L’últim día de classe, a Ciències Aplicades vam fer una activitat que em va agradar bastant. Vam haver de portar una bosseta i qualsevol cosa per tapar-nos els ulls.
Ens vam tapar els ulls i la senyo va posar-nos una música molt relaxant mentre ella anava passant taula per taula aganfant-nos la mà i fer-nos tocar una cosa que principalment la meva reacció va ser exaltar-me perquè vaig sentir una cosa amb una textura rugosa. Bé, després, la senyo va passar taula per taula un altre cop i ens passsava un gotet amb un caldo de verdures de verdures que per al meu gust, feia una olor una mica estranya.
Després de tot això, la senyo ens va repartir un tros de bròquil a cadascú, i ens va dir que hauríem d’escriure un article de com evolucionaria, quines propietats conté, comentaris de la família, etc.
Bé doncs, aquí començo amb les propietats del bròquil romanesc:
-Hortalissa de flor, variant del bròquil verd.
-Són plantes de creixement lent.
-Amants de les baixes temperatures i la humitat.
-Durant mesos van reservant nutrients per al final del seu cicle (el de cultiu, no vital), explotar en aquestes masses florals multicolors i delicioses.
-Té el mateix sabor que el bròquil verd.
-Molta vitamina C, àcid fòlic, potassi (afavoreix l’impuls nerviós i muscular), ferro i carotè beta (molt útil contra les infeccions).
Quan vaig explicar-li a la meva família el que la professora ens havía manat, van pensar que estava una mica boja, però van acabar entendre què és una bona tècnica d’estudi, creuen que fent més activitats d’aquest tipus aprenem d’una forma més divertida. Li vaig ensenyar el tros de bròquil a la meva mare i l’ocell estava pel menjador volant, només que ma mare va agafar el bròquil, l’ocell va venir de seguida a posar-se sobre ell. Va començar a picar-lo i a menjar-se’l.
Ara el bròquil deu estar ennegrit. Abans de perdre’l vaig observar que el seu tamany, anava disminuint. Crec que això es deu a que al no estar en un ambient que hauria, perd les seves propietats de manera continua, fins arribar a una trista mort.