Un bon matí d’octubre em vaig aixecar, i malalta d’angines vaig tindre que prendre un antibiòtic en sobre. Com anteriorment ja l’havia probat, jo sabia que estava molt dolent i llavors vaig recordar una explicació que ens va fer la senyo de Ciències Aplicades a classe: “si en una mescla hi ha més quantitat de solut que de dissolvent, la dissolució està concentrada. Però, si hi ha més quantitat de dissolvent que de solut, aquesta està diluïda”.
Al recordar aquesta explicació, vaig decidir ficar més quantitat d’aigua (dissolvent) que contingut del sobre (solut), provocant una dilució. Així doncs, no vaig notar tant el gust, i vaig aplicar al meu dia a dia explicacions que ens fan a classe.
Isabel moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència! És molt enriquidor veure com relaciones la vida quotidiana amb els continguts de Ciències Aplicades!
Com que la iniciativa és molt interessant la resta de companys ens afegim. Cadascuna i cadascun de nosaltres pensarem amb algun fet o procés de la vida quotidiana, el relacionarem amb allò estudiat i ho escriurem utilitzant el llenguatge adient (científic).
Per exemple, tots els dies durant les classes estem asseguts en cadires. Les potes d’aquestes pateixen l’esforç de compressió. El nostre pes i el terra fan forces oposades en la mateixa direcció. Conseqüentment, durant l’efecte de l’esforç hi ha un petit aixafament de les potes.
La vida quotidiana y les ciències.
L’altre dia estava a la cuina i vaig recordar que ens vas dir a classe que ens hem de fixar en la cuina per treure un exemple que fem diàriament i sense donar-nos compte està relacionat amb les ciències. Abans d’ahir hi era a la cuina i estava el meu pare fent-se un cafè i em vaig adonar que el que estava fent era una dissolució. Al afegir el cafè a la llet calenta el cafè es dissol i forma una mescla homogènia perquè no es pot distingir els elements que la composen (en aquest cas el cafè es el dissolvent i la llet el solut) ja que l’únic que es veu és el color cafè clar del cafè amb llet una vegada dissolt. Per tant, és un canvi físic perquè cambia el color de la llet (blanc) al color de la llet amb cafè (marró).
Avui he pensat en el contingut que vam estudiar l’altre dia a classe: les tècniques de separació. Ja que l’altre dia vas dir que molts exemples de la vida quotidiana estan relacionats amb la ciència, he pensat en contar-te un per experiència. Resulta que aquest matí mentre m’aixugava el cabell amb el secador he pensat en, com ja he dit abans, les tècniques de separació. Aquest consisteix en la vaporització, ja que quan apliquem calor amb el secador sobre el cabell mullat, la temperautra d’aquest augmenta y l’aigua del cabell s’evapora, per tant el cabell queda sec.
Ares… Un dubte: com és que l’aigua s’evapora si no està bollint (100°C)?
Mireia
Aquest dijous, la mare va fer verdura per dinar, i vaig veure com en una cassola hi ficava patates per bullir amb la verdura, aixó hem va fer pensar en una de les tècniques de separació de mescles homogènies, la vaporització.
Al bullir la patata amb les verdures, l’aigua comença a tenir més temperatura, i aixó fa que hi hagi un canvi d’estat de líquid a gas.
L’altre dia, vaig anar a entrenar, i per tant volia emportar-me aigua freda , per beure un cop acabés.
Llavors, en agafar una ampolla i plenar-la, vaig adonar-me que l’aigua no estava suficient freda.
Per a què l’aigua estigues a una baixa temperatura , vaig possar l’ampolla al congelador.
Al cap de l’estona, quan la vaig treure, l’aigua de l’ampolla havia patit un procés de congelació. Per tant va canviar d’estat líquid a sòlid.
Vaig haver d’esperar per a què l’aigua tornés a l’estat líquid i poder beure.
L’aigua es congela quan es troba a 0° o menys graus. Això explica perquè va patir uma congelació.
Cristina… Pots posar un exemple en el qual l’aigua es congeli a menys de 0°C?
Jo també puc relacionar un tema estudiat a classe amb casos concrets de la vida quotidiana! Aquí us presento dos exemples. Quan escorrem un drap, estem exercint un esforç sobre ell. Aquest esforç es denomina esforç de torsió. I quan pujem o baixem les persianes de casa, aquest sistema és una politja.
L’altre dia estava pensant en experiències de la vida quotidiana que tinguin un explicació i vaig pensar en un procés tan simple que fem cada dia. Quan desdejunem i ens preparem la llet.
Quan en una tassa mesclem la xocolata en pols “Nesquik” amb la llet, mentre remenem amb la cullera, el Nesquik es dissol i la llet obté un color cada vegada més fosc (depenent de la quantitat en pols que posem). Però, no acaba de mesclar-se del tot, sempre queden uns grumolls surant en la llet. Això vol dir que la barreja és heterogènia, ja que els seus components es poden distingir a simple vista.
En la vida quotidiana hi ha molts exemples relacionats amb els continguts que estem estudiant a classe. L’altre dia, vaig obrir un pot d’olives i quan estava tirant el suc que hi havia dins, em vaig adonar que estava realitzant un procés de decantació, ja que volia separar el suc de les olives.
L’altre dia estava tornant cap a casa després de l’institut i quan vaig veure a la meva mare girar el volant me’n vaig enrecordar dels esforços que vam estudiar a la clase de Ciències Aplicades. Ho vaig relacionar amb el esforç de torsió que fa el volant per a poder moure les rodes.
A classe estàvem repassant exemples de la vida quotidiana que podíem relacionar amb el que hem estudiat a classe. El meu exemple va ser el d’un ànec de goma que sura sobre de l’aigua. Flota sobre l’aigua perquè l’aire que té a dintre és menys dens que l’aigua. Tot aquest procés es s’anomena flotació.
D’aquí podem veure el motiu pel qual els vaixells suren a sobre del mar. Aquestos suren per una qüestió de densitat. En general, les coses que suren ho fan perquè tenen menys densitat que l’aigua, és a dir, pesen menys.
Si un cos està format per molècules molt juntes és més dens que si estan separades. També, és més dens si els seus àtoms són més grans.
L’acer és més dens que l’aigua i per això s’enfonsa. En canvi si un cos és menys dens que l’aigua aquesta el fa surar.
Els vaixells tenen aire a dins. Si ajuntem les densitats de l’aire i de l’acer el resultat és una densitat mitjana inferior i, per tant, l’aigua fa surar el vaixell.
Fa una setmana, anant al Media Markt vaig trobar-me un circ i ràpidament vaig relacionar el circ amb el que vam estudiar en el tema anterior a Ciències Aplicades. Allò que estava veient era una estructura d’armadura que vol dir que compta amb un esquelet intern, que permet que aquesta estructura pugui mantenir estabilitat i suportar forces.
El meu exemple és fem cada día. Quan mengem pa o qualsevol altre aliment estàs tastant-lo. Així, en la boca té lloc un procés físic (canvi de forma i mida) i les dents són les encarregades de realitzar l’esforç de cissallament (esmicolament del menjar). Després, el procés de digestió és un procés químic perque hi ha hagut canvis en l’estructura interna de l’aliment (es barreja amb els sucs gàstrics).
L’altre dia la meva mare estava preparant café en una cafetera italiana, i me’n vaig enrecordar de la tècnica de separació que s’utilitzava en la cafetera, la lixiviació. És un procés físic, que consisteix en la separació dels components sòlids d’una mescla homogènia però només un d’ells és soluble en un líquid.
Fa una setmana aproximadament, em vaig donar compte d’una cosa: Ficant-li sucre al iogurt, i després remenar-lo, s’hi produeix un tipus de dissolució. Remenant, les partícules del sucre i del iogurt, es mesclen i formen sol una barreja homogènia.
He relacionat l’exemple de la meva companya Isabel amb el que passa quan deixes un got d’aigua amb sal al Sol. El que passa és que l’aigua s’evapora i es queda la sal en forma de cristalls. Això s’anomena cristal·lització, i es el mètode que utilitzen per a extreure la sal que porten els mars.
L’altre dia, em vaig adonar que quan es concentren dues forces a l’hora de tallar una fulla de paper, les tisores fan l’esforç de cisallament o tallant, i vaig recordar els conceptes que va explicar la srta. Mireia a classe, vaig aplicar tot el que sabia a la vida quotidiana.
ATENTAMENT: MOHA HD .
Un diumenge a la tarda volia blanquejar les meves bambes blanques, però no sabia com.
Per fer-ho vaig buscar a Internet i vaig trobar una mescla de bicarbonat de sodi i vinagre blanc.
Vaig agafar un cub i vaig posar aigua amb aquesta mescla homogènia. Les bambes es van quedar molt blanques i no sabia el per què, vaig buscar a Internet i posava que l’avantatge d’utilitzar aquesta mescla homogènia i natural era que retirava les bacteries i els fongs.
El meu exemple és quan fem els espaguetis. Quan ja estan ben fets separem l’aigua de la pasta. Es tracta d’un mètode de separació de mescles heterogènies perquè es cola l’aigua i el sòlid, que són els espaguetis, es queden a dalt. Per tant, quan ho colem estem aplicant el mètode de separació anomenat filtració.
Quan les persones passen per un pont de fusta, es produeix una flexió en el punt on està la persona en concret. La flexió és un tipus de esforç en el que dues forces, en contra del seu eix longitudinal corben el objecte, pont.
Un dia que fa molta calor ens agrada veure aigua freda. Per aquest motiu fem glaçols de gel. Per fer-ho fiquem aigua líquida al congelador, de manera que l’aigua passa a estat sòlid. El que té lloc és un procés físic de canvi de estat.
L’altre dia, la meva mare volia abocar un vas amb aigua i oli a la pica. Ràpidament, li vaig dir que això no es podia fer. Vaig pensar en un mètode de separació que he estudiat a Ciències Aplicades i hi vaig pensar en com aplicar-lo. El més adequat era la decantació, perquè són dos líquids immiscibles. Jo mateix vaig portar a terme la decantació dels dos components, i un cop fet, vaig portar l’oli a la deixalleria.
Alguna conseqüència de tirar l’oli a la pica són embussos a la pica.
La perxa d’un atleta és un cos llarg i prim que quan l’atleta salta amb la perxa, aquesta fa un esforç de compressió cap al terra i la perxa de l’atleta produeix una deformació i corbació però no arriba a trencar-se. En aquest cas concret, l’esforç s’anomena vinclament.
L’altre dia la mare va fer gelatina i jo per la nit, a l’hora de sopar la vaig treure de la nevera i en aquell moment va realitzar un moviment. Vaig exercir pressió a sobre amb el dit i es va enfonsar aquella part. Ràpidament ho vaig associar amb l’esforç de compressió. Si exerceixes forces en igual direcció, però en sentit oposat, el resultat és l’escurçament, i en aquest cas, l’aixafament.
He posat l’exemple de quan treus algun aliment del congelador i el deixes reposar a temperatura ambient. A mesura que el temps va passant, l’aigua congelada, és a dir, el gel, anirà fent-se líquid fins que quedi l’aliment totalment descongelat sense gel. L’aigua congelada ha passat a aigua líquida i aquest procés s’anomena fusió.
L’altre dia estàvem a classe i va començar a haver aigua a les finestres. Això és degut al canvi de temperatura de dintre de classe a fora al carrer.
Afora estaven a 0 graus i a dintre 25 graus. El que passa es que el vapor d’aigua es converteix en aigua quan entra en contacte amb una superfície freda (el vidre). Aquest proces s’anomena condensació.
L’altre dia feia tard a l’escola, i vaig mirar el rellotge, quan de sobte, me’n vaig adonar que el meu rellotge era un exemple de mecanisme reductor. M’explico: la part interna del rellotge està formada per diversos engranatges que giren a una velocitat determinada i que a la seva vegada, transmeten el moviment a les agulles que marquen l’hora i els minuts. Per una part tenim el plat o motor que té una mida petita, i conseqüentment, menys dents que el pinyo o roda conduïda que exercirà una major força que l’engranatge d’entrada. Tot i així, la velocitat del motor, serà més elevada que la velocitat2.
Imatge: http://www.comofunciona.info/Como_funciona_un_reloj_mecanico.html
Però això no és tot, el cap de setmana passat vam tenir convidats a casa, d’entre els quals hi havia una nena petita una mica moguda. Com és lògic, els nens petits acostumen a tocar-ho tot i d’una manera estranya, més encara quan els hi ho prohibeixes. Així doncs, la taula estava mig parada ja que érem a punt de sopar. La nena va caure en la temptació… Sí, va estirar les estovalles: va fer força cap a baix molt ràpidament i es va quedar amb elles a la mà. Però tots vàrem quedar sorpresos perquè el plat i el got que només havíem posat va seguir en la seva posició sobre la taula, lo qual li vaig trobar l’explicació científica relacionant-ho, d’una manera o altra amb les cadiretes a contramarxa. I és que es tracta de la Llei de la Inèrcia de Newton, que és la propietat de tots els cossos de mantenir la seva velocitat constant o de repòs en aquest cas, mentre no s’hi apliqui cap força sobre ells.
Imatge: http://es.wikihow.com/tirar-del-mantel-de-una-mesa-dejando-los-platos-intactos#/Imagen:Tablecloth_260.jpg
L’altre dia per la tarde després de classe me´n vaig enrecordar d’aquell vídeo que vam fer sobre com es comporten les molècules de gas, aigua, etc. I vaig decidir fer un cop d’ull al blog i tornar a veure el vídeo.
Resulta que aquella mateixa tarde, el meu germà, mentre jugaba amb els amics, van trencar la tela de fora de la pilota deixant al descobert el material de dins, el qual al no tenir la tela exercint presió deixava sortir un petit bony. Després de tot això en arribar a casa per la nit va deixar inconsientment la pilota al costat del radiador, i sobre les dues de la matinada un soroll bastant escandalós ens va despertar a tots, resulta que la pilota havia esclatat.
I pot ser penses “Però, per què me contes tot això ara?”, doncs perquè he pensat que tot això pot estar relacionat amb el comportament de les molècules, ja que quan aportem calor a un gas les molècules es mouen a major velocitat, per lo tant augmenta la presió del recipient en el que està aquest gas, en aquest cas era la pilota, que finalment va esclatar ja què no podia suportar la presió que contenia al seu interior.