El bròquil

Doncs l’últim dia de clase vam fer una classe més relaxada. Només arribar ens vam tapar la cara i la professora va posar música molt tranquil·la. A mi em donaven ganes de dormir.

Després, va pasar 1×1 per a que toquéssim el que havia portat. La meva sensació va ser d’algo que punxava una miqueta però com si fos plàstic. Vaig dibuixar això:

img-20170115-wa0045

Finalment, la senyo va dir que era un bròquil i em vaig quedar una mica sorprés quan ens va tallar un tros a cadascú i va dir que havíem de conversar amb ell. No obstant, ho vaig fer.

Els primers dies no sabia que dir ni que preguntar, ni l’havia tret de la motxilla, però en un moment d’avorriment total vaig pensar en començar a fer-me preguntes: per què era de color verd per exemple, per què totes les seves formes eren iguals, si es podia menjar, etc, etc, etc i gràcies al Sr.Google vaig trobar resposta a tot.

Era verd perquè feia la fotosintèsi, com les plantes, si es podia menjar i fins i tot aprimava i aquesta estructura que té és fractal, això explica que tot el rato fos el mateix.

Després de sapiguer tot això no em vaig preocupar més per ell la veritat i tampoc el vaig ensenyar en públic perquè no ho vaig recordar, però al cap d’un temps va començar a fer pudor, un símptoma de que s’estava morint. Vaig seguir sense fer res perquè em feia molt fàstic tocar-lo així que el vaig deixar a la motxilla fins els últims dies de vacances.

Estava dintre d’una bossa i al no tindre més aire per respirar va anar perdent el seu color fins tornar-se marrò. Em va semblar un experiment una mica avorrit però prefereixo fer això a feina escrita.

El abans i despres del bròquil:

20161221_182200-1-290x300

 

img-20170115-wa0043

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *