Bròquil Romanesco

L’ últim día de clase del 2016 de Ciències Aplicades, la senyo, ens va fer portar un mocador i una bossa de plàstic.

Va tancar les finestres, i ens vam quedar a les fosques, després, va ficar una melodía, molt relaxant. Al cap d’un temps, de sobté, vaig notar que m’agafava la mà i vaig poder tocar una cosa rugosa, també, vaig olorar verdura.

Seguidament, la senyo ens va dir que ens treguéssim els mocadors dels ulls i que dibuixessim el que havíem tocat i que també, escriguéssim que havíem sentit durant aquest rato. Jo vaig dibuixar com una col, i el que vaig sentir va ser sorpresa i tranquilitat. Després, ens va enseñar que el que havíem tocat i feia olor era un bròquil, i com a tasca, va tallar un tros de bròquil per a cadascú per a que convivíssim amb ell i li féssim un escrit.

Durant les vacances, el vaig treure un cop sobre de la taula i hem van dir que estaba boja. La mare hem va dir que el bròquil es per menjar i no per fer ruqueries però quan li vaig dir que era una tasca de la profesora de Ciències va començar a riure.

Vaig fer una petita recerca:
Aquest bròquil anomenat bròquil romanesco, és d’Italia, és una planta que es pot menjar, per aixó, el meu gat el primer dia que li vaig apropar el bròquil el va chupar i quasi el mossega. També, té una estructura fractal, per tant, es repeteix constantment la seva forma en cadascúna de les branquetes. Fa la fotosíntesi com gairebé totes les plantes, per tant, té clorofila. Aquest aliment ens ayuda a no patir de càncer, contra la obesitat…

El bróquil, el vaig deixar dins de la nevera durant totes les vacances, i cada día el mirava. Al principi, estava bé, però conforme anaven passant els dies cada cop es tornava més petit i de color marró.

Hem va sorgir un dubté, i vaig demanar-li ayuda als de casa. La mare hem va dir que no hem diria res perquè tenia feina, i les meves germanes hem van dir que les deixesi tranquil·les, i que no hem respondrien a cap pregunta sobre el bròquil. Finalment, el meu pare hem va facilitar la següent:

Potser, aquest bròquil, s’ha acabat fent petit i marró, per estar en contacte amb l’aire de la nevera.

Després de que el meu pare hem digués això vaig anar al grup de clase i li vaig dir a la seño, pero alguns dels meus companys, hem van dir que ells no el van ficar a la nevera i els hi havia passat el mateix, mentre anavem dialogant, Mónica, va afegir que potser el color marró era a causa d’una oxidació, com passa a les pomes i a gairebé a totes les fruites i verdures quan les tallem per la meitat i la deixem durant un temps.

Finalment, la meva conclusió, és que per l’aire s’ha acabat fent petit i el color marró que se li ha quedat es causa de l’oxidació, pero també, pot ser que sigui petit perque ha perdut l’aigua que tenia, per tant s’ha deshidratat.

Abans:

20161221_182200-1

Després:

20170109_161226

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *