Sóc  Núria Ferrer i us parlaré sobre la verola

La situació en la que ens trobem es totalment nova per nosaltres, però no es la primera vegada que la humanitat es troba en una situació així. No oblidem les epidèmies que en el passat van causar tantes morts i que encara ara ens plantegen dubtes.

Jo us vaig a introduir la Verola, una malaltia amb una constància d’existència d’almenys 3.500 anys fins que el 1980 va ser completament eradicada.

La Verola era una malaltia infecciosa i contagiosa, que podia causar la mort en un de cada tres infectats. Tenia dues formes de manifestar-se: la variola major que provocava febres altes i una erupció extensa sobre la pell, era la més comuna amb més d’un 30% de mortalitat, i la verola menor que es més lleu i menys comuna, amb només un 1% de mortalitat.

Es transmetia mitjançant el contacte, per contraure la malaltia era necessari que el contacte fos directe i prolongat. També podia transmetre’s per mitjà del contacte directe amb fluids corporals o amb objectes contaminats, com bufandes, llençols o roba.

Una persona podia ser contagiosa quan començava la febre, però la seva màxima capacitat de contagi era quan la l’erupció començava a aparèixer. Generalment, en aquesta etapa la persona infectada estava molt malalta i no podia desplaçar-se. La persona infectada era contagiosa fins que li havia caigut l’última crosta de l’erupció.

Sóc Blai Jovaní i us vull parlar sobre l’epidèmia coneguda popularment com a pigota

Malatia infecciosa greu i contagiosa que pot ser mortal produïda per un virus (Poxvirus variolae). Existeix des de fa 3500 anys.

El contagi és per contacte directe i prolongat entre persona i persona per inhalació del virus contingut a l’aire (aerosol de mucosa oral, nasal, faríngia d’un infectat). També per contacte amb fluids corporals infectats o objectes contaminats com roba. Travessa la placenta. No hi ha portador asimptomàtic. La mortalitat de la forma major arriba al 30%. La de les menors és de l’1%.

Període d’incubació de 12 dies, asimptomàtic. A continuació i sobtadament, els pròdroms, amb febre alta, mal de cap, esgarrifances, mal d’esquena, vòmits. Als 12-15 dies surten unes taques vermelles a mucosa de boca, llengua, paladar i gola que creixen i es trenquen alliberant virus a la saliva. A les 24-48 hores, exantema que evoluciona a màcules, pàpules, i vesícules i després a pústules amb fluid opac i tèrbol però, no tenen pus, sinó residus de teixits. Als 16-20 dies s’assequen i es fan les crostes que cauen i deixen cicatrius permanents sense pigment. Ara la persona ja no és contagiosa. Ho és quan comença la febre.

Diagnòstic: Símptomes (febre + exantema). Es confirma per proves de laboratori.

Tractament: No hi ha tractament específic.

Prevenció: Vacuna. L’any 1959 es promou la vacunació a nivell mundial. L’últim cas documentat va ser a Somàlia al 1977. L’OMS la declara eradicada el 1980.

Es va transmetre dels europeus a Amèrica amb l’arribada dels espanyols al continent. Al segle XVIII era una pandèmia. Al segle XIX morien1 de cada 3 infectats.

El Dr. Edward Jener va iniciar la primera forma de vacunació. Va veure que les dones que munyien vaques infectades no agafaven la malaltia. Va punxar el líquid de les ferides de les mans i li va injectar a un nen sa de 8 anys que no la va agafar havent tingut contacte amb malalts. Javier Balmis, metge del rei Carles IV, amb el Dr Salvany, el 1803, van inocular el virus a 22 nens orfes sans i en un vaixell van arribar a Mèxic on van començar les vacunacions. És la primera campanya sanitària documentada. Amb la vacuna ens protegim nosaltres, però també els altres.

Per saber-ne més podeu consultar:

ca.wikipedia.org/wiki/Verola

enciclopedia.cat/ec-gec-0150419.xml

xtec.cat/~jcoll/virus/verola.htm

carsalouics.wordpress.com/2015/06/12/la-verola-una-malatia-eradicada-per-la-vacuna/

youtube.com/watch?v=1Zr8o9uujQs

youtube.com/watch?v=1fKx1yFjW8E

Llibres: Los ángeles custodios de Almudena de Arteaga i Expedició del doctor Balmis de María Solar