Un món de CIÈNCIES ple de LLETRES

Hem arribat a la recta final i si ens parem a pensar, Ciències Aplicades, ha sigut una de les matèries que hem treballat força. Donat la fi d’aquest llarg i dur curs, podem extreure les següents conclusions:

Les classes a primera hora durant tres dies seguits, en la meva opinió, podrien haver estat més saltejades durant la setmana, malgrat que amb les activitats que fèiem, era una bona forma de despertar-nos una mica més per a la resta del dia.

Parlant de la nostra estimadíssima professora, penso que ha fet un bon treball amb nosaltres, ens ha inculcat les ciències a la vida quotidiana, encara que a vegades es fes una mica avorrit fer proves sorpresa (a vegades) més d’un dia seguit. També cal dir que les primeres classes durant el primer trimestre es feien pesades perquè havíem d’agafar massa apunts i les classes eren massa seguides, però encara això, els darrers dies, s’han fet més “lights”, ja que vam fer una gimcana, un pòster, etc. activitats més lúdiques, gamificant les classes…

Aquest any hem après el que és treballar en grup, respectant-nos i prenent decisions per nosaltres mateixos.

Què dir del blog, una pàgina que molts hi participaven bastant, a diferència de mi… però no passa res, sempre ha estat la senyo recordant-nos les entrades que havíem de fer (a vegades eren massa).

Seguidament, aquests concursos de l’inspiraciència, una mica difícils, en els que s’havia d’utilitzar la nostra imaginació.

Res més a dir, ja hem acabat i tenim un curt i ràpid estiu per gaudir de les vacances.

Ha estat un gust treballar amb la nostra Duendecillo Número 1!

Sóc la Milady, la mateixa noia que va començar el curs odiant aquesta assignatura i, ara, després de nou mesos, vull agrair l’arribada de la nostra professora Mireia a les nostres vides.

Ha fet del curs un temps més divertit, ple d’aprenentatges.

Sé que cada aspecte de la vida es pot millorar i respecte aquesta assignatura no voldria millorar res perquè la manera d’ensenyar de la Mireia i l’assignatura, poc a poc s’han anat convertint en un gran equip que ha aconseguit esculpir en nosaltres el que ara som.

Jo, personalment, m’he convertit en una persona capaç de relacionar el dia a dia amb la ciència, he aprés que quasi bé tot a la vida té una explicació científica i que res passa perquè sí.

Encara recordo l’activitat de la cadira pel cotxe dels nens petits com si fos ahir. Vam fer un escrit, el primer del curs, dient el que pensàvem i treient conclusions pròpies. Quan la Mireia me’l va donar corregit em va dir; ‘’Tens molt potencial per escriure, espavil!!!’’ I aquí van les meves millores personals respecte l’assignatura; realment no vaig aprofitar el temps, no vaig transmetre lo suficient els meus coneixements adquirits durant aquest curs, que ara que penso, n’han sigut molts.

Sempre estaré satisfeta d’haver pogut gaudir de les lliçons de la Mireia i de la seva manera tan peculiar de fer-nos aprendre.

En tot el curs vam fer moltes activitats de diferents tipus, molts escrits, alguns més que d’altres, ens vam explotar el cervell el màxim possible, vam superar les expectatives sobre nosaltres mateixos moltes vegades i tot gràcies a l’esperança que té la Mireia en els seus propis alumnes.

Per finalitzar vull donar les gràcies a tots els meus companys durant aquest curs i a tu, Mireia, per haver-te guanyat el títol de ‘’la millor professora’’.

Ha sigut un plaer formar part dels ‘’Duendecillos”.

Com que no se de que parlar, faré una mena de resum d’aquest curs.

Vam començar aquesta assignatura enfadats i atemorits, ja que ens havien colat una assignatura científica en el nostre itinerari humanístic. Poques classes després, vam descobrir que seria millor del que ens pensàvem.

Un dels aspectes a millorar d’aquesta assignatua és fer menys textos, ja que molts hem escollit el itinerari humanístic per descart, no perquè ens agradi.
Una cosa positiva era que encara que aquesta assignatura fos científica, no ens hem adonat de que ho fèiem, ja que estava aplicat a la vida quotidiana.
Ara parlant de mi, és una assignatura que ni la odiava ni m’agradava. Com que al primer trimestre em vaig esforçar bastant en totes les assignatures, aquesta va ser una més, i vaig treure bones notes. Quan va anar passant el curs, les notes no es van mantenir massa, i això em porta a un aspecte a millorar de mi en la assignatura, que he de ser una mica més constant en les notes de l’assignatura.

Els continguts que més m’han agradat, són els que hem treballat a partir del segon trimestre, ja que els primers que vam treballar, eren repàs d’altres anys, i els següents, els estàvem aprenent.
Per a mi, el aspecte més positiu de la assignatura són tots els continguts relacionats amb la vida quotidiana, ja que crec que, quan sortim de la classe, són els continguts que més ens serveixen.
Un altre aspecte a millorar és l’eliminació del dossier. Ens aporta molt contingut però és massa avorrit de fer durant tres dies seguits a primera hora.

Ara m’agradaria parlar d’aquesta plataforma on hem pogut compartir tots els nostres pensaments durant tot el curs: el Bloc.
El bloc ha sigut la nostra eina per escriure tot el que volíem lliurement i per contar i escriure totes les nostres experiències. Encara que era una eina nova per nosaltres, la vam entendre perfectament i li vam donar un bon ús.

Un altre aspecte molt important que hem après aquest curs ha estat una nova forma d’aprenentatge: la Gamificació. Crec que ha estat l’aspecte que més ens ha agradat, ja que apreníem contingut mitjançant els jocs. Ens ho passàvem bé jugant i a més, apreníem.

I per acabar, m’agradaria donar-li les gràcies a la professora, ja que has fet que li donem un toc científic a la vida qüotidiana.

Tot va començar al setembre quan ens vam assabentar que teníem una assignatura com la de ciències aplicades tot i sent de l’humanistic/social, ens va sorprendre molt i vam arribar a pensar si ens serviria d’algo tot això en un futur. Avui, a un dia de finalitzar el curs puc dir que si que ens ha servit i més del que ens esperàvem o almenys a mi personalment. He après a veure que tot o quasi tot el que fem en la vida quotidiana té sentit i explicació cièntifica, fins a tal punt d’estar a casa o al carrer i automàticament relacionar-ho amb els continguts de classe, per exemple a l’hora de fer el cafè utilitzant la tècnica estudiada: lixiviació, quan anava a l’autobus i recordava que si frenava de cop l’ampolla d’aigua sortiria disparada cap endavant i d’aquí l’utilitat dels cinturons de seguretat per a les persones o animals, l’us de les cadiretes depenent de l’alçada o l’altura del bebè, entre d’altres. Durant el curs hem fet activitats molt interessants com la cromatografia, la comparació dels sucre bru, el relat, etc. També, una eina que ens ha ajudat molt ha estat el bloc (Un món de ciències ple de lletres) sens dubte una eina que hem utilitzat per reflectir els nostres coneixements, de llibre per estudiar i de record per veure de manera fàcil el que hem fet durant tot el curs.

El treball en grup ha estat essencial a les classes com quan vam fer el vídeo imitant el mannequin challenge representant el diferent comportament de les partícules segons el seu estat.

També, quan vam fer el treball sobre els nens de desembre on vam veure un vídeo que afirmava que els de la primera meitat d’any tenien més èxit que els de la segona.

I com no oblidar el mural en forma de mapa conceptual que vam fer entre tots el companys amb les diferents tècniques de separació. Sens dubte un decorat molt útil per a la classe, ja que podíem mirar als exàmens encara que en alguns casos no s’entenia la lletra o no es veia.

També destacar la gimcana, el més divertit de tot el curs, una manera més entretinguda i lúdica d’aprendre.

L’activitat que més em va sorprendre va ser la del bròquil, quan la professora ens va dir que havíem de “parlar amb ell” i portar-lo a tots els llocs on anàvem de vacances per Nadal, fins i tot treure’l a la taula per veure que deia la familia.

Durant aquest curs hem treballat molt i diuen que una imatge val més que mil paraules…

Tot el que hem fet durant el curs ha estat molt bé. L’únic que canviaria serien els exàmens interminables a primera hora del matí però òbviament la professora necessitava tenir notes nostres i es clar, havíem de preparar les competències bàsiques.
El fet de que aquesta assignatura ens hagi agradat tant es gràcies a la Mireia, que ha fet de classes que normalment són avorrides , siguin divertides i això no es fàcil i a més, sempre amb molta l’originalitat.

Bon estiu duendecillos.

Empecé este curso feliz pensando que solamente iba a hacer asignaturas relacionadas con el perfil humanístico, pero me encuentré con una profesora llamada Mireia, que dice ser la profesora de ciencias.

Al principio no me gustó la idea, pero, con el tiempo me acabaron gustando sus clases, y creo que es por el empeño y el amor que pone en ellas.

Fuimos cogiendo confianza y con el tiempo nos fuimos convirtiendo en sus queridos duendecillos con nuestros pequeños brócolis romanesco.

Qué decir, no nos suelen decir que hablemos con un trozo de brócoli, o que estrujemos plátanos para sacar su ADN, y es que parece que Mireia buscara actividades que se adaptaran a nosotros, ya sabéis, un poco raras.

Me gustaría agradecerte seño, el haber estado ayudándonos con ciencias y teniendo muuuuucha paciencia, tanto explicandonos las cosas, como soportando nuestras caras de dormidos cada martes, miércoles y jueves a primera hora de la mañana.

Gracias por formar parte de nuestro último año en la ESO.

Començaré aquest escrit dient la meva opinió sobre l’assignatura aquest any. La primera vegada que la vaig veure a l’horari vaig pensar que seria un infern fer física i química; biologia i geologia, i tecnologia en una sola matèria, que és el que em van dir que era aquesta assignatura.

Penso que la matèria ha tingut ‘’dos parts’’ al llarg del curs, la ‘’primera part’’, va des del primer dia de classe fins a mitjans del segon trimestre, aquesta part va ser la més dura per a mi perquè fèiem coses que no m’agradaven gens (aprendre teoria, fer esquemes, dossier…) i ja em veia al setembre recuperant-la, fins aquí es la ‘’primera part’’. ‘’La segona part’’ comença al final de la primera, uns dies després, quan ens fiques el documental sobre els nens de desembre, va ser un reportatge bastant interessant i em va agradar. L’activitat començava a ser divertida perquè amb el meu grup treballàvem el tema que volíem i el que ens agradava. A la primera part del curs, quan m’aixecava els dimarts, dimecres i dijous pensava: ‘’Quin pal fer ara Ciències Aplicades…’’ però a la ‘’segona part’’ volia que arribessin aquestos dies, perquè volia seguir treballant el que a mi m’agradava i en grup.
En resum, Ciències Aplicades al cap i a la fi ha sigut una assignatura molt diferent del que esperava a principi de curs, i ha acabat agradant-me més del que esperava.

El blog era un mètode de compartir coneixements entre tota la classe, allà podíem escriure successos que ens passaven en la vida quotidiana amb algun principi científic. La veritat per a la gent que l’utilitzava era bastant útil, una molt bona idea.

La gamificació no la coneixia, i ha sigut un tema que m’ha agradat moltíssim, qui diria que fent jocs de gimcana es podria aprendre ciència.

La participació dels alumnes en l’avaluació és bo perquè així el professor té la opinió dels alumnes i no tan sols la seva, d’aquesta manera pot veure les notes des de diferents punts de vista i això ajuda molt.

Gràcies a la Mireia recordarem com actuen les molècules de gas, sòlid i líquid, que els bròquils també parlen, que els nens de desembre poden triomfar en la vida i moltes coses més…

Aquest any hem aprés coses que tot el món deuria saber. Són coses bàsiques per a la vida que et fan tenir una mica més de cultura que sempre és bo.

“ANALISI CALENT” (un resum d’allò abaix)

A finals del curs passat ens van fer escollir entre una sèrie d’optatives per al curs següent. Però ens vam trobar amb una sorpresa, que encara que estigues camuflada entre les optatives, hi havia una assignatura que era obligatòria: Ciències Aplicades. I com a bons alumnes que som ens vam indignar ja que si fèiem el humanistic-social era per a evitar, per damunt de tot, les ciències que durant tants anys ens havien ensenyat a odiar.

Al arribar a aquest curs ens vam trobar amb una professora mai vista en el centre, i que encara que vam entrar tots indignats per la porta, va saber com connectar amb nosaltres cada primera hora, tres cops a la setmana durant 9 mesos, com un embaraç per a parir 25 duendecillos que han après a estimar les ciències.

Hi han hagut dies de tot: dies amb exàmens infinits, d’altres amb exàmens de 10 minuts, però també molts cops hem après de forma activa, com amb les gimcanes, al laboratori o fent presentacions. I no només hem après ciències en sí, també ha treballar millor en grup, confiar els uns amb els altres, ser competents i aprendre a la vegada que ens divertíem.

Crec que aquesta forma de aprendre és una de les millors que hem tingut durant la nostra ensenyança i que ens emportarem dintre de la nostra memòria. I diria que aquesta assignatura la hauria de tenir tothom almenys un cop en la vida, però es que això es impossible ja que encara que fos la mateixa professora, aquestes classes les hem fet nostra, per a aprendre el que ens ha interessat i com millor hem sabut.

“ANALISI FRED” (versió llarga que la senyo demanava…)

• Ciències Aplicades és una assignatura, a la que, com la senyo deia, se l’hi pot treure molt de suc. Nosaltres aquest curs hem après més coses amb aquestes tres hores a la setmana que en totes les altres classes juntes. Ja que no ens han fet sentar-nos en un pupitre a llegir temes, fer exercicis, memoritzar per al examen i desprès oblidar-ho tot… El que hem fet aquest curs ha estat fer-nos preguntes i buscar respostes, aprendre d’una forma en la que tots hi participàvem, alguns més desperts que d’altres però tant per unes coses com per altres tots recordarem alguna cosa d’aquest curs, tant com si es la cromatografía, la lixiviació, els efectes visuals o el que s’aprèn pescant fruita o botant pilotes.
• Personalment aquesta assignatura ha estat un paradís i un infern: Per una banda, els dies en els que fèiem classes actives on podíem parlar i fer coses en moviment, que ens fessin preguntes en veu alta o fer coses diferent eren genials. Per una altra banda els dies que eren seure al pupitre a escriure en un foli com a totes les altres assignatures es feien monòtoms i no eren tant entretinguts. Penso que he après més amb els dies que podíem participar activament que en els que no. Jo respecte a la classe he intentat estar el més activa que he pogut, encara que molts dies tingues més son que una altra cosa, s’ha de dir que en aquesta vida et trobaràs a pocs alumnes que parlin més que el professor, amb aquest mateix i al damunt a primera hora..
• Mireia, s’ha de dir que encara que estiguis a vegades una mica boja, això sempre va be. Ens has mantingut ocupats un curs sencer sense parar i treballar amb els zombis de primera hora s’ha de dir que ha de ser un treball molt dur. La teva creativitat i espontaneïtat encara ens sorprens a tots quan ens treus treball a fer de davall de les pedres. Ningú oblidarà els teus exàmens de deu minuts per a que arribéssim a la hora (que segueixo insistint en que ets tu qui arriba massa d’hora). Des de la cromatografía fins a com extreure l’ADN de les fruites aquest any hem après molt i no només coneixements científics, sinó a passar-nos-ho bé, a editar vídeos, fer relats i esforçar-nos en exprimir la nostra imaginació al màxim. Ets una gran profesora encara que a vegades la paciència se t’acabi seño!
• Ufff… Parlar de tots els continguts que hem treballat aquest any seria molt difícil, així que parlaré dels que més recordo…
  • Cromatografia: Quan el primer dia ens vas entrar per la porta amb gotets amb aigua, paperets i permanents va ser el primer que vaig pensar: “Aquesta tia està boja!”.
  • La contra marxa (o com se digui): Ja hem va quedar molt clar com està més segur el nen i cap a on besarà el got d’aigüa a l’autocar, ja puc dormir tranquil·la… Es broma senyo, com sempre ensenyant-nos coses que no sabíem, que puguessim relacionar amb la nostra vida quotidiana.
  • Lixiviació: Maleïda lixiviació, mai l’olvidaré. No te la tornaré a explicar, però ara cada cop que em bec un cafè me’n recordo de tu i dels mètodes de separació. RELACIONEU CONCEPTES! La frase de l’any…
  • Els nens de desembre: Que jo sóc de setembre, i per ser de la segona meitat no tinc menys possibilitats de arribar a ser la gran actriu que seré… Una estrella a Hollywood tindré i tot… (Soñar es gratis -.-)
  • Gimcana: Com explicar-ho, entre el Dani mig ofegat, la Isa y sus naranjas i el Jeff i jo amb la moneda… Va ser inolvidable…
  • Ciencia al carrer: Resumen? Ja sé de memòria com s’extreu l’ADN de la fruita i calor, molta calor…
• Ara vull ja juntar-ho tot en un punt final ja que els següents punts ja els he anat mencionant durant les línies anteriors. Una assignatura, única, irrepetible i que se que mai més ningú podrà tenir perquè per molt que el nom estigues implantat i la professora tingués unes pautes a seguir, nosaltres hem fet la assignatura nostra. Em faltaria parlar del blog que hem utilitzat, bé, una gran eina, encara que al principi ens resistíem més a utilitzar-lo va arribar un punt que en mig de qualsevol lloc soltaves la frase de… “Amb això podria fer una entrada al blog”. Encara que desprès se t’oblidava i no la feies. Però la intenció és el que conta, no?
• Bé, volia fer-ho tot una mica més serio, però és que si no no era jo. I senyo, espero que aquesta barreja de carta/observacions/jo xerrant massa, et serveixi com a comiat. Només em queda dir, bon estiu, poseu-vos crema, no com jo, que us cremareu, i que senyo espero que no t’oblidis de nosaltres i que ens aprovis a tots i totes…