Bròquil Romanesco

Un dia de clase qualsevol, la mestra ens va demanar que portéssim un mocador i una bossa de plàstic.

Al dia següent, la senyo va tancar els llums i ens va posar una música de fons i uns efectes que recordaven a la naturalesa. Estàvem amb els ulls ben tapats i ningú veia res. Així vam trobar l’utilitat del mocador que vam portar. A la mateixa vegada, ens va fer tocar un petit bròquil (encara no sabien que era) i també ens va fer olorar-lo. Ens va fer dibuixar el que creiem que havíem tocat i olorat, i ningú va acertar. Després de treure les nostres conclusions i compartir-les amb la classe, ens va manar dues tasques: la que estic fent en aquest moment i un dossier. Quan ens va dir que ens l’havíem d’emportar i parlar amb el bròquil, vam pensar que estaba boja, però era lo que tocava. I aquí va ser quan vam entendre perquè necessitàvem una bossa de plàstic.

He fet una petita recerca de aquest tipus de bròquil y he tret informació:

-És una planta, per tal, com qualsevol altra, fa la fotosintesi.

-Perteneix a la familia de la col, amb el brécol y la coliflor

-Es de color verd llima y té una estructura fractal cónica.

-Té molt contingut en vitamina C y ácid fólic i en minerals com el potassi y el fósfor.

-Millora la visió, la salut ósea, la salut del pulmó, la funció celebral, etc.. Per això molts esportistes el menjen.

No hem lograt establir una conversació, ja que no ens enteneiem. Li vaig preguntar si tenia dona i/o fills, però tampoc em va voler contestar. Potser eren preguntes massa personals…

Per acabar, el meu no te pinta de tenir massa salut i clarament no fa bona olor. Necessita una mica més de higiene.

Aquesta és la única imatge que tinc d’ell, ja mort, segurament:

img_0300

Moltes gràcies pel seu temps.

Jeffrey Adams.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *