Mes: gener de 2017

Avui a clase per sorteig m’ha tocat explicar el tema 13 del dossier:  La Biodiversitat.

La biodiversitat és la clau per a la gestió del medi ambient.

Els ecosistemes amb molta biodiversita s’adapten millor als canvis provocats per l’humà. En canvi, altres ecosistemes sofriran molts. Dintre dels ecosistemes hi ha xarxes tròfiques, és a dir, tots el animals se poden menjar entre ells. Bé, realment tots no però como es pot veure en el dibuix un es pot menjar fins a 3 animals.

Espanya és uns dels països amb més alta biodiversitat d’Europa. Els factors més importants són per la zona on esta situada i la varietat climàtica. És molt important el manteniment dels processos ecològics i dels sistemes vitals bàsics. També, en la preservació de la gènetica, d’espècies i en protegir la bellesa dels nostres ecosistemes naturals i el seu paisatge.

Avui a classe hem llegit del dossier el tema 9: Les Vacunes.

La senyo ens ha posat un vídeo que parlava sobre el cas del nen d’Olot, que va morir per diftèria. Aquest nen no estava vacunat, això ens demostra l’importància que tenen les vacunes.

Per una altra banda, un company d’aquest nen, si estava vacunat i també va agafar la diftèria, però ell es trovaba bé i no li ha passat res. Els metges li van dir que havia d’estar sense anar al col·legi perquè podia infectar als nens que no estaven vacunats. La seva mare explicava indignada perquè era el seu fill el que s’havia de quedar a casa, si era el que estava vacunat.

Una vacuna consisteix a que amb una xeringa et punxin al cos per introduir-te un tipus suau de malaltia (la grip per exemple), i quan el teu organisme localitzi aquest virus, el que farà serà crear anticossos per eliminar-la el més aviat possible. En cas de que agafessis la malaltia, el teu cos ja estarà preparat per eliminar-ho abans de que avanci per a pitjor, gràcies a la vacuna, el virus no serà un “desconegut” per l’organisme i l’eliminarà en el menor temps posible.

Després al vídeo sortia una mare que deia que preferia que els seus fills pasesin l’enfermetat, a tindre que vacunar-los. Abans no hi havien vacunes, i molta gent moria, ara que si tenim, encara hi ha gent que no vol vacunar als seus fills (amb el risc que comporta això), i sembla que les persones vulguin tornar enrere enlloc de endavant.

L’altre dia estàvem a classe fent un qcuadern amb diferents temes i un d’ells va ser sobre els protectors solars. Me van cridar bastant l’atenció ja que els utilitzem a l’estiu a la platja o la piscina per poder protegir-nos dels rajos UVA .

Hi ha molts tipus de protectors, diferents marques o de nivell de protecció (ho posa al producte).

El protector solar o bloquejador solar és una loció,  que evita o disminueix les cremades degudes a l’exposició al sol o un possible cancer de pell. Cap protector solar ens ofereix una protecció 100% absoluta.

La roba que bloqueja o tamisa els raigs solars nocius (UVA i UVB), juntament amb barrets d’ala ampla, ulleres de sol i para-sols, són útils per prevenir lesions en els ulls i la pell però no és prou per cobrir-nos de cremades causades pel sol. Cada un d’ells per separat no pot ser suficient per prevenir les lesions causades pel Sol.

Normalment, la probabilitat de desenvolupar un càncer de pell és més gran en persones que tenen una gran quantitat de pigues.

Els protectors solars s’han d’aplicar entre 30 minuts i 2 hores abans d’exposar-se al sol. En general, han de reaplicar després d’haver passat 80 minuts a l’aigua, si s’ha transpirat en gran quantitat o cada 2 hores fora de l’aigua.

Finalment, com a consell us diré que seguiu acuradament les instruccions en l’etiqueta del producte ja que així coneixereu les millors prestacions d’aquest.

Aquests dies a classe estem treballant un “petit” dossier en el qual surten diferents temes, entre ells està l’efecte hivernacle, que és el que hem treballat avui. I pot ser us preguntareu “Què és l’efecte hivernacle?”. Doncs ara intentare resoldre aquest dubte.

L’atmosfera actua com una capa protectora en la superfície de la Terra. Una de les funcions que té aquesta capa és què gràcies a ella la temperatura en la Terra és adequada per a que hi puguem viure en ella. Per una altra part, el Sol emet energia constant en forma de llum i calor, de la qual una petita part és absorbida per la superfície del Planeta(terra, edificis,…) i l’altra petita part l’absorbeix l’atmosfera. Així doncs, podem dir que l’atmosfera té la funció que fa un hivernacle: mantindre la temperatura alta, ja què deixa entrar els rajos del Sol però com no els deixa sortir i aquesta calor queda atrapada. D’aquí ve el nom d’aquest efecte.

Resulta que des de fa uns quants anys a causa de l’emissió constant de gasos (com per exemple diòxid de carboni, metà i òxids de nitrogen) cap a l’atmosfera ha augmentat l’efecte hivernacle i això l’ha perjudicat. En conseqüència, la temperatura mitjana de la l’atmosfera està augmentant. Això pot portar a greus canvis en la Terra, com per exemple els pols s’estan desfent, és a dir, el gel està passant a estat líquid i els animals que viuen en aquella zona tenen més riscs de morir.

Últimament a la classe de Ciències Aplicades estem treballant amb el nostre dossier que comprèn diversos temes els quals diàriament profunditzem. Avui, entre altres qüestions, hem parlat del Gran Canyó situat al nord de l’estat d’Arizona als EEUU.

The Grand Canyon, es tracta d’un impressionant accident geogràfic, d’unes combinacions de color úniques i d’uns fenòmens terrestres del tipus d’erosió que captiven el món sencer, inclòs a mi, que algun dia m’agradaria tenir l’oportunitat de visitar semblant preciositat. És un canyó d’una extensió de 446 km de llarg, fins a 29 km d’ample i 1,6 km de profunditat. Per ell hi travessa el curs del riu Colorado. El Gran Canyó s’ha forjat per l’erosió fluvial d’aquest riu amb el pas de milions d’anys, ja que la força de l’aigua és extraordinària, provocant, així, el despreniment de petites roques arrossegades pel transcurs del caudal.

És una espècie de laberint de canyons i esquerdes esculpides en les roques amb formacions insòlites. Les capes exposades adopten una varietat de colors a mesura que l’angle de la posició del sol va variant. És un paisatge amb tonalitats molt càlides, com colors vermells i algun de fred. Aquesta coloració és deguda principalment a la incidència dels raigs solars i les ombres que les pròpies roques formen a les parets del Gran Canyó.

L’origen del canyó s’explica degut a que fa milions d’anys, les capes rocoses que es van formar en el fons de l’oceà van elevar-se pel xoc de les plaques tectòniques, que van originar el naixement del paratge rocós, fent visible l’escorça oceànica en la que el propi oceà cobria aquesta àrea fa milions d’anys, que més tard va retrocedir, fet que incita l’existència de molts fòssils marins, com ara cloïsses, peixos i coralls.

Les temperatures a l’hivern són extremadament baixes, essent aquestes de sota zero constantment (Ex.: aquest cap de setmana minvaran fins els -13ºC, o menys, inclòs), en canvi, a l’estiu, els termòmetres poden arribar a marcar fins els 40ºC. Tot i ser una àrea desèrtica, les esquerdes de les roques poden contenir aigua (H₂O). L’aigua congelada augmenta de volum dins les esquerdes de les roques degut als canvis de temperatura, que influeixen en el trencament de les roques, tal com avui hem estudiat a l’aula.

A més, és un paradís visitat per prop de cinc milions de persones anualment, de manera que clarament es veu afectat, però, com incidim, els turistes, en la contribució del deteriorament del medi ambient i els Patrimonis Mundials…? Bé, entre molts d’altres factors, alterem els ecosistemes i destruïm els paisatges mitjançant l’edificació i construcció de noves infraestructures. No obstant això, The Grand Canyon, és un “must do” en la nostra “Bucket List” si algun dia se’ns presenta l’ocasió d’anar a Arizona i zones properes. És, sens dubte, una meravella que els nostres ulls no disposen de la casualitat de poder observar cada dia.