Molts investigadors coincideixen en què “música” deriva del mot grec “musa”, les deïtats de la mitologia grega i romana que tenien la capacitat d’inspirar els homes dedicats a les arts.
En l’Antiga Grècia ja es coneixia la música. El filòsof Plató afirmava que “de la mateixa manera en què la gimnàstica serveix per enfortir el cos, la música és el vehicle per enriquir l’ànim”. No obstant, la difusió de la música no es va reafirmar fins l’arribada del catolicisme, amb l’objectiu d’alabar a Déu.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=SugtS3tqsoo[/youtube]
L’origen del nom de les notes prové del llatí. En l’himne Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem (himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus) podem observar que de la primera síl·laba de cada vers sorgeixen els noms de les notes musicals:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.
Aquesta seria la traducció:
Per tal que (Ut) els teus servents (Fa) puguin fer ressonar (Re) a tota veu les meravelles (Mi) dels teus miracles, neteja (Sol) el pecat dels nostres llavis (La) impurs, Sant Ioannes (Si).
Després es va canviar Ut per Do, segurament inspirat en Dominus (senyor). Aquest canvi es va donar probablement per qüestions sonores.
L’escala musical (del llatí scala, “esglaó, escala”, derivat de scandere, “pujar”) es compon per aquestes vuit notes, és a dir, una octava: de la nota inicial a la següent amb el mateix nom. Per exemple: l’escala de Do, va de Do o Do, passant per totes les del mig. Aquestes es poden identificar en graus, respecte la mateixa escala.
Totes les escales tenen 7 graus. En el cas de la de Do, el mateix Do seria l’anomenada Tònica, el primer grau. El Re seria el segon grau, el Mi el tercer, el quart el Fa, el cinquè el Sol, del que se’n diu “la dominant”, el sisè grau seria la nota La, i Si seria el setè, anomenat “la sensible”.
Per què us explico això ara? Doncs perquè curiosament aquests graus s’escriuen en lletres romanes, i són, a primera vista, el símbol més evident de que la música està relacionada amb el món clàssic.
En la música clàssica el do de la paraula es reflecteix en l’òpera (del llatí opus “obra”). L’òpera, com ja sabreu, és una obra musical en forma de teatre, que es caracteritza sobretot per l’orquestra que l’acompanya en directe. Aquest estil de representació musical va néixer, efectivament, a Itàlia, la gran font d’inspiració per els poetes i escriptors, però també per els músics.
És cert que aquest estil va sorgir molt després de la caiguda romana, però la història d’un país mai no canvia, per molt temps que passi.
A Florència, cap a finals del segle XVI, Giovanni Bardi, un conegut aristòcrata de la època, acollia al seu palau filòsofs, matemàtics i poetes (tots músics) i discutien temes de literatura i música. (Fixeu-vos com les lletres hi influeixen). L’objectiu dels pensadors era reviure l’estil musical del teatre grec antic i oposar-se al característic del Renaixement. Després que Vincenzo Galilei (pare del astrònom) aconseguís convèncer Jacopo Peri, compositor, de les seves idees, es va crear la considerada primera òpera de la història: Dafne. I aquí tenim un altre llaç amb la literatura clàssica; la reconeguda nimfa dels boscos i la fertilitat de la terra.
Potser la creació de l’òpera és un fet molt concret, però tots aquests són uns clars exemples de com la música i el món clàssic estan estretament relacionats.
Maria Benito
4t ESO Llatí opt.3
Salve!
M’ha sorprès molt aquest article, sobretot la part on diu que de les primeres síl·labes de cada vers de l’himne “Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem” provenen els noms de les notes musicals. Tampoc sabia què eren ni havia sentit mai a parlar de les notes “dominants” i de “les sensibles”. Amb aquest article he pogut veure, un cop més, que el món clàssic està estretament relacionat amb tot el que tenim avui en dia, i en aquest cas, amb la música.
Valete 🙂
Salve!
Trobo molt interessant aquest article, ja que mai m’hagués imaginat que les notes musicals provenien de les primeres síl·labes d’aquest himne.
Salve!
No sabia que “música” derivava de “musa”! La comparació de Plató entre la música i l’esport la trobo prou certa, jo toco un instrument i, si tinc un mal dia, tocar l’instrument em fa descuidar-ho tot i centrar-me únicament en emetre un so rodó i maco. I, carai! Ens expliques fins i tot l’origen de les notes: do, re mi, fa, sol…Que interessant! No coneixia la veritat sobre l’origen de les notes i molt menys l’existència d’aquest himne!
Salve!!!
trobu molt interessant aquest apunt sobre les influències del món clàssic en el lèxic de la música, ja que no mai m’havia preguntat d’on provenien les notes musicals.
Salve!!!
Felicitats per l’article, considero que és un apunt molt interessant, ja que m’ha cridat l’atenció que les notes musicals estiguin relacionades amb les primeres síl·labes de cada vers d’aquest himne.
Χαιρετε,
Molt interesant i treballat aquest article! No no tenia ni idea que “música” derivava de “musa” ni que l’origen del nom de les notes prové del llatí.
Χαιρετε,
Molt interessant l’apunt, per una banda ja sabia amb antel·lació que música provenia del mot “musa”, però que els graus (Do, Re, mi, etc) no en tenia ni idea, la veritat. Bon treball!
Χαιρετε!!
Bon article! Felicitats! Penso que es molt interessant aquest apunt sobre les influències del món clàssic en el lèxic de la música, ja que no mai m’havia pensat d’on provenien les notes musicals (Do, Re, mi, fa..) i tampoc sabia que “música” derivava de “musa” .
Xaipete!
M’ha semblat molt interessant aquest article! I m’ha sorprés ja que mai m’hagués imaginat que les notes musicals provenien de les primeres síl·labes d’aquest himne, i tampoc m’havia preguntat d’on provenien les notes musicals.
No en tenia ni idea de que provenien d’allà el nom de les notes de música. És impressionant com trobem referents clàssics a tot! I gràcies per aquest apunt Maria, ja que això no ens ho ensenyen a cap lloc.
Salutacions.
Molt interessant, no sabia d’on provenien les notes i molt menys que el do va patir un canvi de nom. Gràcies per l’article.
Xaipete!
M’agrada molt aquest article, el trobo molt interessant, no tenia ni ideia de que les notes de la música provisquesin del llatí.
Bon treball!
χαιρετε,
Un article molt interesant, mai hauria imaginat que provenien d’aquí les notes. Estic totalment d’acord amb Plató, una bona cançó et pot aixecar l’ànim en un dia dolent en cuestió de segons. Molt bona feina!
Retroenllaç: Per Santa Cecília, mots amb música | L'univers clàssic dels nostres mots
χαιρετε!
Bon treball!. És curiós, no em podia imaginar que les notes musicals vénen d’aquest himne i coincideixo que la música enforteix l’ànim, sense lloc a dubte.
Χαιρετε!!
Molt bon article! Felicitats!
Penso que és molt interessantel tema d’aquest apunt sobre les influències del món clàssic en el lèxic de la música, ja que mai havia pensat d’on provenien les notes musicals (Do, Re, mi, fa..) i tampoc sabia que “música” derivava de “musa” .
Vale
Χαιρετε,
M’ha sorprés molt l’article, no pensava que el món clàssic estigués tant relacionat amb el lèxic musical, no sabia que la paraula música vingués de musa ni l’origen de les notes musicals en l’himne Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem. Realment un molt bon article!
XXV—II—MMXV
Bonum Diem!
M’agradat molt saber que les notes musicals provenen d’aquí, del llatí, i en especial de l’himne Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem . És realment curiós perque jo sabia que havien coses que venien de l’italià, però ja veig que no tot prové d’aquí! Igual que l’òpera, com són les coses que la primera que és va fer va ser Dafne! M’agrada molt l’article perque la música és una de les coses a la que més estima tinc i sempre m’agrada coneixer noves curiositats sobre la mateixa, i espero trobar-me més com aquest!
Salut!
Salve!
No sabia que “música” derivava de “musa”! La comparació de Plató entre la música i l’esport la trobo prou certa, jo toco un instrument i, si tinc un mal dia, tocar l’instrument em fa descuidar-ho tot i centrar-me únicament en emetre un so rodó i maco. I, carai! Ens expliques fins i tot l’origen de les notes: do, re mi, fa, sol…Que interessant! No coneixia la veritat sobre l’origen de les notes i molt menys l’existència d’aquest himne!
Quin instrument saps tocar, Valentina?
Salve!
Felicitats a la Maria per l’impresionant article!!
No sabia que “música” derivava de “musa”! Tampoc sabia què eren ni havia sentit mai a parlar de les notes “dominants” i de “les sensibles”. No coneixia gens ni mica l’existència d’aquest himne. L’origen de les notes musicals data de les primeres dècades del segle XI, quan el monjo benedictí Guido D’Arezzo va usar un himne que se solia cantar a les vigílies de la celebració de Sant Joan Baptista i va prendre les primeres lletres de cada paràgraf per crear aquestes notes.
Aquest himne tenia la particularitat que a cada estrofa anava pujant l’entonació que s’havia de realitzar, de manera que era perfecte per a les intencions del monjo( que és el himne esmentat del article)
Salve!
Felicitats per l’article !
Realment no tenia idea de que “música” deriva del mot grec “musa”.
Hem de reconèixer que moltes de les fonts aquestes són gràcies a aportacions bàsiques de la civilització grecoromana en el camp de les arts, la cultura, obres públiques i urbanisme.
L’Art i la cultura clàssiques és un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà. Incloent en l’àmbit de la literatura, la literatura clàssica o grecoromana, les diferents formes de la literatura grega i la literatura llatina (com la poesia, el teatre, la historiografia clàssica, la filosofia grega o hel•lenística; i en l’àmbit de la art, l’art clàssic o grecoromà, considerat de forma àmplia (no només les anomenades belles arts, sinó també totes les arts menors, estenent-se de vegades a tota la cultura material).
La música, els conceptes de música clàssica (equivalent al de música culta) o classicisme musical (l’ estil de finals del XVIII i inicis del XIX, que segueix al barroc i precedeix al romanticisme) no es refereixen en cap cas a la música de l’Antiguitat.
M’agradat molt saber que les notes musicals provenen, del llatí, i en especial de l’himne Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem . És realment curiós. Anteriorment ja conexia algunes coses sobre l’origen de la música, però ja veig que no era del tot cert; he pogut aprendre més sobre el principi de la música gràcies a aquest apunt.
Salve!!
Molt bon article!
Realment desconeixia què les notes musicals també fossin un altre innovació clàssica. També desconeixia que el mot música vingués de musa. Un apunt molt molt interessant!!
SALVE
Muy buen articulo, muy interesante, es de gran ayuda a los interesados en datos abstractos de la musica.
Yo en especial amo la musica, y este pequeño pero completo articulo me aporto datos que no sabia sobre la relacion del mudo clasico y la musica, por ejemplo yo, como muchos, tampoco sabia que la MUSICA venia de MUSA o que las notas musicales provienen del latin que tanto nos atrae. Todos los dias se aprende algo nuevo e interesante.
Felicitaciones a la creadora del articulo
Salvete!
Felicitar primer de tot a la María Benito, per aquest magnífic artícle sobre una cosa tant important i ben valorada com és la música.
Jo, tampoc en sabia que la paraula música provenia de la paraula musa, és molt interessant saber-ho, com moltes de les coses que es poden aprendre només llegint un artícle.
L’escala de les notes musicals, jo realment vaig saber d’on s’originaven fa dos anys a classe de música de la meva escola. Em sembla molt curiós que de la primera síl·laba d’una frase es formulessin les notes: Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem
Ut=Do; Re; Mi; Fa; Sol; La; Si; Ut=Do
Torno a dir, que com amant de la música de tot tipus, des de l’actual a l’antiga.
Gràcies María per fer aquest artícle on es mostra l’origen de la paraula, de l’escala musical, de l’òpera i del nom de les notes, que no han canviat només el Do què abans era Ut.
Vale!
Bon article! Felicitats!
Penso que és molt interessantel tema d’aquest apunt sobre les influències del món clàssic en el lèxic de la música, ja que mai havia pensat d’on provenien les notes musicals (Do, Re, mi, fa..) i tampoc sabia que “música” derivava de “musa”.
Salve!!
Primerament felicitar a la María Benito pel seu gran article on relaciona a la perfecció la música amb les clàssiques. Com a pianista i gran amant de la música em sorprèn molt la relació entre la paraula “musa” i el mot “música”; al cap i a la fi la música és la musa que inspira a tota la humanitat.
Des de fa dos anys estic aprenent teoria musical i és per això que ja coneixia la història de la creació de l’escala musical. Tot i això, quan m’ho van explicar no vaig ser capaç de crear aquest vincle amb el llatí, per sort ara jo ho puc fer.
Xaipe!!
Desconeixia que el nom de les notes musicals provinguessin del llatí. El que si sé és que han sigut una innovació clau per a tot tipus de coses. Què seríem sense música??
En conclusió, dir que aprendre les notes musicals no és una cosa costosa ja que he fet quatre anys de solfeig i si estudies i mostres interès, són fàcils d’aprendre.
*el llatí clàssic!!!!