Broquil romanesco

L’últim dia de classe, en Ciencies Aplicades, la senyo ens va encomanar que portéssim un mocador o una venda per posar-nos als ulls. La senyo va tancar els llums, va posar música relaxant de fons i ens va dir que passaria un objecte i que l’hauríem de tocar per deduir que era.

Quan el vaig tocar, vaig sentir una sensació punxaguda, molt àspera. Jo pensaba que era com un fil de ferro o alguna cosa que acabés en punta, pero no em vaig esperar que fossi un Broquil, mes específic, un broquil romanesco. La senyo va tallar una petita porció del bròquil gran i ens ho va donar. Va dir que havíem de parlar amb ell i si li volíem posar un nom que li poséssim. Jo li vaig dir Evaristo, perque em feia gràcia el nom.

L’Evaristo i jo vam establir una conversa quan vam arribar a casa:

Escolta, d’on provens tu?

Jo provenc de Itàlia, desde el segle XVI.

Interessant… perque tens aquest color verd tan exclamatiu?

Es per la meva clorofil·la.

Per què ets un triangle?

Bueno, triangle no, tinc una forma anomenada estructura fractal.

Ah, pues no ho sabia… i dones alguna energia o alguna cosa bona?

Si, tinc un alt contingut de vitamina C, minerals, fòsfor i potassi i propietats anticancerígenes.

Guau, fas més que jo en classe de Ciències Aplicades!

Saps que la teva senyo mirara aquest article no?

……Merda.

Després d’aquesta intensa conversa, ho vaig deixar uns quants dies a la meva habitació. Quan vaig obrir la bossa al cap d’uns 10 dies, Evaristo estava mort!

RIP Evaristo 2016-2017.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *