EL ROMANESCU (by Naia)

El últim dia de classes de Ciències Aplicades abans del Nadal la senyo ens va dir que portéssim a classe una bosseta i un mocador per tapar-nos els ulls. Vam arribar a classe, a primera hora, encara dormits. Ens vam sentar cadascú al seu lloc, estava tot a les fosques, ens vam posar el mocador als ulls i la senyo ens va dir que deixéssim els braços relaxats damunt la taula. Ens va posar música tranquil·la i mentres estàvem tots callats i quiets la senyo va anar taula per taula fent-nos tocar algo que no sabíem que era. Després de passar per totes les taules va tornar a fer una volta, fent-nos olorar algo. A mi personalment em va recordar a quan la meva padrina cuina verdura.

Llavors ens vam treure tots el mocador dels ulls, poc a poc va anar encenent les llums i ens va dir que dibuixéssim en un paper que creiem que havíem tocat i ens va dir que escrivíssim com ens havíem sentit durant aquella estona. *no em deixa posar el esbós* Quan vam acabar ens va ensenyar que el que havíem estat tocant era una espècie de brécol raro, era d’un verd més clar i tenia una forma diferent. Ens va dir que era un romanescu i que la forma que tenia es deia forma fractal. Va partir la gran verdura en trossets petits molt semblants i ens en va donar un a cada un, ens va dir que durant les vacances havíem de parlar-l’hi i observar-lo, com si fos la nostra mascota, bàsicament. I que a finals de vacances
hauríem d’escriure aquesta entrada al blog parlant de la nostra “nova mascota”.

Jo m’ho vaig prendre seriosament, bueno, sincerament, només els primerssnapchat-1689362147 dies. Me’l vaig emportar a tot arreu, el que passa es
que es molt petit i delicat i es difícil, de fet ara es pot apreciar com està una mica xafat per que el guardava a una butxaca de la motxil.la. Després d’un parell de dies ja es va començar a posar marronós i sec. Ara està molt mort, però el tinc guardat igualment. El que crec que es va començar a deteriorar més ràpidament per que no se’m va ocorre posar-lo a la nevera.

CONVERSES:

  • En Bro em va explicar que el romanescu es un híbrid del brécol i la coliflor i el seu origen està datat al segle XVI a Italia. En va dir que tenia molta vitamina C i fibra i que s’acostuma a menjar cuinat al vapor encara que també es menja com a verdura crua.
  • Després em va parlar de com era la seva estructura, la Estructura Fractal. Això significa que te una estructura que encara que sembli fragmentada o irregular, es repeteix a diferents escales.
  • Llavors l’hi vaig preguntar que si les plantes també tenien vida? I em va dir: Es clar! El que passa es que com que no tenim cara i ulls les persones us penseu que no. Les plantes també som éssers vius. Nosaltres tenim una hormona que ens serveix per a protegir-nos del perill, aquesta es diu Jasmonat. Aquesta ens ajuda a percebre quan estem amb perill, ja sigui per la proximitat de depredadors o per un canvi brusc de temperatures. Tot això es deu a que durant la nostra evolució hem escollit seguir sent éssers immòbils, però igualment em desenvolupat sistemes de defensa. Per exemple, si una persona ens toca o arranca una fulla no notem mal, però si un cuc es col·loca damunt nostre activem els sistemes de defensa.

Aquestes van ser les seves últimes paraules ja que va morir perquè no podia rebre els nutrients necessaris, com aigua i minerals, a través de les arrels que ja no tenia.

FORMA FRACTAL:

Es una estructura formada per la repetició continua de una estructura base. En el romanescu es repeteix la mateixa estructura un cop rere l’altre cada cop més petita.

RELACIONS:

Com ja he dit abans, va haver uns quants dies que me’l vaig emportar. El vaig presentar a unes quantes persones, i aquestes nomes em van dir que la meva professora estava boja. També el vaig passejar pels camps elisis amb la Ares, i un par de persones ens van mirar malament, després ja el vaig deixar a casa per totes les vacances.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *