L’últim dia de classe, la professora de Ciències Aplicades en va fer portar a l’aula una bossa petita de plàstic i un mocador per tapar-nos els ulls.
Va apagar totes les llums i va baixar les persianes. A continuació ens va fer tapar els ulls amb el mocador i seguidament, va posar una música molt relaxant de fons.
Desprès, mentre nosaltres ens anàvem relaxant amb la música va anar passant taula per taula amb el bròquil i ens el va fer tocar (nosaltres estàvem amb els ulls tapats, i per tant, no ho sabíem), a continuació, va passar amb un pot de sopa.
Quant la professora va passar per la meva taula, em va agafar la mà i vaig tocar el bròquil, ràpidament vaig pensar que era una joguina per als gossos de goma, ja que tenia punxes.
Seguidament, va dir que ens destapéssim els ulls i agaféssim la llibreta per dibuixar allò que havíem tocat.
Més tard, com a deures de Nadal, ens va donar un tros petit de bròquil i ens va dir que féssim una recerca. Quan vaig arribar a casa, el vaig treure de la meva motxilla i vaig veure que l’aire que hi havia dins de la bosseta havia desaparegut, això volia dir que el bròquil respirava. Després els hi vaig explicar l’activitat que havíem realitzat als meus pares i es van quedar una mica sorpresos.
Uns quants dies després, vaig començar la recerca i aquestes són algunes de les característiques que vaig trobar:
-Fa la fotosíntesis, això explica perquè és de color verd.
-Té una estructura fractal, que significa que es repeteix a diferents escales.
-Millora la cicatrització, la visió i la salut òssia.
-És ric en vitamina C i depuratiu.
-Ajuda a prevenir el càncer i a reduir el colesterol.
Durant aquestes vacances s’ha tornat més petit i s’ha tornat marró, ha canviat de color perquè al seu voltant hi ha molt diòxid de carboni, per tant, respira aquest aire i a causa d’això perd els seus nutrients.
Malauradament crec que el meu estimat bròquil s’està morint, si no es que ho ha fet ja!