Experiències en el dia a dia

Com cada divendres, avui em trobava a la classe d’anglès a la que assisteixo amb una amiga, quan aquesta mateixa, en un moment de debat on ha sortit el tema sobre la capa d’ozó, m’ha comentat un fet que m’ha sobtat moltíssim. M’ha explicat: “Sabies que un home inventà el cotxe que funciona amb aigua i una marca de vehicles li va pagar una quantitat de diners molt elevada per a què no revelés l’existència dels automòbils amb un funcionament com aquest?”. M’he quedat al·lucinant. Realment, no en tinc cap dubte respecte el motiu econòmic al qual es deu semblant fet. Nosaltres et remunerem amb milions de diners que podíem haver destinat a causes benèfiques o altres béns comunitaris, a canvi que tu, bon home, et mantinguis callat, no parlis, no esmentis l’existència del que podria salvar el món… BRAVO. La poca esperança que em quedava sobre el món en el que vivim, s’ha esfumat immediatament després d’haver escoltat això.
La capa d’ozó s’ha vist molt afectada durant els últims anys, degut a la constant emissió de gasos clorofluorocarburs (més coneguts com gasos CFC) amb l’emprament d’esprais, refrigerants, el diòxid de carboni que emeten els cotxes, etc… Els CFC mantenen una relació directa amb la capa d’ozó, ja que amb la influència de la radiació solar, es produeixen una sèrie de reaccions químiques, que com a resultat, generen la destrucció de les molècules d’ozó. Per tant, conseqüentment, la capa d’ozó es veu clarament perjudicada. Un cop narrada aquesta explicació, argumento de manera acusadora cap aquell home i la fàbrica, que si ell no s’hagués deixat endur per un feix de bitllets, i aquesta última no ho hagués permès, hagués reflexionat i vist que aquell mètode era viable, realment viable, probablement l’esperança de vida del món sencer augmentaria considerablement. En la meva opinió, tant l’empresa automobilística com el propi individu, van actuar molt egoistament, obviant la evidència de la millora que suposaria que cotxes circulessin amb H2O, i no gasoil o gasolina, que tant contamina la nostra casa, la nostra casa de veritat: el planeta Terra, sí, aquest que poc a poc, amb les mesures que prenem (i les que no) estem destruint.
A més, em resulta indignant que internet no esmenti absolutament res d’una notícia que al menys jo, considero de molta importància.
D’altra banda, també m’agradaria fer constància de les prudències a Madrid que aquesta setmana hem comentat a classe… Determinats dies de la setmana només podran circular els cotxes amb el nombre de la matrícula parell, i la resta de dies, els que la tenen imparell. Malgrat que trobo que és una bona iniciativa, no havent corromput aquell home que va tenir una idea brillant, i ell, no havent acceptat el silenci com a resposta, hagués estat el que hagués evitat que a aquestes altures, s’estigués fomentant la protecció del medi ambient.

1 thought on “Experiències en el dia a dia”

  1. Molt bona feina Laia! És un tema tant interessant!

    La veritat és que podríem conversar al voltant de la gestió global dels recursos i de les seves alternatives hores i hores i mai acabaríem! La llàstima és que, igual, ningú ens escoltaria.

    Mireia

Respon a MIREIA GONELL GOMEZ Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *