Últimament a la classe de Ciències Aplicades estem treballant amb el nostre dossier que comprèn diversos temes els quals diàriament profunditzem. Avui, entre altres qüestions, hem parlat del Gran Canyó situat al nord de l’estat d’Arizona als EEUU.
The Grand Canyon, es tracta d’un impressionant accident geogràfic, d’unes combinacions de color úniques i d’uns fenòmens terrestres del tipus d’erosió que captiven el món sencer, inclòs a mi, que algun dia m’agradaria tenir l’oportunitat de visitar semblant preciositat. És un canyó d’una extensió de 446 km de llarg, fins a 29 km d’ample i 1,6 km de profunditat. Per ell hi travessa el curs del riu Colorado. El Gran Canyó s’ha forjat per l’erosió fluvial d’aquest riu amb el pas de milions d’anys, ja que la força de l’aigua és extraordinària, provocant, així, el despreniment de petites roques arrossegades pel transcurs del caudal.
És una espècie de laberint de canyons i esquerdes esculpides en les roques amb formacions insòlites. Les capes exposades adopten una varietat de colors a mesura que l’angle de la posició del sol va variant. És un paisatge amb tonalitats molt càlides, com colors vermells i algun de fred. Aquesta coloració és deguda principalment a la incidència dels raigs solars i les ombres que les pròpies roques formen a les parets del Gran Canyó.
L’origen del canyó s’explica degut a que fa milions d’anys, les capes rocoses que es van formar en el fons de l’oceà van elevar-se pel xoc de les plaques tectòniques, que van originar el naixement del paratge rocós, fent visible l’escorça oceànica en la que el propi oceà cobria aquesta àrea fa milions d’anys, que més tard va retrocedir, fet que incita l’existència de molts fòssils marins, com ara cloïsses, peixos i coralls.
Les temperatures a l’hivern són extremadament baixes, essent aquestes de sota zero constantment (Ex.: aquest cap de setmana minvaran fins els -13ºC, o menys, inclòs), en canvi, a l’estiu, els termòmetres poden arribar a marcar fins els 40ºC. Tot i ser una àrea desèrtica, les esquerdes de les roques poden contenir aigua (H2O). L’aigua congelada augmenta de volum dins les esquerdes de les roques degut als canvis de temperatura, que influeixen en el trencament de les roques, tal com avui hem estudiat a l’aula.
A més, és un paradís visitat per prop de cinc milions de persones anualment, de manera que clarament es veu afectat, però, com incidim, els turistes, en la contribució del deteriorament del medi ambient i els Patrimonis Mundials…? Bé, entre molts d’altres factors, alterem els ecosistemes i destruïm els paisatges mitjançant l’edificació i construcció de noves infraestructures. No obstant això, The Grand Canyon, és un “must do” en la nostra “Bucket List” si algun dia se’ns presenta l’ocasió d’anar a Arizona i zones properes. És, sens dubte, una meravella que els nostres ulls no disposen de la casualitat de poder observar cada dia.
Bona feina Laia!
Mireia