aquestes són algunes de les seves característiques:
- És ric en vitamina C, fibra soluble i carotenoides.
- Fa la fotosíntesis, i precisament per això es de color verd.
- Pot regular molts càncers de pulmó, estómac, colon i pell, gràcies a les seves altes dosis de gluconats.
- Combateix la hipertensió i la obesitat.
- Té una estructura fractal.
I què és una estructura fractal? Es una estructura que es repeteix infinitament a diferents escales, és a dir, que si et fixes bé, o mires amb una lupa, o fas zoom en una imatge, veuràs com la seva estructura es repeteix infinites vegades.
Una altra teoria que volia resoldre era si realment aquesta verdura respirava, i he arribat a la teoria de que sí. Aquell mateix dia, quan la senyo ens va fer aquella activitat, vaig ficar el meu tros de bròquil en una bosseta de plàstic plena d’aire, i quan vaig arribar a casa ja no quedava aire. A més, si fa la fotosíntesis necessita el diòxid de carboni.
Després d’aquesta setmana, podeu veure l’abans i el després del meu bròquil:
Com podeu veure a les fotos, en mig mes el meu bròquil ja s’ha començat a podrir, i per què passa això? Per què s’ha començat a podrir? Doncs bé, després de estar investigant una estona, he trobat informació on diu que els principals culpables de la descomposició dels aliments són les bactèries, enzims (els enzims són grups de proteïnes que són produits per cèl·lules vives que promouen processos químics de la vida sense destruir-se a si mateixes, però deteriorant el menjar en el que viuen) i els propis paràsits del bròquil. Els microorganismes i els enzims produeixen la descomposició de les substàncies que composen l’aliment.
- Els excessos de temperatura
- La humitat
- La llum (si és natural o no, si té bona il·luminació o en té en excés…)
- La quantitat d’oxigen (no en té suficient)
Aquests factors provoquen diversos canvis físics i químics en la matèria, manifestant-se amb canvis de color, mala olor, la textura, el sabor… En el meu cas:
- El color és verd però amb taques més negres/marrons, com podeu veure a la foto.
- Tenia fongs.
- Fa molta més mala olor de la que ja feia.
- El sabor ja és justificat amb la mala olor.
- La textura es més toba en el meu cas, però perquè encara estava en el procés de deteriorament.
- Els meus companys: La majoria tenien un bròquil marró que a més havia disminuït de mida, estava sec, i la seva textura era molt dura. Gairebé no feien ni mala olor. Estàven més morts els seus bròquils que el meu.
Les diferents conseqüències eren causades per el lloc on vam deixar l’aliment. La majoria el van ficar a la nevera, jo en canvi el vaig deixar damunt de la taula de la cuina dintre d’una bosseta.
