EL BRÒQUIL ROMANESCO

El dimarts dia 20 de desembre de 2016, la nostra mestra de Ciències Aplicades, la Srta. Mireia, ens va fer dur l’endemà a l’aula un mocador per tapar-nos els ulls i una petita bossa de plàstic. El misteri i l’intriga van romandre tota la nit en els nostres pensaments, fins que al dematí, a primera hora, vàrem entrar a la classe i ens ordenà que ens tapéssim els ulls. La sala estava totalment fosca: les persianes estaven baixades i els llums apagats. Acte seguit, sense poder veure res, només fent ús del sentit de l’oïda, vam començar a escoltar una pista d’àudio molt relaxant. Es tractava d’una melodia molt suau i una cascada: música per les meves oïdes. El so de l’aigua és tan calmant… Vaig sentir-me com si em trobés al paradís. Vaig deixar la ment en blanc i em deixà endur per la tranquil·litat del moment. Pocs minuts després, la Mireia va passar taula per taula amb quelcom estrany que ens va fer tocar. Al principi em va resultar xocant aquell cos amb desnivellacions i fulles. Poc a poc, vaig començar a visualitzar què podia ser. Pensava que es podria considerar una coliflor, però m’equivocava: era un bròquil romanesco. Així el vaig imaginar (nota: no jutjar les meves inexistents habilitats artístiques):

Un bròquil real. 

A continuació, la professora es va tornar a desplaçar taula per taula i simplement va obrir un pot i va deixar que l’aroma d’aquell líquid insòlit, arribés a ésser ensumat per tots i cadascun de nosaltres. Era una essència agradable. Automàticament vaig percebre un caldo de verdures, i prou s’hi assemblava: caldo del bròquil romanesco.

Al cap d’una estona, ens vam treure el mocador i immediatament els llums van penetrar les nostres retines. La senyo va anar trencant “branquetes” (per així dir-ho) del bròquil i ens les repartí. Ens va revelar que la forma que tenen els bròquils (com si fos branques, que d’una en surt una altra, i així successivament, i amb desnivells) s’anomena forma fractal. També ens va encomanar la feina per aquestes vacances de Nadal: parlar amb el bròquil que ens acabava d’entregar, preguntar-li per què tenia aquell color verd, entre d’altres qüestions. Una de les activitats que ens va proposar va ser col·locar el bròquil a la taula de Nadal, per exemple, i recollir en apunts les reaccions dels diferents familiars. I així ho vaig fer: vaig plantar el meu amic el bròquil al mig de la taula i així van respondre alguns d’ells:

La meva tieta, sense digressions:

  • Laia, carinyo, aquest bròquil fa molt mal efecte, per a què estigui aquí sobre de la taula. Ja l’estàs traient.

D’altres que van preguntar-me:

  • Escolta, Laia, en quin centre estudies? I a quin mestre tens? Perquè jo sóc professor del Màrius Torres, i potser el conec…

D’altres que simplement se’n van riure de mi.

Malauradament, no hi va haver ningú que pogués anar més enllà de l’exterior del bròquil i l’impacte que causava en els presents, i no cap dubte que estan en lo cert. Posar un bròquil a sobre de la taula és una mica disgustant. Però bé, seguim.

Vaig estar parlant uns moments amb ell, el bròquil romanesco, i em va facilitar tota aquesta informació:

És una especialitat vegetal italiana de color verd clar, conegut com la verdura extraterrestre o col fractal, per la seva forma fractal. Després d’una estona investigant, vaig trobar que el seu aspecte compleix una equació matemàtica que es repeteix des del primer tros fins l’infinit. És a dir, cada branqueta del bròquil, té la mateixa composició geomètrica que el propi bròquil del que procedeix.

Ara bé, parlant de l’evolució del bròquil al llarg de les vacances, cal dir que al segon dia ja estava una mica deteriorat, i a mesura que transcorren els dies, encara ho fa més. Poc a poc adopta un color més negre i una olor més desagradable, per aquest motiu el seu habitat durant les vacances ha estat el balcó. Per mantenir el bròquil en bon estat, s’ha de col·locar a la nevera tot just 30 minuts després d’haver-lo comprat en una bossa de plàstic ventilada (per exemple, fent forats a la bossa prop del cap del bròquil per garantir un bon flux d’aire). Jo l’he tingut en la bossa de plàstic totes les vacances sense que pogués rebre aire, per tant, se m’ha fet malbé en un període de temps més curt. També m’agradaria afegir que la majoria dels meus companys afirmen que el seu bròquil ha reduït les seves dimensions, i en canvi el meu segueix igual que el primer dia (o al menys jo així el veig):

A part, també m’ha explicat que el seu contingut de vitamina C i proteïna, és molt elevat, així que ajudarà el nostre organisme a funcionar correctament si el prenem.

També, li vaig preguntar el per què de la seva tonalitat verda i em va respondre que es devia a la clorofil·la, que és un pigment propi de tots els vegetals que contenen els cloroplasts (orgànul de les cèl·lules vegetals on es troba la clorofil·la i en el que es realitza la fotosíntesis). I em va comentar que té una nutrició autòtrofa. I jo, que no sabia què era això, vaig fer una cara d’estranyada, així que ràpidament m’explicà que només necessitava diòxid de carboni, llum i aigua per fabricar-se l’aliment ell sol.

A més, a la tornada a l’institut, vam portar el nostre bròquil ver descobrir quins eren els canvis esdevinguts en ell, i la senyo quan observà el meu, em preguntà:

  • I Laia, per què la teva bossa de plàstic té gotes d’aigua?

  

Ràpidament vaig pensar en la humitat de fora (ja que l’havia tingut al balcó) i així vaig respondre. Però, el que primerament m’havia vingut a la ment no era del tot correcte. Es tractava i es tracta (perquè a dia 14 de gener del 2017 encara segueix essent així) de la respiració del bròquil. Tots els éssers vius respirem. El bròquil absorbeix oxigen (O2) i elimina diòxid de carboni (CO2), i en canvi, amb la fotosíntesis, és un procés contrari (agafen CO2 i expulsen O2). La respiració consisteix en l’intercanvi de gasos entre la planta i l’atmosfera. Com a detall a la informació, el bròquil va afegir que inhala i exhala oxigen i diòxid de carboni mitjançant uns forats microscòpics anomenats estomes. Com l’havia tingut al balcó i a fora, la temperatura és més baixa que dins de la bossa, el vapor d’aigua es convertí en gotes d’aigua a l’estar en contacte amb unes temperatures més disminuïdes, per tant el que havia tingut lloc era un procés de condensació. Si no obro la bossa de plàstic, les gotes d’aigua que hi ha dins, no desapareixeran.

Bé, fins aquí tot el que m’ha comunicat. Ha estat un plaer tenir-lo a casa durant les vacances. És un bon convidat i amic, doncs s’ha portat molt bé. Llàstima que la seva vida estigui arribant a la seva fi.

Fins la propera!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *