desembre de 2016 – Un món de CIÈNCIES ple de LLETRES

Experiències del dia a dia by ARES

L’altre dia per la tarda després de classe vaig recordar aquell vídeo que vam fer sobre com es comporten les molècules de gas, líquid i sòlid de l’aigua. I vaig decidir fer un cop d’ull al blog i tornar a veure el vídeo.

Resulta que aquella mateixa tarda, el meu germà i els seus amic van trencar la tela de fora de la pilota mentre jugaven, deixant al descobert el material de dins. A més, es va deformar una mica. Al no tenir aquesta tela exercint pressió li va sortir un petit bony. Després de tot això, en arribar a casa per la nit, va deixar inconscientment la pilota al costat del radiador, i sobre les dues de la matinada un soroll bastant escandalós ens va despertar a tots. Resultà que la pilota havia esclatat!

I potser penseu: però… per quin motiu ens contes tot això ara? Doncs perquè he pensat que tot això pot estar relacionat amb la TEORIA CINÈTICOMOLECULAR i el comportament de les molècules, ja que quan aportem calor a un gas les molècules es mouen a major velocitat i per tant, augmenta la pressió del recipient en el que està aquest gas. En aquest cas, la pilota va esclatar perquè no podia suportar la pressió que es va generar al seu interior.

Estats d’agregació de la matèria

Totes les substàncies tenen la propietat que al variar la seva temperatura o pressió varia la força d’unió entre les seves partícules i canvien d’estat o fase. Això s’anomena: estats d’agregació de la matèria.

– GAS: Estat d’agregació de la matèria compost principalment per molècules que no estan unides i amb poca força d’atracció, aquests s’expandeixen lliurement fins a omplir el recipient en el que estan.

– LÍQUID: Els líquids tenen un volum constant i les partícules estan una mica més juntes però podent desplaçar-se amb llibertat. El nombre de partícules per unitat de volum és molt alt, per això són molt freqüents les col·lisions i friccions entre elles. A més, cal dir que els líquids no tenen forma fixa i adopten la forma del recipient que els conté.

– SÓLID: Els objectes sòlids tenen una forma definida. Els seus àtoms estan units formant una estructura definida. Són durs i resistents. Acostumen a tenir una forma definida i memòria de forma. No es poden comprimir i tenen bastanta resistència.

A mode d’exemple podeu veure la modelització que vam protagonitzar:

– PLASMA: El plasma es un gas ionitzat, és a dir, els atoms que el componen s’han separat de alguns dels seus electrons. El plasma es semblant al gas però format per anions i cations (ions de càrrega positiva i negativa). Els àtoms estan separats entre si i per això es un excel·lent conductor. Es troba a les estrelles principalment, com per exemple al Sol.

Realitzat per Naia i Maria

Resultats PROVA 2

Bon dia,

Us adjunto la distribució de notes de la Prova 2:

2016-12-16_133923

I en el següent histograma, podeu observar la comparació de les dues proves que ens permet veure l’evolució del trimestre:

2016-12-16_141833

Només una cosa… Us vaig dir que us enviaria les notes de l’avaluació però hem tingut un brot d’al·lèrgia a casa i hem d’estar en observació. Si algú no pot viure sense la nota, que m’enviï un correu i ja li diré quan tingui un moment. Sinó, dimarts ho tindreu tot.

Valor nutricional dels llegums

Redactat per: Alina i Roser.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura els llegums són rics per el seu valor nutricional. Són petits però estan carregats de proteïnes. També són rics en hidrats de carboni complexos, proteïnes i micro nutrients i vitamines del grup B. Presenten continguts baixos en greixos i rics en fibra. Són exel·lents per controlar el colesterol, la salut digestiva i la regulació dels nivells d’energia. Són parts vitals d’una dieta saludable.

Durant la 21a setmana de la Ciència vam estudiar que en l’alimentació equilibrada l’aport d’energia hauria de provenir principalment dels carbohidrats. Així, si mengem llegums com ara cigrons, llenties, fesols blancs i fabes ho estarem assolint.

alimentacio_equilibrada

En relació als valors dels d’hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes:

– Els cacauets engreixen perquè tenen molts greixos.

– La soja és la que més zinc té i la llegum que en té menys són els cigrons.

– Si volem un bon aport de proteïnes, el llegum que ens interesa es la soja.

– I les faves son les que ens aporten hidrats de carboni.

2016-12-07-08-40-32-copia

Més conclusions que podem extreure són:

Fosfor: el que més conté és la soja i el que menys les llenties.

Calcí: el que més hi conté es la soja i el que menys es el cacauet.

Ferro: el que més hi conté la soja i menys el cacauet.

Potasí: si necesitem un aport de potasi en els llegums, es la soja i si no en necesitem , les llenties ja que es un llegum amb menys potasí.

Magnesi: el que més conté es la soja i el que menys les llenties.

Sodi: el que més el cacauet i el que menys la soja.

Zinc: la que més la soja i la que menys son els cigrons.

Finalment, voldriem concloure l’escrit dient que les llegums ens aporten més proteïna que la carn, per tant, les persones veganes queden cobertes de proteïna.

Una persona que menja de tot representa una dieta equilibrada i que per tant si el seu organisme funciona correctament no ha de tenir cap manca. (vitamines, sals minerals, hidrats de carboni, proteïnes…)

En el cas de la carn el component majoritari és l’aigua i aquesta la perdem durant el procés de cuinat.

Aigua a l’Himalaya

Hola som la Lorena i la Carla, i avui us parlarem sobre l’aigua a l’Himalaya.

http://https://l02jilee.files.wordpress.com/2011/01/waimangu.jpg

El punt d’ebullició de l’aigua està sempre associat a la pressió de l’aire i per tant, importa el lloc en el que ens trobem. En les zones més altes de la muntanya, la pressió és menor. La qual cosa vol dir, que la pressió del recipient que contingui l’aigua, també ho és. Aquest procés desencadena la disminució del punt d’ebullició de l’aigua.

Al principi la pressió de l’aigua era menor que la pressió atmosfèrica, però al pujar al cim de la muntanya la pressió de l’aigua supera l’atmosfèrica (està per sota d’1 atm) i per tant, l’aigua bullirà per sota dels 100ºC.

En el següent vídeo podeu veure com disminuint la pressió a l’interior del kitasato mitjançant una bomba de buit, l’aigual bull a temperatura ambient.

Lorena i Carla

Diagrama de fases

El diagrama de fases és una representació gràfica que ens mostra els canvis físics de la matèria: líquid sòlid i gas.

Les línies negres continues ens indiquen que a cada banda l’aigua està en un estat diferent. A 1 atm estem acostumats a veure que l’aigua es congela a 0ºC i s’evapora a 100ºC. Però si la pressió es redueix lo suficient es pot arribar a aconseguir els 3 punt a l’hora (s’anomena punt triple) o passa de gel a gas directament. D’altra banda, si augments la temperatura i la pressió es pot veure com la línia que separa la fases de líquid i vapor es para en un punt anomenat punt crític. Sublimariem l’aigua a una pressió inferior a 0.06 atmosferes i una temperatura inferior a 0.1.

En aquest vídeo podeu veure les 3 fases al mateix temps. Per tant, el que veiem és el punt triple.

Carina

Arsènic en l’arrós

L’aigua del riu Ganges està contaminada per residus químics, cadàvers d’éssers vius, restes de les fàbriques, etc. A més a més, són aigües que de manera natural són riques en arsènic (metal·loide altament tòxica).

Malauradament, d’aquestes aigües beuen i les utilitzin unes 640 milions de persones.

Per si no fos poc els camps d’arrós d’aquesta zona es reguen amb aquesta aigua altament contaminada i després aquest arrós es consumit per tot el món.

El consum diari d’aquesta aigua provoca càncers, lesions de pell, ronyó, fetge, medul·la òssia i trastorns neurològics. L’exposició aguda causa vòmits, dolors abdominals i diarrea.

Per saber-ne més podeu consultar aquest documental:

Iago i Joel

Tallar el gel sense tocar-lo amb les mans

Quan exercim força sobre qualsevol material, líquid o sòlid, (en aquest cas l’aigua), varia la pressió què conté a l’interior aquesta matèria.
En aquest cas l’objectiu, és trencar per la meitat un glaçó de gel.
La temperatura del gel a 1 atm, és de 0ºC o inferior, però si exercim pressió o força sobre ell variem la pressió i, conseqüentment, el seu punt de canvi d’estat (sòlid a líquid) és inferior al 0ºC. Això ocasiona què el gel es pugui trencar amb més facilitat.

D’aquesta manera, al augmentar la pressió baixa la temperatura i per tant, si exercim força amb un filferro al centre del glaçó podem aconseguir trencar-lo sense tocar-lo amb les mans.

El filferro exerceix força sobre el gel i fa que aquest es desfaci.

També, cal dir que el punt per on s’està tallant, es desfà, però un cop el fil ja ha passat es torna a congelar i fer-se sòlid ja que la pressió torna a ser d’1 atm.

Conclusió: el filferro trenca el gel per on exercim la pressió sense necessitat de trencar-lo en més parts/ trossos.

En el vídeo que mostrem a continuació s’observa un mètode per trencar el gel:

Atentament i amb molt d’ afecte:

Cristina López i Ares Diaz

L’olla Express

L’olla de pressió o l’olla express és un recipient per a cuinar a temperatures altes.

Té un tancament hermètic que reté el vapor. El vapor fa augmentar la pressió dintre de l’olla (a unes 2 atm) i per això impedeix que la temperatura quedi estacionada en la d’ebullició de l’aigua (d’uns 100 graus) i pugi més (uns 120ºC), tenint així una gran rapidesa en la cocció dels aliments.

Incorpora una vàlvula que deixa escapar el vapor quan s’ha arribat a una pressió determinada, i també una altra de seguretat per a evitar que l’excés de pressió, si fallés la primera, pogués fer esclatar l’olla.

Gabriel i Mohamed

EL FOIE GRAS

Bon dia, lectors d’aquest blog. Som la Mònica i la Laia de 4rt ESO B de l’àrea de Ciències Aplicades. Avui us parlarem sobre el foie gras, que pertany a la categoria d’ètica nutricional.

Quan ens referim al foie gras, parlem de l’atròfia del fetge d’una oca, ànec o ganso per sobrealimentació. Per aconseguir aquesta atròfia, el que fan és alimentar-los dues vegades al dia amb unes quantitats molt elevades. Reben els nutrients directament d’un tub de llautó pulit cap al seu fetge. Al final d’aquesta etapa, el fetge pesarà 600 grams i l’animal augmentarà 1’5kg. Aquest procediment acaba amb la seva mort. Llavors, amb aquesta informació, també podem realitzar una aportació al mapa conceptual.

Podem relacionar aquesta qüestió amb la vida quotidiana: al Nadal la gent acostuma a consumir foie gras, però realment desconeixen el procés al qual l’animal és sotmès. Les condicions de vida d’aquests ocells són nefastes, tot i que els productors del foie gras ho neguen completament.

Aquí us deixem una imatge per reflexionar:

I també, esmentarem un DOCUMENTAL molt interessant:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=V1j8wfVdt1U[/youtube]

Fins la propera!